En Joan Olmos i Llorens, enginyer de camins, canals i ports, i professor de l'Escola Supeior d'arquitectura adscrita i fundadora de la Universitat Politècnica de València, i exdirector d'Infraestructures de la Generalitat Valenciana en l'època de Joan Lerma, ha publicat a Levante-EMV aquest article força revelador . A més a més , hi ha un article d'en José Maria Azkàrraga, professor de fotografia de l'Institut Lluís Vives, com a introductor del concepte d'arqueologia de la fotografia, en què compara preses des del mateix punt de vista actualment amb les fotos antigues fetes en una altra època i n'extrau conseqüènies de la modificació del perfil urbà per tal d'entendre l'evolució urbana dels espais públics.

1. a la ja complicada situació po-
lítica,eltrasllatdelgoverndelaii
república a valència va suposar
un notable increment de l'activi-
tat cultural i social. i és que, amb
el govern, es van traslladar tam-
béavalènciaelsministerisialtres
institucions de l'estat, com el
congrés, les seus dels principals
partitspolíticsisindicatsrepubli-
cans, museus, entitats culturals i
socials...
La ciutat dels anys trenta
Si miràrem un plànol de l'època,
veuríem que la ciutat es troba en
plena eclosió des de l'enderroca-
mentdelesmurallesdelsegleXiv,
que s'havia iniciat en 1865; amb
un eixample que a penes arriba a
les grans vies, una sèrie de ravals
méstardabsorbitsperl'ampliació
de la ciutat, i els potents poblats
marítims.
les reformes interiors en el
centre històric havien obert els
primerscarrersmoderns,ésadir,
rectes i més amples, amb l'arqui-
tectura com a gran protagonista.
obertures que també van afectar
algunes places, amb la d'emilio
castelar (hui de l'ajuntament)
comagranprotagonista,fetqueva
suposar, després de l'enderroca-
mentaprincipisdelsegledel'an-
tic convent de Sant Francesc, el
trasllat cap a eixa zona del centre
polític i comercial de la ciutat,
abans vinculat a la Seu i al carrer
de la mar. grans vies recentment
estrenades i, més allunyats, els
camins de trànsits com a límit fi-
nal de la ciutat cabdal. més enllà,
els pobles de les comarques prò-
ximes,il'Horta.encaranoespar-
lava d'àrea metropolitana.
elPasseigalmar,promogutafi-
nals del XiX, començava el seu
camí, i l'arquitecte Pedrós pro-
jectava la ciutat Jardí «nova Ha-
vana», de la qual hui ens queden
alguns vestigis. també es va co-
mençaradebatreunanovaober-
tura,ladelagranviadel'oest,que
finalment no s'iniciaria fins als
anysquaranta.el1930haviacen-
satspocmésde320.000habitants
enunaciutatencaradebaseagrí-
cola i comercial, d'incipient in-
dustrialització, i amb el port com
agranportad'accésieixidadeles
mercaderies, connectada amb la
ciutat pel camí del grau.
els primers cotxes van circular
avalènciaaprincipisdelsegleXX,
encaraqueel1930jan'hihaviauns
deu mil, poca cosa si es compara
ambelparcactual,mésde350.000
automòbils. eixe mateix any, per
cert, es va instal·lar el primer se-
màfor a la plaça de la reina. així
quepodemdirquelavalènciare-
publicana era una ciutat sense
cotxes, detall important per a en-
tendre l'ús de l'espai públic que,
amb el temps, ha patit una trans-
formacióradical,determinantd'u-
nanovamaneradeviurelaciutat.
tansolscalobservarlesfotografies
de l'època, en les quals els ciuta-
dansapareixencomasobiransals
carrers, i aliens moltes vegades a
la incipient invasió de les màqui-
nes.
l'arribadadelsveïnsdelspobles
pròximsesfeia,fonamentalment,
atravésdelferrocarrilidelsauto-
busos de línia. recordem la in-
tensitat de l'estació del Pont de
Fusta, del famós trenet, que per
l'interior de la ciutat adoptava la
forma dels tramvies.
Places, carrers, passeig...
les manifestacions de tot tipus
queesvanproduirenlaciutatdes
del mateix moment en què es va
proclamar la república, van do-
nar curs a les ànsies d'eixir al ca-
rrer,d'ocuparcarrersiplacesamb
qualsevolmotiu,lúdic,festiu,cul-
turalopolític:manifestacionsrei-
vindicatives, cavalcades, mí-
tings...ielcarrerarreplegavatam-
bé l'activitat de cafés literaris, sa-
les de conferències, vetllades
commemoratives.lesfalles,com
era previsible, també es van con-
tagiar de l'esperit republicà i crí-
tic.desd’aleshores,elsnostresca-
rrersmainohantornatatindreel
nivelld'intensitatsocialqueesva
donar en aquells anys.
laguerra,però,vadurlatensió
a cada cantó. Per desgràcia, tam-
béelsnostrescarrersvanviuremo-
mentsdegreusdisturbisi,finsitot,
bombardejos, alguns dels quals
handeixatpetjadespocconegudes
JoanOlmos
VALENCIAnostresplaces
nostrescarrers,
Joan Olmos, Enginyer de
Camins, professor de la UPV
PETER WATSON
Ideas. Historia
intelectual de la Humanidad
«La ciutat és el bressol de la
cultura, el lloc en què va nàixer
quasi la totalitat de les nostres
idees més preades»
LA CITA
Valencia
domingo, 18 de diciembre de 2016 Levante el mercantil valenciano
L'espaipúblicenla
Valènciarepublicana
L'espaipúblic.A València, agitat des del mateix moment en què, a la plaça d'Emilio
Castelar, es va celebrar aquell 14 d'abril de 1931, fou l'escenari principal de grans canvis
històrics. Els carrers i les places han sigut, i continuen sent, els espais genuïns de tota
mena d'expressió social i de manifestació. Són, a més, els espais simbòlics de la ciutat.
El trasllat del Govern de la II República a València al novembre del 1936 — enguany tot
just se’n compleixen huitanta anys— va suposar un revulsiu important en la nostra ciutat
Carrer de la Pau. FINEZAS/BV
14 D´Abril de 1931, desfilada ciutadana. LEVANTE-EMV
PASA A LA PÁGINA SIGUIENTE
Plano de València de 1930. LEVANTE-EMV
1930, Encreuament GrPlaça Emilio Castelar, 1937. LEVANTE-EMV

2. pels veïns actuals,
amb els refugis com
a mostra més reco-
neguda. i en la pos-
tguerra, un espai de
repressióipor domi-
nava l'escenari urbà.
les prohibicions in-
undaren les normes
bàsiques i les orde-
nances del carrer. al-
gunes, fins a extrems
esperpèntics: en 1940,
perexemple,unbanva
prohibir a màlaga que
els vianants caminaren
per l'esquerra, o en una
altraciutat,se’lsprohibia
estacionarenlesvoreres.
Ja hem assenyalat la
plaça d'emilio castelar
com el cor polític i social
de la ciutat republicana,
enlaquals'havienjaallot-
jatinstitucionsicomerços
importants,irradiantacti-
vitat per les artèries que hi con-
vergien.aixísucceïaalcarrerdeles
barques,alderussafa(cafés,tea-
tres...), al de Sant vicent, sense
oblidar el que sempre ha sigut
uneixhistòricperalsvianants,re-
creantl'antigaviaaugusta,elque
hemdenominatenuncapítolan-
terior com carrer major de la ciu-
tat,desdel'estaciódelPontdeFus-
tafinsaladelnord,connectantles
places de la mare de déu, de la
reina (ampliada en els 60), del
mercat i l'actual de l'ajuntament.
especial rellevància política va
adquirirelcarrerdelaPau,seudel
tribunal de garanties i de l'hotel
Palace,oladeJoand’Àustria,ones
localitzava la redacció del diari
blasquista el Pueblo.
el canvi en la nomenclatura
republicanadelscarrersvadonar
pas a les més destacades figures
polítiquesiculturalsdelmoment.
eixosvanserelsescenarisinteriors
de la ciutat en el límit del
primerterçdelacentúria,
unaèpocaquealgunsau-
torshanqualificatcomla
de major intensitat cul-
turaldelanostraciutatal
llargdeldesgraciatsegle
XX.
van ser també els
anysenquèapareixun
nou fenomen d'oci re-
lacionat amb el mar
pròxim,lesnostraplat-
ges (balneari de les
arenes). no oblidem
tampocelscaminsde
l'hortaqueservienper
al trànsit a peu dels
veïns que no podien
accediramitjansme-
canitzatsperaacudir
als seus treballs o a
altresactivitats.l'al-
bereda, en un altre
temps atractiu pas-
seigàmpliamentar-
brat, ja acollia per aquells anys la
FiradeJuliol,esdevenimentenel
qual la burgesia exhibia les seues
gales abans de prendre rumb als
seusllocs d'estiueig.Quant alriu,
oferiaunespaiques'aprofitavaper
alpasturatge,tambéperalbarra-
quisme,ienelsdiesdelaPasqua,
per a l'esbarjo i els jocs, l'esport.
Una mirada al passat
convéinsistir,comhemfetalllarg
dels tretze capítols anteriors d'a-
questasèrie,enlanecessitatdere-
alitzar una mirada al passat del
nostreespaipúblicperareclamar
una rehabilitació dels aspectes
més positius que s'han perdut: la
vegetacióilafacilitatsensetraves
per als desplaçaments a peu. tot
açò en un moment com l'actual,
enqueesdebatelfuturdelesnos-
tres grans places. recuperar l'es-
pai públic significa ara desfer
bonapartdelcamírecorregut.Po-
sem-nealgunexemple:qualsevol
delesversionsanteriorsdelcarrer
decolomresultamoltmésatrac-
tivaquel'actual,ielmateixsucce-
eixamblesplacesdel'ajuntament
(recordem que va ser el parc d'e-
milio castelar) o la del mercat. o
el camí del grau, un autèntic tú-
nel verd com el va qualificar llo-
rençmillo,iquearapresentauna
imatge penosa.
Valencia
Levanteel mercantil valenciano domingo, 18 de diciembre de 2016
Les manifestacions de
tot tipus que es van
produir des del mateix
moment en què es va
proclamar la República,
van donar curs a les
ànsies d'eixir al carrer,
d'ocupar carrers i places
a modernització que va
representar per a va-
lència la proclamació
de la ii república el 1931 es va
manifestar en àmbits molt di-
versos, i no sols en els de tipus
social o polític. l’estètica cons-
tructiva experimentaria un can-
vi que, si bé hauria arribat sense
república, ho va fer més ràpid i
amb major ímpetu amb la nova
forma de govern. Un grup d’ar-
quitectes, la majoria joves nas-
cuts entre els últims anys del se-
gle xix i els primers del xx, for-
mats a madrid i a barcelona,
van acollir amb entusiasme els
postulats racionalistes i van pro-
vocar una de les transforma-
cions més radicals en el paisatge
urbà d’aquesta ciutat. empesos
pels vents favorables de l’e-
xempció d’impostos per a la
construcció d’habitatges (llei
de la previsió contra l’atur, de 25
de juny de 1935, també conegu-
da com a llei Salmón) i per l’im-
puls demogràfic, en a penes vuit
anys, dels quals caldria des-
comptar-ne els gairebé tres de
guerra, van canviar la silueta ur-
bana de valència.
els campanars de les esglésies,
juntament amb la torre del mi-
quelet, que poc abans de la re-
pública havia deixat de ser l’edi-
fici més alt de la ciutat, van per-
dre el domini complet de l’ho-
ritzó urbà. els blocs d’habitat-
ges, bastits sobre un esquelet in-
tern de formigó i ferro, van créi-
xer fins a assolir, en algun cas,
els onze pisos.
les façanes van deixar de tenir
adorns superflus i es va adoptar,
utilitzant el llenguatge del cò-
mic, la «línia clara» en la majo-
ria de projectes. els balcons
amb balustrades o amb barrots
verticals de ferro van ser substi-
tuïts per grans finestrals horit-
zontals amb persianes america-
nes o per balcons de formigó
amb baranes de tub rodó horit-
zontal. van deixar d’utilitzar-se
les teules per a les cobertes i
molts dels vetustos casalots
d’aspecte més rural que urbà es
van enderrocar per a deixar pas
a les construccions amb el nou
encuny.
en definitiva, va ser durant
aquests anys de república quan
es va deixar enrere la forma tra-
dicional de construir i la ciutat
va iniciar la metamorfosi cap a
urbs moderna, una urbs amb un
aspecte més fresc, major exten-
sió i nous barris. tanmateix,
amb la derrota de la república
tot va canviar. a Franco i als seus
no els agradaven ni la moderni-
tat ni el racionalisme i des de la
direcció general d’arquitectura
es van donar directrius per a
evitar aquesta nova estètica i
implantar un retorn a criteris
anteriors. així eren ells.
L
CANVIS EN EL
PERFIL URBÀ
TRIBUNA
José Ma Azkárraga
Institut Lluís Vives
Un bon exemple
d´arquitectura
racionalista. Edifici a la
plaça de l´Ajuntament,
projectat per J. Goerlich
J. M. AZKÁRRAGA
Portada del diari
El Mercantil Valenciano
VIENE DE LA PÁGINA ANTERIOR
Plaça del mercat, 1930. LEVANTE-EMV
ran Vía amb l’actual Regne de València. LEVANTE-EMV