1. 1r Batxillerat CTMA1r Batxillerat CTMA

2. 
1. Terratrèmols.
1.1. Tipus d’ones sísmiques.
1.2. distribució dels sismes.
1.3. registre i mesura.
2. Estructura interna de la Terra.
3. Tectònica de Plaques
ÍNDEX

3. 
 Resultat del comportament elàstic de les roques.
 La vibració provocada pel lliscament dels blocs
genera les ONES SÍSMIQUES.
 Conceptes:
 Hipocentre o focus: punt on es produeix un sisme.
 Epicentre: punt de la superficie on arriben les primeres
ones.
1. Terratrèmols.

4. 
1.1. Tipus ones sísmiques
ONES P o primàries ONES S o secundàries ONES L o superficials
- longitudinals.
- Desplaçament
endavant I endarrere.
- Les més ràpides.
- Es transmeten en
sòlids, líquids I gasos.
- Transversals o sizalla.
- Més lentes.
- No a través de líquids.
- A la superficie terrestre.
- Són les més lentes.
Tipus:
1. Rayleigh: moviment
el·líptic.
2. Love: desplaçament
horitzontal I
perpendicular.

5. ONES P
ONES S
ONES L

6. 
 Superficials: tenen lloc als 100km.
 Intermedis: focus entre 100 I 300km.
 Profunds: entre 300 I 700km.
1.2. Distribució dels sismes.

7. 
Localització dels epicentres dels terratrèmols:

8. Els focus sísmics de manera general els trobem:

9.  Exemples de zones on es produeixen terratrèmols en els
diferents límits de plaques:
 Dorsal oceànica: Dorsal Atlàntica.
 Zones de Subducció: Japó, Illes Kurils, Mèxic, Colòmbia,
Indonèsia.
 Zones de Col•lisió: Pirineus, Himàlaia.
 Falla Transformant: falla de San Andrés (Califòrnia).

10. 
 Sismògrafs: aparells que estan emplaçats en estacions
sismogràfiques. Resultat: sismograma.
 Xarxa internacional de sismògrafs: WWWSSNN, que
permet cobrir tota la superfície terrestre I determina
amb precisió la situació de l’epicentre com també la
magnitud I profunditat de qualsevol sisme o
terratrèmol.
1.3. Registre I mesura dels
terretrèmols

11. FORÇA DE MESURA DELS
TERRATRÈMOLS

12. MERCALLI

15.  Estudi a partir de mètodes físics indirectes:
 Gradient geotèrmic.
 Anomalies de gravetat.
 Camp geomagnètic.
 Estudi de roques volcàniques I plitòniques.
 Anàlisi de meteorits.
 Mètode amb més dades, I el més fiable: MÈTODE
SÍSMIC; estudi de les ones sísmiques que allibera un
terratrèmol.
2. Estructura de la Terra

17. Segons la discontinuïtat de 1r ordre, podem dividir la terra en tres grans
grups:
1.Escorça.
• Continental I oceànica.
2.Mantell.
• Superior I inferior.
3.Nucli.
• Extern I intern.
Segons les propietats físiques I composició de les roques.
1.Litosfera.
2.Astenosfera.
3.Mesosfera.
4.Endosfera.

18. 
TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES:
La litosfera, està constituïda per plaques litosfèriques o
tectòniques, que es desplacen per sobre l’astenosfera I
causen part de dels fenòmens geològics del planeta.
ANTECEDENTS:
- Alfred Wegener; DERIVA CONTINENTAL:
Obertura I tancament de les conques oceàniques I la
formació de les serralades.
3. Tectònica de plaques: la
globalització del planeta.

20. Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX
basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser
gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant
de posició al llarg de la història de la Terra.
Wegener es va basar en diferents dades per elaborar la seva teoria:
•Dades geogràfiques, basades en l'encaix dels contorns
actuals dels continents (per exemple Sud-amèrica i Àfrica).
•Dades tectòniques: l’edat de les roques, els plegaments i les
cadenes montanyoses, coincideixen en els continents avui
separats.
•Dades paleontològiques. Els fòssils indiquen que fa uns 350
milions d'anys la flora i la fauna d'Àfrica, Sud-Amèrica,
l'Índia i Austràlia eren les mateixes i, per tant, aquests
continents havien d'estar units.
•Dades paleoclimàtiques: restes fòssils de la selva tropical en
zones que avui en dia estan a latituds superiors.

24. NO ES VA PODER DEMOSTRAR LA TEORIA JA QUE NO ES VA PODER
EXPLICAR COM ELS CONTINENTS ES DESPLACEN SOBRE EL FONS
OCEÀNIC:
-ESTUDI DEL FONS OCEÀNIC.
•No es mouen els continents sinó grans blocs de litosfera.
•A partir de la línia de costa, el fons oceànic guanya
profunditat amb un pendent suau:

25. - Mixtes: oceàniques
I continentals.

34. 3 tipus de marges:

45. LIMITS DESTRUCTIUS: subducció 
Col·lisió entre placa oceànica i
placa continental
Andes

46. LIMITS DESTRUCTIUS: subducció Col·lisió entre dues
plaques oceàniques
La vora d’una placa s’enfonsa sota l’altra.
Es destrueix escorça oceànica, es reincorpora a l’astenosfera.
Aquestes zones es coneixen com ZONES DE SUBDUCCIÓ.
Es formen forts terratrèmols i volcans.
Formació d’ARCS D’ILLES, illes volcàniques

47. MOVIMENT DELS CONTINENTS
LIMITS DESTRUCTIUS: subducció 
Col·lisió entre dues
plaques oceàniques
Illes
volcàniques
Salomó
Japó
Nova
Zelanda

48. LIMITS DESTRUCTIUS: obducció
MOVIMENT DELS CONTINENTS
Pressió d’una placa contra l’altre, cap s’enfonsi.
Les seves vores s’aixafen i ascendeixen formant serralades.
Aquestes zones es coneixen com ZONES D’OBDUCCIÓ
Es formen molts terratrèmols i molt poca activitat volcànica.
Col·lisió entre dues plaques
continentals

49. MOVIMENT DELS CONTINENTS
LIMITS DESTRUCTIUS: obducció 
Col·lisió entre dues plaques
continentals
Himàlaia
Pirineus

50. LIMITS PASSIUS: falles de transformació
MOVIMENT DELS CONTINENTS
Es formen quan dues plaques contigües es desplacen
lateralment.
Són zones de gran activitat sísmica, a conseqüència de les
friccions entre les plaques.

51. LIMITS PASSIUS: falles de transformació
MOVIMENT DELS CONTINENTS
La falla transformant més
coneguda és la de San
Andrés (aprox. 1.000km),
formada al límit entre les
plaques de Nord-Amèrica i
Pacífica.
Velocitat = 6cm any
Provoca grans terratrèmols
a les ciutats de Sant
Francisco i Los Angeles.

52. LIMITS PASSIUS: falles de transformació
MOVIMENT DELS CONTINENTS

53. MOVIMENT DELS CONTINENTS
Falla de San
Andrés