DB-HS (Salubritat. traduït al Valencià/Català)

Ministerio de Fomento
Secretaría de Estado de Infraestructuras, Transporte y Vivienda
Dirección General de Arquitectura, Vivienda y Suelo
Document Bàsic HS
Salubritat
Articulat: Setembre 2009
Comentaris: Juny 2015
Amb comentaris del Ministeri de Foment
HS 1 Protecció front a la humitat
HS 2 Recollida i evacuació de residus
HS 3 Qualitat de l’aire interior
HS 4 Subministrament d’aigua
HS 5 Evacuació d’aigües

Documento Básico HS Salubridad con comentarios
Disposicions legislatives
L'articulat d'aquest document bàsic va ser aprovat pel Reial decret 314/2006, de
17 de març (BOE 28-març-2006) i posteriorment ha sigut modificat per les següents
disposicions:
- Reial decret 1371/2007 de 19 d'octubre (BOE 23-octubre-2007)
Correcció d'errors del Reial decret 1371/2007 de 19 d'octubre (BOE 20-
desembre-2007)
- Correcció d'errors i errates del Reial decret 314/2006 de 17 de març (BOE 25- gener-
2008)
- Ordre *VIV/984/2009 de 15 d'abril (BOE 23-abril-2009)
- Correcció d'errors i errates de l'ordre *VIV/984/2009 de 15 d'abril (BOE 23- setembre-
2009)
DB HS amb comentaris
Conforme a l'establit en l'article 35.g) de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions
Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la Direcció general d'Arquitectura,
Habitatge i Sòl ha respost a nombroses consultes relacionades amb la interpretació i
aplicació del Document Bàsic DB HS del Codi Tècnic de l'Edificació.
Aquesta versió del DB HS incorpora, al costat del text articulat del DB, els principals
comentaris, aclariments i criteris d'aplicació resultat d'aquestes consultes, dels quals s'han
publicat les següents versions anteriors:
- 30 de desembre de 2014
Comentaris, aclariments i criteris d'aplicació
Els comentaris que ja existien en versions anteriors figuren amb aquest tipus de lletra, amb aquesta sagnia i
amb una línia vertical fina en el marge esquerre.
Els comentaris, aclariments i criteris d'aplicació que s'incorporen o modifiquen significativament en aquesta
actualització figuren amb una doble línia vertical en el marge esquerre.
HS - ii

Document Bàsic HS Salubritat amb comentaris
HS - iii
Introducció
I Objecte
Aquest Document Bàsic (DB) té per objecte establir regles i procediments que permeten
complir les exigències bàsiques de salubritat. Les seccions d'aquest DB es corresponen amb
les exigències bàsiques HS 1 a HS 5. La correcta aplicació de cada secció suposa el
compliment de l'exigència bàsica corresponent. La correcta aplicació del conjunt del *DB
suposa que se satisfà el requisit bàsic "Higiene, salut i protecció del medi ambient".
Tant l'objectiu del requisit bàsic " Higiene, salut i protecció del medi ambient ", com les
exigències bàsiques s'estableixen l'article 13 de la Part I d'aquest *CTE i són els següents:
Article 13. Exigències bàsiques de salubritat (HS)
1. L'objectiu del requisit bàsic “Higiene, salut i protecció del medi ambient”, tractat d'ara
endavant sota el terme salubritat, consisteix a reduir a límits acceptables el risc que els
usuaris, dins dels edificis i en condicions normals d'utilització, patisquen molèsties o
malalties, així com el risc que els edificis es deterioren i que deterioren el medi ambient en
el seu entorn immediat, com a conseqüència de les característiques del seu projecte,
construcció, ús i manteniment..
2. Per a satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran
de tal forma que es complisquen les exigències bàsiques que s'estableixen en els apartats
següents.
3. El Document Bàsic “*DB *HS Salubritat” especifica paràmetres objectius i procediments el
compliment dels quals assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels
nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de salubritat.
13.1 Exigencia bàsica HS 1: Protecció front la humitat
Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d'aigua o humitat a l'interior dels edificis i
en els seus tancaments com a conseqüència de l'aigua procedent de precipitacions
atmosfèriques, de vessaments, del terreny o de condensacions, disposant mitjans que
impedisquen la seua penetració o, si escau permeten la seua evacuació sense producció de
danys.
13.2 Exigencia bàsica HS 2: Recollida i evacuació de residus
Els edificis disposaran d'espais i mitjans per a extraure els residus ordinaris generats en ells de
forma d'acord amb el sistema públic de recollida de tal forma que es facilite l'adequada separació
en origen d'aquests residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seua posterior gestió.
13.3 Exigencia bàsica HS 3: Qualitat de l’aire interior
1 Els edificis disposaran de mitjans perquè els seus recintes es puguen ventilar
adequadament, eliminant els contaminants que es produïsquen de forma habitual durant
l'ús normal dels edificis, de manera que s'aporte un cabal suficient d'aire exterior i es
garantisca l'extracció i expulsió de l'aire viciat pels contaminants.
2 Per a limitar el risc de contaminació de l'aire interior dels edificis i de l'entorn exterior en
façanes i patis, l'evacuació de productes de combustió de les instal·lacions tèrmiques es
produirà, amb caràcter general, per la coberta de l'edifici, amb independència del tipus de
combustible i de l'aparell que s'utilitze, d'acord amb la reglamentació específica sobre
instal·lacions tèrmiques.
13.4 Exigencia bàsica HS 4: Subministrament d’aigua
Els edificis disposaran de mitjans adequats per a subministrar a l'equipament higiènic previst
aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficients per al seu funcionament,
sense alteració de les propietats d'aptitud per al consum i impedint les possibles tornades que
puguen contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permeten l'estalvi i el control de l'aigua.

HS - iv
II Àmbit d’aplicació
L'àmbit d'aplicació en aquest *DB s'especifica, per a cada secció de les quals es compon el
mateix, en els seus respectius apartats.
El contingut d'aquest *DB es refereix únicament a les exigències bàsiques relacionades amb el
requisit bàsic "Higiene, salut i protecció del medi ambient". També han de complir-se les
exigències bàsiques dels altres requisits bàsics, la qual cosa es possibilita mitjançant l'aplicació
del *DB corresponent a cadascun d'ells.
III Criteris generals d’aplicació
Poden utilitzar-se altres solucions diferents a les contingudes en aquest DB, en aquest cas haurà
de seguir-se el procediment establit en l'article 5 del *CTE, i haurà de documentar-se en el
projecte el compliment de les exigències bàsiques.
El “Catàleg d'Elements Constructius del *CTE” aporta valors per a determinades característiques
tècniques exigides en aquest document bàsic. Els valors que el Catàleg assigna a solucions
constructives que no es fabriquen industrialment sinó que es generen en l'obra tenen garantia
legal quant a la seua aplicació en els projectes, mentre que per als productes de construcció
fabricats industrialment aquests valors tenen únicament caràcter genèric i orientatiu.
Quan se cita una disposició reglamentària en aquest DB ha d'entendre's que es fa referència a
la versió vigent en el moment que s'aplica el mateix. Quan se cita una norma UNEIX, UNE-EN o
UNE-EN ISO ha d'entendre's que es fa referència a la versió que s'indica, tot i que existisca una
versió posterior, excepte quan es tracte de normes UNEIX corresponents a normes EN o EN
ISO la referència de la qual haja sigut publicada en el Diari Oficial de la Unió Europea en el
marc de l'aplicació de la Directiva 89/106/CEE sobre productes de construcció, en aquest cas la
cita ha de relacionar-se amb la versió d'aquesta referència .
IV Condicions particulars per al compliment del DB HS
L'aplicació dels procediments d'aquest DB es durà a terme d'acord amb les condicions particulars
que en el mateix s'estableixen i amb les condicions generals per al compliment del *CTE, les
condicions del projecte, les condicions en l'execució de les obres i les condicions de l'edifici que
figuren en els articles 5, 6, 7 i 8 respectivament de la part I del *CTE.
V Terminologia
A l'efecte d'aplicació d'aquest *DB, els termes que figuren en lletra cursiva han d'utilitzarse
conforme al significat i a les condicions que s'estableixen per a cadascun d'ells, bé en els
apèndixs A de cadascuna de les seccions d'aquest *DB, o bé en l'Annex III de la Part I d'aquest
*CTE, quan siguen termes d'ús comú en el conjunt del Codi.
Els equips de producció d'aigua calenta dotats de sistemes d'acumulació i els punts terminals
d'utilització tindran unes característiques tals que eviten el desenvolupament de gèrmens
patògens
13.5 Exigencia bàsica HS 5: Evacuació d’aigües
Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extraure les aigües residuals generades en ells
de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb els vessaments.

HS - v
Index
Secció HS 1 Protecció enfront de la humitat
1 Generalitats
1.1 Àmbit d'aplicació
1.2 Procediment de verificació
2 Diseny
2.1 Murs
2.2 Sòls
2.3 Façanes
2.4 Cobertes
3 Dimensionament
3.1 Tubs de drenatge
3.2 Canaletes de recollida
3.3 Bombes de buidatge
4 Productes de construcció
4.1 Característiques exigibles als productes
4.2 Control de recepció en obra de productes
5 Construcció
5.1 Execució
5.2 Control d’execució
5.3 Control de l’obra acabada
6 Manteniment i conservació
Apèndix A Terminologia
Apèndix B Notació
Apèndix C Càlcul del cabal de drenatge
Secció HS 2 Recollida i evacuació de residus
1 Generalitats
2 Diseny i Dimensionament
2.1 Magatzem de contenidors d’edifici i espai de reserva
2.2 Instal·lacions de trasllat per baixants
2.3 Espais d’emmagatzematge immediat en els habitatges
3 Manteniment i Conservació
3.1 Magatzem de contenidors d’edifici
3.2 Instal·lació de trasllat per baixants.
Apèndix B Notació

HS - vi
Secció HS 3 Qualitat de l’aire interior
1 Generalitats
2 Caracterització i Quantificació de les Exigències
3 Diseny
3.1 Condicions generals dels sistemes de ventilació
3.2 Condicions particulars dels elements
4 Dimensionament
4.1 Obertures de ventilació
4.2 Conductes d’extracció
4.3 Aspiradors híbrids, aspiradors mecànics i extractors
4.4 Finestres i portes exteriors
5 Productes de Construcció
5.1 Característiques exigibles als productes
5.2 Control de la recepció en obra de productes
6 Construcció
6.1 Execució
6.2 Control de l’execució
6.3 Control de l’obra acabada
Apèndix B Notació
Secció HS 4 Subministrament d’aigua
1 Generalitats
2.1 Propietats de la instal·lació
2.2 Senyalització
2.3 Estalvi d’aigua
3 Diseny
3.1 Esquema general de la instal·lació
3.2 Elements que composen la instal·lació
3.3 Protecció contra retorns
3.4 Separacions respecte d’altres instal·lacions
3.5 Senyalització
3.6 Estalvi d’aigua
4 Dimensionament
4.1 Reserva d’espai en l’edifici
4.2 Dimensionament de les xarxes de distribució

HS - viii
4.3 Dimensionament de les derivacions a cambres humides i brancs d’enllaç
4.4 Dimensionament de les xarxes d’ACS
4.5 Dimensionament dels equips, elements i dispositius de la instal·lació
5 Construcció
5.1 Execució
5.2 Posada en servei
6.1 Condicions generals dels materials
6.2 Condicions particulars de les conduccions
6.3 Incompatibilitats
7.1 Interrupció del servei
7.2 Nova posada en servei
7.3 Manteniment de les instal·lacions
Apèndix B Notacions i unitats
Apèndix C Normes de referència
Apèndix D Simbologia
Secció HS 5 Evacuació d’aigües
1 Generalitats
3 Disseny
3.1 Condicions generals de l’evacuació
3.2 Configuracions dels sistemes d’evacuació
3.3 Elements que composen les instal·lacions
4 Dimensionament
4.1 Dimensionament de la xarxa d’evacuació d’aigües residuals
4.2 Dimensionament de la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials
4.3 Dimensionament dels col·lectors de tipus mixt
4.4 Dimensionament de les xarxes de ventilació
4.5 Accessoris
4.6 Dimensionament dels sistemes de bombeig i elevació
5 Construcció
5.1 Execució dels punts de captació
5.2 Execució de les xarxes de xicoteta evacuació
5.3 Execució de baixants i ventilacions
5.4 Execució de claveguerons i col·lectors
5.5 Execució dels sistemes d’elevació i bombeig
5.6 Proves

HS - viii
6.1 Característiques generals dels materials
6.2 Materials de les canalitzacions
6.3 Materials dels punts de captació
6.4 Condicions dels materials dels accessoris
Apèndix B Mapa d’intensitat pluviomètrica
Apèndix C Normes de referència

HS1-1
Secció HS 1
Protecció enfront de la humitat
1 Generalitats
1.1 Àmbit d’aplicació
1 Aquesta secció s'aplica als murs i els sòls que estan en contacte amb el terreny i als tancaments
que estan en contacte amb l'aire exterior (façanes i cobertes) de tots els edificis inclosos en l'àmbit
d'aplicació general del *CTE. Els sòls elevats es consideren sòls que estan en contacte amb el
terreny. Les mitgeres que vagen a quedar descobertes perquè no s'ha edificat en els solars
adjacents o perquè la superfície de les mateixes excedeix a les de les adjacents es consideren
façanes. Els sòls de les terrasses i els de les balconades es consideren cobertes.
El DB HS 1 tracta sobre les humitats produïdes per filtració i condensació.
2 La comprovació de la limitació d'humitats de condensació superficials i intersticials ha de realitzar-se
segons l'estabilitat en la Secció HE-1 Limitació de la demanda energètica del DB HE Estalvi
d'energia.
Des de l'aprovació del nou DB HE Estalvi d'energia amb data de setembre de 2013, la comprovació de la
limitació de les humitats produïdes per condensació pot realitzar-se segons l'estabilitat en DA DB-HE / 2
Comprovació de limitació de condensacions superficials i intersticials en els tancaments.
1 Per a l'aplicació d'aquesta secció ha de seguir-se la seqüència que s'exposa a continuació.
2 Compliment de les següents condicions de disseny de l'apartat 2 relatives als elements constructius:
a) murs:
i) les seues característiques han de correspondre amb les especificades en l'apartat 2.1.2
segons el grau d’impermeabilitat exigit en l’apartat 2.1.1;
ii) les característiques dels punts singulars del mateix han de correspondre amb les
especificades en l’apartat 2.1.3;
b) sòls:
i) les seues característiques han de correspondre amb les especificades en l’apartat 2.2.2
segons el grau d’impermeabilitat exigit en l’apartat 2.2.1;
ii) les característiques dels punts singulars dels mateixos han de correspondre amb les

HS1-2
Coeficient de permeabilitat del terreny
c) façanes:
i) les característiques de les façanes han de correspondre amb les especificades en l’apartat
2.3.1;
2.3.2 segons el grau d’impermeabilitat exigit en l’apartat 2.3.1;
ii) les característiques del s punts singulars de les mateixes han de correspondre amb les
especificades a l’apartat 2.3.3;
d) cobertes:
i) les característiques de les cobertes han de correspondre amb les especificades en l’apartat
2.4.2;
ii) les característiques dels components de les mateixes han de correspondre amb les
iii) les característiques dels punts singulars de les mateixes han de correspondre amb les
especificades en l’apartat 2.4.4.
3 Compliment de les condicions de dimensionament de l'apartat 3 relatives als tubs de drenatge, a les
canaletes de recollida de l'aigua filtrada en els murs parcialment estancs i a les bombes de buidatge.
4 Compliment de les condicions relatives als productes de construcció de l’apartat 4.
5 Compliment de les condicions de construcció de l’apartat 5.
6 Compliment de les condicions de manteniment i conservació de l’apartat 6.
2 Diseny
Les solucions constructives recollides en aquest apartat es consideren solucions acceptades, però no
obligatòries. Es poden utilitzar altres solucions, sempre que aquestes proporcionen les mateixes
prestacions, d’acord amb lo disposat a l’article 5 del CTE.
S’arrepleguen algunes solucions poc usuals, però que són factibles i poden donar-se en alguns casos, com
per exemple en rehabilitació.
2.1 Murs
2.1.1 Grau d’impermeabilitat
1 El grau d’impermeabilitat mínim exigit als murs que estan en contacte amb el terreny enfront de la
penetració de l'aigua del terreny i dels vessaments s'obté en la taula 2.1 en funció de la presència
d'aigua i del coeficient de permeabilitat del terreny.
2 La presència d’aigua es considera
a) baixa quan la cara inferior del sòl en contacte amb el terreny es troba per sobre del nivell freàtic;
b) mitjana quan la cara inferior del sòl en contacte amb el terreny es troba a la mateixa profunditat
que el nivell freàtic o a menys de dos metres per sota;
c) alta quan la cara inferior del sòl en contacte amb el terreny es troba a dos o més metres per
sota del nivell freàtic.
Taula 2.1 Grau d’impermeabilitat mínim exigit als murs
Presència d’aigua Ks≥10
-2
cm/s 10
-5
<Ks<10
-2
cm/s Ks≤10
-5
cm/s
Alta 5 5 4
Mitjana 3 2 2
Baixa 1 1 1

HS1-3
2.1.2 Condicions de les solucions constructives
1 Les condicions exigides a cada solució constructiva, en funció del tipus de mur, del tipus d’
impermeabilització i del grau d’ impermeabilitat, s’obtenen en la taula 2.2. Les caselles ombrejades
es refereixen a solucions que no es consideren acceptables i la casella en blanc a una solució a la
qual no se li exigeix cap condició per als graus d’impermeabilitat corresponents.
Taula 2.2 Condicions de les solucions de mur
Mur de gravetat Mur flexorresistent Mur pantalla
Imp.
interior
Imp.
exterior
Parcialm
ent
estanc
Imp.
interior
Imp.
exterior
Parcialm
ent
estanc
Imp.
interior
Imp.
Parcialm
exterior
ent
estanc
Graud’impermeabilitat
≤1 I2+D1+D5
I2+I3+D1+
D5
V1
C1+I2+D1+
D5
I2+I3+D1+
D5
V1
C2+I2+D1+
D5
C2+I2+D1+
D5
≤2
C3+I1+D1+
D3
(3)
I1+I3+D1+
D3
D4+V1
C1+C3+I1+
D1+D3
I1+I3+D1+
D3
D4+V1 C1+C2+I1 C2+I1 D4+V1
≤3
C3+I1+D1+
D3
(3)
I1+I3+D1+
D3
D4+V1
C1+C3+I1+
D1+D3
(2)
I1+I3+D1+
D3
D4+V1 C1+C2+I1 C2+I1 D4+V1
≤4
I1+I3+D1+
D3
D4+V1
I1+I3+D1+
D3
D4+V1 C1+C2+I1 C2+I1 D4+V1
≤5
I1+I3+D1+
D2+D3
D4+V1
(1) I1+I3+D1+
D2+D3
D4+V1 C1+C2+I1 C2+I1 D4+V1
(1)
Solució no acceptable per a més d’un soterrani.
(2)
Solució no acceptable per a més de dos soterranis.
(3)
Solució no acceptable per a més de tres soterranis.
2 A continuació es descriuen les condicions agrupades en blocs homogenis.
C) Constitució del mur:
C1 Quan el mur es construïsca in situ ha d’utilitzar-se formigó hidròfug.
Es refereix a murs in situ de formigó. Per a altres tipus de murs realitzats in situ no s’aplica aquesta
condició.
C2 Quan el mur es construïsca in situ ha d'utilitzar-se formigó de consistència fluïda.
La utilització de formigó de consistència fluïda té com a objectiu aconseguir una correcta execució dels
murs.
C3 Quan el mur siga de fàbrica han d'utilitzar-se blocs o rajoles hidròfugs i morter hidròfug.
I) Impermeabilització:
I1 La impermeabilització ha de realitzar-se mitjançant la col·locació en el mur d’una làmina
impermeabilitzant, o l’aplicació directa in situ de productes líquids, tals com a polímers
acrílics, cautxú acrílic, resines sintètiques o polièster. En els murs pantalla constrüits amb
excavació la impermeabilització s’aconsegueix mitjançant la utilització de llots bentonítics.
Entre les solucions que poden utilitzar-se també com a impermeabilitzants, es troben les barreres
geosintètiques expansives, tals com la bentonita de sodi.
Altres solucions poden ser les injeccions del extradós del mur.
L’aplicació dels llots bentonítics permet evitar que es produïsquen despreniments de les parets de
l'excavació en el procés constructiu del mur, per la qual cosa s'utilitzaran quan les característiques del
terreny així ho requerisquen.
Si s’impermeabilitza interiorment amb làmina aquesta ha de ser adherida.
La utilització de la làmina adherida té com a objectiu que suporte una pressió hidrostàtica negativa, sent
possible altres solucions.

HS1-4
Si s'impermeabilitza exteriorment amb làmina, quan aquesta siga adherida ha de col·locar
una capa antipunxonament en la seua cara exterior i quan siga no adherida ha de col·locar
una capa antipunxonament en cadascuna de les seues cares. En tots dos casos, si es
disposa una làmina drenant pot suprimir la capa antipunxonament exterior.
Si s'impermeabilitza mitjançant aplicacions líquides ha de colocar una capa protectora en
la seua cara exterior llevat que es col·loca una làmina drenant en contacte directe amb la
impermeabilització. La capa protectora pot estar constituïda per un geotèxtil o per morter
reforçat amb una armadura.
Els productes que s'utilitzen per a aconseguir la impermeabilització dels murs són diferents en el cas
d'impermeabilització interior i exterior a causa que les sol·licitacions són diferents en tots dos casos i, per
tant, les característiques d'aquests productes han de ser adequades a elles.
I2 La impermeabilització ha de realitzar-se mitjançant l'aplicació d'una pintura impermeabilitzant
o segons l'establit en I1. En murs pantalla construïts amb excavació, la impermeabilització
s'aconsegueix mitjançant la utilització de llots bentonítics.
L'aplicació dels llots bentonítics permet evitar que es produïsquen despreniments de les parets de
l'excavació en el procés constructiu del mur.
I3 Quan el mur siga de fàbrica ha de recobrir-se per la seua cara interior amb un revestiment
hidròfug, tal com una capa de morter hidròfug sense revestir, una fulla de cartó-guix
sense guix higroscòpic o un altre material no higroscòpic.
D) Drenatge i evacuació:
D1 Ha de disposar-se una capa drenant i una capa filtrant entre el mur i el terreny o, quan
existeix una capa d'impermeabilització, entre aquesta i el terreny. La capa drenant pot
estar constituïda per una làmina drenant, grava, una fàbrica de blocs d'argila porosos o un
altre material que produïsca el mateix efecte.
La grava no s’utilitza en el cas no s'utilitza en el cas d'ocupació de manta de bentonita de sodi
perquè impossibilita el seu confinament.
Quan la capa de drenant siga una làmina, la rematada superior de la làmina ha de
protegir-se de l’entrada d’aigua procedent de les precipitacions i dels vessaments.
D2 Ha de disposar-se en la proximitat del mur un punt de drenant cada 50 m com a màxim. El
pou ha de tenir un diàmetre interior igual o major que 0,7 m i ha de disposar d’una capa
filtrant que impedisca l’arrossegament de fins i de dues bombes de buidatge per a
evacuar l’aigua a la xarxa de sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a la seua
reutilització posterior.
D3 Ha de col·locar-se en l'arrencada del mur un tub drenant connectat a la xarxa de
sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a la seua reutilització posterior i, quan
aquesta connexió estiga situada per sobre de la xarxa de drenatge, almenys una càmera
de bombament amb dues bombes de buidatge.
D4 Han de construir-se canaletes de recollida d'aigua en la càmera del mur connectades a la
xarxa de sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a la seua reutilització posterior
i, quan aquesta connexió estiga situada per sobre de les canaletes, almenys una càmera
de bombament amb dues bombes de buidatge.
Per motius de sostenibilitat és preferible la reutilització de l'aigua drenada en D2, D3 i D4.
D5 Ha de disposar-se una xarxa d'evacuació de l'aigua de pluja en les parts de la coberta i del
terreny que puguen afectar al mur i ha de connectar-se aquella a la xarxa de sanejament o
a qualsevol sistema de recollida per a la seua reutilització posterior.
V) Ventilació de la càmera:

HS1-5
V1 Han de disposar-se obertures de ventilació en l'arrencada i la coronació de la fulla interior i
ventilar-se el local al que s'obrin aquestes obertures amb un cabal de, almenys, 0,7 l/s per
cada m2 de superfície útil del mateix.
Les obertures de ventilació han d'estar repartides al 50% entre la part inferior i la coronació
de la fulla interior al costat del sostre, distribuïdes regularment i disposades a portell. La
relació entre l'àrea efectiva total de les obertures, Ss, en cm
2
, i la superfície de la fulla
interior, Ah, en m
2
, ha de complir la següent condició
30 >
Ss
Ah
> 10 (2.1)
La distància entre obertures de ventilació contigües no ha de ser major que 5 m..
2.1.3 Condicions dels punts singulars
1 Han de respectar-se les condicions de disposició de bandes de reforç i de terminació, les de
continuïtat o discontinuïtat, així com qualsevol altra que afecte al disseny, relatives al
sistema d'impermeabilització que s'empre.
2.1.3.1 Trobades del mur amb les façanes
1 Quan el mur s'impermeabilitza per l'interior, en les arrencades de la façana sobre el mateix,
l’impermeabilitzant ha de perllongar-se sobre el mur en tot el seu espessor a més de 15 cm per
sobre del nivell del sòl exterior sobre una banda de reforç del mateix material que la barrera
impermeable utilitzada que ha de perllongar-se cap avall 20 cm, com a mínim, al llarg del parament
del mur. Sobre la barrera impermeable ha de disposar-se una capa de morter de regulació de 2 cm
d'espessor com a mínim.
2 En el mateix cas quan el mur s'impermeabilitza amb làmina, entre l’impermeabilitat i la capa de
morter, ha de disposar-se una banda de terminació adherida del mateix material que la banda de
reforç, i ha de perllongar-se verticalment al llarg del parament del mur fins a 10 cm, com a mínim, per
sota de la vora inferior de la banda de reforç (Vegeu la figura 2.1).
Figura 2.1 Exemple de trobada d'un mur impermeabilitzat per l'interior amb làmina amb una façana
3 Quan el mur s'impermeabilitze per l'exterior, en les arrencades de les façanes sobre el mateix, el
impermeabilitzant ha de perllongar-se més de 15 cm per sobre del nivell del sòl exterior i la
rematada superior de l’impermeabilitzant ha de realitzar-se segons el descrit en l'apartat 2.4.4.1.2 o
disposant un sòcol segons el descrit en l'apartat 2.3.3.2.
4 Han de respectar-se les condicions de disposició de bandes de reforç i de terminació així com les de
continuïtat o discontinuïtat, corresponents al sistema d'impermeabilització que s'empre.
Es pretén limitar el risc que l'aigua del terreny o que puga estar present en el mur puge per capil·laritat a la
façana.

HS1-6
2.1.3.2 Trobades del mur amb les cobertes enterrades
1 Quan el mur s’impermeabilitze per l’exterior, l’impermeabilitzant de mur ha de soldar-se o unir-se al
de la coberta.
Es pretén limitar el risc que l'aigua del terreny puga penetrar per una discontinuïtat entre
l’impermeabilitzant del mur i el de la coberta.
2.1.3.3 Trobades del mur amb les particions interiors
1 Quan el mur s'impermeabilitze per l'interior les particions han de construir-se una vegada
realitzada la impermeabilització i entre el mur i cada partició ha de disposar-se una junta segellada
amb material elàstic que, quan vaja a estar en contacte amb el material impermeabilizant, ha de ser
compatible amb ell.
Es pretén limitar el risc que l'aigua del terreny puga penetrar per una discontinuïtat de l’impermeabilitzant
del mur en els punts on aquest s'uneix a una partició.
2.1.3.4 Pas de conductes
1 Els pasa-tubs han de disposar-se de tal forma que entre ells i els conductes existisca una folgança
que permeta les toleràncies d'execució i els possibles moviments diferencials entre el mur i el
conducte.
2 Ha de fixar-se el conducte al mur amb elements flexibles.
Una fixació adequada suposa que aquesta es realitze a ambdues bandes del mur.
3 Ha de disposar-se un impermeabilitzant entre el mur i el pasa-tubs i ha de segellar-se la folgança
entre el pasa-tubs i el conducte amb un perfil expansiu o un màstic elàstic resistent a la compressió.
Es pretén limitar el risc que l'aigua del terreny puga penetrar per la unió del mur i el pasa-tubs i per la
folgança entre el pasa-tubs i el conducte.
2.1.3.5 Cantonades i racons
1 Ha de col·locar-se en les trobades entre dos plànols impermeabilitzats una banda o capa de reforç
del mateix material que el impermeabilitzant utilitzat d'una amplària de 15 cm com a mínim i centrada
en l'aresta.
2 Quan les bandes de reforç s'apliquen abans que el impermeabilitzant del mur han d'anar adherides al
suport prèvia aplicació d'una imprimació.
Es pretén limitar el risc que l'aigua del terreny puga penetrar per una discontinuïtat del impermeabilitzant
en les cantonades i els racons.
2.1.3.6 Juntes
1 En les juntes verticals dels murs de formigó prefabricat o de fàbrica impermeabilitzats amb làmina
han de disposar-se els següents elements (Vegeu la figura 2.2):
a) quan la junta siga estructural, un cordó de farcit compressible i compatible químicament amb la
impermeabilització;

HS1-7
b) segellat de la junta amb una massilla elàstica;
c) pintura de imprimació en la superfície del mur estesa en una amplària de 25 cm com a mínim
centrada en la junta;
d) una banda de reforç del mateix material que el impermeabilitzant amb una armadura de fibra de
polièster i d'una amplària de 30 cm com a mínim centrada en la junta;
e) el impermeabilitzant del mur fins a la vora de la junta;
f) una banda de terminació de 45 cm d'amplària com a mínim centrada en la junta, del mateix
material que la de reforç i adherida a la làmina.
Figura 2.2 Exemple de junta estructural
2 En les juntes verticals dels murs de formigó prefabricat o de fàbrica impermeabilitzats amb productes
líquids han de disposar-se els següents elements;
a) quan la junta siga estructural, un cordó de farcit compressible i compatible químicament amb la
impermeabilització;
b) segellat de la junta amb una massilla elàstica;
c) la impermeabilització del mur fins a la vora de la junta;
d) una banda de reforç d'una amplària de 30 cm com a mínim centrada en la junta i del mateix
material que el impermeabilitzant amb una armadura de fibra de polièster o una banda de làmina
impermeable.
3 En el cas de murs formigonades in situ, tant si estan impermeabilitzats amb làmina o amb productes
líquids, per a la impermeabilització de les juntes verticals i horitzontals, ha de disposar-se una banda
elàstica embeguda en les dues testeres de tots dos costats de la junta.
Entre les solucions que es puguin utilitzar a aquest efecte es troben els perfils expansius en el cant.
4 Les juntes horitzontals dels murs de formigó prefabricat han de segellar-se amb morter
hidròfug de baixa retracció o amb un segellant a força de poliuretà..
Es pretén limitar el risc que l'aigua del terreny puga penetrar per una discontinuïtat de la impermeabilització
en les juntes.
2.2 Sòls
2.2.1 Grau de impermeabilitat
1 El grau de impermeabilitat mínim exigit als sòls que estan en contacte amb el terreny enfront de la
penetració de l'aigua d'aquest i dels vessaments s'obté en la taula 2.3 en funció de la presència d'aigua
determinada d'acord amb 2.1.1 i del coeficient de permeabilitat del terreny.

HS1-8
Coeficient de permeabilitat del terreny
Quan l'edifici no tinga murs en contacte amb el terreny, s'utilitzarà la taula corresponent a murs
flexorresistents o de gravetat.
Taula 2.3 Grau de impermeabilitat mínima exigida als sòls
Presencia d’aigua Ks>10
-5
cm/s Ks≤10
-5
cm/s
Alta 5 4
Mitjana 4 3
Baixa 2 1
2.2.2 Condicions de les solucions constructives
1 Les condicions exigides a cada solució constructiva, en funció del tipus de mur, del tipus de sòl, del
tipus d'intervenció en el terreny i del grau de impermeabilitat, s'obtenen en la taula 2.4. Les caselles
ombrejades es refereixen a solucions que no es consideren acceptables i les caselles en blanc a
solucions a les quals no se'ls exigeix cap condició per als graus de impermeabilitat corresponents.
Taula 2.4 Condicions de les solucions de sòl
Mur flexorresistent o de gravetat
Sòl elevat Solera Placa
Sub-base Inyeccio- Sense inter-
ns venció
ns venció
ns venció
Graudeimpermeabilitat
≤1 V1 D1 C2+C3+D1 D1 C2+C3+D1
≤2 C2 V1 C2+C3 C2+C3+D1 C2+C3+D1 C2+C3 C2+C3+D1 C2+C3+D1
≤3
I2+S1+S3+ I2+S1+S3+ I2+S1+S3+
V1 V1 V1+D3+D4
C1+C2+C3 C1+C2+C3 C2+C3+I2+
+I2+D1+D2 +I2+D1+D2 D1+D2+C1
+S1+S2+S3 +S1+S2+S3 +S1+S2+S3
C2+C3+I2+ C1+C2+C3 C1+C2+I2+
D1+D2+C1 +I2+D1+D2 +D1+D2+S1
+S1+S2+S3 +S1+S2+S3 +S2+S3
≤4
I2+S1+S3+ I2+S1+S3+
V1 V1+D4
C1+C2+C3
C2+C3+I2+ C2+C3+I2+ +I1+I2+D1+
D1+D2+P2+ D1+D2+P2+ D2+D3+D4
S1+S2+S3 S1+S2+S3 +P1+P2+S1
+S2+S3
C1+C2+C3
C2+C3+I2+ C2+C3+I2+ +D1+D2+D
D1+D2+P2+ D1+D2+P2+ 3+D4+I1+I2
S1+S2+S3 S1+S2+S3 +P1+P2+S1
+S2+S3
≤5 I2+S1+S3+ I2+P1+S1+
V1+D3 S3+V1+D3
C2+C3+I2+
C2+C3+I1+I
D1+D2+P2+
2+D1+D2+P
S1+S2+S3
1+P2+S1+S
2+S3
C2+C3+I1+I
C1+C2+C3
C2+C3+D1
2+D1+D2+P
+I1+I2+D1+
+D2+I2+P2
1+P2+S1+S
D2+D3+D4
+S1+S2+S3
2+S3
+P1+P2+S1
+S2+S3
Muro pantalla
Sòl elevat Solera Placa
Sub-base
Inyeccio-
ns
No inter-
venció
Sub-base
Inyeccio-
ns
No inter-
venció
Sub-base
Inyeccio-
ns
No inter-
venció
Graudeimpermeabilitat
≤1 V1 D1 C2+C3+D1 C2+C3+D1
≤2 V1 C2+C3 C2+C3+D1 C2+C3+D1 C2+C3 C2+C3+D1 C2+C3+D1
≤3 S3+V1 S3+V1 S3+V1
C1+C2+C3
+D1+P2+S2
+S3
C1+C2+C3
+D1+P2+S2
+S3
C1+C2+C3
+D1+D4+P2
+S2+S3
C1+C2+C3
+D1+D2+D
4+P2+S2+S
3
C1+C2+C3
+D1+D2+P2
+S2+S3
C1+C2+C3
+D1+D2+D
3+D4+P2+S
2+S3
≤4 S3+V1 D4+S3+V1
D3+D4+S3+
V1
C2+C3+D1
+S2+S3
C2+C3+D1
+S2+S3
C1+C3+I1+
D2+D3+P1+
S2+S3
C2+C3+S2+
S3
C2+C3+D1
+D2+S2+S3
C1+C2+C3
+I1+D1+D2
+D3+D4+P1
+S2+S3
≤5 S3+V1
D3+D4+S3+
V1
C2+C3+D1
+P2+S2+S3
C2+C3+D1
+P2+S2+S3
C1+C2+C3
+I1+D1+D2
+D3+D4+P1
+P2+S2+S3
C2+C3+P2+
S2+S3
C2+C3+D1
+D2+P2+S2
+S3
C1+C2+C3
+I1+D1+D2
+D3+D4+P1
+P2+S2+S3
2 A continuació es descriuen les condicions agrupades en blocs homogenis.

HS1-9
C) Constitució del sòl:
C1 A continuació es descriuen les condicions agrupades en blocs homogenis.
C2 Quan el sòl es construïsca in situ ha d'utilitzar-se formigó hidròfug d'elevada compacitat.
C3 Ha de realitzar-se una hidrofugació complementària del sòl mitjançant l'aplicació d'un
producte líquid farcidor de porus sobre la superfície acabada del mateix.
I) Impermeabilització:
I1 Ha d'impermeabilitzar-se el sòl externament mitjançant la disposició d'una làmina sobre la capa
base de regulació del terreny.
Si la làmina és adherida ha de disposar-se una capa antipunxonament per sobre d'ella.
Si la làmina és no adherida aquesta ha de protegir-se per ambdues cares amb sengles capes
antipunxonament.
Quan el sòl siga una placa, la làmina ha de ser doble.
Es refereix al fet que ha d'estar formada per dues capes.
I2 Ha d'impermeabilitzar-se, mitjançant la disposició sobre la capa de formigó de
neteja d'una làmina, la base de la sabata en el cas de mur flexorresistent i la
base del mur en el cas de mur per gravetat.
Si la làmina és adherida ha de disposar-se una capa antipunxonament per sobre
d'ella.
Si la làmina és no adherida aquesta ha de protegir-se per ambdues cares amb
sengles capes antipunxonament.
Han de segellar-se les trobades de la làmina d'impermeabilització del sòl amb la
de la base del mur o sabata.
Entre les solucions que poden utilitzar-se també com impermeabilitzants per a I1 i I2, es troben les
barreres geosintètiques expansives, tals com la bentonita de sodi.
D) Drenatge i evacuació:
D1 Ha de disposar-se una capa drenatge i una capa filtrant sobre el terreny situat sota el sòl. En el
cas que s'utilitze com a capa drenatge un emmacat, ha de disposar-se una làmina de polietilè per
sobre d'ella.
D2 Han de col·locar-se tubs drenatges, connectats a la xarxa de sanejament o a qualsevol sistema
de recollida per a la seua reutilització posterior, en el terreny situat sota el sòl i, quan aquesta
connexió estiga situada per sobre de la xarxa de drenatge, almenys una càmera de bombament
amb dues bombes de buidatge.
D3 Han de col·locar-se tubs drenatges, connectats a la xarxa de sanejament o a qualsevol sistema
de recollida per a la seua reutilització posterior, en la base del mur i, quan aquesta connexió
estiga situada per sobre de la xarxa de drenatge, almenys una càmera de bombament amb dues
bombes de buidatge.
En el cas de murs pantalla els tubs drenatges han de col·locar-se a un metre per sota del sòl i
repartits uniformement al costat de l'emmuralle pantalla.
D4 Ha de disposar-se un pou drenatges per cada 800 m2 en el terreny situat sota el sòl. El
diàmetre interior del pou ha de ser com a mínim igual a 70 cm. El pou ha de disposar d'una
envolupant filtrant capaç d'impedir l'arrossegament de fins del terreny. Han de disposar-se dues
bombes de buidatge, una connexió per a l'evacuació a la xarxa de sanejament o a qualsevol
sistema de recollida per a la seua reutilització posterior i un dispositiu automàtic perquè el
buidatge siga permanent.
Per motius de sostenibilitat és preferible la reutilització de l'aigua drenada en D2, D3 i D4.
P) Tractament perimètric:
P1 La superfície del terreny en el perímetre del mur deu tractar-se per a limitar l’aport d’aigua
superficial al terreny mitjançant la disposició d’una vorera, una rasa drenant o
qualsevol altre elem ent que produïsca un efecte anàleg.
P2 Ha d'encastar-se la vora de la placa o de la solera en el mur.

HS1-10
S) Segellat de juntes:
S1 Han de segellar-se les trobades de les làmines d'impermeabilització del mur amb les del sòl i
amb les disposades en la base inferior de les fonamentacions que estiguen en contacte amb el
mur.
S2 Han de segellar-se totes les juntes del sòl amb banda de *PVC o amb perfils de cautxú expansiu
o de bentonita de sodi.
S3 Han de segellar-se les trobades entre el sòl i el mur amb banda de *PVC o amb perfils de cautxú
expansiu o de bentonita de sodi, segons l'establit en l'apartat 2.2.3.1.
V) Ventilació de la càmera:
V1 L’espai existent entre el sòl elevat i el terreny ha de ventilar-se cap a l’exterior mitjançant
obertures de ventilació repartides al 50% entre dos parets enfrontades, disposades
regularment i al portell. La relació entre l’àrea efectiva total de les
obertures, Ss, en cm
2
, i la superfície del sòl elevat, As, en m
2
deu complir la
condició:
30 >
Ss
As
> 10 (2.2)
La distancia entre obertures de ventilació contigües no ha de ser major a 5 m.
1 Han de respectar-se les condicions de disposició de bandes de reforç i de terminació, les de continuïtat
o discontinuïtat, així com qualsevol altra que afecte al disseny, relatives al sistema
d'impermeabilització que s’emprenguin.
2.2.3.1 Encontres del sòl amb els murs
1 En els casos establerts en la taula 2.4 la trobada ha de realitzar-se de la següent forma
detallada.
2 Quan el sòl i el mur siguen formigonats in situ, excepte en el cas de murs pantalla, ha de
segellar-se la junta entre tots dos amb una banda elàstica embeguda en la massa del formigó a
banda i banda de la junta.
3 Quan el mur siga un mur pantalla formigonat in situ, el sòl ha d'encastar-se i segellar-se en el
intradós del mur de la següent forma (Vegeu la figura 2.3):
a) ha d'obrir-se una regata horitzontal en el intradós del mur de 3 cm de profunditat com a
màxim que dona cabuda al sòl més 3 cm d'amplària com a mínim;
b) ha de formigonar-se el sòl massissant la regata excepte la seua vora superior que ha de
segellar-se amb un perfil expansiu.
Figura 2.3 Exemples d’encontre del sòl con un mur
1 Quan el mur siga prefabricat ha de segellar-se la junta conformada amb un perfil expansiu situat a l'interior
de la junta (Vegeu la figura 2.3).
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua en la discontinuïtat que es produeix entre els murs i el sòl.

HS1-11
Zona pluviomètrica de mitjanes
2.2.3.2 Trobades entre sòls i particions interiors
1 Quan el sòl s'impermeabilitze per l'interior, la partició no ha de recolzar-se sobre la capa d'impermeabilització,
sinó sobre la capa de protecció de la mateixa.
La impermeabilització d'un sòl per l'interior és una de les possibles intervencions en un edifici existent.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per una discontinuïtat accidental en la impermeabilització.
2.3 Façanes
1 El grau de impermeabilitat mínima exigida a les façanes enfront de la penetració de les
precipitacions s'obté en la taula 2.5 en funció de la zona pluviomètrica de mitjanes i del
grau d'exposició al vent corresponents al lloc d'ubicació de l'edifici. Aquests paràmetres es
determinen de la següent forma:.
a) la zona pluviomètrica de mitjanes s'obté de la figura 2.4;
b) el grau d'exposició al vent s'obté en la taula 2.6 en funció de l'altura de coronació de l'edifici
sobre el terreny, de la zona eòlica corresponent al punt d'ubicació, obtinguda de la figura 2.5, i de
la classe de l'entorn en el qual està situat l'edifici que serà I0 quan es tracte d'un terrè tipus I, II o
III i I1 en els altres casos, segons la classificació establida en el *DB ES:
Terrè tipus I: Vora del mar o d'un llac amb una zona sense aigua en l'adreça del vent d'una
extensió mínima de 5 km.
Terrè tipus II: Terreny rural pla sense obstacles ni arbrat d'importància.
Terrè tipus III: Zona rural accidentada o plana amb alguns obstacles aïllats tals com arbres o
construccions petites.
Terrè tipus IV: Zona urbana, industrial o forestal.
Terrè tipus V: Centres de negoci de grans ciutats, amb profusió d'edificis en altura.
Tabla 2.5 Grau de impermeabilitat mínima exigida a las façanes
I II III IV V
Grau V1 5 5 4 3 2
d’exposició V2 5 4 3 3 2
al vent V3 5 4 3 2 1

HS1-12
Figura 2.4 Zones pluviomètriques de mitjanes en funció del índex pluviomètric anual
Tabla 2.6 Grau d’exposició al vent
(1)
Per a edificis de més de 100 m d'altura i per a aquells que estan pròxims a un desnivell molt pronunciat, el grau
d'exposició al vent ha de ser estudiada segons el que es disposa en el DB-ES-AE.
Classe del entorn del edifici
E1 E0
A
Zona eòlica
B C A
Zona eòlica
B C
Alçada del ≤15 V3 V3 V3 V2 V2 V2
edifici 16 - 40 V3 V2 V2 V2 V2 V1
en m 41 – 100
(1)
V2 V2 V2 V1 V1 V1

HS1-13
Figura 2.5 Zones eòliques
1 Condicions de les solucions constructives
2 Condicions de les solucions constructives condicions exigides a cada solució constructiva en funció
de l'existència o no de revestiment exterior i del grau de impermeabilitat s'obtenen en la taula 2.7. En
alguns casos aquestes condicions són úniques i en uns altres es presenten conjunts optatius de
condicions.
Taula 2.7 Condicions de les solucions de façana
(1)
Quan la façana siga d'una única fulla, ha d'utilitzar-se
3 A continuació es descriuen les condicions agrupades en blocs homogenis. En cada bloc el nombre
de la denominació de la condició indica el nivell de prestació de tal forma que un nombre major
correspon a una prestació millor, per la qual cosa qualsevol condició pot substituir en la taula a les
quals tinguen el nombre de denominació més xicotet del seu mateix bloc.
R) Resistència a la filtració del revestiment exterior:
R1 El revestiment exterior ha de tenir almenys una resistència mitjana a la filtració. Es
considera que proporcionen aquesta resistència els següents:
Amb revestiment exterior Sense revestiment exterior
Gradodeimpermeabilidad
≤1
R1+C1
(1)
C1
(1)
+J1+N1
≤2
B1+C1+J1
+N1
C2+H1+J1+
N1
C2+J2+N2
C1
(1)
+H1+J
2+N2
≤3 R1+B1+C1 R1+C2 B2+C1+ B1+C2+H1
B1+C2+J2+N2
B1+C1+
J1+N1 +J1+N1 H1+J2+N2
≤4 R1+B2+C1 R1+B1+C2 R2+C1
(1) B2+C2+H1+J1+
B2+C2+J2+N2
B2+C1+H1+J2
N1 +N2
≤5 R3+C1 B3+C1 R1+B2+C2 R2+B1+C1 B3+C1

HS1-14
· revestiments continus de les següents característiques:
· espessor comprès entre 10 i 15 mm, excepte els acabats amb una capa plàstica
prima;
· adherència al suport suficient per a garantir la seua estabilitat;
· permeabilitat al vapor suficient per a evitar la seua deterioració com a
conseqüència d'una acumulació de vapor entre ell i la fulla principal;
· adaptació als moviments del suport i comportament acceptable enfront de la
fissuració;
· quan es disposa en façanes amb l'aïllant per l'exterior de la fulla principal,
compatibilitat química amb l'aïllant i disposició d'una armadura constituïda per
una malla de fibra de vidre o de polièster.
· quan es disposa en façanes amb l'aïllant per l'exterior de la fulla principal,
compatibilitat química amb l'aïllant i disposició d'una armadura constituïda per
una malla de fibra de vidre o de polièster.
· revestiments discontinus rígids pegats de les següents característiques:
· de peces menors de 300 mm de costat;
· fixació al suport suficient per a garantir la seua estabilitat;
· disposició en la cara exterior de la fulla principal d'un esquerdejat de morter;
· adaptació als moviments del suport.
R2 . El revestiment exterior ha de tenir almenys una resistència alta a la filtració. Es considera
que proporcionen aquesta resistència els revestiments discontinus rígids fixats
mecànicament disposats de tal manera que tinguen les mateixes característiques
establides per als discontinus de R1, excepte la de la grandària de les peces.
R3 . El revestiment exterior ha de tenir una resistència molt alta a la filtració. Es considera que
proporcionen aquesta resistència els següents:
- revestiments continus de les següents característiques:
· estanqueïtat a l'aigua suficient perquè l'aigua de filtració no entre en amb- tacte amb la
fulla del tancament disposada immediatament per l'interior del mateix;
· permeabilitat al vapor suficient per a evitar la seua deterioració com a conseqüència d'una
acumulació de vapor entre ell i la fulla principal;
· adaptació als moviments del suport i comportament molt bo enfront de la fissuració, de
manera que no es fissura a causa dels esforços mecànics produïts pel moviment de
l'estructura, pels esforços tèrmics relacionats amb el clima i amb l'alternança dia-nit, ni per
la retracció pròpia del material constituent del mateix;
· estabilitat enfront dels atacs físics, químics i biològics que evite la degradació de la seua
massa.
B) . - revestiments discontinus fixats mecànicament d'algun dels següents elements disposats de
tal manera que tinguen les mateixes característiques establides per als discontinus de R1,
excepte la de la grandària de les peces:
C) · escates: elements manufacturats de xicotetes dimensions (pissarra, peu- *zas de
fibrociment, fusta, productes de fang);
D) · llepes: elements que tenen una dimensió xicoteta i l'altra gran (llepes de fusta, metall);
E) · plaques: elements de grans dimensions (fibrociment, metall);
F) · sistemes derivats: sistemes formats per qualsevol dels elements discontinus anteriors i un
aïllament tèrmic.
G) B) Resistència a la filtració de la barrera contra la penetració d'aigua:

HS1-15
B1 Ha de disposar-se almenys una barrera de resistència mitjana a la filtració. Es consideren
com a tal els següents elements:
- cambra d'aire sense ventilar;
- aïllant no hidròfil col·locat en la cara interior de la fulla principal.
B2 Ha de disposar-se almenys una barrera de resistència alta a la filtració. Es consideren com
a tal els següents elements:
- cambra d'aire sense ventilar i aïllant no hidròfil disposats per l'interior de la fulla principal,
estant la càmera pel costat exterior de l'aïllant;
- aïllant no hidròfil disposat per l'exterior de la fulla principal.
B3 Ha de disposar-se una barrera de resistència molt alta a la filtració. Es consideren com a
tal els següents:
una cambra d'aire ventilada i un aïllant no hidròfil de les següents
característiques:
la càmera ha de disposar-se pel costat exterior de l'aïllant;
· ha de disposar-se en la part inferior de la càmera i quan aquesta quede
interrompuda, un sistema de recollida i evacuació de l'aigua filtrada a la mateixa
(vegeu l'apartat 2.3.3.5); l'espessor de la càmera ha d'estar comprès entre 3 i
10 cm; han de disposar-se obertures de ventilació l'àrea efectiva de la qual total
siga com a mínim igual a 120 cm2 per cada 10 m2 de drap de façana entre
forjats repartides al 50% entre la part superior i la inferior. Poden utilitzar-se
com a obertures reixetes, nafres desproveïdes de morter, juntes obertes en el
revestiment discontinuo que tinguen una amplària major que 5 mm o una altra
solució que produïsca el mateix efecte..
· revestiment continu intermedi en la cara interior de la fulla principal, de les
següents característiques:
estanqueïtat a l'aigua suficient perquè l'aigua de filtració no entre en amb- tacte
amb la fulla del tancament disposada immediatament per l'interior del mateix;
· permeabilitat suficient al vapor per a evitar la seua deterioració com a
conseqüència d'una acumulació de vapor entre ell i la fulla principal;
· adaptació als moviments del suport i comportament molt bo enfront de la
fissuració, de manera que no es fissure a causa dels esforços mecànics produïts
pel moviment de l'estructura, pels esforços tèrmics relacionats amb el clima i
amb l'alternança dia nit, ni per la retracció pròpia del material constituent del
mateix;
· estabilitat enfront dels atacs físics, químics i biològics que evite la degradació de
la seua massa.
. H) Composició de la fulla principal:
C1 Ha d'utilitzar-se almenys una fulla principal d'espessor mitjà. Es considera com tal una
fàbrica agafada amb morter de:
- ½ peu de rajola ceràmica, que ha de ser perforat o massís quan no existisca revestiment
exterior o quan existisca un revestiment exterior discontinu o un aïllant exterior fixats
mecànicament;
- 12 cm de bloc ceràmic, bloc de formigó o pedra natural.
C2 Ha d'utilitzar-se una fulla principal d'espessor alt. Es considera com tal una fàbrica agafada
amb morter de:

HS1-16
- - 1 peu de rajola ceràmica, que ha de ser perforat o massís quan no existisca
revestiment exterior o quan existisca un revestiment exterior discontinu o un aïllant
exterior fixats mecànicament;
- - 24 cm de bloc ceràmic, bloc de formigó o pedra natural.
- H) Higroscopicitat del material component de la fulla principal:
- H1 Ha d'utilitzar-se un material de higroscopicitat baixa, que correspon a una
fàbrica de:
- rajola ceràmica de succió ≤ 4,5 kg/m2.*min, segons l'assaig descrit en UNEIX EN
772-11:2001 i UNEIX EN 772-11:2001/A1:2006;
quan diu succió es refereix a taxa d'absorció d'aigua inicial.
També serien vàlids les rajoles o blocs de formigó amb un coeficient d'absorció d'aigua per capil·laritat
equivalent, segons l'assaig descrit en UNEIX EN 772-11.
- pedra natural d'absorció ≤ 2%, segons l'assaig descrit en UNEIX EN 13755:2002.
J) . J) Resistència a la filtració de les juntes entre les peces que componen la fulla principal:
. J1 Les juntes han de ser almenys de resistència mitjana a la filtració. Es consideren com a tals
les juntes de morter sense interrupció excepte, en el cas de les juntes dels blocs de
formigó, que s'interrompen en la part intermèdia de la fulla;
- J2 Les juntes han de ser de resistència alta a la filtració. Es consideren com a tals
les juntes de morter amb addició d'un producte hidròfugo, de les següents
característiques:
- sense interrupció excepte, en el cas de les juntes dels blocs de formigó, que
s'interrompen en la part intermèdia de la fulla;
- juntes horitzontals afonades o de bec de flauta;
- quan el sistema constructiu així ho permeta, amb un rejuntat d'un morter més ric.
. Vegeu apartat 5.1.3.1 para condicions d'execució relatives a les juntes.
N) Resistència a la filtració del revestiment intermedi en la cara interior de la fulla principal:
N1 Ha d'utilitzar-se almenys un revestiment de resistència mitjana a la filtració. Es considera
com a tal un esquerdejat de morter amb un espessor mínim de 10 mm.
N2 Ha d'utilitzar-se un revestiment de resistència alta a la filtració. Es considera com a tal un
esquerdejat de morter amb additius hidrofugants amb un espessor mínim de 15 mm o un
material adherit, continu, sense juntes i impermeable a l'aigua del mateix espessor.
2.3.2Condicions dels punts singulars
1 Han de respectar-se les condicions de disposició de bandes de reforç i de terminació, així com les de
continuïtat o discontinuïtat relatives al sistema d'impermeabilització que s'empre.
2.3.3 Juntes de dilatació
1 Han de disposar-se juntes de dilatació en la fulla principal de tal forma que cada junta estructural
coincidisca amb una d'elles i que la distància entre juntes de dilatació contigües siga com a màxim
la que figura en la taula 2.1 Distància entre juntes de moviment de fàbriques sustentades del DB-
ES-F Seguretat estructural: Fàbrica.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per les discontinuïtats que es produirien en la fulla principal a
causa de moviments deguts a diferències tèrmiques.
2 En les juntes de dilatació de la fulla principal ha de col·locar-se un sellant sobre un
farciment introduït en la junta. Han d'emprar-se farcits i sellants de materials que tinguen
una

HS1-17
elasticitat i una adherència suficients per a absorbir els moviments de la fulla previstos i que siguen
impermeables i resistents als agents atmosfèrics. La profunditat del sellant ha de ser major o igual
que 1 cm i la relació entre el seu espessor i la seua amplària ha d'estar compresa entre 0,5 i 2. En
façanes esquerdejades ha d'enrasar-se amb el parament de la fulla principal sense esquerdejar.
Quan s'utilitzen xapes metàl·liques en les juntes de dilatació, han de disposar-se les mateixes de tal
forma que aquestes cobrisquen a banda i banda de la junta una banda de mur de 5 cm com a mínim
i cada xapa ha de fixar-se mecànicament en aquesta banda i segellar-se el seu extrem corresponent
(Vegeu la figura 2.6).
es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per la discontinuïtat de la façana en les juntes.
4 El revestiment exterior ha d'estar proveït de juntes de dilatació de tal forma que la distància entre
juntes contigües siga suficient per a evitar el seu esquerdament
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per les discontinuïtats que es produirien en el revestiment
exterior a causa de moviments deguts a diferències tèrmiques.
Figura 2.6 . Exemples de juntes de dilatació
2.3.3.1 Arrencada de la façana des de la fonamentació
1 Ha de disposar-se una barrera impermeable que cobrisca tot l'espessor de la façana a més de 15
cm per sobre del nivell del sòl exterior per a evitar l'ascens d'aigua per capil·laritat o adoptar-se
una altra solució que produïsca el mateix efecte.
2 Quan la façana estiga constituïda per un material porós o tinga un revestiment porós, per a protegir-
la de les esquitxades, ha de disposar-se un sòcol d'un material el coeficient del qual de succió siga
menor que el 3%, de més de 30 cm d'altura sobre el nivell del sòl exterior que cobrisca el
impermeabilitzant del mur o la barrera impermeable disposada entre el mur i la façana, i segellar-se
la unió amb la façana en la seua part superior, o ha d'adoptar-se una altra solució que produïsca el
mateix efecte (Vegeu la figura 2.7).
Quan diu succió es refereix a l'absorció segons l'assaig descrit en UNEIX EN 13755 Mètodes d'assaig per
a pedra natural. Determinació de l'absorció d'aigua a pressió atmosfèrica.
Figura 2.7 Exemple d'arrencada de la façana des de la fonamentació

HS1-18
3 Quan no siga necessària la disposició del sòcol, la rematada de la barrera impermeable en l'exterior
de la façana ha de realitzar-se segons el descrit en l'apartat 2.4.4.1.2 o disposant un segellat.
Es pretén limitar el risc que l'aigua provinent del terreny, de les precipitacions i dels vessaments
ascendisca per capil·laritat i absorció per la façana.
2.3.3.2 Trobades de la façana amb els forjats
a) 1 Quan la fulla principal estiga interrompuda per els forjats i es tinga revestiment
exterior
b) continu, ha d'adoptar-se una de les dues solucions següents (Vegeu la figura 2.8):
c) a) disposició d'una junta de desolidarització entre la fulla principal i cada forjat per sota
d'aquests deixant una folgança de 2 cm que ha d'emplenar-se després de la retracció de la fulla
principal amb un material l'elasticitat del qual siga compatible amb la deformació prevista del
forjat i protegir-se de la filtració amb un goteró;
d) b) reforç del revestiment exterior amb malles disposades al llarg del forjat de tal forma que
sobrepassen l'element fins a 15 cm per sobre del forjat i 15 cm per sota de la primera filada de
la fàbrica.
Figura 2.8 Exemples de trobades de la façana amb els forjats
2 Quan en altres casos es dispose una junta de desolidarització, aquesta ha de tenir les
característiques anteriorment esmentades.
Es pretén limitar el risc que es produïsquen esquerdes en el revestiment exterior com a conseqüència dels
moviments del forjat, per les quals poguera penetrar l'aigua.
2.3.3.3 Trobades de la façana amb els pilars
1 Quan la fulla principal estiga interrompuda pels pilars, en el cas de façana amb revestiment continu,
ha de reforçar-se aquest amb armadures disposades al llarg del pilar de tal forma que ho
sobrepassen 15 cm per tots dos costats.
2
El reforç assenyalat es refereix a benes o malles.
Es pretén limitar el risc que es produeixin esquerdes en el revestiment exterior com a conseqüència dels
moviments del pilar, per les quals pogués penetrar l'aigua.
3 Quan la fulla principal estigui interrompuda pels pilars, si es col·loquen peces de menor espessor que
la fulla principal per la part exterior dels pilars, per aconseguir l'estabilitat d'aquestes

HS1-19
peces, ha de disposar-se una armadura o qualsevol altra solució que produeixi el mateix efecte
(Vegeu la figura 2.9).
Figura 2.9 Exemple de trobada de la façana amb els pilars
Es pretén limitar el risc que es produeixin esquerdes en la fulla exterior com a conseqüència dels
moviments del pilar, per les quals pogués penetrar l'aigua.
2.3.3.4 Trobades de la cambra d'aire ventilada amb els forjats i les llindes
1 Quan la càmera quedi interrompuda per un forjat o una llinda, ha de disposar-se un sistema de
recollida i evacuació de l'aigua filtrada o condensada en la mateixa.
2 Com a sistema de recollida d'aigua ha d'utilitzar-se un element continu impermeable (làmina, perfil
especial, etc.) disposat al llarg del fons de la càmera, amb inclinació cap a l'exterior, de tal forma
que la seva vora superior estigui situat com a mínim a 10 cm del fons i almenys 3 cm per sobre del
punt més alt del sistema d'evacuació (Vegeu la figura 2.10). Quan es disposi una làmina, aquesta
ha d'introduir-se en la fulla interior en tot el seu espessor.
3 Per a l'evacuació ha de disposar-se un dels sistemes següents:
a) a) un conjunt de tubs de material estanc que condueixin l'aigua a l'exterior, separats 1,5 m
com a màxim (Vegeu la figura 2.10);
b) b) un conjunt de nafres de la primera filada desproveïdes de morter, separades 1,5 m com a
màxim, al llarg de les quals es perllonga fins a l'exterior l'element de recollida disposat en el fons
de la càmera.
Figura 2.10 Exemple de trobada de la càmera amb els forjats
Es pretén limitar el risc de filtració de l'aigua que pugui quedar retinguda en la trobada de la cambra d'aire
ventilada amb forjats i llindes.
2.3.3.5 Trobada de la façana amb la fusteria
1 Quan el grau de impermeabilitat exigit sigui igual a 5, si les fusteries estan enretirar respecte del
parament exterior de la façana, ha de disposar-se un premarc i ha de col·locar-se una

HS1-20
1 Quan el grau de impermeabilitat exigit siga igual a 5, si les fusteries estan enretirades respecte del
parament exterior de la façana, ha de disposar-se premarc i ha de col-locar-se’n una.
Figura 2. 11 Exemple de trobada de la façana amb la fusteria
2 Quan la fusteria estiga retranquejada respecte del parament exterior de la façana, ha de rematar-se
l'ampit amb un escopidor per a evacuar cap a l'exterior l'aigua de pluja que arribe a ell i evitar que
aconseguisca la part de la façana immediatament inferior al mateix i disposar-se un goteró en la
llinda per a evitar que l'aigua de pluja discórrega per la part inferior de la llinda cap a la fusteria o
adoptar-se solucions que produïsquen els mateixos efectes.
3 L'escopidor ha de tenir un pendent cap a l'exterior de 10º com a mínim, ha de ser impermeable o
disposar-se sobre una barrera impermeable fixada al cèrcol o al mur que és perllongue per la part
posterior i per tots dues costats de l'escopidor i que tinga un pendent cap a l'exterior de 10º com a
mínim. L'escopidor ha de disposar d'un goteró en la cara inferior del sortint, separat del parament
exterior de la façana almenys 2 cm, i el seu lliurament lateral en el brancal ha de ser de 2 cm com a
mínim (Vegeu la figura 2.12).
Habitualment l'escopidor es fixa amb una capa d'agarre disposada sobre la barrera impermeable.
4 La junta de les peces amb goteró han de tenir la forma del mateix per a no crear a través d'ella un
pont cap a la façana.
Figura 2.2 Exemple d'escopidor

HS1-21
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per l'existència d'una discontinuïtat en el perímetre de la trobada,
per vessament en les parts horitzontals de la trobada o per aigua directa sobre la part horitzontal inferior
d'aquesta trobada.
2.3.3.6 Ampits i rematades superiors de les façanes
1 Els ampits han de rematar-se amb baldeta per a evacuar l'aigua de pluja que arribe a la seua part
superior i evitar que aconseguisca la part de la façana immediatament inferior al mateix o ha
d'adoptar-se una altra solució que produïsca el mateix efecte.
2 Les baldeta han de tenir una inclinació de 10ºcom a mínim, han de disposar de goterons en la cara
inferior dels sortints cap als quals discorre l'aigua, separats dels paraments corresponents de l'ampit
almenys 2 cm i han de ser impermeables o han de disposar-se sobre una barrera impermeable que
tinga un pendent cap a l'exterior de 10ºcom a mínim. Han de disposar-se juntes de dilatació cada
dues peces quan siguen de pedra o prefabricades i cada 2 m quan siguen ceràmiques. Les juntes
entre les baldeta han de realitzar-se de tal manera que siguen impermeables amb un segellat
adequat.
Es pretén limitar el risc de filtració per aigua directa sobre ampits i rematades superiors i pel vessament
que es produeix en aquests.
2.3.3.7 Ancoratges a la façana
1 Quan els ancoratges d'elements tals com a baranes o mastelers es realitzen en un plànol horitzontal
de la façana, la junta entre l'ancoratge i la façana ha de realitzar-se de tal forma que s'impedisca
l'entrada d'aigua a través d'ella mitjançant el segellat, un element de goma, una peça metàl·lica o un
altre element que produïsca el mateix efecte.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua en la trobada de l'ancoratge amb la façana.
2.3.3.8 Ràfecs i cornises
1 Els ràfecs i les cornises de constitució contínua han de tenir un pendent cap a l'exterior per a
evacuar l'aigua de 10ºcom a mínim i els que sobreisquen més de 20 cm del plànol de la façana han
de
a) a) ser impermeables o tenir la cara superior protegida per una barrera impermeable, per a
evitar que l'aigua es filtre a través d'ells;
b) b) disposar en la trobada amb el parament vertical d'elements de protecció prefabricats o
realitzats in situ que s'estenguen cap amunt almenys 15 cm i la rematada superior del qual es
resolga de forma similar a la descrita en l'apartat 2.4.4.1.2, per a evitar que l'aigua es filtre en
la trobada i en la rematada;
c) c) disposar d'un goteró en la vora exterior de la cara inferior per a evitar que l'aigua de pluja
evacuada aconseguisca la façana per la part immediatament inferior al mateix.
2 En el cas que no s'ajusten a les condicions abans exposades ha d'adoptar-se una altra solució que
produïsca el mateix efecte.
3 La junta de les peces amb goteró han de tenir la forma del mateix per a no crear a través d'ella un
pont cap a la façana.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per retenció en els ràfecs i cornises i per vessament en
paraments verticals des d'aquests.

HS1-22
2.4 Cobertes
1 Per a les cobertes el grau de impermeabilidad exigit és únic i independent de factors climàtics.
Qualsevol solució constructiva aconsegueix aquest grau de impermeabilidad sempre que es
complisquen les condicions indicades a continuació.
2.4.1 Condicions de solucions constructives
1 Les cobertes han de disposar dels elements següents:
S'entén que es disposen sobre el suport resistent.
a) a) un sistema de formació de pendents quan la coberta siga plana o quan siga inclinada i el
seu suport resistent no tinga el pendent adequat al tipus de protecció i de impermeabilització
que es vaja a utilitzar;
b) b) una barrera contra el vapor immediatament per sota de l'aïllant tèrmic quan, segons el
càlcul descrit en la secció HE1 del *DB “Estalvi d'energia”, es preve que vagen a produirse
circondensacions en aquest element;
c) c) una capa separadora sota l'aïllant tèrmic, quan haja d'evitar-se el contacte entre matèria-
els químicament incompatibles;
d) d) un aïllant tèrmic, segons es determine en la secció HE1 del *DB “Estalvi d'energia”;
e) i) una capa separadora sota la capa d'impermeabilització, quan haja d'evitar-se el contacte
entre materials químicament incompatibles o l'adherència entre la impermeabilització i
l'element que serveix de suport en sistemes no adherits;
f) f) una capa d'impermeabilització quan la coberta siga plana o quan siga inclinada i el *sis-
tema de formació de pendents no tinga el pendent exigit en la taula 2.10 o el *solapo de les
peces de la protecció siga insuficient;
g) g) una capa separadora entre la capa de protecció i la capa d'impermeabilització, quan
i) i) haja d'evitar-se l'adherència entre ambdues capes;
ii) ii) la impermeabilització tinga una resistència xicoteta al punxonament estàtic;
iii) iii) s'utilitze com a capa de protecció paviment flotant col·locat sobre suports, grava,
una capa de aglomerat de formigó, una capa de rodadura d'aglomerat asfàltic disposada
sobre una capa de morter o terra vegetal; en aquest últim cas a més ha de disposar-se
immediatament per sobre de la capa separadora, una capa drenant i sobre aquesta una
capa filtrant; en el cas d'utilitzar-se grava la capa separadora ha de ser antipunzonant;
h) h) una capa separadora entre la capa de protecció i l'aïllant tèrmic, quan
i) i) s'utilitze terra vegetal com a capa de protecció; a més ha de disposar-se
immediatament per sobre d'aquesta capa separadora, una capa drenant i sobre aquesta
una capa filtrant;
ii) ii) la coberta siga transitable per a vianants; en aquest cas la capa separadora ha de
ser antipunzonant;
iii) iii) s'utilitze grava com a capa de protecció; en aquest cas la capa separadora ha de
ser filtrant, capaç d'impedir el pas d'àrids fins i antipunzonant;
i) i) una capa de protecció, quan la coberta siga plana, llevat que la capa d'impermeabilitzacio
siga autoprotegida;
j) j) una teulada, quan la coberta siga inclinada, llevat que la capa d'impermeabilització siga
acte- protegida;

HS1-23
k) un sistema d'evacuació d'aigües, que pot constar de canalons, embornals i sobreeixidors,
dimensionament segons el càlcul descrit en la secció HS 5 del DB-HS.
2.4.2 Condicions dels components
2.4.2.1 Sistema de formació de pendents
1 El sistema de formació de pendents ha de tenir una cohesió i estabilitat suficients enfront de les
sol·licitacions mecàniques i tèrmiques, i la seua constitució ha de ser adequada per al rebut o fixació
de la resta de components.
2 Quan el sistema de formació de pendents siga l'element que serveix de suport a la capa
d'impermeabilització, el material que ho constitueix ha de ser compatible amb el material
impermeabilitzant i amb la forma d'unió d'aquest impermeabilitzant a ell.
3 El sistema de formació de pendents en cobertes planes ha de tenir un pendent cap als elements
d'evacuació d'aigua inclosa dins dels intervals que figuren en la taula 2.9 en funció de l'ús de la
coberta i del tipus de protecció.
Tabla 2.9 Pendents de cobertes planes
(1)
Per a rampes no s'aplica la limitació de pendent màxim.
4 El sistema de formació de pendents en cobertes inclinades, quan aquestes no tinguen capa d'impermeabilització, ha de
tenir un pendent cap als elements d'evacuació d'aigua major que l'obtinguda en la taula 2.10 en funció del tipus de teulada.
Tabla 2. 10 Pendents de cobertes inclinades
Teules
(3)
Pendent
mínima
en %
Teula corba 32
Teula mixta i plana monocanal 30
Teula plana marsellesa o alicantina 40
Teula plana amb encaix 50
Pissarra 60
Cinc 10
Plaque
s i
perfils
Fibrociment
Sintétics
Galvanitzacio
ns
Aliatges
Plaques simètriques d'ona gran 10
Plaques asimètriques de nervadura gran 10
Plaques asimètriques de nervadura mitjana 25
Perfils de ondat gran 10
Perfils de ondat menut 15
Perfils de grecat gran 5
Perfils de grecat mitjà 8
Perfils nervados 10
Perfils de grecat o nervat gran 5
Perfils de grecat o nervat mitjá 8
Perfils de nervat menut 10
Panels 5
lleugeres Perfils de nervat mitjá 5
Bituminosas Placa en sistema monocapa 25
Placa en sistema bicapa 15
En cas de cobertes amb diversos sistemes de protecció superposats s'estableix com a pendent mínima la menor dels
pendents per a cadascun dels sistemes de protecció.
Per als sistemes i peces de format especial els pendents han d'establir-se d'acord amb les corresponents
especificacions d'aplicació.
ús Protecció Pendent
%
Peatons Solado fix
1-5
(1)
Transitables Solado flotant 1-5
Vehículos Capa de rodadura
1-5
(1)
No transitables
Grava
Làmina autoprotegida
1-5
1-15
enjardinades Terra vegetal 1-5
Tejado
(1)(2)

HS1-24
Aquests pendents són per a *faldones menors a 6,5 m, una situació d'exposició normal i una situació climàtica
desfavorable; per a condicions diferents a aquestes, s'ha de prendre el valor del pendent mínim establit en norma
UNEIX 127100 (“Texas de formigó. Codi de pràctica per a la concepció i el muntatge de cobertes amb teules de
formigó”) o en norma UNEIX 136020 (“Teules ceràmiques. Codi de pràctica per a la concepció i el muntatge de cobertes
amb teules ceràmiques”).
En el cas de pissarra: Aquest pendent és para tot tipus de pluja eficaç, projecció horitzontal i tipus de
subjecció, sempre que les peces tinguen el recobriment especificat en UNEIX 22190-3 (“Productes de
pissarra per a teulades inclinades i revestiments. Parteix 3: Sistemes de col·locació”).
2.4.2.2 Aïllant térmic
1 El material de l'aïllant tèrmic ha de tenir una cohesió i una estabilitat suficient per a
proporcionar al sistema la solidesa necessària enfront de les sol·licitacions mecàniques.
2 Quan l'aïllant tèrmic estiga en contacte amb la capa d'impermeabilització, tots dos materials han de
ser compatibles; en cas contrari ha de disposar-se una capa separadora entre ells.
3 Quan l'aïllant tèrmic es dispose damunt de la capa d'impermeabilització i quede exposat al contacte
amb l'aigua, dit aïllant ha de tenir unes característiques adequades per a aquesta situació.
2.4.2.3 Capa d'impermeabilització
1 Quan es dispose una capa d'impermeabilització, aquesta ha d'aplicar-se i fixar-se d'acord amb les
condicions per a cada tipus de material constitutiu de la mateixa.
2 Es poden usar els materials especificats a continuació o un altre material que produïsca el mateix
efecte.
2.4.3.3.1 Impermeabilització amb materials *bituminosos i *bituminosos modificats
1 Les làmines poden ser de oxiasfalt o de betum modificat.
2 Quan el pendent de la coberta siga major que 15%, han d'utilitzar-se sistemes fixats
mecànicament.
3 Quan el pendent de la coberta estiga compresa entre 5 i 15%, han d'utilitzar-se sistemes adherits.
4 Quan es vulga independitzar el impermeabilitzant de l'element que li serveix de suport per a millorar
l'absorció de moviments estructurals, han d'utilitzar-se sistemes no adherits.
5 Quan s'utilitzen sistemes no adherits ha d'emprar-se una capa de protecció pesada.
2.4.3.3.2 Impermeabilització amb poli (clorur de vinil) plastificat
mecànicament.
2 Quan la coberta no tinga protecció, han d'utilitzar-se sistemes adherits o fixats
mecànicament.
3 Quan s'utilitzen sistemes no adherits, ha d'emprar-se una capa de protecció pesada.
2.4.3.3.3 Impermeabilització amb etilè propilè dieno monòmer
mecànicament.
2 Quan la coberta no tinga protecció, han d'utilitzar-se sistemes adherits o fixats
mecànicament.
3 Quan s'utilitzen sistemes no adherits, ha d'emprar-se una capa de protecció pesada.
2.4.3.3.4 Impermeabilització amb poliolefina

HS1-25
1 Han d'utilitzar-se làmines d'alta flexibilitat.
2.4.3.3.5 Impermeabilització amb un sistema de plaques
1 El solapo de les plaques ha d'establir-se d'acord amb el pendent de l'element que els serveix de
suport i d'altres factors relacionats amb la situació de la coberta, tals com a zona eòlica, tempestes i
altitud topogràfica.
2 Ha de rebre's o fixar-se al suport una quantitat de peces suficient per a garantir la seua estabilitat
depenent del pendent de la coberta, del tipus de peces i del *solapo de les mateixes, així com de la
zona geogràfica de l'emplaçament de l'edifici.
2.4.3.4 Cambra d'aire ventilada
1 Quan es dispose una cambra d'aire, aquesta ha de situar-se en el costat exterior de l'aïllant tèrmic i
ventilar-se mitjançant un conjunt d'obertures de tal forma que el quocient entre la seua àrea efectiva
total, Ss, en cm2, i la superfície de la coberta, Ac, en m2 complisca la següent condició:
30 >
Ss
Ac
> 3 (2.3)
Les obertures poden disposar-se en qualsevol part de la coberta, ja siga en el ràfec, en la carena, en el
encavalcar entre les peces, etc.
2.4.3.5 Capa de protecció
1 Quan es dispose una capa de protecció, el material que forma la capa ha de ser resistent a la
intempèrie en funció de les condicions ambientals previstes i ha de tenir un pes suficient per a
contrarestar la succió del vent.
2 És poden usar els materials següents o un altre material que produïsca el mateix efecte:
a) a) quan la coberta no siga transitable, grava, enrajolat fix o flotant, morter, teules i altres
materials que conformen una capa pesada i estable;
b) b) quan la coberta siga transitable per a vianants, enrajolat fix, flotant o capa de rodadura;
c) c) quan la coberta siga transitable per a vehicles, capa de rodadura.
2.4.3.5.1 Capa de grava
1 La grava pot ser solta o aglomerada amb morter.
Per a aglomerar pot utilitzar-se un altre material diferent al morter.
2 La grava solta només pot emprar-se en cobertes que la seua pendent siga menor que el 5 %.
3 La grava ha d'estar neta i mancar de substàncies estranyes. La seua grandària ha d'estar comprès
entre 16 i 32 mm i ha de formar una capa l'espessor de la qual siga igual a 5 cm com a mínim. Ha
d'establir-se el llast de grava adequat en cada part de la coberta en funció de les diferents zones
d'exposició en la mateixa.
Han de disposar-se passadissos i zones de treball amb una capa de protecció d'un material apte
per a cobertes transitables amb la finalitat de facilitar el trànsit en la coberta per a realitzar les
operacions de manteniment i evitar la deterioració del sistema.
2.4.3.5.2 Solat fix
1 El enrajolat fix pot ser dels materials següents: rajoles rebudes amb morter, capa de morter, pedra
natural rebuda amb morter, formigó, llamborda sobre jaç d'arena, morter filtrant, aglomerat asfàltic o
altres materials de característiques anàlogues.

HS1-26
1 El material que s'utilitze ha de tenir una forma i unes dimensions compatibles amb el pendent.
2 Les peces no han de col·locar-se a os.
2.4.3.5.3 Enrajolat flotant
1 El enrajolat flotant pot ser de peces recolzades sobre suports, rajoles soltes amb aïllant tèrmic
incorporat o altres materials de característiques anàlogues.
2 Les peces recolzades sobre suports han de disposar-se horitzontalment. Els suports han d'estar
dissenyats i fabricats expressament per a aquesta fi, han de tenir una plataforma de suport per a
repartir les càrregues i han de disposar-se sobre la capa separadora en el plànol inclinat de
vessament. Les peces han de ser resistents als esforços de flexió als quals vagen a estar
sotmesos.
3 Les peces o rajoles han de col·locar-se amb junta oberta.
2.4.3.5.4 Capa de rodadura
1 La capa de rodadura pot ser aglomerat asfàltic, capa de formigó, empedrat o altres materials de
característiques anàlogues.
2 Quan l'aglomerat asfàltic s'aboque en calent directament sobre la impermeabilització, l'espessor
mínim de la capa d'aglomerat ha de ser 8 cm.
3 Quan l'aglomerat asfàltic s'aboque sobre una capa de morter disposada sobre la impermeabilització,
ha d'interposar-se entre aquestes dues capes una capa separadora per a evitar l'adherència entre
elles de 4 cm d'espessor com a màxim i armada de tal manera que s'evite la seua fisuració. Aquesta
capa de morter ha d'aplicar-se sobre el impermeabilitzant en els punts singulars que estiguen
impermeabilitzats.
2.4.3.6 Teulada
1 Ha d'estar constituït per peces de cobertura tals com a teules, pissarra, plaques, etc. El carregament
de les peces ha d'establir-se d'acord amb el pendent de l'element que els serveix de suport i d'altres
factors relacionats amb la situació de la coberta, tals com a zona eòlica, tempestes i altitud
topogràfica.
2 Ha de rebre's o fixar-se al suport una quantitat de peces suficient per a garantir la seua estabilitat
depenent del pendent de la coberta, l'altura màxima del faldó, el tipus de peces i el *solapo de les
mateixes, així com de la ubicació de l'edifici.
2.4.4.1 Cobertes planes
1 Han de respectar-se les condicions de disposició de bandes de reforç i de terminació, les de
continuïtat o discontinuïtat, així com qualsevol altra que afecte al disseny, relatives al sistema
d'impermeabilització que s'empre.
2.4.4.1.1 Juntes de dilatació
1 Han de disposar-se juntes de dilatació de la coberta i la distància entre juntes de dilatació contigües
ha de ser com a màxim 15 m. Sempre que existisca una trobada amb un parament vertical o una
junta estructural ha de disposar-se una junta de dilatació coincidint amb ells. Les juntes han d'afectar
a les diferents capes de la coberta a partir de l'element que serveix de suport resistent. Les vores de
les juntes de dilatació han de ser roms, amb un angle de 45º aproximadament, i l'amplària de la junta
ha de ser major que 3 cm.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per les discontinuïtats que es produirien en la coberta a causa de
moviments deguts a diferències tèrmiques.

HS1-27
2 Quan la capa de protecció siga de enrajolat fix, han de disposar-se juntes de dilatació en la mateixa.
Aquestes juntes han d'afectar a les peces, al morter d'agarre i a la capa de seient del enrajolat i han
de disposar-se de la següent forma:
a) coincidint amb les juntes de la coberta;
b) en el perímetre exterior i interior de la coberta i en les trobades amb paraments verticals i
elements pasants;
c) en quadrícula, situades a 5 m com a màxim en cobertes no ventilades i a 7,5 m com a màxim
en cobertes ventilades, de manera que les dimensions dels draps entre les juntes guarden com
a màxim la relació 1:1,5.
de pro Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per les discontinuïtats que es produirien en la capa tecció
a causa de moviments deguts a diferències tèrmiques.
3 En les juntes ha de col·locar-se un sellant disposat sobre un farciment introduït en el seu interior. El
segellat ha de quedar enrasat amb la superfície de la capa de protecció de la coberta.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per la discontinuïtat de la coberta en les juntes.
2.4.4.1.2 Trobada de la coberta amb un parament vertical
1 La impermeabilització ha de perllongar-se pel parament vertical fins a una altura de 20 cm com a
mínim per sobre de la protecció de la coberta (Vegeu la figura 2.13).
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua en el parament a causa de les esquitxades i de l'acumulació
d'aigua en la coberta.
2 La trobada amb el parament ha de realitzar-se arredonint-se amb un radi de curvatura de 5 cm
aproximadament o axamfranar una mesura anàloga segons el sistema d'impermeabilització.
Figura 2.13 Trobada de la coberta amb un parament vertical
3 Perquè l'aigua de les precipitacions o la que es llisca pel parament no es filtre per la rematada
superior de la impermeabilització, aquesta rematada ha de realitzar-se d'alguna de les formes
següents o de qualsevol altra que produixca el mateix efecte:
a) mitjançant una frega de 3 x 3 cm com a mínim en la qual ha de rebre's la impermeabilització
amb morter en bisell formant aproximadament un angle de 30º amb l'horitzontal i arredonint-se
l'aresta del parament;
b) mitjançant una reculada la profunditat de la qual pel que fa a la superfície externa del parament
vertical ha de ser major que 5 cm i l'altura del qual per sobre de la protecció de la coberta ha
de ser major que 20 cm;

HS1-28
c) mitjançant un perfil metàl·lic inoxidable proveït d'una pestanya almenys en la seua part superior,
que servisca de base a un cordó de segellat entre el perfil i el mur. Si en la part inferior no porta
pestanya, l'aresta ha de ser arredonida per a evitar que puga danyar-se la làmina
2.4.4.1.3 Trobada de la coberta amb la vora lateral
1 La trobada ha de realitzar-se mitjançant una de les formes següents:
a) perllongant la impermeabilització 5 cm com a mínim sobre el front del ràfec o el parament;
Una disposició adequada de la impermeabilització suposa que es fixe al suport
perquè no l'alce el vent.
ii) disposant-se un perfil angular amb l'ala horitzontal, que ha de tenir una amplària major que
10 cm, ancorada al tremujal de tal forma que l'ala vertical despenge per la part exterior
del parament a manera de goteró i perllongant la impermeabilització sobre l'ala
horitzontal.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua en la vora lateral de la coberta.
2.4.4.1.4 Trobada de la coberta amb un embornal o un canaló
1 L'embornal o el canaló ha de ser una peça prefabricada, d'un material compatible amb el tipus
d'impermeabilització que s'utilitze i ha de disposar d'un ala de 10 cm d'amplària com a mínim en la
vora superior.
2 L'embornal o el canaló ha d'estar proveït d'un element de protecció per a retenir els sòlids que
puguen embussar la baixant. En cobertes transitables aquest element ha d'estar enrasat amb la
capa de protecció i en cobertes no transitables, aquest element ha de sobreeixir de la capa de
protecció.
3 L'element que serveix de suport de la impermeabilització ha de rebaixar-se al voltant dels
embornals o en tot el perímetre dels canalons (Vegeu la figura 2.14) prou perquè després d'haver-
se disposat el impermeabilitzant seguisca existint un pendent adequat en el sentit de l'evacuació.
Figura 2.14 Rebaixe del suport al voltant dels embornals
4 La impermeabilització ha de perllongar-se 10 cm com a mínim per sobre de les ales.
5 La unió del impermeabilitzant amb l'embornal o el canaló ha de ser estanca.
6 Quan l'embornal es dispose en la part horitzontal de la coberta, ha de situar-se separat 50 cm com
a mínim de les trobades amb els paraments verticals o amb qualsevol altre element que sobreisca
de la coberta.
7
8 La vora superior de l'embornal ha de quedar per sota del nivell de vessament de la coberta.
9 Quan l'embornal es dispose en un parament vertical, l'embornal ha de tenir secció
rectangular. Ha de disposar-se un impermeabilitzant que cobrisca l'ala vertical, que s'estenga fins a

HS1-29
10 20 cm com a mínim per sobre de la protecció de la coberta i la rematada superior de la qual es faça
segons el descrit en l'apartat 2.4.4.1.2.
11 Quan es dispose un canaló la seua vora superior ha de quedar per sota del nivell de vessament de
la coberta i ha d'estar fixat a l'element que serveix de suport.
12 Quan el canaló es dispose en la trobada amb un parament vertical, l'ala del canaló de la part de la
trobada ha d'ascendir pel parament i ha de disposar-se una banda *impermeabilizante que cobrisca
la vora superior de l'ala, de 10 cm com a mínim d'amplària centrada sobre dita borda resolta segons
el descrit en l'apartat 2.4.4.1.2.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per una incorrecta evacuació o per l'existència d'una
discontinuïtat en la coberta.
2.4.4.1.5 Sobreeixidors
1 En les cobertes planes que tinguen un parament vertical que les delimite en tot el seu perímetre,
han de disposar-se sobreeixidors en els següents casos:
a) quan en la coberta existisca una sola baixant;
b) quan es preveja que, si es obtura una baixant, a causa de la disposició de les baixants o dels
tremujals de la coberta, l'aigua acumulada no puga evacuar per unes altres baixants;
c) quan l'obturació d'una baixant puga produir una càrrega en la coberta que comprometa
l'estabilitat de l'element que serveix de suport resistent.
2 La suma de les àrees de les seccions dels sobreeixidors ha de ser igual o major que la suma de les
de baixants que evacuen l'aigua de la coberta o de la part de la coberta a la qual servisquen.
3 El sobreeixidor ha de disposar-se a una altura intermèdia entre la del punt més baix i la del més alt
del lliurament de la impermeabilització al parament vertical (Vegeu la figura 2.15) i en tot cas a un
nivell més baix de qualsevol accés a la coberta.
4 El sobreeixidor ha de sobreeixir 5 cm com a mínim de la cara exterior del parament vertical i
disposar-se amb un pendent favorable a l'evacuació.
Figura 2.15 Sobreeixidor
Es pretén limitar el risc de filtració per acumulació accidental excessiva d'aigua en la coberta així com que
es comprometa l'estabilitat de l'element que serveix de suport resistent.
En un pati o un terrat amb un peto de fàbrica que la delimite en tot el seu perímetre, en els quals només
existisca un embornal o punt de desguàs, és possible que es produïsquen acumulacions excessives
d'aigua per obstrucció del desguàs i falta de manteniment.
2.4.4.1.6 Trobada de la coberta amb elements pasants
1 Els elements pasants han de situar-se separats 50 cm com a mínim de les trobades amb els
paraments verticals i dels elements que sobreisquen de la coberta.

HS1-30
2 Han de disposar-se elements de protecció prefabricats o realitzats in situ, que han d'ascendir per
l'element pasant 20 cm com a mínim per sobre de la protecció de la coberta.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per una discontinuïtat en la trobada de l'element pasant i la
coberta.
2.4.4.1.7 Ancoratge d'elements
1 Els ancoratges d'elements han de realitzar-se d'una de les formes següents:
a) sobre un parament vertical per sobre de la rematada de la impermeabilització;
b) sobre la part horitzontal de la coberta de forma anàloga a l'establida per a les trobades amb
elements pasants o sobre una bancada recolzada en la mateixa.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per una discontinuïtat en la impermeabilització.
2.4.4.1.8 Racons i cantonades
1 els racons en i les cantonades han de disposar-se elements de protecció prefabricats o realitzats in
situ fins a una distància de 10 cm com a mínim des del vèrtex format pels dos plànols que
conformen el racó o la cantonada i el plànol de la coberta.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per una discontinuïtat en la impermeabilització.
2.4.4.1.9 Accessos i obertures
1 Els accessos i les obertures situats en un parament vertical han de realitzar-se d'una de les formes
següents:
a) disposant un desnivell de 20 cm d'altura com a mínim per sobre de la protecció de la coberta,
protegit amb un impermeabilitzant que ho cobrisca i ascendisca pels laterals del buit fins a una
altura de 15 cm com a mínim per sobre d'aquest desnivell;
Quan diu pels laterals del buit es refereix als brancals, si la fusteria s'ha col·locat a feixos interiors o
intermedis. No faria falta si la fusteria està col·locada a feixos exteriors. L'objectiu d'aquesta condició és
protegir els paraments del *salpiqueo de l'aigua de les precipitacions.
b) disposant-los enretirats respecte del parament vertical 1 m com a mínim. El sòl fins a l'accés ha
de tenir un pendent del 10% cap a fora i ha de ser tractat com la coberta, excepte para els
casos d'accessos en balconeres que aboquen l'aigua lliurement sense ampits, on el pendent
mínim és del 1%.
balconeres que siga tractat com una coberta es refereix a, entre altres coses, que s'impermeabilitze de
forma similar a la resta de la coberta.
2 Els accessos i les obertures situats en el parament horitzontal de la coberta han de realitzar-se
disposant al voltant del buit un ampit d'una altura per sobre de la protecció de la coberta de 20 cm
com a mínim i impermeabilitzat segons el descrit en l'apartat 2.4.4.1.2.

HS1-31
Es pretén limitar el risc de penetració d'aigua a través d'un buit o accés per acumulació accidental
excessiva d'aigua en la coberta.
En un pati o un terrat amb un peto de fàbrica que la delimite en tot el seu perímetre, en els quals només
existisca un embornal o punt de desguàs, és possible que es produïsquen acumulacions excessives
d'aigua per obstrucció del desguàs i falta de manteniment.
2.4.4.2 Cobertes inclinades
1 Han de respectar-se les condicions de disposició de bandes de reforç i de terminació, les de continuïtat
o discontinuïtat, així com qualsevol altra que afecte al disseny, relatives al sistema
d'impermeabilització que s'empre.
2.4.4.2.1 Trobada de la coberta amb un parament vertical
1 En la trobada de la coberta amb un parament vertical han de disposar-se elements de protecció
prefabricats o realitzats in situ.
2 Els elements de protecció han de cobrir com a mínim una banda del parament vertical de 25 cm
d'altura per sobre de la teulada i la seua rematada ha de realitzar-se de forma similar a la descrita
en les cobertes planes.
3 Quan la trobada es produïsca en la part inferior del faldó, ha de disposar-se un canaló i realitzar-se
segons el que es disposa en l'apartat 2.4.4.2.9.
4 Quan la trobada es produïsca en la part superior o lateral del faldó, els elements de protecció han
de col·locar-se per sobre de les peces de la teulada i perllongar-se 10 cm com a mínim des de la
trobada (Vegeu la figura 2.16).
Figura 2.16 . Trobada en la part superior del faldó
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per esquitxades i en la discontinuïtat entre la trobada i en el
parament.

HS1-32
2.4.4.2.2 Ràfec
1 Les peces de la teulada han de sobreeixir 5 cm com a mínim i mitja peça com a màxim del suport
que conforma el ràfec.
2 Quan la teulada siga de pissarra o de teula, per a evitar la filtració d'aigua a través de la unió de la
primera filada de la teulada i el ràfec, ha de realitzar-se en la vora una boca-teula que faça de seient
de les peces de la primera filada de tal manera que tinguen el mateix pendent que les de les
següents, o ha d'adoptar-se qualsevol altra solució que produïsca el mateix efecte.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua a causa d'una incorrecta evacuació d'aigua per *pendent
inadequada o per vessament.
2.4.4.2.3 Vora lateral
1 En la vora lateral han de disposar-se peces especials que volen lateralment més de 5 cm o pitets
protectors realitzats in situ. En l'últim cas la vora pot rematar-se amb peces especials o amb peces
normals que volen 5 cm.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua en la vora lateral.
2.4.4.2.4 Aiguafons
1 En les aiguafons han de disposar-se elements de protecció prefabricats o realitzats in situ.
2 Les peces de la teulada han de sobreeixir 5 cm com a mínim sobre la aiguafons.
3 La separació entre les peces de la teulada dels dos vessants ha de ser 20 cm com a mínim.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per una discontinuïtat o per una incorrecta evacuació d'aigua.
2.4.4.2.5 Carenera i aiguavessos
1 En les careneres i aiguavessos han de disposar-se peces especials, que han de cavalcar 5 cm com a
mínim sobre les peces de la teulada de tots dos vessants
2 Les peces de la teulada de l'última filada horitzontal superior i les de la carenera i la aiguavessos han
de fixar-se.
3 Quan no siga possible cavalcar entre les peces d'una carenera en un canvi d'adreça o en una
trobada de carenera aquesta trobada ha d'impermeabilitzar-se amb peces especials o pitets
protectors.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per una discontinuïtat.
2.4.4.2.6 Trobada de la coberta amb elements pasants

HS1-33
1 Els elements pasants no ha de disposar-se en les aiguavessos.
2 La part superior de la trobada del faldó amb l'element pasant ha de resoldre's de tal manera que es
desvie l'aigua cap als costats del mateix.
3 En el perímetre de la trobada han de disposar-se elements de protecció prefabricats o realitzats in
situ, que han de cobrir una banda de l'element pasant per sobre de la teulada de 20 cm d'altura com
a mínim.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per una discontinuïtat en la trobada de l'element pasant i la
coberta.
2.4.4.2.7 Lluernes
1 Han d'impermeabilitzar-se les zones del faldó que estiguen en contacte amb el premarc o el marc de
la lluerna mitjançant elements de protecció prefabricats o realitzats in situ.
2 En la part inferior de la lluerna, els elements de protecció han de col·locar-se per sobre de les peces
de la teulada i perllongar-se 10 cm com a mínim des de la trobada i en la superior per sota i
perllongar-se 10 cm com a mínim.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per una discontinuïtat en la trobada.
2.4.4.2.8 Ancoratge d'elements
1 Els ancoratges no han de disposar-se en les aiguavessos.
2 Han de disposar-se elements de protecció prefabricats o realitzats in situ, que han de cobrir una
banda de l'element ancorat d'una altura de 20 cm com a mínim per sobre de la teulada.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua en la trobada de l'ancoratge amb la coberta.
2.4.4.2.9 Canalons
1 Per a la formació del canaló han de disposar-se elements de protecció prefabricats o
realitzats in situ.
2 Els canalons han de disposar-se amb un pendent cap al desguàs del 1% com a mínim.
3 Les peces de la teulada que aboquen sobre el canaló han de sobreeixir 5 cm com a mínim sobre el
mateix.
4 Quan el canaló siga vist, ha de disposar-se la vora més propera a la façana de tal forma que quede
per sobre de la vora exterior del mateix.
5 Quan el canaló estiga situat al costat d'un parament vertical han de disposar-se:
a) quan la trobada siga en la part inferior del faldó, els elements de protecció per sota de les peces
de la teulada de tal forma que cobrisquen una banda a partir de la trobada de 10 cm d'amplària
com a mínim (Vegeu la figura 2.17);
b) quan la trobada siga en la part superior del faldó, els elements de protecció per sobre de les
peces de la teulada de tal forma que cobrisquen una banda a partir de la trobada de 10 cm
d'amplària com a mínim (Vegeu la figura 2.17);

HS1-34
c) elements de protecció prefabricats o realitzats in situ de tal forma que cobrisquen una banda del
parament vertical per sobre de la teulada de 25 cm com a mínim i la seua rematada es realitze
de forma similar a la descrita per a cobertes planes (Vegeu la figura 2.17).
Figura 2.17 Canalons
6 Quan el canaló estiga situat en una zona intermèdia del faldó ha de disposar-se de tal forma que
a) l'ala del canaló s'estenga per sota de les peces de la teulada 10 cm com a mínim;
Es refereix a l'ala superior.
b) la separació entre les peces de la teulada a banda i banda del canaló siga de 20 cm com a
mínim;
c) l'ala inferior del canaló ha d'anar per sobre de les peces de la teulada.
Es pretén limitar el risc de filtració d'aigua per *salpiqueo en el parament o per una incorrecta evacuació o
una discontinuïtat.
3 Dimensionament
3.1 Tubs de drenatge
1 Els pendents mínima i màxima i el diàmetre nominal mínim dels tubs de drenatge han de ser els que
s'indiquen en la taula 3.1.
Tabla 3.1 Tubs de drenatge
(1)
. Aquest grau d’impermeabilitat és l'establit en l'apartat 2.1.1 per a murs i en l'apartat 2.2.1 per a sòls.
Grau de
impermeabi-
litat (1)
Pendent
mínim en
‰
Pendent má-
xima
en ‰
Diàmetre nominal mínim
en mm
Drenes sota sòl Drenes en el perímetre
del mur
1 3 14 125 150
2 3 14 125 150
3 5 14 150 200
4 5 14 150 200
5 8 14 200 250

DB-HS (Salubritat. traduït al Valencià/Català)

DB-HS (Salubritat. traduït al Valencià/Català)

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (6)

More from Josep Blesa

More from Josep Blesa (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (10)

DB-HS (Salubritat. traduït al Valencià/Català)