Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

16 carrers sense arbres

784 views

Published on

Urbanisme

Published in: Environment
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

16 carrers sense arbres

  1. 1. nElprestigióscientíficEdwardO. Wilson (tornearecomanarelseu llibretLacreació)explicaperquè portar una part de la natura a la ciutatresultaaltamentbeneficiós: «Atésqueelmónnaturalestàen- carainscritenelsnostresgensiés impossibleesborrar-ho,hauríem devoreelsefectesnosolamenten lesnostrespreferènciespelquefa al'hàbitat,sinóenaltresaspectes del nostre benefici físic i mental. Tant és així que els psicòlegs han descobert que la simple contem- placiód'ambientsnaturalsalleuja elstemorsilaira,igeneraunasen- sació general de tranquil·litat». Wilson cita estudis amb pacients en hospitals que es recuperen més ràpid, o amb persones que treballen en oficines amb menor estrés, si en tots dos casos poden contemplar arbres des de les seues estances. En una de les imatges que acompanyenl’article,podemvore el doctor Sanchis Bergón, en la seua breu etapa d'alcalde de Va- lència(1906-1907),plantantelpri- mer arbre al solar del Convent de Sant Francesc. Potser el fet que es tractarad'unaeminentfiguradela Medicina, té a vore amb la seua grandedicacióalamilloradelahi- gienepública. Apartirdelaconsolidaciódela ciutat industrial, i davant l'inci- pientamuntegamentilafaltad'hi- giene a les ciutats, les respostes més o menys utòpiques van co- mençar a oferir alternatives de vidaquetenienelcampcomaele- mentprotagonista.Sónmoltesles experiències pràctiques que van fracassar,peròalguneshivandei- xar, d'alguna manera, empremta. Laciutatjardí,unaexperiènciade principis del segle xx, pretenia al- bergarlesnecessitatsbàsiquesde les persones, inclòs el treball, per aproporcionarunaformadevida alternativaalagranciutat.«Elcon- fort de la ciutat, la vida sana del camp», així es promocionava el primer projecte de ciutat jardí a Letchworth,Anglaterra,en1905. Confort climàtic Ésbensabutquelaciutatpresen- ta un microclima diferent al del seuentorn.Ladiferènciarau,bà- sicament, en l'activitat que es de- senvolupa en els edificis, i sobre- tot, en la presència dels vehicles encirculació,unatropaequipada amb radiadors que emeten —a més de gasos nocius— una gran quantitat de calor. L'asfalt, al seu torn, actua com un acumulador d'eixa calor, que es retorna a poc a poc a l'ambient. Lanostraciutat,perlaseuapro- ximitatalamar,s'habeneficiatdu- rantseglesdelsavantatgesd'unrè- gim de brises que ha suavitzat els efectes extrems dels dies de calor sufocant. En les últimes dècades, però,unasèriedetransformacions han empitjorat la situació, ja que s’han taponat els canals de venti- lació. Pensem en el cas del corre- dor del riu, hui obstaculitzat per nombroses construccions. No ha sigut,però,l'únicfactorresponsa- ble de l'agreujament del confort climàtic durant l'època estival. Nombrosos canvis en l'espai pú- blichancontribuïtaempitjorarla situació. Un capítol anterior d'aquestasèrie,dedicatal'avingu- dadelPort,mostraval'oportunitat perduda en l'última remodelació del Vell Camí del Grau (2007) per a recuperar l'esplendor d'uns temps en els quals eixa via era un autèntictúnelverd.L'Ajuntament, imbuït pel miratge de les regates mundials, es va entestar a cons- truirunapistaràpida.Iaixí,deca- rrer dissenyat inicialment amb quatrefileresd'àlbers,hemacabat enlapistad'asfaltqueésara. Altres zones de la ciutat, potser amb menor posició estratègica, hanmantingutimportantsmasses de vegetació que proporcionen ambients saludables. És el cas, també analitzat en aquesta sèrie, delspolígonspròximsal'avinguda del Cid (la Fuensanta...), zones tí- picament residencials en què es percep una atmosfera de tranquil·litat, propiciada per l'abundànciad'arbratiperl'absèn- ciadesoroll. Percontra,alcarrerdeXàtiva,el duríssim desplegament d'asfalt genera unes condicions climàti- quesespecialmentduresal'estiu. Precisamentallàonsesitualama- jor porta de la ciutat, l'estació del Nord. Recorreguts d'ombra Intentem,comsuggereixSantiago Uribarrena,realitzarunrecorregut perlaciutatenundiacalorósman- tenintlaprotecciódel'ombra,per a comprovar com de lluny estem encara d'aconseguir una ciutat confortable. La meitat del temps del nostre recorregut es gasta en esperes per diversos motius, com éselcasdelssemàfors.Lesvoreres necessiten arbrat, però l'estretor de la majoria d’aquestes impedix mantindreeixecompromís.Altres vegadessónlesxarxesdeservicis, situades per davall de les voreres —una anomalia que mantenim desdefadècades—,lesqueexpli- quenl'absènciad'arbres.Éselcas delarecentrenovaciódelscarrers de Padilla-Azzati, per mitjà de la MIQUEL GIL CORELL (1921-2003) El principal problema de les nostres ciutats consisteix que no es coneix la natura, perquè no existeix. Reproduir il·lusions de natura, com han fet moltes ciutats, és un error, a més d'una falsificació. nº16 Espai públic saludable. Els arbres, com passa amb els xiquets, la gent gran i les persones amb algun tipus de discapacitat, són els grans marginats de la planificació urbana. Les exigències d'una mal entesa modernitat han relegat l'arbrat i la vegetació a una funció subalterna en la ciutat. Carrerssensearbres Atorgar la funció d'oxigenar la ciutat només als parcs i jardins resulta una visió incompleta La vegetació, l'arbrat especialment, és l'única forma d'introduir la natura i complir una missió determinant en l'ecosistema urbà ' CITA 4 JoanOlmos VALÈNCIA Joan Olmos, Enginyer de Camins, professor de la UPV lesnostresplaces Elsnostrescarrers, Dels 3.600 carrers de la nostra ciutat, només el 50 per cent compten amb arbrat Vista del carrer de Xàtiva, amb la plaça de bous a la esquerra. LEVANTE-EMV domingo, 7 de ENERO de 2018 Levante
  2. 2. quals’haeliminatuncarrild'asfalt i s’han desplegat àmplies voreres plenes de trapes d'eixes xarxes. Dels3.600carrersdelanostraciu- tat, només el 50 % estan arbrats. Buscarl'itinerariapeuperl’ombra exigix a priori un càlcul de la ruta per al nostre recorregut. Si, a més, intentem que el viatge no estiga subjecteal'impactesònicidel'es- très del trànsit, l'empresa resulta pràcticament irrealitzable. No oblidem,però,quedel'airebrutde laciutat,ésimpossiblefugir-ne. Elsparcsil'hortanosónsuficients Tot i ser importants, l'horta que envolta la ciutat i el sistema de parcs urbans entre els quals des- tacaelJardídelTúria,nosónsufi- cientsperalaciutat.Elsarbressón necessarisenlaciutatdura,deci- ment i rajoles; en les carrers, les voreres i els monuments, tal com reclamava en aquestes mateixes pàgines Trini Simó (18.3.2007): «L'arbre urbà, per tot el que ens aporta, bellesa, filtració de l'aire, pluja,drenatgedelsòl,ornamen- tació per als edificis, filtre del so- roll, potenciació dels sentits, re- ducció de l'estrès urbà, ombra — tannecessàriaperalnostreclima, cada vegada més calorós— hu- manitat, i hauria d'estar present, com en les ciutats arbrades del nord, en tots els carrers, en totes lesplaces,entotselsracons,ento- teslesavingudes».Amés,comem diu S. Uribarrena, «aporten a la ciutat colors, formes, textures i olors, sónrefugidel'avifaunaiele- ments imprescindibles per a la biodiversitat urbana. Així mateix sónelsvertadersindicadorsesta- cionals en la ciutat pel cromatis- me de les seues fulles, flors i fruits». L'arquitecte Carles Dolç apun- tava recentment (15.10.2017) que cal superar la idea que són els jar- dins, espais acotats, els únics pro- tagonistes de la vegetació, i cons- truirunaxarxaverdaquearticulei connectecarrersiavingudes,parcs ibarris,enllaçantlaciutatambels seusentornsagrarisiforestals. Nosónnoméselsarbreselsque podennaturalitzarlaciutat.Amés d'altres elements, com l'aigua, hi haaltresvarietatsdevegetacióque sónmésfàcilmentadaptablesaes- paiscomplicatsotambéalesprò- pies edificacions, com és el cas de les cobertes vegetals que explica VicentGarcíaenestecapítol. Enqualsevolcas,sónelstècnics especialisteselsquehandeplani- ficar, renovar i gestionar adequa- damentelpatrimoni vegetaldela nostraciutat,adoptantlesespècies mésadientsilesdemenorcostde manteniment,ifugintdecapritxos oocurrènciesdepersonesalienes aestadisciplina,siguenpromotors oresponsablesdegovern. E l viatger francès Barto- meu Joly, en visitar Va- lència en 1603, acom- panyant l’abat general del Cister, va escriure, amb una certa sorpresa i admiració que «a la ciutat de València les cases no tenen teulada, i estan cober- tes amb una terrassa .. que ano- menen ‘terrats’...Són molt cò- modes, tant per a evitar la rever- beració del sol, que hi és molt gran i penetra a través de les teules, com per prendre la fresca a la nit i .. de dia a l’ombra dels parrals i jardins que tenen els valencians al damunt les seues cases...». Parrals i jardins al damunt de les cases de la València de fa 400 anys. Més de tres segles després l’arquitecte suís Le Corbusier, en 1926, proposà el sostre-jardí com un dels 5 punts ideals de la nova arquitectura moderna. En la segona meitat del s.XX es varen realitzar algunes actua- cions urbanístiques importants de cobertes-jardí a Berna, Basi- lea i, posteriorment, a Stuttgart. Varen estar acompanyades de polítiques oficials de recolza- ment i ajuda a les terrasses en- jardinades. I això -les ajudes- no per raons d’estètica o lúdi- ques, sinó de sanitat pública. Els especialistes i les autori- tats d’aquestes ciutats havien arribat a la conclusió que les co- bertes vegetals ajudaven a com- batre l’efecte hivernacle, re- duïen la pol·lució, milloraven la qualitat de l’aire, aïllaven els edificis, reduïen el consum energètic i funcionaven com a dipòsits momentanis regula- dors de les pluges torrencials. La iniciativa es traslladà prompte a Berlín, Viena i Lon- dres. I a ciutats nord-america- nes amb destacada tradició d’espais verds urbans com To- ronto i Chicago. A aquestes, el verd de les cobertes de les no- ves zones edificades es va inte- grar amb el sistema de corre- dors verds perifèrics, d’avingu- des verdes de connexió i de parcs i jardins urbans interiors, ajudant a que especies animals i vegetals quasi oblidades pels ciutadans tornaren a endinsar- se i naturalitzar la ciutat. Estaria be que els terrats i els parrals i jardins tornaren al da- munt de les nostres cases valen- cianes. I que arribaren aquí també eixes polítiques públi- ques de recolzament i ajuda a cobertes vegetals tan profitoses. COBERTES VEGETALS VicentGarcia TRIBUNA ARQUITECTE Le Corbusier, en 1926, proposà el sostre-jardí com un dels 5 punts ideals de la nova arquitectura moderna  LA RELACIÓ ENTRE L’ARBRE I LA CIUTAT 1 L’alcalde Sanchis Bergón planta el prime arbre al solar del Con- vent de Sant Francesc F LEVANTE-EMV 2 València, porta de la Mar (1858, gravat de A. Guesdon). 3 València, carrer Fr. Junípero Serra, Patraix (2014)F J.O. 4L’arbre que fuig de la ciutat F LEVANTE-EMV5 Budapest, ai- gua i arbres a l'estiu (2012). F J.O. 6 Curitiba, Brasil, Calsadao da rua das floresF LEVANTE-EMV7 Chicago, edifici de l’Ajuntament. F LEVANTE-EMV 1 2 3 5 6 7

×