3. ESTOÏCISME:
La ética estoica propone vivir conforme a la naturaleza
racional del ser humano (fragmento del Logos universal)
lo que le llevará a evitar las pasiones (que consideraban
propias del cuerpo) para lograr la "apatía", característica
de una vida feliz. Este alejamiento de las pasiones
supone, en cierta medida, la aceptación de ideales
ascéticos de vida, con los que se suele asociar al
estoicismo (oponiéndose así al hedonismo de Epicuro, o
al eudemonismo de Aristóteles).
4. CARACTERÍSTIQUES
Es poden considerar estoiques totes les doctrines
ètiques que defensen la indiferència envers els
plaers i dolors externs, i l'austeritat en els propis
desitjos. Ara bé, en un sentit estricte es coneix
com
estoïcisme
tant
el
corrent
filosòfic
grecoromà, iniciat per Zenó, com la teoria ètica
mantinguda per aquests filòsofs.
5. Zenó de Cítion
fou un filòsof grec, fundador de l'estoïcisme. Va néixer a
Cítion (Citium) a Xipre. Fou deixeble sobretot del filòsof
cínic Crates de Tebes però també del megàric Estilpó i
del platònic Xenòcrates de Calcedònia, entre altres.
6. L’ULTILITARISME:
L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat
en la maximització de la utilitat per a la societat o la
humanitat.
La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada per la
seva utilitat per a la societat.
De vegades, es resumeix l'utilitarisme a partir del
principi d'utilitat com a "el màxim benestar per al
màxim nombre de persones".
7. L'utilitarisme és tant una teoria sobre el benestar com sobre el que és correcte.
Com a teoria sobre el benestar, l'utilitarisme defensa que és bo allò que ens
suposi una major utilitat, és a dir, plaer, preferència-satisfacció, o una llista
objectiva de valors.
Com a teoria sobre el que és correcte, l'utilitarisme té en compte les
conseqüències de l'acte, i afirma que l'acte correcte serà aquell que ens suposi
una major utilitat.
L’utilitarisme ha tingut diverses versions més recents; entre les últimes, destaca la
proposta de John Rawls, en Teoria de la justícia, on segueix el camí iniciat per
Sidgwick, d’entendre la justícia com «equitat» i, en certa forma, és una crítica als
postulats bàsics de l'utilitarisme. En l’actualitat el filòsof utilitarista més influent és
Peter Singer, que es mou en l’àmbit de l'utilitarisme de la preferència.
8. John Stuart Mill
Fou filòsof i economista anglès i el
pensador liberal més influent del segle XIX.
Defensava l'utilitarisme, la teoria ètica ja
proposada pel qui fou el seu padrí Jeremy
Bentham.
10. Característiques
Característiques del pensament
-Pensament lògic es caracteritza perquè funciona a través de conceptes.
-Crec que sempre respon a una motivació, que pot ser es va originar a l'entorn
natural, social o cultural, o el tema de pensament.
-Pensar és una solució de problemes. La satisfacció de les demandes de
necessitat.
-El procés de pensament lògic sempre segueix una direcció determinada.
Aquesta direcció va a la recerca d'una conclusió o solució d'un
problema, pròpiament no segueix una línia recta però més aviat en ziga-zaga
progrés, parades i fins i tot retrocessos.
-El procés de pensar es presenta com un plenament coherent i organitzada, pel
que fa a diversos aspectes, elements i etapes.
11. Plató
La seua teoria més coneguda són la
de les Idees o Formes. En ella es sosté
que totes les entitats del món són
imperfectes i deficients i participen
en altres entitats, perfectes i
autònomes (idees) de caràcter
ontològic molt superior i dels quals
són una còpia pàl·lida, que no són
perceptibles a través dels sentits.
Cada Idea és única i
immutable, mentre que les coses del
món són múltiples i canviants.
12. TEORIA ÈTICA DE HUME
Historiadors creuen que la filosofia de Hume no és vàlid
com un aprofundiment escepticisme, encara que
aquesta visió ha estat discutit argumentant que el
naturalisme té un pes comparable al seu pensament.
L'estudi de Hume ha oscil·laven entre els que destaquen
la banda escèptic de Hume
13. CARACTERÍSTIQUES
Hume pretén amb la seva tasca filosòfica donar resposta a
preguntes fonamentals sobre l'home i el coneixement. Per
això, accepta postulats que anirà ampliant amb la seva
producció filosòfica, d'entre els quals els principals són:
Tot coneixement prové de l'experiència.
Tota realitat ha de tenir una impressió associada.
Tot coneixement és una combinació d'idees que s'allotgen
a la ment i que són causades per impressions.
El coneixement consisteix a establir veritats.
14. DAVID HUME
David Hume és un dels
portaveus més representatius de
l'escola anglesa
empirista, aconseguir un prestigi
a l'empirisme, mitjançant
l'anàlisi del coneixement i la
crítica de la metafísica i la
moral, per les seves
conseqüències definitius
