SlideShare a Scribd company logo
L’evolució dels éssers vius 
Les teories evolucionistes
L’evolució 
biològica 
És el procés de 
transformació 
d’unes espècies en 
d’altres gràcies a 
l’acumulació de 
variacions que van 
apareixent en els 
descendents, de 
generació en 
generació, al llarg 
de milions d’anys.
Abans d’acceptar la teoria evolutiva es 
creia que: 
• les espècies no havien variat al llarg del temps, és la 
teoria fixista o fixisme, 
• eren producte d’un acte de creació, teoria 
creacionista a creacionisme.
Els principals defensors d’aquestes idees 
eren: 
• Linné ( s XVIII), naturalista pare de la nomenclatura binomial 
• Cuvier, zoòleg iniciador de l’anatomia comparada i la 
paleontologia. Va deduir que els fòssils eren restes 
d’organismes que havien viscut en el passat, però va explicar 
la seva desaparició per efecte de grans catàstrofes, teoria 
geològica del catastrofisme.
Les teories evolucionistes 
A mitjans del XVIII alguns científics comencen a 
pensar en la transformació d’unes espècies en 
d’altres: 
• Observen que no tots els descendents són 
iguals als progenitors i que existeixen varietats 
dins la mateixa espècie.
Els naturalistes d’aquella època estudiaven les espècies arribades 
del Nou Món, proliferen jardins botànics, zoològics, col·leccions, 
tots organitzats segons semblances morfològiques. Lògicament , 
les noves espècies s’assemblaven més a unes de les conegudes 
que a d’altres i això els fa pensar en el parentiu, en que 
procedissin d’un avantpassat comú.
El lamarckisme 
• Les variacions mediambientals produeixen 
canvis en els costums dels organismes i 
l’ús o el desús dels òrgans provoca el 
desenvolupament o l’atrofia d’aquests 
òrgans. Aquesta idea queda resumida en 
la frase “la funció crea l’òrgan”. 
• Els canvis experimentats al llarg de la vida 
dels organismes per adaptar-se al medi es 
transmeten a la descendència, és 
l’anomenada “herència dels caràcters 
adquirits”. 
• Les idees de Lamarck no van tenir gaires 
seguidors per falta de proves científiques i 
perquè contradeien al prestigiós Cuvier. 
Actualment estan totalment rebutjades, 
no es pot explicar com una variació 
morfològica o en els hàbits dels 
organismes poden alterar l’estructura del 
l’ADN. 
El primer que proposa un 
mecanisme per explicar la 
transformació de les espècies 
va ser Jean Baptiste Lamarck, 
1744-1829. En la seva obra 
Filosofia zoològica exposa les 
seves idees, avui conegudes 
com Lamarckisme
El darwinisme 
A partir de l’estudi de la fauna de les 
Illes Galàpagos va deduir una nova 
teoria per explicar el procés de 
l’evolució. Guarda les seves idees fins 
constatar que Wallace havia arribat a les 
mateixes conclusions, fan una 
comunicació conjunta i el 1859 publica 
la seva obra L’origen de les espècies. 
Va observar que malgrat la proximitat de les 
illes, les espècies que hi vivien eren molt 
diferents entre sí: cada illa presentava un tipus 
de tortuga terrestre i va descriure fins a 14 
espècies de pinsans adaptades a diferents tipus 
d’alimentació. Com que no trobava raonable 
que l’origen de tantes espècies diferents en un 
àrea tant reduïda fos producte de nombrosos 
actes creatius, arriba a la conclusió que eren el 
resultat de l’adaptació als diferents hàbitats de 
cada illa dels descendents dels primers 
organismes que van arribar. Així doncs, amb el 
temps i l’aïllament van anar sorgint noves 
espècies.
El darwinisme es basa en tres aspectes: 
1. Els organismes tenen gran quantitat de 
descendents, mentre que els recursos són 
limitats, han de lluitar per la supervivència. 
2. Existeix una gran variabilitat en la 
descendència, uns són més aptes que d’altres. 
3. La selecció natural, la lluita per la 
supervivència entre individus fa que els més 
ben adaptats sobrevisquin, es reprodueixin i 
transmetin els seus caràcters a la següent 
generació.
1. Elevada i variada 
descendència 
• Les poblacions tenen un alt 
potencial reproductiu, encara 
que mantenen un nombre 
més o menys estable 
d’individus ja que les 
condicions de vida limiten el 
seu creixement. 
• No tots els individus d’una 
població són iguals i algunes 
de les característiques 
diferencials són heredables.
2. Uns són més aptes 
que altres 
• Les activitats vitals dels 
organismes determinen 
quines característiques són 
favorables i quines 
desfavorables. 
• Els individus amb 
característiques favorables 
tindran més descendència 
perquè viuran més temps i 
es reproduiran més que la 
resta de la població.
3. La selecció natural 
• A la llarga, la proporció 
d’individus amb características 
favorables va augmentant. 
• La selecció natural causa 
l’acumulació de 
característiques favorables i 
l’eliminació de les 
desfavorables. Es produiex així 
l’adaptació de les poblacions al 
medi. 
• Aquests canvis, actuant durant 
milions d’anys, són 
responsables de l’aparició de 
noves espècies
Darwin no va saber mai quin era l’origen de la variabilitat de 
la descendència. Els treballs de Mendel, que obrien el camí 
per entendre-ho, van ser publicat el 1866 amb molt poca 
difusió. Avui sabem que les causes són la mutació i la 
recombinació genètica.
El neodarwinisme 
o teoria sintètica 
• En els organismes amb reproducció 
asexual exclusivament, la variabilitat és 
deguda únicament a les mutacions, 
variacions en el material genètic que 
ocorren a l’atzar i que poden ser 
favorables o desfavorables, per tant, són 
preadaptatives. No hi ha cap constància 
de que la necessitat de adaptar-se al medi 
indueixi l’aparició de mutacions, no són 
postadaptatives, com haurien de ser si fos 
cert el lamarckisme. 
• En organismes amb reproducció sexual, a 
més de les mutacions, la recombinació 
genètica produïda durant la meiosi i la 
unió de la informació hereditària de dos 
individus per originar un de mou, són 
causa de la variabilitat sobre la que podrà 
actuar la selecció natural. 
• Després del 
redescobriment 
de les lleis de 
Mendel al 1900 i 
de les 
mutacions al 
1901 es va 
comprendre 
l’origen de la 
variabilitat a la 
qual al·ludia 
Darwin.
• Hardy i Weinberg van demostrar que des del punt 
de vista evolutiu són més importants les 
poblacions que els individus. Aquests moren amb 
els seus caràcters i les poblacions perduren i van 
variant. Per tant, és important estudiar les 
freqüències gèniques de les poblacions, entenent 
aquestes com el conjunt d’individus amb capacitat 
de reproduir-se entre sí, de compartir un fons de 
gens comú. 
• Haldane demostra que els factors que poden 
modificar les freqüències gèniques són la selecció 
natural, les mutacions, les migracions i la deriva 
genètica. 
• Perquè dues poblacions evolucionin de manera 
diferent fins a donar dues espècies diferents cal 
que es mantinguin aïllades, que deixin de 
compartir el mateix fons genètic. 
• Durant els 
anys 20 es 
van produir 
avenços 
significatius 
per 
comprendre 
el 
mecanisme 
de 
l’evolució:
Resumint… 
• Le poblacions tenen una gran 
variabilitat genètica deguda a la 
recombinació genètica (en 
espècies de reproducció sexual) i a 
les mutacions, canvis a l’atzar del 
material hereditari. 
• Si dues poblacions es mantenen 
aïllades, sense compartir el seu 
fons genètic, l’acumulació de canvis 
triats per la selecció natural pot 
portar-les, després de moltes 
generacions a ser dues espècies 
diferents. 
• Evolucionen les poblacions, no els 
individus.
Les proves de l’evolució 
• L’observació de la naturalesa permet descobrir 
una sèrie de realitats que es poden explicar de 
manera més convincent si s’admet l’evolució 
de les espècies que si s’accepta el model 
creacionista. 
• Són les anomenades proves de l’evolució.
Proves 
taxonòmiques 
• La classificació dels 
organismes es basa en 
criteris de semblances. 
Segons la teoria de 
l’evolució aquestes 
semblances es donen 
perquè tenen un 
avantpassat comú, si 
s’haguessin creat 
independentment caldria 
esperar que les espècies 
fossin molt diferents 
entre sí.
Proves 
biogeogràfiques 
• Com més allunyades o 
aïllades estan dues zones, 
més diferents són en quant 
a flora i fauna. Seria el cas 
dels pinsans de les 
Galápagos, els descendents 
dels primers en arribar a 
l’arxipèlag queden gairebé 
aïllats i es van diversificar 
segons la manera 
d’alimentar-se.
Proves paleontològiques 
• Amb l’estudi dels fòssils 
s’observa un augment 
de diversitat i de 
complexitat des de les 
èpoques més antigues a 
les més modernes, com 
si de cada espècie 
ancestral haguessin 
sorgit unes quantes. 
• Hi ha fòssils amb 
característiques 
intermèdies entre dos 
grups d’organismes.
Proves 
anatòmiques 
• Basades en 
l’anatomia 
comparada. 
• Es diferencien 
dos tipus 
d’òrgans: 
homòlegs i 
anàlegs.
Òrgans homòlegs, tenen una mateixa estructura interna, encara 
que una forma i funció que poden ser diferents. Indiquen un 
parentiu evolutiu amb avantpassats comuns, els descendents dels 
quals han sofert una evolució divergent, s’han adaptat a galopar, 
escavar, nedar, volar o agafar objectes.
• Òrgans anàlegs, 
malgrat tenir un origen 
embriològic i una 
estructura interna 
diferents, exerceixen la 
mateixa funció. 
• Es considera que la 
similitud és deguda a 
una evolució 
convergent.
Altres òrgans que 
s’utilitzen com a prova 
són els òrgans vestigials, 
òrgans superflus 
actualment que van tenir 
importància en 
antecessors.
Proves embriològiques 
S’han descobert semblances entre embrions de diferents 
tipus d’éssers vius. El desenvolupament embrionari és una 
recapitulació curta de les espècies antecessores.
Proves bioquímiques 
• Tots els éssers vius estan constituïts per les mateixes 
molècules ( glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics), 
comparteixen el codi genètic, les rutes metabòliques bàsiques 
i els 20 aminoàcids que formen les proteïnes. 
• Com més semblants són els organismes més coincidències hi 
ha entre les proteïnes que els constitueixen. 
• Molècules com l’ADN, l’ATP, el NAD són universals. 
• Totes aquestes realitats es consideren proves de l’origen 
comú de tots els éssers vius.
Proves serològiques 
És basen en l’estudi de les reaccions d’aglutinació 
de la sang de diferents organismes. Es va injectar 
sang humana a un conill perquè fabriqués 
anticossos antihumans, aquests es van posar en 
contacte amb sèrums sanguinis humans i d’altres 
animals. El màxim grau d’aglutinació es va obtenir 
amb el sèrum humà, després amb el del ximpanzé, 
goril·la, orangutan i molt poc amb el del cérvol o el 
cavall. És el que cal esperar a partir de les 
similituds morfològiques

More Related Content

What's hot

Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
I.E.S. Joanot Martorell in València
 
Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.
Manel miguela
 
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
jcalzamora
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
Antonio Núñez
 
11. Els disacàrids
11. Els disacàrids11. Els disacàrids
11. Els disacàrids
Dani Ribo
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
Sílvia Montals
 
Revolució francesa i l' imperi de Napoleó
Revolució francesa i l' imperi de NapoleóRevolució francesa i l' imperi de Napoleó
Revolució francesa i l' imperi de Napoleó
Lourdes Escobar
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Oriol Baradad
 
70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens
Dani Ribo
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusions
choriol
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
INS Escola Intermunicipal del Penedès
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaEstudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
CRP del Tarragonès
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernisme
Blancafort
 
Tdr index
Tdr indexTdr index
Tdr index
Lulo 20
 

What's hot (20)

Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 
L'Evolució humana
L'Evolució humanaL'Evolució humana
L'Evolució humana
 
Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.Proves de l'evolució. Especiació.
Proves de l'evolució. Especiació.
 
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
 
El Condicionament Operant
El Condicionament OperantEl Condicionament Operant
El Condicionament Operant
 
Presocratics
PresocraticsPresocratics
Presocratics
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
11. Els disacàrids
11. Els disacàrids11. Els disacàrids
11. Els disacàrids
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
 
1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
 
Revolució francesa i l' imperi de Napoleó
Revolució francesa i l' imperi de NapoleóRevolució francesa i l' imperi de Napoleó
Revolució francesa i l' imperi de Napoleó
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens70. Els agents mutàgens
70. Els agents mutàgens
 
Tdr-Conclusions
Tdr-ConclusionsTdr-Conclusions
Tdr-Conclusions
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
4t ESO - Biologia i Geologia - Origen de la Vida i evolució
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaEstudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàtica
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernisme
 
Tdr index
Tdr indexTdr index
Tdr index
 

Viewers also liked

UNITAT 5.- L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS
UNITAT 5.- L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUSUNITAT 5.- L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS
UNITAT 5.- L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS
Oscar Lacalle García
 
Evolución 2.- Pruebas evolutivas
Evolución 2.- Pruebas evolutivasEvolución 2.- Pruebas evolutivas
Evolución 2.- Pruebas evolutivas
IES Suel - Ciencias Naturales
 
Evolución 3.- Teorías evolutivas
Evolución 3.- Teorías evolutivasEvolución 3.- Teorías evolutivas
Evolución 3.- Teorías evolutivas
IES Suel - Ciencias Naturales
 
Evolució
EvolucióEvolució
Evolució
J.J.
 
Nuevo presentación de microsoft office power point
Nuevo presentación de microsoft office power pointNuevo presentación de microsoft office power point
Nuevo presentación de microsoft office power point
marioncitadelfloww
 
L’evolució biològica
L’evolució biològicaL’evolució biològica
L’evolució biològica
Manel miguela
 
Genètica i evolució
Genètica i evolucióGenètica i evolució
Genètica i evolució
Jordi Bas
 
L’Evolució Humana
L’Evolució HumanaL’Evolució Humana
L’Evolució Humana
sarobor
 
Taller 3 especiacion
Taller 3 especiacionTaller 3 especiacion
Taller 3 especiacion
Piedad
 
Guía de ejercicios lamarck y darwin
Guía de ejercicios lamarck y darwinGuía de ejercicios lamarck y darwin
Guía de ejercicios lamarck y darwin
Barbara Peña
 
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Darwin vs Lamarck
Darwin vs LamarckDarwin vs Lamarck
Darwin vs Lamarck
cmcsabiduria
 
ORIGEN DE LA VIDA
ORIGEN DE LA VIDAORIGEN DE LA VIDA
ORIGEN DE LA VIDA
guest17caa25
 
Teorías de la evolución de las especies- Actividades.
Teorías de la evolución de las especies- Actividades.Teorías de la evolución de las especies- Actividades.
Teorías de la evolución de las especies- Actividades.
Noemí Leiva
 
Teoría evolucionista de Lamarck
Teoría evolucionista de LamarckTeoría evolucionista de Lamarck
Teoría evolucionista de Lamarck
aurora aparicio
 
EVOLUCION
EVOLUCIONEVOLUCION
EVOLUCION
guest17caa25
 
Evolución 4.- Formación de nuevas especies
Evolución 4.- Formación de nuevas especiesEvolución 4.- Formación de nuevas especies
Evolución 4.- Formación de nuevas especies
IES Suel - Ciencias Naturales
 
El origen de la especie humana
El origen de la especie humanaEl origen de la especie humana
El origen de la especie humana
IES Suel - Ciencias Naturales
 
Teorías de la evolución de lamarck y darwin
Teorías de la evolución de lamarck y darwinTeorías de la evolución de lamarck y darwin
Teorías de la evolución de lamarck y darwin
joacoortega
 

Viewers also liked (20)

UNITAT 5.- L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS
UNITAT 5.- L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUSUNITAT 5.- L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS
UNITAT 5.- L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS
 
Evolución 2.- Pruebas evolutivas
Evolución 2.- Pruebas evolutivasEvolución 2.- Pruebas evolutivas
Evolución 2.- Pruebas evolutivas
 
Evolución 3.- Teorías evolutivas
Evolución 3.- Teorías evolutivasEvolución 3.- Teorías evolutivas
Evolución 3.- Teorías evolutivas
 
Evolució
EvolucióEvolució
Evolució
 
La teoría de Lamarck
La teoría de LamarckLa teoría de Lamarck
La teoría de Lamarck
 
Nuevo presentación de microsoft office power point
Nuevo presentación de microsoft office power pointNuevo presentación de microsoft office power point
Nuevo presentación de microsoft office power point
 
L’evolució biològica
L’evolució biològicaL’evolució biològica
L’evolució biològica
 
Genètica i evolució
Genètica i evolucióGenètica i evolució
Genètica i evolució
 
L’Evolució Humana
L’Evolució HumanaL’Evolució Humana
L’Evolució Humana
 
Taller 3 especiacion
Taller 3 especiacionTaller 3 especiacion
Taller 3 especiacion
 
Guía de ejercicios lamarck y darwin
Guía de ejercicios lamarck y darwinGuía de ejercicios lamarck y darwin
Guía de ejercicios lamarck y darwin
 
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
UD4 SÍNTESI ABIÒTICA (OPARIN I MILLER)
 
Darwin vs Lamarck
Darwin vs LamarckDarwin vs Lamarck
Darwin vs Lamarck
 
ORIGEN DE LA VIDA
ORIGEN DE LA VIDAORIGEN DE LA VIDA
ORIGEN DE LA VIDA
 
Teorías de la evolución de las especies- Actividades.
Teorías de la evolución de las especies- Actividades.Teorías de la evolución de las especies- Actividades.
Teorías de la evolución de las especies- Actividades.
 
Teoría evolucionista de Lamarck
Teoría evolucionista de LamarckTeoría evolucionista de Lamarck
Teoría evolucionista de Lamarck
 
EVOLUCION
EVOLUCIONEVOLUCION
EVOLUCION
 
Evolución 4.- Formación de nuevas especies
Evolución 4.- Formación de nuevas especiesEvolución 4.- Formación de nuevas especies
Evolución 4.- Formación de nuevas especies
 
El origen de la especie humana
El origen de la especie humanaEl origen de la especie humana
El origen de la especie humana
 
Teorías de la evolución de lamarck y darwin
Teorías de la evolución de lamarck y darwinTeorías de la evolución de lamarck y darwin
Teorías de la evolución de lamarck y darwin
 

Similar to L’evolució dels éssers vius

Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)
Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)
Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)
tiotavio
 
Tema 2 evolució 2
Tema 2 evolució 2Tema 2 evolució 2
Tema 2 evolució 2
Raquel Ibáñez
 
Genetica i Evolucioó
Genetica i EvolucioóGenetica i Evolucioó
Genetica i Evolucioó
Núria Guixa Boixereu
 
Genètica i evolució
Genètica i evolució Genètica i evolució
Genètica i evolució
CC NN
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbat
montsejaen
 
Evolució 2012
 Evolució 2012  Evolució 2012
Evolució 2012
pepet2006
 
Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)
conchi
 
Teories origen de la vida
Teories origen de la vidaTeories origen de la vida
Teories origen de la vida
fidel.san
 
Origen i evolució de les espècies: Teories
Origen i evolució de les espècies: TeoriesOrigen i evolució de les espècies: Teories
Origen i evolució de les espècies: Teories
esmajolet
 
L’evolució dels éssers vius
L’evolució dels éssers viusL’evolució dels éssers vius
L’evolució dels éssers vius
Guillem Rubio
 
2 preguntes i_respostes_evolucio
2 preguntes i_respostes_evolucio2 preguntes i_respostes_evolucio
2 preguntes i_respostes_evolucio
tonisemp
 
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La VidaG:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
yolandatorres
 
L'evolució: Saps d'on vens?
L'evolució: Saps d'on vens?L'evolució: Saps d'on vens?
L'evolució: Saps d'on vens?
Lux Soler
 
Evolució.Lucia.Belén.Lirios
Evolució.Lucia.Belén.LiriosEvolució.Lucia.Belén.Lirios
Evolució.Lucia.Belén.Lirios
Lirios Ferri
 
Evolucio_Lucia_Belen_Lirios
Evolucio_Lucia_Belen_LiriosEvolucio_Lucia_Belen_Lirios
Evolucio_Lucia_Belen_Lirios
Lirios Ferri
 

Similar to L’evolució dels éssers vius (20)

Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)
Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)
Bio2n_Gen i Evo I(Unitat6a)
 
Tema 2 evolució 2
Tema 2 evolució 2Tema 2 evolució 2
Tema 2 evolució 2
 
Genetica i Evolucioó
Genetica i EvolucioóGenetica i Evolucioó
Genetica i Evolucioó
 
L’evolució
L’evolucióL’evolució
L’evolució
 
Genètica i evolució
Genètica i evolució Genètica i evolució
Genètica i evolució
 
Unitat 4. Un planeta viu
Unitat 4. Un planeta viuUnitat 4. Un planeta viu
Unitat 4. Un planeta viu
 
Ppbiologia
PpbiologiaPpbiologia
Ppbiologia
 
Evolución
EvoluciónEvolución
Evolución
 
Evolució
EvolucióEvolució
Evolució
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbat
 
Evolució 2012
 Evolució 2012  Evolució 2012
Evolució 2012
 
Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)Evolució t3 (1a part)
Evolució t3 (1a part)
 
Teories origen de la vida
Teories origen de la vidaTeories origen de la vida
Teories origen de la vida
 
Origen i evolució de les espècies: Teories
Origen i evolució de les espècies: TeoriesOrigen i evolució de les espècies: Teories
Origen i evolució de les espècies: Teories
 
L’evolució dels éssers vius
L’evolució dels éssers viusL’evolució dels éssers vius
L’evolució dels éssers vius
 
2 preguntes i_respostes_evolucio
2 preguntes i_respostes_evolucio2 preguntes i_respostes_evolucio
2 preguntes i_respostes_evolucio
 
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La VidaG:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
G:\Power Points\Origen I Evolucio De La Vida
 
L'evolució: Saps d'on vens?
L'evolució: Saps d'on vens?L'evolució: Saps d'on vens?
L'evolució: Saps d'on vens?
 
Evolució.Lucia.Belén.Lirios
Evolució.Lucia.Belén.LiriosEvolució.Lucia.Belén.Lirios
Evolució.Lucia.Belén.Lirios
 
Evolucio_Lucia_Belen_Lirios
Evolucio_Lucia_Belen_LiriosEvolucio_Lucia_Belen_Lirios
Evolucio_Lucia_Belen_Lirios
 

More from martinezmartinezjoana4

Aparell locomotor
Aparell locomotorAparell locomotor
Aparell locomotor
martinezmartinezjoana4
 

More from martinezmartinezjoana4 (20)

Cèl·lula, unitat de vida
Cèl·lula, unitat de vidaCèl·lula, unitat de vida
Cèl·lula, unitat de vida
 
Metabolisme 1
Metabolisme 1Metabolisme 1
Metabolisme 1
 
Metabolisme u2
Metabolisme u2Metabolisme u2
Metabolisme u2
 
Metabolisme u2
Metabolisme u2Metabolisme u2
Metabolisme u2
 
Esquelet
EsqueletEsquelet
Esquelet
 
Musculatura
MusculaturaMusculatura
Musculatura
 
Esquemes locomotor
Esquemes locomotorEsquemes locomotor
Esquemes locomotor
 
Els sentits
Els sentitsEls sentits
Els sentits
 
Receptors sensorials
Receptors sensorialsReceptors sensorials
Receptors sensorials
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
 
Sistema nerviós
Sistema nerviósSistema nerviós
Sistema nerviós
 
Aparell locomotor
Aparell locomotorAparell locomotor
Aparell locomotor
 
Aparell excretor
Aparell excretorAparell excretor
Aparell excretor
 
Aparell c irculatori
Aparell c irculatoriAparell c irculatori
Aparell c irculatori
 
Aparell respiratori 2
Aparell respiratori 2Aparell respiratori 2
Aparell respiratori 2
 
Aparell respiratori 1
Aparell respiratori 1Aparell respiratori 1
Aparell respiratori 1
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
 
Higiene dels aliments
Higiene dels alimentsHigiene dels aliments
Higiene dels aliments
 
Tipus d'aliments
Tipus d'alimentsTipus d'aliments
Tipus d'aliments
 
Tipus d'aliments
Tipus d'alimentsTipus d'aliments
Tipus d'aliments
 

L’evolució dels éssers vius

  • 1. L’evolució dels éssers vius Les teories evolucionistes
  • 2. L’evolució biològica És el procés de transformació d’unes espècies en d’altres gràcies a l’acumulació de variacions que van apareixent en els descendents, de generació en generació, al llarg de milions d’anys.
  • 3. Abans d’acceptar la teoria evolutiva es creia que: • les espècies no havien variat al llarg del temps, és la teoria fixista o fixisme, • eren producte d’un acte de creació, teoria creacionista a creacionisme.
  • 4. Els principals defensors d’aquestes idees eren: • Linné ( s XVIII), naturalista pare de la nomenclatura binomial • Cuvier, zoòleg iniciador de l’anatomia comparada i la paleontologia. Va deduir que els fòssils eren restes d’organismes que havien viscut en el passat, però va explicar la seva desaparició per efecte de grans catàstrofes, teoria geològica del catastrofisme.
  • 5. Les teories evolucionistes A mitjans del XVIII alguns científics comencen a pensar en la transformació d’unes espècies en d’altres: • Observen que no tots els descendents són iguals als progenitors i que existeixen varietats dins la mateixa espècie.
  • 6. Els naturalistes d’aquella època estudiaven les espècies arribades del Nou Món, proliferen jardins botànics, zoològics, col·leccions, tots organitzats segons semblances morfològiques. Lògicament , les noves espècies s’assemblaven més a unes de les conegudes que a d’altres i això els fa pensar en el parentiu, en que procedissin d’un avantpassat comú.
  • 7. El lamarckisme • Les variacions mediambientals produeixen canvis en els costums dels organismes i l’ús o el desús dels òrgans provoca el desenvolupament o l’atrofia d’aquests òrgans. Aquesta idea queda resumida en la frase “la funció crea l’òrgan”. • Els canvis experimentats al llarg de la vida dels organismes per adaptar-se al medi es transmeten a la descendència, és l’anomenada “herència dels caràcters adquirits”. • Les idees de Lamarck no van tenir gaires seguidors per falta de proves científiques i perquè contradeien al prestigiós Cuvier. Actualment estan totalment rebutjades, no es pot explicar com una variació morfològica o en els hàbits dels organismes poden alterar l’estructura del l’ADN. El primer que proposa un mecanisme per explicar la transformació de les espècies va ser Jean Baptiste Lamarck, 1744-1829. En la seva obra Filosofia zoològica exposa les seves idees, avui conegudes com Lamarckisme
  • 8. El darwinisme A partir de l’estudi de la fauna de les Illes Galàpagos va deduir una nova teoria per explicar el procés de l’evolució. Guarda les seves idees fins constatar que Wallace havia arribat a les mateixes conclusions, fan una comunicació conjunta i el 1859 publica la seva obra L’origen de les espècies. Va observar que malgrat la proximitat de les illes, les espècies que hi vivien eren molt diferents entre sí: cada illa presentava un tipus de tortuga terrestre i va descriure fins a 14 espècies de pinsans adaptades a diferents tipus d’alimentació. Com que no trobava raonable que l’origen de tantes espècies diferents en un àrea tant reduïda fos producte de nombrosos actes creatius, arriba a la conclusió que eren el resultat de l’adaptació als diferents hàbitats de cada illa dels descendents dels primers organismes que van arribar. Així doncs, amb el temps i l’aïllament van anar sorgint noves espècies.
  • 9. El darwinisme es basa en tres aspectes: 1. Els organismes tenen gran quantitat de descendents, mentre que els recursos són limitats, han de lluitar per la supervivència. 2. Existeix una gran variabilitat en la descendència, uns són més aptes que d’altres. 3. La selecció natural, la lluita per la supervivència entre individus fa que els més ben adaptats sobrevisquin, es reprodueixin i transmetin els seus caràcters a la següent generació.
  • 10. 1. Elevada i variada descendència • Les poblacions tenen un alt potencial reproductiu, encara que mantenen un nombre més o menys estable d’individus ja que les condicions de vida limiten el seu creixement. • No tots els individus d’una població són iguals i algunes de les característiques diferencials són heredables.
  • 11. 2. Uns són més aptes que altres • Les activitats vitals dels organismes determinen quines característiques són favorables i quines desfavorables. • Els individus amb característiques favorables tindran més descendència perquè viuran més temps i es reproduiran més que la resta de la població.
  • 12. 3. La selecció natural • A la llarga, la proporció d’individus amb características favorables va augmentant. • La selecció natural causa l’acumulació de característiques favorables i l’eliminació de les desfavorables. Es produiex així l’adaptació de les poblacions al medi. • Aquests canvis, actuant durant milions d’anys, són responsables de l’aparició de noves espècies
  • 13. Darwin no va saber mai quin era l’origen de la variabilitat de la descendència. Els treballs de Mendel, que obrien el camí per entendre-ho, van ser publicat el 1866 amb molt poca difusió. Avui sabem que les causes són la mutació i la recombinació genètica.
  • 14. El neodarwinisme o teoria sintètica • En els organismes amb reproducció asexual exclusivament, la variabilitat és deguda únicament a les mutacions, variacions en el material genètic que ocorren a l’atzar i que poden ser favorables o desfavorables, per tant, són preadaptatives. No hi ha cap constància de que la necessitat de adaptar-se al medi indueixi l’aparició de mutacions, no són postadaptatives, com haurien de ser si fos cert el lamarckisme. • En organismes amb reproducció sexual, a més de les mutacions, la recombinació genètica produïda durant la meiosi i la unió de la informació hereditària de dos individus per originar un de mou, són causa de la variabilitat sobre la que podrà actuar la selecció natural. • Després del redescobriment de les lleis de Mendel al 1900 i de les mutacions al 1901 es va comprendre l’origen de la variabilitat a la qual al·ludia Darwin.
  • 15. • Hardy i Weinberg van demostrar que des del punt de vista evolutiu són més importants les poblacions que els individus. Aquests moren amb els seus caràcters i les poblacions perduren i van variant. Per tant, és important estudiar les freqüències gèniques de les poblacions, entenent aquestes com el conjunt d’individus amb capacitat de reproduir-se entre sí, de compartir un fons de gens comú. • Haldane demostra que els factors que poden modificar les freqüències gèniques són la selecció natural, les mutacions, les migracions i la deriva genètica. • Perquè dues poblacions evolucionin de manera diferent fins a donar dues espècies diferents cal que es mantinguin aïllades, que deixin de compartir el mateix fons genètic. • Durant els anys 20 es van produir avenços significatius per comprendre el mecanisme de l’evolució:
  • 16. Resumint… • Le poblacions tenen una gran variabilitat genètica deguda a la recombinació genètica (en espècies de reproducció sexual) i a les mutacions, canvis a l’atzar del material hereditari. • Si dues poblacions es mantenen aïllades, sense compartir el seu fons genètic, l’acumulació de canvis triats per la selecció natural pot portar-les, després de moltes generacions a ser dues espècies diferents. • Evolucionen les poblacions, no els individus.
  • 17. Les proves de l’evolució • L’observació de la naturalesa permet descobrir una sèrie de realitats que es poden explicar de manera més convincent si s’admet l’evolució de les espècies que si s’accepta el model creacionista. • Són les anomenades proves de l’evolució.
  • 18. Proves taxonòmiques • La classificació dels organismes es basa en criteris de semblances. Segons la teoria de l’evolució aquestes semblances es donen perquè tenen un avantpassat comú, si s’haguessin creat independentment caldria esperar que les espècies fossin molt diferents entre sí.
  • 19. Proves biogeogràfiques • Com més allunyades o aïllades estan dues zones, més diferents són en quant a flora i fauna. Seria el cas dels pinsans de les Galápagos, els descendents dels primers en arribar a l’arxipèlag queden gairebé aïllats i es van diversificar segons la manera d’alimentar-se.
  • 20. Proves paleontològiques • Amb l’estudi dels fòssils s’observa un augment de diversitat i de complexitat des de les èpoques més antigues a les més modernes, com si de cada espècie ancestral haguessin sorgit unes quantes. • Hi ha fòssils amb característiques intermèdies entre dos grups d’organismes.
  • 21. Proves anatòmiques • Basades en l’anatomia comparada. • Es diferencien dos tipus d’òrgans: homòlegs i anàlegs.
  • 22. Òrgans homòlegs, tenen una mateixa estructura interna, encara que una forma i funció que poden ser diferents. Indiquen un parentiu evolutiu amb avantpassats comuns, els descendents dels quals han sofert una evolució divergent, s’han adaptat a galopar, escavar, nedar, volar o agafar objectes.
  • 23. • Òrgans anàlegs, malgrat tenir un origen embriològic i una estructura interna diferents, exerceixen la mateixa funció. • Es considera que la similitud és deguda a una evolució convergent.
  • 24. Altres òrgans que s’utilitzen com a prova són els òrgans vestigials, òrgans superflus actualment que van tenir importància en antecessors.
  • 25. Proves embriològiques S’han descobert semblances entre embrions de diferents tipus d’éssers vius. El desenvolupament embrionari és una recapitulació curta de les espècies antecessores.
  • 26. Proves bioquímiques • Tots els éssers vius estan constituïts per les mateixes molècules ( glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics), comparteixen el codi genètic, les rutes metabòliques bàsiques i els 20 aminoàcids que formen les proteïnes. • Com més semblants són els organismes més coincidències hi ha entre les proteïnes que els constitueixen. • Molècules com l’ADN, l’ATP, el NAD són universals. • Totes aquestes realitats es consideren proves de l’origen comú de tots els éssers vius.
  • 27. Proves serològiques És basen en l’estudi de les reaccions d’aglutinació de la sang de diferents organismes. Es va injectar sang humana a un conill perquè fabriqués anticossos antihumans, aquests es van posar en contacte amb sèrums sanguinis humans i d’altres animals. El màxim grau d’aglutinació es va obtenir amb el sèrum humà, després amb el del ximpanzé, goril·la, orangutan i molt poc amb el del cérvol o el cavall. És el que cal esperar a partir de les similituds morfològiques