2. De 3 a 6 mesos: Estirat bocaterrosa es gira sense donar la volta sencera. Estira les mans per agafar el que li crida l’atenció. Mou un sonall que se li ha donat a la mà. Juga amb les seves mans.

3. De 6 a 9 mesos: Agafa coses i se les posa a la boca. Es manté assegut sense recolzar-se durant un moment. Estant bocaterrosa es gira cap a dalt . De 9 a 12 mesos: Pot fer la pinça amb el dit índex i el polze. Senyala un objecte que vol. Es manté de peu recolzat.

4. De 3 a 6 mesos: La percepció visual del bebè està madurant i ja pot distingir colors, formes i mides. Es capaç d’aplicar un raonament no verbal. De 6 a 9 mesos: Pot comprendre que les accions que realitza tenen un efecte posterior i comença a establir relacions bàsiques entre dos actes. Això indica que el seu món ja és més estructurat.

5. 9 a 12 mesos: El pensament del nen es desenvolupa ràpidament. Experimenten amb la causa i l’efecte de les seves accions. Col·loquen elements en filera.

6. Etapa del balboteig: dels 3 als 6 mesos. Gira el cap i els ulls cap a la font del so. Diferenciació dels crits i plors segons la causa (gana, dolor…) Comença a vocalitzar.

7. Etapa de l’ecolàlia: dels 6 als 12 mesos. Reconeix als adults familiars. El balboteig reprodueix la melodia de les converses dels adults. Comprèn globalment algunes paraules familiars (papa, mama) Agrupa sons en síl·labes que repeteix voluntàriament.

8. L’evolució del nen/a durant aquest segon any de vida estarà marcat per diferents aprenentatges: Desenvolupament psicomotor: es refereix a la coordinació dels moviments i al coneixement del propi cos que permet al nen/a un major control dels seus moviment i accions per ser més independent. Desenvolupament cognitiu: es el desenvolupament de la capacitat de pensar i raonar, la qual cosa li permet establir relacions de causa –efecte i anticipar-se als esdeveniments. Desenvolupament afectiu: durant aquest any els vincles afectius s’aniran ampliant amb altres nens/es i adults manifestant les seves preferències. Desenvolupament del llenguatge: s’anirà ampliant i permetrà expressar-se d’una manera més intel·ligible.

9. En el procés d’adaptació és normal que el nen manifesti les seves pors i la seva inseguretat amb el plor, inactivitat, tristesa, dependència o rebuig envers els seus educadors, envers als companys/es, actitud estranya o diferent a casa, canvis en els ritmes de la son i hàbits alimentaris… Com a pares teniu un paper molt important al llarg d’aquest procés, la vostra actitud flexible i comprensiva permetrà al vostre fill superar les dificultats derivades d’aquest procés d’adaptació. Es important fer-los saber que a l’escola estaran bé, que estaran amb adults que els cuidaran i amb infants amb els quals compartiran i aprendran. Però, sobretot, cal no oblidar mai que cada nen es únic, i per tant, cada procés d’adaptació diferent.

10. Utilitzarem la fitxa personal per obtenir una breu informació del nen/a que comença a la llar d’infants. És molt important que ompliu degudament totes les preguntes: telèfons, al·lèrgies,…