SlideShare a Scribd company logo
EL m o v i m e n t d el s infa n t s i la
int e r v e n c i ó d e l s ad u lt s .
(r e s p e c t a ’ m el m e u te m p s )
    “ Al llarg del desenvolupament dels seus moviments, l’infant aprèn no només a
girar-se de panxa o a donar tombs, anar de quatre grapes, aixecar-se o caminar, sinó
que també aprèn a aprendre.
 Aprèn a estar ocupat amb alguna cosa, a agafar interès per alguna cosa, a provar,
experimentar. Aprèn a superar dificultats. Aprèn a conèixer l’alegria i la felicitat, les
quals signifiquen el seu èxit, és a dir, és el resultat de la seva pròpia i pacient
constància. “
Emmi Pikler

La relació amb l’infant, es construeix durant les atencions
individuals (canvi de bolquers, el menjar, rentar la cara,
les mans, el bany...). Només quan el nen/a està satisfet,
amb un tracte amorós i atent per part de la mare, pare,
educador/a, sols llavors l’infant petit es mourà i explorarà
el món amb alegria.
Emmi Pikler va crear el 1946, un sistema educatiu, basat en el respecte al
nen, i una actitud no intervencionista de l'adult, que permet el seu
desenvolupament autònom.
Actualment es segueix aquest sistema a l'institut Loczy de Budapest i hi ha
diverses associacions arreu del món que el promouen.

Quin moviment veiem en els nens 0 a 2 anys quan permetem
el seu ritme ?
El moviment és una necessitat vital de l'infant, la vida ens porta a
experimentar constantment . Per l'infant el primer a conèixer és el seu cos i a
partir del moviment anirà descobrint les seves parts i les possibilitats de
trobar diferents postures i més tard arribar a desplaçar-se....
Quan respectem el seu ritme, sense anticipar-nos , sense presses, no
esperant el següent pas, sinó gaudint de cada un, el nen fa evolucionar els
seus moviments . La genètica permet als infants fer aquest procés per ells
mateixos. Són uns passos que fan tots els infants siguin del país que siguin
(a no ser que tinguin algun problema de salut), quan confiem en ells i els
donem l'espai i el temps necessari.

Si nosaltres interferim farem que es saltin etapes, que poden trobar a faltar
en el transcurs del seu creixement

A continuació podeu veure un esquema de l'evolució d'aquests moviments:
Està estirat sobre el seu dors i mou el coll cap un
costat , cap a l'altre i els braços de tant en tant . Cap
els 2 mesos observa les seves mans i més tard
agafa algun objecte.

    El nen realitza moviments cada vegada més
variats amb els braços, cames i tronc . Descobreix
els seus peus, se'ls mira però no pot
encara agafar-los


  Es gira sobre un costat i al cap d'un temps ja es
pot girar sobre la panxa i tornar a la posició d’abans.



    El seu tronc i abdominals ja han madurat i les
seves mans i els seus peus ja es poden trobar, pot
jugar tant amb les mans com amb els peus, o amb
tots alhora.


   Pot quedar-se jugant sobre la panxa enfortint el
seu tronc, i els seus pectorals. Ja té moltes maneres
de moure's en el terra. Va adquirint força als braços.



   Es comença a desplaçar girant o rastrejant, amb
els colzes o amb les mans. Entra i surt de la caixa.
Hi ha diverses variants de rastreig .



   Es comença aixecar del terra, mantenint-se sobre
un costat i recolzat amb l'avant-braç (moviments
intermitjos, semi-asseguts ). En aquesta postura
gaudeix de seguretat suficient per poder jugar i la
seva visió s'amplia.


   Comença a trobar la postura de quatre grapes i
aviat marxarà gatejant i s’enfilarà amb facilitat,




  Va de quatre grapes amb mans i peus .
S’asseu i comença a trobar diferents maneres de
fer-ho. Assegut, tot el tronc és mòbil i té les dues
mans disponibles per jugar.

        Va de quatre grapes amb mans i peus .

        S’agenolla i torna a seure, o estirar-se.

  S’aixeca amb recolzament (paret, barres..)
Practica aixecar-se i tornar a terra. Pot donar alguns
passos de costat agafat.

        Es manté dret, s’aixeca i torna a ajupir-se

        Dóna els primers passos

        Comença a caminar

        S’enfila, camina, puja i baixa ....
.....
El benefici de respectar la seva evolució es nota en
l’harmonia i seguretat dels seus moviments. Ell
mateix arriba a les diferents postures i això li permet
tornar amb seguretat, amb un moviment fluid, a la
postura d’abans. Tot el que ha après està en el seu
registre personal i ho pot trobar sempre que ho
necessiti. Amb el seus moviments anirà coneixent el
seu cos (esquema corporal), els seus límits i farà
madurar el seu cervell. Amb els seus desplaçaments
ampliarà el coneixement de l’espai i les seves
possibilitats.

En els primers anys, el passar d’estirat a la vertical
és una de les tasques més
importants per l’infant. Li
servirà per tota la vida. NO
es pot deixar perdre:


 AQUESTA LLIBERTAT
Alguns dels limitadors que ens impediran trobar aquests moviments.

Hi ha situacions en les que la possibilitat de moviment del nen/a queda molt
reduïda. El lloc on el col·loquem l’obliga a adoptar una postura determinada,
sense deixar-li explorar els moviments tant rics que el seu cos permet.




Alguns limitadors :
Cotxets:
Sovint col·loquem els nens des de el seu naixement, en cotxets on el
moviment es veu molt reduït. No pot estar estirat, sols pot agafar una posició i
a més va lligat, com si anés de rally.
Espai que deixem per moure's el nen:
Moltes vegades el lloc que els deixem per moure's és una tombona.
Els adults d'aquí utilitzem poc el terra en la nostra vida, per tant tampoc en
deixem gaudir als infants, i hi ha uns moviments que sols el terra els permet.
Els terres de gres, mosaic són freds .... poc adequats.
Per aconseguir que el nen gaudeixi del moviment, necessitem terres càlids,
amb parquet , o una catifa .. que el permetin girar, desplaçar-se.
I espais segurs, on no hi hagi cap perill.
Joguines:
Habitualment a les nostres habitacions de nens hi ha massa objectes i
estímuls. Fins i tot els cotxets tenen joguines penjades.
El nen primer necessita trobar el seu cos, trobar-se a ell mateix. Quan hi ha
mòbils, objectes per tot arreu, passa primer a conèixer el fora que no el més
important, ell.
Les catifes de joc plenes d'estímuls auditius, tàctils i visuals .....no li permeten
gaudir del silenci i de la seva veu. És difícil trobar un sol objecte, quan tot n'és
ple.
Podem donar espais nets on el nen pugui veure els objectes que li
interessen?
Primer és el silenci i el cant dels ocell que tots els sons electrònics.
Matalassos tous:
Si el nen està sobre un matalàs tou, el moviment es veu molt reduït.
Trones:
És imprescindible tenir els nens lligats ?
Quant els portem en cotxe sí que caldrà, però a casa encara podem fer el
que nosaltres creiem més convenient amb els nostres fills.
A Loczy mai trobem un nen lligat, sempre
hi ha un espai .
Per exemple, per menjar tenen trones
baixes on el nen pot entrar i sortir, com la
de la fotografia.



Caminadors
Com pot madurar el maluc de l'infant, quan el fem treballar sense estar
preparat . Ensenyem la velocitat abans que la seguretat i després diem que
tenim nens moguts ?
.........
Influències externes
família, pediatra, gent amb presses, pors, poc respecte....

A un arbre ningú li diu el que ha de fer i ell va creixent quan troba les
condicions necessàries i són molt més alts i forts que nosaltres.
Per què molta gent dóna consells sobre el que han de fer els nens, com ho
han de fer i quan ho han de fer,... si el seu organisme ja sap el que necessita
per créixer?.

Contemplem l'univers i siguem amables i curosos amb la vida que
ens ha estat donada.

Actitud de l'adult

Perquè un infant pugui moure's en llibertat necessita un adult que li
permeti, que estigui present, amb una mirada respectuosa i neta, que no
s’anticipi als seus moviments, que accepti el que hi ha, que no compari,
jutgi,esperi ...
Volem un adult que posi en paraules les accions del nen/a, un adult que
permeti la seva autonomia amb respecte, amor, molta paciència i confiança
en el seu procés.

És molt important l'actitud de l'adult en el moment de les atencions
quotidianes: en les cures, el menjar, el bany.. L'adult hi és al 100%,
amb tota la seva presència, aquesta manera d'estar, li permet aconseguir
una relació afectiva de qualitat.
És aquí on es forja la seguretat que permetrà al nen explorar el seu entorn i
les seves possibilitats tot sol.
Alguns elements que l'ajuden a estar:

La mà
En quins moments del dia a dia trobem que la nostra mà dóna, rep, demana ,
espera, acaricia, acompanya, dóna suport...........
Quantes vegades oferim una mà dolça ?, i quantes una mà brusca?
A Loczy tenen la norma. “Ni un crit, ni un moviment brusc,”




Pikler
Si volem que l'infant faci les coses ell, la mà ha d'esperar.

La mirada, comunicació




                                                    Pikler
Quan estem amb els nens demanem la col·laboració, esperem i busquem la
mirada?
A Loczy quan es parla als nens es busca la mirada.
No es demana al nen “mira'm...” l'adult utilitza la seva flexibilitat per anar a
trobar la mirada del nen.

I si nosaltres els mirem




Els nens també miren.

La paraula
La veu de l’adult hauria d’embolcallar el nen, com l’aigua calenta.
Una de les bases de perquè hi ha aquesta qualitat (Loczy), és perquè hi ha la
paraula. Les paraules ens ajuden a estar presents en la situació. Totes les
accions que fa l'adult s'expliquen i s'anticipen els fets.
Al fer les accions “no cal nata per sobre”

Algunes RESPOSTES donades per les educadores de Loczy ALS
COMPORTAMENTS POSITIUS DELS NENS, nadons :

   Paraules amb les que l’educadora fa saber als nens que s’interessa per la
seva activitat espontània (un moviment, un soroll, un so...).En aquest cas la
iniciativa del contacte és de l’educadora.
Ex: “ Joan veig que t'has pogut girar”, “Andrea estàs fent un so molt bonic,
em vols dir alguna cosa”..............

   Les paraules que l’educadora adreça al nen que l’observa.
El nen pren la iniciativa del contacte, crida l’atenció de l’educadora.
“veig que tens gana, quan acabi amb la Rosa et donaré el menjar a tu”, “ Ara
porto en Pere a banyar, veig que tu també tens ganes d'anar-hi.”

   Les paraules de l’educadora en resposta a un nen.
La iniciativa del contacte és dels nens: tot emetent sons o paraules s’adrecen
a l’educadora i ella els respon.
“Gue, gue,( nen mirant una joguina) vols que t'acosti la joguina?, ara te la
 porto.

Dansa entre adult i nen/a:
  A Loczy veure canviar un bolquer a un nadó , banyar-lo, és veure una
dansa. El nen es mou i l'educadora el segueix canviant amb fluïdesa , tot és
flexibilitat . Sempre hi ha una senyal que mostra al nen el que ve a
continuació. Ex: Abans d'ensabonar-lo se li ensenya la manopla i quan el nen
estigui preparat començarà. Abans de treure el nen de la banyera es treu el
tap se li ensenya i es va preparant la sortida de l'aigua.
L'aigua dels rius sempre flueix , si no troba entrebancs . La relació entre
l'adult i el nen també pot ser així, no hi ha maneres de fer hi ha una presència
constant .
“ Mai en un riu podrem posar 2 vegades la mà a la mateixa aigua” , tampoc
els moments amb els infants es repeteixen dues vegades .
Estem preparats per gaudir de la propera trobada amb els nostres fills?
....




La natura ens obsequia amb aquesta esplendor. Aquesta camèlia és la flor
que tinc a l'entrada de l'espai Gira-sol. Aquest any m'ha fet aquest regal, ara
que fa 8 anys que la tinc.
Quan he hagut d'esperar perquè m'obsequiés amb aquestes flors?.
De Loczy jo he aprés aquesta paciència i aquesta confiança en els nens.
Mentre no surten les flors alguna cosa s'està movent, tant important és el
procés d'inici, com el del mig com el del final, gaudim de cada instant, en tot
moment un està en la millor de les possibilitats .
Emmi Pikler deia: “Els infants que es desenvolupen més lentament
que la mitjana, no sols tenen el dret de fer-ho sinó que també tenen les seves
raons, que s'han de respectar “

Sempre endavant amb una mirada atenta, respectuosa i neta.
Gràcies Emmi Pikler per donar-nos aquesta llavor tant valuosa en el camp de
la infància i l'educació.
Gràcies a Ute Strub, a través de la qual vaig conèixer aquest treball.
I Gràcies a les persones que m'han cedit les seves imatges per aquest article.

Marta Graugés Rovira . Mestra i psicomotricista . www.martagrauges.com
Associació Pikler Hengstemberg jocimoviment@girona.com

More Related Content

What's hot

Piaget
PiagetPiaget
Piaget
rosasabates
 
Eduquem en família
Eduquem en famíliaEduquem en família
Eduquem en família
Paula AH
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
jossylorente
 
El Romanticisme éS Un Moviment Literari
El Romanticisme éS Un Moviment LiterariEl Romanticisme éS Un Moviment Literari
El Romanticisme éS Un Moviment LiterariAlexandra Valtueña
 
La primera infància
La primera infànciaLa primera infància
La primera infànciaEva Also
 
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grupsBases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
LidiaTarrega
 
Concepte d’infància
Concepte d’infància Concepte d’infància
Concepte d’infància
Lourdes Violeta
 

What's hot (12)

Piaget
PiagetPiaget
Piaget
 
Nocions de psicomotricitat
Nocions de psicomotricitatNocions de psicomotricitat
Nocions de psicomotricitat
 
Eduquem en família
Eduquem en famíliaEduquem en família
Eduquem en família
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
El Romanticisme éS Un Moviment Literari
El Romanticisme éS Un Moviment LiterariEl Romanticisme éS Un Moviment Literari
El Romanticisme éS Un Moviment Literari
 
Tariqa Psicomotriu
Tariqa PsicomotriuTariqa Psicomotriu
Tariqa Psicomotriu
 
Uf1 nf1i 2
Uf1  nf1i 2Uf1  nf1i 2
Uf1 nf1i 2
 
Aferrament
AferramentAferrament
Aferrament
 
La primera infància
La primera infànciaLa primera infància
La primera infància
 
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grupsBases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
Bases del Comportament Esportiu. tema 5. Dinàmica de grups
 
Concepte d’infància
Concepte d’infància Concepte d’infància
Concepte d’infància
 
TREBALL BANDURA
TREBALL BANDURATREBALL BANDURA
TREBALL BANDURA
 

Similar to El moviment dels infants i la intervenció dels adults

Observacio Psicomotriu
Observacio PsicomotriuObservacio Psicomotriu
Observacio Psicomotriu
egirbau
 
Persones que respiren i deixen respirar
Persones que respiren i deixen respirarPersones que respiren i deixen respirar
Persones que respiren i deixen respirar
Veure, pensar i sentir
 
Escola de Pares P3 Desembre 2009
Escola de Pares P3 Desembre 2009Escola de Pares P3 Desembre 2009
Escola de Pares P3 Desembre 2009ceipelspins
 
Balcarrera jesica m8_pp
Balcarrera jesica m8_ppBalcarrera jesica m8_pp
Balcarrera jesica m8_ppJesibalca
 
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica PsicomotriuL’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
egirbau
 
E D U C A C IÓ S E N S O R I A L
E D U C A C IÓ  S E N S O R I A LE D U C A C IÓ  S E N S O R I A L
E D U C A C IÓ S E N S O R I A L
David Heras
 
Comprenent l'infant
Comprenent l'infantComprenent l'infant
Comprenent l'infantErika
 
Organització Espaial Power Point (Acabat)
Organització Espaial Power Point (Acabat)Organització Espaial Power Point (Acabat)
Organització Espaial Power Point (Acabat)nataaliia
 
Informació per als pares i mares
Informació per als pares i maresInformació per als pares i mares
Informació per als pares i maresceipelspins
 
Habits p3
Habits p3Habits p3
Habits p3
CarlosLlopis
 
Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància
Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infànciaPromoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància
Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infànciaPediatriadeponent
 
Hàbits p3
Hàbits p3Hàbits p3
Hàbits p3
CarlosLlopis
 
Calaix de Sastre
Calaix de SastreCalaix de Sastre
Calaix de Sastre
MRURIS
 
Reflex de prensi__pdf
Reflex de prensi__pdfReflex de prensi__pdf
Reflex de prensi__pdfgestiollars
 
Habits p3
Habits p3Habits p3
Habits p3
CarlosLlopis
 

Similar to El moviment dels infants i la intervenció dels adults (20)

Principis bàsics de lóczy [Marta Graugès]
Principis bàsics de lóczy  [Marta Graugès]Principis bàsics de lóczy  [Marta Graugès]
Principis bàsics de lóczy [Marta Graugès]
 
Observacio Psicomotriu
Observacio PsicomotriuObservacio Psicomotriu
Observacio Psicomotriu
 
Persones que respiren i deixen respirar
Persones que respiren i deixen respirarPersones que respiren i deixen respirar
Persones que respiren i deixen respirar
 
Escola de Pares P3 Desembre 2009
Escola de Pares P3 Desembre 2009Escola de Pares P3 Desembre 2009
Escola de Pares P3 Desembre 2009
 
Balcarrera jesica m8_pp
Balcarrera jesica m8_ppBalcarrera jesica m8_pp
Balcarrera jesica m8_pp
 
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica PsicomotriuL’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
 
E D U C A C IÓ S E N S O R I A L
E D U C A C IÓ  S E N S O R I A LE D U C A C IÓ  S E N S O R I A L
E D U C A C IÓ S E N S O R I A L
 
LLAR D'INFANTS P2
LLAR D'INFANTS P2LLAR D'INFANTS P2
LLAR D'INFANTS P2
 
Comprenent l'infant
Comprenent l'infantComprenent l'infant
Comprenent l'infant
 
Organització Espaial Power Point (Acabat)
Organització Espaial Power Point (Acabat)Organització Espaial Power Point (Acabat)
Organització Espaial Power Point (Acabat)
 
Pw pt butlleti 62 primària
Pw pt  butlleti 62 primàriaPw pt  butlleti 62 primària
Pw pt butlleti 62 primària
 
Informació per als pares i mares
Informació per als pares i maresInformació per als pares i mares
Informació per als pares i mares
 
Habits p3
Habits p3Habits p3
Habits p3
 
Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància
Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infànciaPromoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància
Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància
 
Pw pt butlletí 63 eso
Pw pt butlletí 63 esoPw pt butlletí 63 eso
Pw pt butlletí 63 eso
 
Pwpt 62 ed infantil
Pwpt 62 ed infantilPwpt 62 ed infantil
Pwpt 62 ed infantil
 
Hàbits p3
Hàbits p3Hàbits p3
Hàbits p3
 
Calaix de Sastre
Calaix de SastreCalaix de Sastre
Calaix de Sastre
 
Reflex de prensi__pdf
Reflex de prensi__pdfReflex de prensi__pdf
Reflex de prensi__pdf
 
Habits p3
Habits p3Habits p3
Habits p3
 

More from Veure, pensar i sentir

Teatro de sombras
Teatro de sombrasTeatro de sombras
Teatro de sombras
Veure, pensar i sentir
 
Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotrices
Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotricesUna propuesta para la observación de los parámetros psicomotrices
Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotrices
Veure, pensar i sentir
 
La psicomotricidad en la escuela
La psicomotricidad en la escuelaLa psicomotricidad en la escuela
La psicomotricidad en la escuela
Veure, pensar i sentir
 
Parlem de teatre
Parlem de teatreParlem de teatre
Parlem de teatre
Veure, pensar i sentir
 
Organitzar l'espai exterior
Organitzar l'espai exteriorOrganitzar l'espai exterior
Organitzar l'espai exterior
Veure, pensar i sentir
 
El bosque
El bosqueEl bosque
El bosque
El bosqueEl bosque
Principis bàsics de lóczy
Principis bàsics de lóczy Principis bàsics de lóczy
Principis bàsics de lóczy
Veure, pensar i sentir
 
La participació del psicomotricista en el joc dels infants
La participació del psicomotricista en el joc dels infantsLa participació del psicomotricista en el joc dels infants
La participació del psicomotricista en el joc dels infants
Veure, pensar i sentir
 
La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...
La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...
La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...
Veure, pensar i sentir
 
El cos té les seves raons
El cos té les seves raons El cos té les seves raons
El cos té les seves raons
Veure, pensar i sentir
 
Dona'm temps
Dona'm temps Dona'm temps
Dona'm temps
Veure, pensar i sentir
 
Talla niños de 5 a 19 años
Talla niños de 5 a 19 añosTalla niños de 5 a 19 años
Talla niños de 5 a 19 años
Veure, pensar i sentir
 

More from Veure, pensar i sentir (20)

Teatro de sombras
Teatro de sombrasTeatro de sombras
Teatro de sombras
 
Katalog 2010
Katalog 2010Katalog 2010
Katalog 2010
 
Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotrices
Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotricesUna propuesta para la observación de los parámetros psicomotrices
Una propuesta para la observación de los parámetros psicomotrices
 
Paràmetres d'observació
Paràmetres d'observacióParàmetres d'observació
Paràmetres d'observació
 
Observación niños con nee
Observación niños con neeObservación niños con nee
Observación niños con nee
 
La psicomotricidad en la escuela
La psicomotricidad en la escuelaLa psicomotricidad en la escuela
La psicomotricidad en la escuela
 
La observación psicomotriz
La observación psicomotrizLa observación psicomotriz
La observación psicomotriz
 
Hojas de observación
Hojas de observaciónHojas de observación
Hojas de observación
 
Full d'observació
Full d'observacióFull d'observació
Full d'observació
 
Parlem de teatre
Parlem de teatreParlem de teatre
Parlem de teatre
 
Organitzar l'espai exterior
Organitzar l'espai exteriorOrganitzar l'espai exterior
Organitzar l'espai exterior
 
El bosque
El bosqueEl bosque
El bosque
 
El bosque
El bosqueEl bosque
El bosque
 
Principis bàsics de lóczy
Principis bàsics de lóczy Principis bàsics de lóczy
Principis bàsics de lóczy
 
Paraules justes marta graugés
Paraules justes   marta graugésParaules justes   marta graugés
Paraules justes marta graugés
 
La participació del psicomotricista en el joc dels infants
La participació del psicomotricista en el joc dels infantsLa participació del psicomotricista en el joc dels infants
La participació del psicomotricista en el joc dels infants
 
La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...
La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...
La intervenció psicomotriu: un marc privilegiat per a la formació moral al pa...
 
El cos té les seves raons
El cos té les seves raons El cos té les seves raons
El cos té les seves raons
 
Dona'm temps
Dona'm temps Dona'm temps
Dona'm temps
 
Talla niños de 5 a 19 años
Talla niños de 5 a 19 añosTalla niños de 5 a 19 años
Talla niños de 5 a 19 años
 

El moviment dels infants i la intervenció dels adults

  • 1. EL m o v i m e n t d el s infa n t s i la int e r v e n c i ó d e l s ad u lt s . (r e s p e c t a ’ m el m e u te m p s ) “ Al llarg del desenvolupament dels seus moviments, l’infant aprèn no només a girar-se de panxa o a donar tombs, anar de quatre grapes, aixecar-se o caminar, sinó que també aprèn a aprendre. Aprèn a estar ocupat amb alguna cosa, a agafar interès per alguna cosa, a provar, experimentar. Aprèn a superar dificultats. Aprèn a conèixer l’alegria i la felicitat, les quals signifiquen el seu èxit, és a dir, és el resultat de la seva pròpia i pacient constància. “ Emmi Pikler La relació amb l’infant, es construeix durant les atencions individuals (canvi de bolquers, el menjar, rentar la cara, les mans, el bany...). Només quan el nen/a està satisfet, amb un tracte amorós i atent per part de la mare, pare, educador/a, sols llavors l’infant petit es mourà i explorarà el món amb alegria. Emmi Pikler va crear el 1946, un sistema educatiu, basat en el respecte al nen, i una actitud no intervencionista de l'adult, que permet el seu desenvolupament autònom. Actualment es segueix aquest sistema a l'institut Loczy de Budapest i hi ha diverses associacions arreu del món que el promouen. Quin moviment veiem en els nens 0 a 2 anys quan permetem el seu ritme ? El moviment és una necessitat vital de l'infant, la vida ens porta a experimentar constantment . Per l'infant el primer a conèixer és el seu cos i a partir del moviment anirà descobrint les seves parts i les possibilitats de trobar diferents postures i més tard arribar a desplaçar-se.... Quan respectem el seu ritme, sense anticipar-nos , sense presses, no esperant el següent pas, sinó gaudint de cada un, el nen fa evolucionar els seus moviments . La genètica permet als infants fer aquest procés per ells mateixos. Són uns passos que fan tots els infants siguin del país que siguin (a no ser que tinguin algun problema de salut), quan confiem en ells i els donem l'espai i el temps necessari. Si nosaltres interferim farem que es saltin etapes, que poden trobar a faltar en el transcurs del seu creixement A continuació podeu veure un esquema de l'evolució d'aquests moviments:
  • 2. Està estirat sobre el seu dors i mou el coll cap un costat , cap a l'altre i els braços de tant en tant . Cap els 2 mesos observa les seves mans i més tard agafa algun objecte. El nen realitza moviments cada vegada més variats amb els braços, cames i tronc . Descobreix els seus peus, se'ls mira però no pot encara agafar-los Es gira sobre un costat i al cap d'un temps ja es pot girar sobre la panxa i tornar a la posició d’abans. El seu tronc i abdominals ja han madurat i les seves mans i els seus peus ja es poden trobar, pot jugar tant amb les mans com amb els peus, o amb tots alhora. Pot quedar-se jugant sobre la panxa enfortint el seu tronc, i els seus pectorals. Ja té moltes maneres de moure's en el terra. Va adquirint força als braços. Es comença a desplaçar girant o rastrejant, amb els colzes o amb les mans. Entra i surt de la caixa. Hi ha diverses variants de rastreig . Es comença aixecar del terra, mantenint-se sobre un costat i recolzat amb l'avant-braç (moviments intermitjos, semi-asseguts ). En aquesta postura gaudeix de seguretat suficient per poder jugar i la seva visió s'amplia. Comença a trobar la postura de quatre grapes i aviat marxarà gatejant i s’enfilarà amb facilitat, Va de quatre grapes amb mans i peus .
  • 3. S’asseu i comença a trobar diferents maneres de fer-ho. Assegut, tot el tronc és mòbil i té les dues mans disponibles per jugar. Va de quatre grapes amb mans i peus . S’agenolla i torna a seure, o estirar-se. S’aixeca amb recolzament (paret, barres..) Practica aixecar-se i tornar a terra. Pot donar alguns passos de costat agafat. Es manté dret, s’aixeca i torna a ajupir-se Dóna els primers passos Comença a caminar S’enfila, camina, puja i baixa .... ..... El benefici de respectar la seva evolució es nota en l’harmonia i seguretat dels seus moviments. Ell mateix arriba a les diferents postures i això li permet tornar amb seguretat, amb un moviment fluid, a la postura d’abans. Tot el que ha après està en el seu registre personal i ho pot trobar sempre que ho necessiti. Amb el seus moviments anirà coneixent el seu cos (esquema corporal), els seus límits i farà madurar el seu cervell. Amb els seus desplaçaments ampliarà el coneixement de l’espai i les seves possibilitats. En els primers anys, el passar d’estirat a la vertical és una de les tasques més importants per l’infant. Li servirà per tota la vida. NO es pot deixar perdre: AQUESTA LLIBERTAT
  • 4. Alguns dels limitadors que ens impediran trobar aquests moviments. Hi ha situacions en les que la possibilitat de moviment del nen/a queda molt reduïda. El lloc on el col·loquem l’obliga a adoptar una postura determinada, sense deixar-li explorar els moviments tant rics que el seu cos permet. Alguns limitadors : Cotxets: Sovint col·loquem els nens des de el seu naixement, en cotxets on el moviment es veu molt reduït. No pot estar estirat, sols pot agafar una posició i a més va lligat, com si anés de rally. Espai que deixem per moure's el nen: Moltes vegades el lloc que els deixem per moure's és una tombona. Els adults d'aquí utilitzem poc el terra en la nostra vida, per tant tampoc en deixem gaudir als infants, i hi ha uns moviments que sols el terra els permet. Els terres de gres, mosaic són freds .... poc adequats. Per aconseguir que el nen gaudeixi del moviment, necessitem terres càlids, amb parquet , o una catifa .. que el permetin girar, desplaçar-se. I espais segurs, on no hi hagi cap perill. Joguines: Habitualment a les nostres habitacions de nens hi ha massa objectes i estímuls. Fins i tot els cotxets tenen joguines penjades. El nen primer necessita trobar el seu cos, trobar-se a ell mateix. Quan hi ha mòbils, objectes per tot arreu, passa primer a conèixer el fora que no el més important, ell. Les catifes de joc plenes d'estímuls auditius, tàctils i visuals .....no li permeten gaudir del silenci i de la seva veu. És difícil trobar un sol objecte, quan tot n'és ple. Podem donar espais nets on el nen pugui veure els objectes que li interessen? Primer és el silenci i el cant dels ocell que tots els sons electrònics. Matalassos tous: Si el nen està sobre un matalàs tou, el moviment es veu molt reduït. Trones: És imprescindible tenir els nens lligats ? Quant els portem en cotxe sí que caldrà, però a casa encara podem fer el que nosaltres creiem més convenient amb els nostres fills.
  • 5. A Loczy mai trobem un nen lligat, sempre hi ha un espai . Per exemple, per menjar tenen trones baixes on el nen pot entrar i sortir, com la de la fotografia. Caminadors Com pot madurar el maluc de l'infant, quan el fem treballar sense estar preparat . Ensenyem la velocitat abans que la seguretat i després diem que tenim nens moguts ? ......... Influències externes família, pediatra, gent amb presses, pors, poc respecte.... A un arbre ningú li diu el que ha de fer i ell va creixent quan troba les condicions necessàries i són molt més alts i forts que nosaltres. Per què molta gent dóna consells sobre el que han de fer els nens, com ho han de fer i quan ho han de fer,... si el seu organisme ja sap el que necessita per créixer?. Contemplem l'univers i siguem amables i curosos amb la vida que ens ha estat donada. Actitud de l'adult Perquè un infant pugui moure's en llibertat necessita un adult que li permeti, que estigui present, amb una mirada respectuosa i neta, que no s’anticipi als seus moviments, que accepti el que hi ha, que no compari, jutgi,esperi ... Volem un adult que posi en paraules les accions del nen/a, un adult que permeti la seva autonomia amb respecte, amor, molta paciència i confiança en el seu procés. És molt important l'actitud de l'adult en el moment de les atencions quotidianes: en les cures, el menjar, el bany.. L'adult hi és al 100%, amb tota la seva presència, aquesta manera d'estar, li permet aconseguir una relació afectiva de qualitat. És aquí on es forja la seguretat que permetrà al nen explorar el seu entorn i les seves possibilitats tot sol.
  • 6. Alguns elements que l'ajuden a estar: La mà En quins moments del dia a dia trobem que la nostra mà dóna, rep, demana , espera, acaricia, acompanya, dóna suport........... Quantes vegades oferim una mà dolça ?, i quantes una mà brusca? A Loczy tenen la norma. “Ni un crit, ni un moviment brusc,” Pikler Si volem que l'infant faci les coses ell, la mà ha d'esperar. La mirada, comunicació Pikler Quan estem amb els nens demanem la col·laboració, esperem i busquem la mirada? A Loczy quan es parla als nens es busca la mirada.
  • 7. No es demana al nen “mira'm...” l'adult utilitza la seva flexibilitat per anar a trobar la mirada del nen. I si nosaltres els mirem Els nens també miren. La paraula La veu de l’adult hauria d’embolcallar el nen, com l’aigua calenta. Una de les bases de perquè hi ha aquesta qualitat (Loczy), és perquè hi ha la paraula. Les paraules ens ajuden a estar presents en la situació. Totes les accions que fa l'adult s'expliquen i s'anticipen els fets. Al fer les accions “no cal nata per sobre” Algunes RESPOSTES donades per les educadores de Loczy ALS COMPORTAMENTS POSITIUS DELS NENS, nadons : Paraules amb les que l’educadora fa saber als nens que s’interessa per la seva activitat espontània (un moviment, un soroll, un so...).En aquest cas la iniciativa del contacte és de l’educadora. Ex: “ Joan veig que t'has pogut girar”, “Andrea estàs fent un so molt bonic, em vols dir alguna cosa”.............. Les paraules que l’educadora adreça al nen que l’observa. El nen pren la iniciativa del contacte, crida l’atenció de l’educadora. “veig que tens gana, quan acabi amb la Rosa et donaré el menjar a tu”, “ Ara porto en Pere a banyar, veig que tu també tens ganes d'anar-hi.” Les paraules de l’educadora en resposta a un nen. La iniciativa del contacte és dels nens: tot emetent sons o paraules s’adrecen a l’educadora i ella els respon. “Gue, gue,( nen mirant una joguina) vols que t'acosti la joguina?, ara te la porto. Dansa entre adult i nen/a: A Loczy veure canviar un bolquer a un nadó , banyar-lo, és veure una dansa. El nen es mou i l'educadora el segueix canviant amb fluïdesa , tot és flexibilitat . Sempre hi ha una senyal que mostra al nen el que ve a
  • 8. continuació. Ex: Abans d'ensabonar-lo se li ensenya la manopla i quan el nen estigui preparat començarà. Abans de treure el nen de la banyera es treu el tap se li ensenya i es va preparant la sortida de l'aigua. L'aigua dels rius sempre flueix , si no troba entrebancs . La relació entre l'adult i el nen també pot ser així, no hi ha maneres de fer hi ha una presència constant . “ Mai en un riu podrem posar 2 vegades la mà a la mateixa aigua” , tampoc els moments amb els infants es repeteixen dues vegades . Estem preparats per gaudir de la propera trobada amb els nostres fills? .... La natura ens obsequia amb aquesta esplendor. Aquesta camèlia és la flor que tinc a l'entrada de l'espai Gira-sol. Aquest any m'ha fet aquest regal, ara que fa 8 anys que la tinc. Quan he hagut d'esperar perquè m'obsequiés amb aquestes flors?. De Loczy jo he aprés aquesta paciència i aquesta confiança en els nens. Mentre no surten les flors alguna cosa s'està movent, tant important és el procés d'inici, com el del mig com el del final, gaudim de cada instant, en tot moment un està en la millor de les possibilitats . Emmi Pikler deia: “Els infants que es desenvolupen més lentament que la mitjana, no sols tenen el dret de fer-ho sinó que també tenen les seves raons, que s'han de respectar “ Sempre endavant amb una mirada atenta, respectuosa i neta. Gràcies Emmi Pikler per donar-nos aquesta llavor tant valuosa en el camp de la infància i l'educació. Gràcies a Ute Strub, a través de la qual vaig conèixer aquest treball. I Gràcies a les persones que m'han cedit les seves imatges per aquest article. Marta Graugés Rovira . Mestra i psicomotricista . www.martagrauges.com Associació Pikler Hengstemberg jocimoviment@girona.com