Providential History-Time line part 3 (HISTORIA PROVIDENCIAL DE DIOS A TRAVE...LINDSAY MEDINA
El documento describe los orígenes del autogobierno cristiano en América, con los peregrinos estableciendo los principios de autogobierno democrático al firmar el Pacto de Mayflower en 1620, lo que sentó las bases para las 13 colonias y más tarde los Estados Unidos. También señala que los pensadores de la Ilustración establecieron conceptos de libertad, igualdad y fraternidad que ayudaron a derrotar la monarquía y establecer las colonias.
Chủ đề 5: Khi doanh nghiệp thay đổi lập dự phòng và không lập dự phòng ảnh hưởng đến những thông tin trên các sổ kế toán nào (theo từng hình thức kế toán), các mã số nào trong từng báo cáo tài chính. Sự thay đổi đó có tác động gì đến giá cổ phiều trên thị trường chứng khoán. Minh họa cụ thể cho một doanh nghiệp.
Great Tool for events or seminars it always about the next one
Promote and Brand and your self and Your Company
**********************************************************************************************************info@dealerssolutionsgroup.com
El documento resume las razones por las que el general Dwight D. Eisenhower ordenó documentar ampliamente los campos de concentración nazis descubiertos al final de la Segunda Guerra Mundial, predijo que en el futuro habría quienes negaran el Holocausto, y enfatiza la importancia de recordar el Holocausto y asegurar que nunca sea olvidado.
The document discusses the history and development of chocolate over centuries. It details how cocoa beans were first used by Mesoamerican cultures before being introduced to Europe, where it became popular in drinks and confections. The document also notes how chocolate production became industrialized in the 19th century to meet growing global demand.
Providential History-Time line part 3 (HISTORIA PROVIDENCIAL DE DIOS A TRAVE...LINDSAY MEDINA
El documento describe los orígenes del autogobierno cristiano en América, con los peregrinos estableciendo los principios de autogobierno democrático al firmar el Pacto de Mayflower en 1620, lo que sentó las bases para las 13 colonias y más tarde los Estados Unidos. También señala que los pensadores de la Ilustración establecieron conceptos de libertad, igualdad y fraternidad que ayudaron a derrotar la monarquía y establecer las colonias.
Chủ đề 5: Khi doanh nghiệp thay đổi lập dự phòng và không lập dự phòng ảnh hưởng đến những thông tin trên các sổ kế toán nào (theo từng hình thức kế toán), các mã số nào trong từng báo cáo tài chính. Sự thay đổi đó có tác động gì đến giá cổ phiều trên thị trường chứng khoán. Minh họa cụ thể cho một doanh nghiệp.
Great Tool for events or seminars it always about the next one
Promote and Brand and your self and Your Company
**********************************************************************************************************info@dealerssolutionsgroup.com
El documento resume las razones por las que el general Dwight D. Eisenhower ordenó documentar ampliamente los campos de concentración nazis descubiertos al final de la Segunda Guerra Mundial, predijo que en el futuro habría quienes negaran el Holocausto, y enfatiza la importancia de recordar el Holocausto y asegurar que nunca sea olvidado.
The document discusses the history and development of chocolate over centuries. It details how cocoa beans were first used by Mesoamerican cultures before being introduced to Europe, where it became popular in drinks and confections. The document also notes how chocolate production became industrialized in the 19th century to meet growing global demand.
Este documento habla sobre el concepto de servicio y cómo desarrollar un sentido de servicio. Define servicio como un proceso de ayudar a otros a resolver problemas y satisfacer necesidades. Explica que las personas que sirven son alegres y capaces de superar obstáculos. Además, proporciona pasos para formular una misión de servicio personal, que incluye reflexionar sobre momentos felices y tristes, aspiraciones, y crear un plan de acciones para cumplir la misión.
El acueducto romano en Segovia transportaba agua desde el río Frío a la ciudad. Construido en el siglo I d.C., el acueducto es notable por sus arcos de gran altura que todavía transportan agua a través de la ciudad.
Este documento describe brevemente cómo se determina el sexo en los seres humanos a través de los cromosomas sexuales X e Y. Explica que las mujeres son XX y los hombres son XY. También enumera varios genes individuales que, cuando faltan o están defectuosos, pueden causar diferentes enfermedades como la enfermedad de Gaucher, el síndrome de Waardenburg, la enfermedad de Von Hippel-Lindau y la fibrosis quística, entre otras.
El documento discute el valor incalculable del alma humana creada a imagen de Dios, en contraste con los bajos precios a los que a veces las personas venden sus almas - por placeres momentáneos, ganancias materiales o ambiciones personales - a pesar de la salvación eterna y recompensas celestiales que Dios ofrece gratuitamente.
El documento describe algunas de las diferencias biológicas y psicológicas entre hombres y mujeres, como la esperanza de vida, causas comunes de cáncer, uso predominante de cada hemisferio cerebral, formas de comunicación e interpretación. Argumenta que aunque Dios nos hizo diferentes, estas diferencias nos complementan en el matrimonio y nos ayudan mutuamente en tiempos de crisis cuando se integran correctamente. Exhorta a aceptar las diferencias de la pareja como parte del plan de Dios y cultivar la amistad, recuerdos del enamoramiento e
Tässä kuvasarjassa kerron karppaukseen liittyvästä kliinisestä tutkimuksesta ja esitän oman näkemykseni karppauksen asemasta ja siitä miten se tulisi toteuttaa.
El documento describe los modelos de negocio digitales y la importancia de definir un modelo de negocio antes de realizar inversiones. Explica que un modelo de negocio define cómo convertir inversiones en resultados rentables mediante la generación de valor adicional y rentabilidad. También analiza ejemplos de modelos de negocio digitales exitosos como Google, Facebook, empresas minoristas, Hyundai y servicios de suscripción.
Presentació de les excavacions dutes a terme al jaciment subaquàtic de Cap del Vol (Port de la Selva, Girona) durant l'estiu de 2012.
A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta X. Nieto i F. Foerster van excavar parcialment el derelicte enfonsat davant de les costes de Port de la Selva conegut com Cap del Vol. El que es va documentar en aquells treballs tenia trets diferencials dels vaixells coneguts fins el moment, i la resta de la comunitat científica no en va valorar la rellevància. Amb l’avenç en el coneixement de l’arquitectura naval antiga s’ha fet necessari reprendre’n l’excavació per tal d’obtenir tota la informació necessària per comprendre’l amb tota la seva complexitat. Aquest és el primer exemple que podem afirmar de vaixell construït a la costa Tarraconense, amb unes característiques pròpies i amb elements procedents d’una tradició de construcció naval més antiga.
La conferència va tenir lloc el 31 d'octubre de 2012 a Palau Marc i va anar a càrrec de Gustau Vivar, Rut Geli i Carlos de Juan, moderant Xavier Nieto.
Centre de Salut Vilamarxant totes les plantesJosep Blesa
El documento presenta los planos de distribución de planta baja, primera planta, planta cubierta y planta semisoterránea de un proyecto de Centro de Salud en Vilamarxant diseñado por el arquitecto Josep Blesa i Morante para un concurso en 1991.
Aquesta proposta implementa els continguts establerts en l’Annex número 3 del Plec de clàusules administratives que regeixen aquest concurs:
Pavelló triple esportiu PAV-3 i en quant a vestidors els corresponents a un pavelló doble esportiu PAV-2 per compartir amb al piscina coberta els vestidors. Pel que cal connectar ambdues peces arquitectòniques, tot i que creem noves entrades en el pavelló perquè puguen funcionar amb independència.
Millores incorporades als requisits bàsics:
- S’ha creat un segon espai polivalent a l’entrada, en cota ± 0’00, que ordena les circulacions i alhora serveix d’àrea per a desenvolupar altres activitats per a infants, gent gran, etc; a l’entrada del pavelló que permet la vigilància des del control. Així com de la –possible- incorporació d’usuaris des de la piscina. Fins i tot per a lliurament de premis i d’altres actes.
- S’hi ha afegit un espai per a instal·lació de graderies telescòpiques per tal d’augmentar la capacitat d’aforament del públic en ocasions puntuals.
- L’escala situada junt al rocòdrom té les funcions d’evacuació des de cota 0’00 per a públic i d’element de realització de ràpel especial.
- En la primera àrea del accés en primera planta hem creat un petit espai per a fer ioga, al qual es port accedir per l’escala i l’ascensor. Espai separat i tranquil respecte de la resta més sorollós.
- S’hi ha implementat un sistema de generació d’electricitat fotovoltaica amb panells en coberta i amb plaques en coberta en dents de serra que tenen l’orientació de màxim aprofitament segons la ubicació de la parcel·la. Amb la necessitat d’amortitzar per un període de anys per a ser rendible. A més, en tres de les façanes –amb alguna component d’orientació sud- s’ha implementat una sèrie de plaques fotovoltaiques de vidre acrílic amb connexió a bateria i xarxa general.
Este documento propone unificar las plazas de España y los Reyes mediante un nuevo diseño de pavimento. El plan eliminaría la circulación de vehículos excepto para accesos limitados, crearía más espacios peatonales e incluiría marquesinas, jardineras, fuentes y alumbrado para mejorar la zona.
El documento describe un plan para renovar la plaza central de un pueblo. El plan incluye instalar marquesinas de acero inoxidable y madera, maceteros con arbustos autóctonos para evitar la humedad en los muros, y eliminar las calles para vehículos para crear un espacio peatonal unificado con iluminación incorporada en el pavimento. El objetivo es mejorar la calidad del espacio público y fomentar la interacción entre residentes de diferentes edades para revitalizar el centro del pueblo y prevenir la despobl
En Joan Olmos i Llorens, enginyer de camins, canals i ports, i professor de l'Escola Supeior d'arquitectura adscrita i fundadora de la Universitat Politècnica de València, i exdirector d'Infraestructures de la Generalitat Valenciana en l'època de Joan Lerma, ha publicat a Levante-EMV aquest article força revelador .
A més a més , hi ha un article d'en José Maria Azkàrraga, professor de fotografia de l'Institut Lluís Vives, com a introductor del concepte d'arqueologia de la fotografia, en què compara preses des del mateix punt de vista actualment amb les fotos antigues fetes en una altra època i n'extrau conseqüènies de la modificació del perfil urbà per tal d'entendre l'evolució urbana dels espais públics.
DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)Josep Blesa
SI 1 Propagació interior
SI 2Propagació exterior Evacuació d’ocupants
SI 3 Instal·lacions de protecció contra incendis Intervenció dels bombers
SI 4 Resistència al foc de l’estructura
DB-SUA (traduït al Valencià/Català) Seguretat d'utilització i accessibilitatJosep Blesa
Document Bàsic per a marcar les directrius de seguretat d'utilització dels seus usuaris i l'accessibilitat per a tothom, incloses les de mobilitat reduïda.
SUA 1 Seguretat enfront del risc de caigudes
SUA 2 Seguretat enfront del risc d'impacte o d'atrapament
SUA 3 Seguretat enfront del risc d’empresonament
SUA 4 Seguretat enfront del risc causat per il·luminació inadequada
SUA 5 Seguretat enfront del risc causat per situacions amb alta ocupació
SUA 6 Seguretat enfront del risc de ofegament
SUA 7 Seguretat enfront del risc causat per vehicles en moviment
SUA 8 Seguretat enfront del risc causat per l'acció del llamp
SUA 9 Accessibilitat
1. 7. Un dels problemes a resoldre fou el de l'escala de l’edifici (grandària relativa)
que Galileu Galilei havia esbossat en enunciar el seu Dialogi de Dues Nove Sciencie.
Entre elles, l'inici de la Resistència de materials. Hi incloc una explicació senzilla
que permet esbrinar-ho, amb foto inclosa. Un prisma A assentat sobre un terreny
genera tres vegades menys pressió sobre el terreny que un de 3 vegades més gran
B amb la mateixa forma. Això, que és obvi, tampoc no és lineal. I aquí rau la
dificultat que intuïen Bramante, Miquelàngel, etc....... fins els gratacels d’avui en
dia.
8
L’escala dels edificis. Tot treballant amb escales (grandàries relatives)
Un paral·lelepípede tres vegades major en escala ocupa una base de 9 vegades
major àrea i embolcalla un volum (proporcional a l’àrea de la base per l’altura) 27
vegades major al que embolcalla el de menor escala. Partint de la pressió (força a
compressió) a la què està sotmesa la base i dividint el pes total de l’estructura per
l’àrea de la seua base, i si ambdues estigueren fetes del mateix material (o
materials de la mateixa densitat), l’estructura major experimentaria el triple de
força de compressió, sobre el terreny, que l’experimentada per una estructura
semblant d’escala 1/3 respecte a aquesta.
Foto d’esquema 22.
Galileu en el seu Diàleg sobre Dues Noves Ciències publicats en 1638 el
plantejament de la dinàmica i de la resistència de materials. Malgrat que en la seua
època la matemàtica no estava suficientment desenvolupada. Mancava el
desenvolupament de la teoria del primer vector que no arribaria fins a Newton.
L’anàlisi de la geometria de les formes arquitectòniques ha estat usat de manera
habitual pels erudits per a explicar l’evolució dels estils, però cal recordar que
l’aplicació aïllada de regles geomètriques simples mai podria tenir èxit estructural.
Quadrat, arcs, triangles, etc. foren usats de manera conceptual, però les relacions
serien variades sempre que fos convenient en pro de l’estabilitat estructural.
Exemple, tot i que l’espai interior del Panteó de Roma estiga cobert amb una forma
semiesfèrica primària, l’extradós de la cúpula presenta un perfil més aplanat,
complex i camús. Més significatiu és encara que l’estudi de les formes geomètriques
no tinguen en compte l’escala dels edificis. Galileu es sorprèn més encara que algun
dels seus contemporanis reberen la nova ciència –la resistència de les estructures-sols
en termes de geometria (a tall- i manera-, de com ho feien els constructors
gòtics).
2. 9
Foto 23. gravat de G. Galilei. Inici de la ciència de Resistència
de Materials
Galileu esbossà la seua tesi de pensament que hom pot resumir breument en la
idea de que la construcció a gran escala està exposada a majors pressions degut a
que el seu volum, i per tant el seu pes mort, augmenta en una proporció del cub de
l’escala constructiva, mentre que l’àrea de l’estructura portant de l’edifici sols
augmenta en el quadrat de la seua escala.
D’ací que la geometria, tota sola no explicaria el bon comportament de l’estructura
avançant-nos a deduir que qualsevol intent de generar forma arquitectònica sense
atendre l’escala constructiva està condemnada al fracàs.
8. “QUI FERRA, L’ERRA” o “ON HI HA FERRO, HI HA ERRO” que deien les
nostres dites ancestrals. Della Porta i Fontana van incloure-hi cadenes de ferro, ja,
a finals del segle XVI per tal d’absorbir els esforços horitzontals des de “mitja
taronja” fins a la base de la membrana sobre el tambor. De fet, pocs anys després
d’acabar-la, ja, hi havia evidents esquerdes i badalls exagerats a la cúpula
vaticana. Foto 24. Foto 25.
Gravat de l’esquema fissuratiu d’en G. Poleni definint les corretges metàl·liques que
della Porta i Fontana hi havia inclòs en la construcció d ela cúpula vaticana. Per tant
els arquitectes constructors eren conscients de l’esberlament i agallonament de les
cúpules, com es demostra en l’esquema-ideograma que afegim tot seguit.
9. G. Poleni fou un matemàtic venetià a qui li va ser encarregat un informe sobre
les esquerdes de la cúpula de sant Pere. Memorie della Gran Cupola del Tempio
Vaticano. 1748.
El model de Della Porta indica unes febles tensions de tracció excèntrica als ronyons
de la cúpula.
Aquesta tracció fou considerada, anteriorment, per Porta i Fontana que col·locaren
dues cadenes de ferro (que mesuraven de 6 a 8 centímetres quadrats de secció. al
3. voltant de la cúpula. Tanmateix i quasi finalitzades les obres començarien a
aparèixer esquerdes en un dels arcs torals del creuer que tingueren que cosir amb
grapes de ferro i tapar-se. En 1630, s’observà la propagació de més fissures dintre
de la cúpula. Causant gran alarma. Ja en la primeria del segle XVIII el Papa temia
la solsida immediata i crida G. Poleni, un matemàtic venecià, per a la cerca d’una
solució. Aquest féu un detall estudi de camp i tècnic i determinà que calien cinc
cadenes de ferro addicionals, de major resistència que les originals que corregirien
el problema. Durant la seua col·locació, Poleni descobrí que les originals hi havien
trencat en rovellar-se. Les reparà també. Amb el reforç d’en Poleni, la cúpula ha
romàs estable des del segle XVIII. Els contraforts del tambor i el corredor inferior
han requerit un continu entreteniment, tot i que la pròpia cúpula no haja
experimentat un moviment excessiu. Sols una prima esquerda vertical en el sector
que guaita vers la Capella Sixtina és avui prou visible. En aquestes Memorie donà
la solució de que eren normals i no feien córrer cap perill immediat de solsida –
segons la geometria i estructura de la membrana- i tragué importància de llur
existència. Amb el seu estudi fou intervinguda la cúpula. Extrem aquest, en que
l’escrit -diu que no fou així. Poleni sí que va donar les instruccions per a adobar els
esquerdaments de la cúpula vaticana. En fixarien corretges de secció de 6 a 8 cm.
quadrats (6-8 cm2) i adobaren i reconstruirien les dues antigues que s’havien
rovellat pel pas del temps i la desprotecció ambiental hi afegides a l’obra de fàbrica
per della Porta i Fontana. Sembla que Poleni, no fou entès, doncs no deixarien que
l’escomesa fóra portada a cap per ell, sinó, per d’altres constructors.
10
10. L’existència d’òscul i/o llanternó és indiferent en la coronació a efectes dels
polígons funicular i vectorial. De fet, els afegits al trasdòs al Panteó naix,
precisament, perquè hi havien badalls. Contràriament al que defensa l’autor de
l’article.
L’informe de Poleni de 1748 (Memorie istoriche della Gran Cupola del Tempio
Vaticano). Pàdua. En que se li encarregà donar raó de l’estat d’esquerdament de la
cúpula de St. Pere, a Roma (projectada per Miquelàngel en 1546, construïda
després de la seua mort per Fontana i della Porta pels environs de 1574. La cúpula
mostrava nombrosos esquerdaments meridionals, que anaven des de la base fins
quasi l coronació, i les preguntes que calia respondre, aleshores i ara, eren:
¿Quin és el significat d’aquests esquerdaments?, ¿En són perillosos ?
Poleni proporciona una ressenya complerta de l’estat dels coneixements d ela
construcció de fàbriques a mitjan del segle XVIII. Com hem insinuat, Poleni
coneixia la catenària de Hooke i demostra una sorprenent pre-percepció del
teorema de la seguretat en la seua afirmació explícita de que l’estabilitat de
l’estructura està assegurada si hom pot demostrar que una línia d’empentes es
troba dins de la fàbrica.
4. 11
Foto 26. Poleni. Superposició de la catenària de
Hooke al perfil “carregat” de st. Pere.
Poleni observà que les línies d’esquerdament de St. Pere havien ja dividit en gallons
la cúpula amb forma de semifusos esfèrics. Amb fi i efecte d’analitzar-la, l’en dividí
analítica i hipotèticament en 50 semifusos. Prengué dos semifusos oposats que es
recolzaven mútuament en la coronació, per tal de comprovar llur estabilitat.
Dibuixà un d’ells a escala, a partir de la secció transversal de la cúpula. Calculà el
pes d’un semigalló, en dividir-lo en 16 segments i tenint en compte el pes de la
llanterna. Penjà 32 fils amb saquets de sorra i pesos proporcionals a cadascun dels
segments, d’aquesta manera pràctica i experimental trobà “la forma de la cadena
penjant” d’en Hooke, aplicada al cas concret. Després la dibuixà i superposà a
l’alçament de la cúpula. La conclusió, correcta, fou que la cúpula, malgrat estar
esquerdada, clivellada, badada, etc. Era estable. Hi havia “dibuixat”, com faria dos
segles i mig després Gaudí, el funicular de càrregues.
Per tant, Poleni, hi havia trobat una solució per a la cúpula en la què la tensió
anular era zero. Per semigallons oposats. Hom pot considerar-ne de la mateixa
manera quasi-bidimensional, tot podent-s’hi calcular la gruixa mínima de la
membrana de la cúpula.
Foto 27. Semigalló Foto
28.
Foto 29.Estat de Col·lapse, amb quatre ròtules.
5. El corresponent estat de col·lapse per a la cúpula complerta correspon a la següent
figura i es veurà que la porció PP prop de la coronació de la cúpula segueix sent
coherent, mentre que les articulacions en P, Q i R asseguren que la cúpula s’ha
dividit a si mateixa en fusos, a tall que no poden produir tensions anulars. Per
contra, tot i que l’anàlisi que portà cap a gallons prims, la porció PP de la cúpula pot
desenrotllar les habituals tensions meridionals i anulars, de fet, hi haurà de fer-ho
si la cúpula té un òcul, o si en té una llanterna, com passa a St. Pere.
Per a una cúpula complerta d’espessor constant, que no tinga ni llanterna ni òcul, la
gruixa mínima necessària per a l’estabilitat minva, com era d’esperar, a mesura
que l’angle d’obertura ß0 es redueix. Per a ß0 = 51’8 º, els punts P i Q coincideixen i
la gruixa és zero, el que correspon al fet conegut de que, les closques o membranes
primes de revolució tant les tensions meridionals com les anulars són de
compressió en la coronació, com també ho són els angles bastant separats de la
coronació. La taula següent mostra els espessors mínims per a l’estabilitat en
funció de l’angle d’obertura per arcs i cúpules, d’acord a la relació percentual entre
gruixa i radi de corbatura. Per a angles ß0 menors de 51’8º una cúpula esfèrica de
fàbrica hom podria construir, en teoria, amb una gruixa infinitament petita. Una
cúpula semiesfèrica ha de tindre una gruixa mínima de poc més d’un 2% del
diàmetre. Les cúpules reals tenen una gruixa molt major que el mínim, i endemés,
moltes ni s’aproximen a la forma semiesfèrica. La de St. Pere té una relació (k)
propera al 5 % del diàmetre. La del Panteó un 3’3 % aproximadament. Com
s’esdevé sovint, també en les de creuria gòtica, es suposarà que la cúpula cedirà
lleugerament degut a les espentes originades per la pròpia cúpula. El
desajustament geomètric, és absorbit i compensat, mitjançant l’aparició
d’esquerdes.
12
Foto 30.
En la figura que dibuixem representem un esquema de configuració d’esquerdes per
a una cúpula complerta. Els badalls meridionals naixen des de la base i pugen vers
la clau, però hi ha un casquet central sens esquerdar. Per dessota d’aquest nivell, el
moviment de l’estructura de recolzament ens assegura la formació de semifusos o
semigallons en el què hom pot basar l’anàlisi.
La figura següent mostra una secció transversal parcial. Si la comparem amb una
d’espessors mínims es pot percebre que l’articulació en Q es manifesta en la base.
És possible escriure una equació intrínsec directa, si bé, d’una certa complexitat, a
partir de la qual hom pot determinar l’angle α (que separa el casquet sòlid de la
cúpula dels gallons esquerdats) en funció de l’angle d’obertura β i de l’espessor t=
2kR; on R és el radi de cúpula. Per a angles d’obertura β majors a 65º, depèn
lleugerament de l’espessor de la fulla, t; la línia d’espentes és tangent a l’intradòs
en Q, i l’articulació no es forma a la base del fus.
6. 13
Foto 31. Foto 32.
En St. Pere on l’angle ß0 =90º i K= 0,05 aproximadament, la corba dóna α = 24º;
les inquietants esquerdes meridionals que conduïren l’informe d‘en Poleni hi haurien
d’ascendir fins a 66º des de la base; cosa que concorda perfectament amb
l’esquema de fissuració que en realitzà.
La gràfica següent s’ha realitzat per a calcular el comportament d’una cúpula
esfèrica d’espessor constant, i que ni tan sols s’aproxima a la cúpula de St. Pere.
Tanmateix, els resultats semblen aplicables, i que una anàlisi del Panteó reforça. El
Panteó és una estructura romana de formigó que ja hem mostrat en les anteriors
seccions transversal gràfica.
Gràfica de l’extensió dels badalls d’una cúpula esfèrica.
La cúpula té un òcul de 9’00 m. de diàmetre i hom pot modelitzar com a una cúpula
esfèrica amb un radi de 22’40 m. i una gruixa de fulla d’un metre i mig (1’50 m.).
Amb tot, el valor de t = 2kR; i d’ací que k = 0’033. (t = 150 cm / R = 2240 cm ) i
si la cúpula fóra realment semiesfèrica l’angle ~ 28º.
Aquest valor de 28º concorda amb el valor aproximat de 26º que hom troba
gràficament construint el polígon funicular de càrregues. La següent figura mostra
la línia d’empentes (amb línia contínua) dibuixada fins a uns 60º des de la
coronació; l’angle d’obertura de 60º correspon al fort augment de l’espessor en la
unió de la cúpula amb el tambor circular que la suporta.
La figura següent mostra una altra línia d’espentes ( discontínua) per a la cúpula
amb òcul central. L’extensió dels badalls (α=26º) roman gairebé igual d’invariable
que quan A. Terenzio féu un informe (La Restauration du Panthéon de Rome) en
1934, fa vora 175 anys. Com assenyalen Mark i Hutchinson (On the structure of
the Roman Pantheon.1986) asseguren que les esquerdes en la direcció meridional
arriben fins al a una mitjana de 57º per damunt de l’arranc (és a dir α = 23º).
7. Comptat i debatut, tant l’estudi de la cúpula complerta sens òcul com els estudis i
càlculs recollits en aquest prediuen amb exactitud l’extensió dels badalls de la
cúpula real. Les línies d’espenta de la següent figura corresponen als esforços en
els fusos definits per l’extensió dels badalls, és a dir, per a angles entre 26º i el
d’obertura de 60º. Per a angles menors d ela línia d’espenta de la cúpula sencera
representa una possibilitat d’equilibri, però, com s’ha assenyalat, el casquet de la
cúpula roman en un estat coherent, sens badallament. La línia d’espentes de traces
per a la cúpula amb òcul no té sentit per a la porció de casquet que té angles
meridionals menors de 26º. Les tensions meridionals han de tendir a zero en la
vora de l’òcul, i el casquet central sols es pot mantenir en equilibri si s’originen
tensions anulars de compressió. Nogensmenys, aquest equilibri de membrana és
possible realment per al casquet; la línia d’espentes de traces de la figura és vàlida
davall del casquet per al galló produït per l’esquerdament.
11. Des dels primers plantejaments de Galilei, passant per Hooke, Newton, fins als
nostres dies en que es planteja una doble alternativa: d’un costat l’ús dels
ordinadors per al càlcul mitjançant el mètode d’elements finits, basat en la
resistència de materials i el tram de base elàstica, fins a la translació del càlcul
plàstic d’estructures d’acer a estructures de fàbrica de pedra, maó, etc. en base a
les tres equacions d’equilibri i el teorema de seguretat, dins del tram plàstic en
càrrega de col·lapse, hi ha un llarg camí. I no per això no acoblarem a cada cas
aquell que més ens interesse, en funció de les circumstàncies. Ni bons ni dolents. El
cas per cas. Però dialècticament i crítica. El món és tan complex que els
plantejaments binari, de la mena que siguen, són certament empobridors.
14