1. LA TERRA

2. PARTS DE LA TERRA
Geosfera
Hidrosfera
Atmosfera

3.  És la part sòlida
de la Terra.
 Té forma gairebé
esfèrica.
 Té uns 13.000
km de diàmetre.
GEOSFERA

4. HIDROSFERA
 Formada per l’aigua
de mars, oceans,
etc.
 Cobreix unes ¾
parts de la
geosfera.
 El 97% es troba als
oceans i la resta als
rius, llacs i casquets
polars.

5. ATMOSFERA
 Part més externa.
 Formada per una
mescla de gasos
(principalment
nitrogen i oxigen)

6. GEOSFERA
Té tres capes concèntriques:
 ESCORÇA:
- Forma els
continents i el fons
del mar.
- Gruix de 5 a 70
km.
- Formada per
roques sòlides.

7.  MANTELL:
- 2.900 km de
gruix.
- Format pel
magma: roques
foses degut a les
altes temperatures.

8.  NUCLI:
- 3.500 km de radi.
- Dues parts:
. Extern: roques
foses.
. Intern: sòlid.
Format per ferro.
7.300ºC de
temperatura.

9. L’ACTIVITAT INTERNA DE LA
TERRRA
 La superfície de la Terra es troba en canvi
constant, però la majoria d’aquests canvis
són difícils de percebre perquè duren
milions d’anys.
 Els agents geològics provoquen aquests
canvis. Poden ser de dos tipus:
- Agents geològics interns: procedeixen
de l’interior de la geosfera.
- Agents geològics externs: es troben a
l’exterior, com l’aigua i l’aire.

10. AGENTS GEOLÒGICS INTERNS
 L’escorça de la Terra no és sencera, es troba
dividida en grans trossos anomenats
plaques litosfèriques.
 LES PLAQUES LITOSFÈRIQUES

11.  Estan disposades com un trencaclosques.
 Inclouen els continents i els oceans.
 Les plaques “suren” i es mouen molt lentament
sobre el mantell (uns quants cm per any), de
manera que es poden separar, empènyer i
fregar.

12.  A aquests moviments es
deuen la formació de les
grans serralades, els
volcans i els terratrèmols.
L’Himàlaia es va formar pel xoc de
dues plaques
El “tsunami” del 2004 es
va formar pel moviment
d’una placa

13.  Un volcà és un forat en l’escorça de la Terra
a través del qual surten a l’exterior roques
foses, cendres, gasos i fragments de roca.
 ELS VOLCANS

14.  Cambra magmàtica: és
el magatzem intern on
s’acumula el magma.
Esta situada a una
profunditat que va des de
10 fins a 70 km.
 Xemeneia: és la fractura
a través de la qual surt el
magma a l’exterior.
 Con volcànic: és
l’elevació del terreny
formada pels materials
emesos pel volcà.
 Cràter: és una obertura
situada al vèrtex del con
volcànic amb forma de
con invertit. Quan aquest
té un gran diàmetre
l’anomenem caldera.
PARTS:

15. Segons el tipus d’erupció:
TIPUS:
 Vulcanià:
- Erupcions explosives.
- Formen núvols foscos de cendra.
- La lava és pastosa.
- Els rius de lava són poc extensos
perquè solidifiquen ràpidament.
- Exemple: Vulcà (Itàlia)
 Hawaià:
- L’erupció és contínua.
- El cràter és un llac de lava.
Aquesta bull i s’escampa.
- Lava poc densa.
- Exemple: Kracatoa (Hawai)

16.  Peleà:
- Lava molt viscosa tapa el
cràter i els gasos
provoquen una enorme
explosió.
- Surt pels costats.
- Erupcions destructores.
- Exemple: Pelé (Itàlia)
 Estrombolià:
- Erupció continua.
- La lava està en ebullició
constant.
- Explosions moderades i
contínues.
- Exemple: Stromboli (Itàlia)

17.  Els volcans apareixen allà on l’escorça
terrestre és més prima o bé està esquerdada.
ZONES VOLCÀNIQUES DE LA TERRA

18. • ZONA CIRCUMPACÍFICA: S’anomena Cinturó de Foc i s’estén al
voltant de tot l’Oceà Pacífic i les costes d’Amèrica, Àsia i Oceania.
Els volcans més actius es troben a Alaska, Hawaii, Japó, Perú i
Filipines.
• Zona ASIÀTICA-MEDITERRÀNIA: S’estén per l’Oceà Atlàntic a
l’Oceà Pacífic en sentit transversal des de l’oest a l’est. Els volcans
més actius estan a Itàlia, Turquia i Indonèsia.

19. • ZONA ÍNDICA: envolta l’Oceà Índic i per Sumatra i Java enllaça
amb la zona circumpacífica. Hi ha moltes illes i muntanyes
submarines amb volcans actius com les Illes Reunió i les Illes
Comores.
• ZONA ATLÀNTICA: Recorre l’oceà de nord a sud per la zona central.
En aquesta zona destaquen els volcans d’Islàndia, de les Illes de
l’Ascensió, Santa Hel·lena i dels arxipèlags d’Açores i Canàries.

20. • ZONA AFRICANA: Hi destaquen volcans com el Kilimanjaro.

21. VOLCANS FAMOSOS
VESUBI: Nàpols (Itàlia). Mesura 1132 m d’alçada. És l’únic volcà actiu
del continent europeu. L’any 79, la seva erupció va sepultar les ciutats
de Pompeia, Herculano i Capania. La seva última erupció important va
tenir lloc l’any 1944.

22. ETNA: Illa de Sicília (Itàlia). És el més alt d’Europa (3.623 m). El
perímetre de la seva base arriba als 150 Km. La seva activitat es
quasi constant.

23. KRAKATOA: Illa d’Indonèsia (prop de l'illa de Sumatra). El 1883
va produir l’erupció volcànica més gran dels temps moderns. Va
explotar l’illa sencera i es va sentir al voltant de 5000 km. Va
enfonsar l’illa més de tres metres i va matar més de 35.000
persones. Les roques van sortir disparades a 50 km de alçada i les
cendres es van quedar suspeses a l’aire durant anys.

24. FUJI YAMA: Prop de Tokio (Japó). És
considerat una muntanya sagrada i s’hi
fan peregrinacions. Té 3.776 m d’altitud
i és la muntanya més alta del país.
Inactiu. Va tenir la darrera erupció al
1707.
MONTE PELÉ: Illa Martinica. El 1902
va destruir la ciutat de Saint Pierre.

25. KILIMANJARO: Tanzània, prop de la frontera amb Kenya
(Àfrica). Està apagat però que ha donat lloc a la muntanya
més alta d’Àfrica amb 5.916 m d’altitud.

26. VOLCANS A ESPANYA
LA GARROTXA
Volcà de Santa Margarida:
682 m d’altitud. Inactiu.
Croscat: 786 m d’alçada. Inactiu. Té
forma de ferradura. Va ser explotat
com a pedrera.

27. ILLES CANÀRIES
TEIDE: Tenerife. Alçada de 3.717 m. Tipus estrombolià. Inactiu. Última
erupció el 1909. És el 3r volcà més gran de la Terra.

28.  ELS TERRATRÈMOLS
 Són un seguit de sacsejades que es produeixen a
l’interior de l’escorça terrestre i fan vibrar la superfície
de la Terra.
El terratrèmol s’origina en un punt anomenat focus i
les sacsejades formen les ones sísmiques.
 L’epicentre és el
lloc en el qual els
danys són més
importants.

29. L’aparell amb què es mesuren és el sismògraf que
recull les dades en uns gràfics anomenats
sismogrames. L’escala que s’acostuma a utilitzar és
la de Richter que consta de deu graus.
sismògraf sismogrames

32. AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS
Modifiquen la superfície de la Terra.
Són l’aigua, el gel i el vent.
L’acció d’aquests agents es realitza en quatre fases:
• METEORITZACIÓ: és el conjunt de processos que
alteren les roques i les desfan en fragments. Són l’aire
i l’aigua.
• EROSIÓ: l’aigua, el gel o el vent van arrencant
fragments de les roques meteoritzades.
• TRANSPORT: els materials erosionats són
transportats pels rius, el mar, el vent, etc., a altres
llocs.
• SEDIMENTACIÓ: els materials transportats són
dipositats en els llocs on disminueix la força de l’aigua,
el vent o el glaç.

34. LES ROQUES
Són els materials naturals que formen la geosfera.
Estan formades per un o més minerals units entre si.
ROQUES SEDIMENTÀRIES
Són les que es formen a partir dels sediments
provinents del desgast de la Terra, que es dipositen en
capes i que es van transformant fins a convertir-se en
roques.
 Els sediments poden ser fragments d’altres roques
arrencats pel vent i l’aigua.

35.  Els sediments són fragments d’altres roques arrencats
pel vent i l’aigua.
conglomerat
gres
argila

36.  Els sediments són minerals que s’han dissolt en
l’aigua i es compacten en evaporar-se l’aigua.
calcària
sal
guix

37.  Els sediments són éssers vius enterrats en grans
quantitats.
carbó
petroli

38. ROQUES MAGMÀTIQUES
Es formen quan es refreda el magma (roques foses
degut a les altes temperatures) a mesura que puja cap
a la superfície de la Terra a través de les esquerdes.
granit basalt

39. ROQUES METAMÒRFIQUES
Es formen quan les roques sedimentàries o
magmàtiques canvien les seves característiques degut a
les condicions de l’interior de la Terra.
pissarra
marbre