1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: LAURA...
La Mar, és una adolescent que com quasi totes, es comporta amb una mala actitud vers els
seus pares i germans.
Aquest matí, s’ha discutit amb els seus pares perquè havia quedat amb unes amigues per
passar el dia a Barcelona i sortir de festa per la nit, sense tenir en compte que era l’aniversari
del seu avi, i que com cada any, feien una reunió familiar. Després de crits i paraules
irrespectuoses per part de la Mar, han arribat a casa l’avi, ella és clar, en un posat
d’indiferència.
És dissabte, la Mar té moltes ganes de sortir i li fa ràbia que els seus pares siguin tan poc
comprensius amb ella. Però en part, sap que els seus pares l’han castigat perquè el cap de
setmana anterior es va passar amb l’alcohol, tant, que no recorda com va tornar a casa.
En conclusió, no suportava estar retinguda a casa l’avi, i s’ha aïllat a l’habitació de dalt, la seva
habitació privada des de feia uns mesos, amb la seva música.
Ha estat estona escoltant música, però com que s’avorria, ha començat a xafardejar per
l’habitació antiga i plena de pols, la qual sempre ha estat inhabitada des de que ella té ús de
raó.
Amb curiositat, ha obert un bagul que hi ha en un racó amagat de l’habitació, cosa que li ha
provocat un atac de tos. Entre robes i dibuixos, ha vist sobresortir un tros de cuir, i l’ha agafat
pensant que es tractava d’un àlbum familiar. Per sorpresa seva era un antic diari personal:
16 març 2012
És divendres, el millor dia de la setmana sense comptar el dissabte. La classe de 2n de
Batxillerat B dels Maristes Valldemia tenim un examen d’integrals els dilluns 19 de març. I, com
sabem, tinc dificultats en l’assignatura de les Matemàtiques, i el tema de les integrals,
evidentment, se’m resisteix. És per això que he decidit no sortir aquest cap de setmana de
festa i quedar-me tancada estudiant amb l’única esperança d’aprovar l’examen.
He superat la nit del divendres, sense problemes, després de fer classe durant dues hores
seguides d’integrals amb la seva professora particular, la qual ha quedat preocupada al veure
que jo no acabava d’entendre les integrals.
Però, el dissabte ha estat dur:
M’he despertat aviat, és a dir, a les 9 del matí, cosa que per ser dissabte es considera aviat. He
estat estudiant de 9:30 a 12 del matí, llavors he fet un descans fins després de dinar, mentre
aprofitava per connectar-me al facebook. Aquest dissabte, hi ha una festassa a Cocoa, la meva
discoteca preferida, i havia decidit anar-hi feia uns dies enrere, però clar, no he calculat bé el
temps d’estudi que necessitava. Total, que els meus amics, gent més previsora que jo que
s’han guardat aquesta nit per descansar de les integrals, m’han torturat dient-me que em
mereixia sortir, perquè quasi mai surto, i que segur que aprovava l’examen tot i que sortís avui,
etc.
Amb aquestes paraules conciliadores, han aconseguit ensorrar la meva dèbil força de voluntat
emportant-se el meu intent de ser una noia responsable i sensata.

2. Així, que ara són les 8 de la tarda i ja estic preparada per sortir amb les meves amigues, que
m’han promès una bona festa.
No estic orgullosa de la meva decisió, perquè m’hagués agradat tenir més criteri i no deixar-me
arrossegar per les ganes de sortir, però ara ja és massa tard, les meves amigues m’esperen
fora!
Espero que valgui la pena, i no suspendre Matemàtiques!
Laura.
La Mar, vol seguir llegint, però les següents pàgines estaven en blanc, així que ha tancat el
diari. Mentre guardava el diari, ha caigut una fotografia antiga, on hi sortia una noia somrient,
amb un noi que li agafava la mà, que li resultava familiar. Al parar-hi més atenció, ha descobert
que el noi era el seu avi! Però la noia no era la seva àvia, per tant, qui era?
Quan encara estava xafardejant el diari, algú ha picat la porta:
-Mar?-era el seu avi, que havia pujat a buscar-la.
-Passa avi!
El seu avi és un home simpàtic, optimista que sempre li treu el seu mal humor. Evidentment, la
Mar no ha intentat guardar el diari, perquè pretenia fer-li algunes preguntes al seu avi, el qual,
al veure la situació ha murmurat:
-Ets una noia molt xafardera!-mentre reia, i s’asseia al seu costat.
-Qui és la Laura?-ha preguntat la Mar, sempre directa.
-Vaja, l’has trobada....La Laura era la meva xicota fa uns 60 anys enrere...déu meu com passa
el temps!-ha exclamat observant la foto d’entre els dits de la Mar.
-Era?
-Sí, va morir en un accident de trànsit per culpa de l’alcohol el 17 de març de 2012.
-Què dius?!
-Si...resulta que una de les seves amigues anava molt borratxa i tot i així, la van deixar conduir,
perquè les altres no tenien el carnet ni 18 anys.
-Vaja... em sap greu.
-A mi també, va ser un moment molt dur per a mi.
Han estat els dos en silenci durant uns minuts.
-Per què no t’incorpores a la festa?-pregunta l'avi canviant de tema.
-Em sap greu avi, és que estic enfadada amb els meus pares i bé, no sóc gaire bona
companyia ara mateix.
-Enfadada? Va explica-m’ho.
-Bé, és que ara em sembla una estupidesa amb el que m’has explicat...M’he enfadat perquè no
em deixen sortir i se m’ha ensorrat el món perquè en tenia moltes ganes...
-Ah, vaja... Bé, no és una estupidesa. És normal que a la teva edat el teu món giri entorn la
diversió, tot i que també és important tenir altres coses al cap.
-Ja, els pares sempre m’ho diuen.
-Veus? Els teus pares només es preocupen per a tu...Segons tinc entès la setmana passada
t’ho vas passar molt bé no?
-Sí, potser em vaig passar una mica...-ha dit la Mar avergonyida.
-Probablement. Per això, has d’entendre que els teus pares no pretenen fer-te la punyeta, sinó
que cuiden per tu ja que sembla que tu no ho facis. Quan els demostris que actues amb cap i
sensatesa, podràs sortir. Però el que no pots fer, és actuar irresponsablement i enfadar-te
perquè després no et deixen sortir...A la Laura, li va passar factura, i a tu també, per això avui
no surts.
-Bé, potser tens raó...-murmura la Mar pensativa.
-Però això no vol dir que no puguis ballar avui!!-ha exclamat en un to amistós l’avi -baixem, que
l’estan muntant grossa!

3. La Mar ha baixat amb un gran somriure, tot i que encara tenia ganes de sortir, ha decidit que no
era just enfadar-se amb el món aquell dia, perquè ni la Laura ni el seu avi, s’ho mereixien.