Per Ciències del món contemporani. 1r Batx.
Mètodes d'estudi de l'interior terrestre: directes i indirectes. Mètode sísmic. Model geodinàmic i mòdel estàtic
Per Ciències del món contemporani. 1r Batx.
Mètodes d'estudi de l'interior terrestre: directes i indirectes. Mètode sísmic. Model geodinàmic i mòdel estàtic
Laminas eleboradas por el Consejo Gneral de Huelga de la UNAM, para ayudar a los jovenes a ingresar a la unam, sobre diferentes temas, viva la educacion publica gratuita, laica y de alta calidad.
presentacion acerca de: teorias que tratan de explicar el naciemiento de nuestro planeta, asi como el nacimiento de la vida.
1° semestre de la facultad de CIencias de la Comunicacion UNCP.
1. TEMA 1: LA TERRA, UN PLANETA
CANVIANT
4rt ESO
Biologia-
GeologiaN.B.A (2009-2010)
2. TEMA 1: LA TERRA, UN PLANETA CANVIANT
1. L’estructura interna de la terra
2. Teoria de la deriva continental
3. Teoria de la Tectònica de Plaques
4. La deformació de les roques
5. La sismicitat
6. El vulcanisme
7. Riscos ambientals
Desdoblaments:
P1: Normativa
P2: Un model de la terra
P3: Tectònica de plaques I i II
P4: Volcans
5. 1.2 La Terra i el seu estudi
M è t o d e s í s m i c : e s t u d i d e l a v e l o c i t a t
i e l c o m p o r t a m e n t d e l e s o n e s
M è t o d e g e o t è r m i c : e s t u d i d e l e s t e m p e r a t u r e s
M è t o d e m a g n è t i c : e s t u d i d e l m a g n e t i s m e
M è t o d e g r a v i m è t r i c :
o b s e r v a c i ó d e l ' a c c e l e r a c i ó d e l a g r a v e t a t
i e s t u d i d e l a d e n s i t a t
M è t o d e e l è c t r i c : t r a n s m i s s i ó d e l ' e l e c t r i c i t a t
e n d i f e r e n t s m a t e r i a l s
M è t o d e s i n d i r e c t e s
A s s a j o s a l l a b o r a t o r i ( m i n e r a l o g i c s i p e t r o l ò g i c s )
M e t e o r i t s ( e s t u d i d e l a c o m p o s i c i ó )
E s t u d i d ' a f l o r a m e n t s d e r o q u e s p r o f u n d e s
E s t u d i d e l s m a t e r i a l s v o l c à n i c s
s o n d a t g e i p e r f o r a c i o n s p e t r o l e r e s
M è t o d e s d i r e c t e s
C o m s ' e s t u d i a l a T e r r a ?
6. Teoria de la deriva dels continents"
Alfred Wegener 1910
Ens diu que en el passat fa 300 milions
d’anys totes les terres emergides estaven
unides formant un únic continent
( Pangea).
Fa uns 200 ma es va començar a
fragmentar en 2 Laurasia i godwana.
A partir d’aquí es van anar formant els
continents actuals. Avui dia continua la
deriva.
2-Deriva continental
7. Dades paleontològiques.
Els fòssils indiquen que fa uns 350 milions
d'anys la flora i la fauna d'Àfrica, Sud-
Amèrica, l'Índia i Austràlia eren les
mateixes i, per tant, aquests continents
havien d'estar units.
9. 3- Teoria de la tectònica de plaques
(1967)
la distribució dels volcans i
terratrèmols
La tectònica de plaques ens dona una visió global de la dinàmica
de la Terra, explica com es generen les formes del relleu de la
Terra, des de les muntanyes fins a les dorsals oceàniques i les
fosses abissals.
Es recolza en.
els estudis del fons
oceànic
10. Proposa:
La Litosfera està formada per diferents plaques
que suren sobre l’Astenosfera i es mouen
empeses per corrents de convecció, que al seu
torn estan causats pel moviment dels materials
semifosos que formen aquesta capa. El
moviment de les plaques litosfèriques és
responsable de la generació de les diferents
formes del relleu de la Terra incloses les foses
abissals i les dorsals oceàniques
11. Explica:
1. L’existència de plaques tectòniques i les
classifica.
2. El moviment de les plaques tectòniques i
les seves conseqüències.
3. Les causes del moviment horitzontal de
les plaques.
4. Moviments verticals de les plaques.
12. Busca informació:
Quantes plaques litosfèriques hi ha?
De quin tipus poden ser? posa un exemple de
cada.
Quines situacions generen el moviment entre
dues plaques adjacents?
Quina forma del relleu s’origina en cada
situació?
Quines són les causes del moviment entre
plaques?
Què explica la teoria de la isostàcia?
13. 3.1-Les plaques i la seva interacció
Distingim tres tipus de plaques segons la seva constitució :
Plaques oceàniques, plaques mixtes, plaques continentals
14. Separació de
plaques
Convergència o xoc de plaques llisquen
lateralment
Limits o
vores
constructius destructius
litosfera oceànica amb
litosfera continental
destructius
dues litosferes
oceàniques
Destructius
dues litosferes
continentals
passius
formes
geolò-
giques
Apareix una
dorsals
oceàniques
Volcans i
terratrèmols
submarins
placa oceànica sota la
litosfera continental
(subducció), es
destrueix litosfera
oceànica
Foses, serralades
acompanyades de
volcans
apareix una zona de
subducció
Foses amb forts
terratrèmols, volcans
i arcs d’illes
zones d’obducció
pugen formant
immenses
serralades
molts terratrèmols i
poca activitat
volcànica
Falles de
transformació
Molta activitat
sísmica
exemple dorsal atlàntica es dona en la costa
pacífica de Sud-
América.
Antilles
Fosa de les marianes
Himalaia Falla de Sant
Andrés
El moviment de les plaques tectòniques i les
seves conseqüències
Inter-
acció
15. a) Separació de plaques
Es produeix quan una corrent de magma arriba a una placa
litosfèrica, la fragmenta i surt de manera continua i separa les
plaques.
Als límits d’aquestes plaques s’acumula el magma formant
una serralada anomenada dorsal oceàniques . Els límits
s’anomenen límits constructius
També hi ha Volcans i terratrèmols submarins.
Exemple: dorsal atlàntica, una gran serralada que cada any fa l'Atlàntic uns 3 cm més ample.
16. b) Xoc entre plaques o convergència entre plaques
Hem de distingir tres casos:
Xoc d'una placa d’escorça oceànica amb una de continental.
Es caracteritza perquè la placa oceànica més densa, s'introdueix sota la litosfera
continental (subducció), que és més gruixuda i menys densa. Són límits
destructius
Es formen foses al mar i serralades al continent acompanyades de volcans.
Un exemple d'això es dona en la costa pacífica de Sud-América
17. Xoc entre dues plaques d’escorça oceàniques
La vora d’una de les plaques també s’enfonsa sota de l’altre i
apareix una zona de subducció igual que en el cas anterior. Són
també límits destructius
En aquesta zona es produeix una fosa oceànica i es poden formar
arcs d’illes, forts terratrèmols i volcans
Exemple: Les antilles i la fosa de les Marianes, l’arxipèlag del Japó
i el de les Filipines
18. Xoc de dues plaques d’escorça continental.
Tenen igual densitat pressionen una contra l’altre sense enfonsar-se,
per la qual pugen formant immenses serralades (zones d’obducció).
El procés de formació de noves serralades muntanyoses s’anomena
orogènesis
Són zones amb molts terratrèmols i poca activitat volcànica
Un exemple: serralada de l'Himàlaia.
19. c) Plàques que llisquen lateralment: límits passius
Aquest tipus de moviment no crea ni destrueix litosfera.
Al les seves vores apareixen Falles de trasformació i els
limits entre elles límits passius.
Són zones on hi ha una activitat sísmica important
Exemple:falla de Sant Andrés que es troba al límit entre la
placa Nord Americana
20.
21. Activitat 4 tectònica
Rift, Pacífic sud, Everest, Japó, Fossa de Java, Sant Andrés, Islàndia, Aconcagua, Canàries
22. La vall del Rift va començar a formar-se fa uns 30 milions d’anys. Es tracta ’un
rift en expansió que amb el pas del temps s’acabarà convertint en una dorsal
oceànica.
Es preveu que aquest rift anirà creixent i que d’aquí a uns 10 milions d’anys
quedarà inundat per les aigües de l’oceà Índic. D’aquesta manera, Àfrica s’haurà
dividit en dues parts.
23. L’orogènia Andina és un arc
volcànic continental format per
la col·lisió de la placa de Nazca i
la d’Amèrica del sud. La zona de
subducció està marcada per les
foses de Perú i Xile
24. L’arc d’illes o arxipèlag del Japó es va
formar per la col.lisió entre la placa
pacífica i la placa eurosaiàtica, oceà amb
oceà.
Les illes són volcàniques i la zona de
subducció bé marcada per la fosa del
Japó
25. L’Himàlaia és una serralada de col.lisió. La
subducció va arrossegar les plaques fins
que van xocar
Fa uns 200 milions d’anys, l’Índia es trobava a l’hemisferi sud,
on formava part
del gran continent de Gondwana. Però, a una velocitat mitjana
d’11 cm per any, es va anar desplaçant cap al nord i va anar
tancant l’oceà que la separava d’Euràsia.
Fa uns 45 milions d’anys, la litosfera oceànica del subcontinent
indi havia desaparegut sota la placa Eurasiàtica i les dues masses
continentals es van encastar l’una contra l’altra. El xoc va ser tan
26. Però no només s'eixamplen els
oceans:
Islàndia està just al mig d'un
límit divergent i l'illa s'està
dividint per la meitat, justament
a la zona on hi ha més activitat
volcànica.
27. La falla de San Andrés
La falla d’uns 1 000 km de longitud.
La placa Nord-americana s’està quieta, però la
Pacífica es desplaça lateralment en sentit nord
uns 6 cm l’any.
Això provoca grans terratrèmols, d’efectes
devastadors per a les ciutats que, com San
Francisco i Los Angeles, s’alcen a prop de la
falla.
28. HOTSPOTS
L’alineació de les
illes Hawai
Les corrents de convecció
del mantell, produeixen
plomes de magma calent
que fonen l’escorça i
surten a la superfície.
29. 3.2-Causes del Moviment de les plaques
3 hipòtesis:
1-Les plaques tectòniques es mouen a causa de corrents de magma calent procedent de la
base del mantell. Aquestes corrents en arribar sota la litosfera es refreden i, impulsades pels
materials que continuen arribant, tornen al fons originant-se així diferents corrents circulars
anomenades corrents de convecció.
Aquestes corrents poden arribar a trencar una placa i després separar els dos fragments, i
també poden fer xocar una placa contra una altre.
2-La formació de nova litosfera oceànica que es forma en les dorsals empeny les plaques
quan emergeix de l’astenosfera (teoria de Hess, 1962)
3-La litosfera oceànica que es destrueix en les zones de subducció arrossega la seva placa
quan es submergeix cap al mantell
30. 4-Moviment verticals dels continents
Teoria de la Isostàcia
Els continents es comporten com
blocs lleugers que suren en un
material més dens, l’asteosfera. Si
l’erosiò retira materials d’una zona
aquesta perdrà pes i s’elevarà.
El lloc on es depositen els materials
erosionats augmenta de pes i
s’enfonsa fins a aconseguir un
equilibri anomenat isostàtic.
31. El moviment de les plaques genera forces i tensions
sobre les roques i provoca deformacions.
4- La deformació de l’escorça
Disingim 3 tipus de deformacions:
plecs Falles Diàclasis
38. Com es mesuren els
terratrèmols?
La magnitud indica la quantitat d’energia alliberada ho
enregistrem amb els sismògraf i es mesura amb l’escala
de Richter
La intensitat, és una escala de danys. Actualment, a
Europa, l’escala d’intensitat més utilitzada és l’European
Macroseismic Scale EMS98.
42. INTENSITAT: EFECTES SOBRE LA
POBLACIÓ (DANYS)
Mercalli o MSK o Graus d’intensitat sísmica (EMS98 abreujada)
43. I. Imperceptible excepte en algunes condicions favorables molt
excepcionals.
II. Només el noten les persones en estat de repòs, especialment les que
es troben a les plantes superiors d’edificis alts.
III. El senten força les persones que es troben a l’interior d’edificis.
IV. El nota pràcticament tothom a l’interior dels edificis i també algunes
persones a l’exterior.
V- El nota gairebé tothom. Si és de nit, molta gent es desperta. Alguns
objectes inestables cauen.
VI. Tothom el nota i causa pànic en algunes circumstàncies. Alguns
mobles pesants es poden moure.
VII. Produeix danys considerables en estructures i edificis de baixa
qualitat.
VIII. Produeix danys majors en estructures i edificis de baixa qualitat. Es
mouen o cauen els mobles pesants, les xemeneies, les columnes, els
monuments i els murs.
IX Produeix danys importants en alguns edificis i estructures de bona
qualitat i danys majors a la resta d’estructures. Provoca moviments
dels edificis respecte als seus fonaments.
X. Destrueix la major part de les construccions de maçoneria amb
fonaments. Hi ha desplaçaments de vies de trens i carrils.
XI. Destrueix gairebé la totalitat de construccions, ponts i viaductes.
Aixeca les vies del tren.
XII. Ho destrueix tot. Distorsiona les línies de nivell, s’observen ones
sobre el terreny i volen objectes per l’aire.
Actualment, a Europa, l’escala d’intensitat més utilitzada és
l’European Macroseismic Scale EMS98.
Graus d’intensitat sísmica (EMS98 abreujada)
49. Tipus d’erupcions volcàniques
Els volcans tenen dos tipus d'activitat:
Efusiva: és l'emissió tranquil·la i contínua de lava. Es
produeix quan la lava és molt fluïda i té pocs gasos.
erupcions hawaianes.
Explosiva: L'expulsió del magma és tan violenta que pot
arribar a destruir part de l'edifici volcànic. Es poden formar
columnes de gasos. Es produeix quan el magma és viscós o
amb un alt contingut en gasos.
erupcions estrombolianes i peleanes
50. Riscos associats al vulcanisme
Núvols ardents
Allaus de fang o lahars Cendres volcàniques
Aparició i erupció d’un volcà
51. 7-Riscos ambientals
Risc ambiental = procés o esdeveniment que pugui causar
ferides, malalties, pèrdues econòmiques o fer malbé el medi
ambient.
Risc = P . I . V
P : Probabilitat d'ocurrència d'un succés (Perillositat)
I : Població potencial exposada al succés (Exposició)
V : Tant per un de víctimes ocorregudes en el succés (Vulnerabilitat)
Què hi podem fer davant d’un risc?
Predicció del risc: saber amb anticipació, què, com, on i de quina
magnitud serà el fenomen. (precursors)
Previsió del risc: es delimiten àrees de risc i es fan mapes
Prevenció del risc: Adoptar mesures per disminuir els efectes o
danys
