1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: The Dynamic Duo
LA HISTORIA DE MARC:
Marc és un noi de 18 anys, anys enrere els seus pares li van regalar una moto, des d'aleshores
els seus pares s'han preocupat molt més per ell, ja que ocorren molts accidents amb moto, per
haver consumit alcohol abans de conduir, per exageració de la velocitat , per distracció en
conduir, etc ... Marc, sempre ha estat aconsellat pels seus pares, pel que fa a no utilitzar la
moto amb excés de velocitat i molt menys després d'haver consumit alcohol. Marcos mai
prestava atenció al que li deien els seus pares, perquè en el seu pensar, era una més de les
xerrades inútils que els donaven els seus pares. Una de les frases que li deien els seus pares
era la següent: Marc, no condueixis amb excés de velocitat, perquè el dia menys esperat pots
tenir un accident, seria una pena que un noi tan jove com tu perdi el privilegi de viure per culpa
de un accident, accident que pots evitar. Marcos mai va fer cas a cap de les paraules que li
deien els seus pares, "No digueu ximpleries, jo sempre porto tot sota control, mai he tingut un
accident, i molt menys ho tindré ara", aquesta era la resposta que li donava als seus pares, i el
que ell pensava. Una setmana després, de l'última discussió entre Marcos i els seus pares,
Marc decideix anar-se'n de festa amb els amics. Abans de Marc sortir de la casa, els pares es
dirigeixen a ell, preocupats pel que li pugui passar aquesta nit al seu fill. Aquesta va ser la
conversa, entre Marcos i els seus pares: -Marc, recorda no utilitzar la moto si consumeixes molt
alcohol, prefereixo que tornis a casa en taxi, o si vols, em pots trucar, el teu pare i jo et anirem
a buscar. - Mama, recorda que tinc 18 anys, ja no sóc un crio! No em fotis, collons! Que pesada
ets ... - Marc, no em parlis d'aquesta manera, recorda que sóc la teva mare, i només em
preocupo per tu! - Marc, no se t'acudeixi tornar a parlar d'aquesta manera la teva mare!
Nosaltres només ens preocupem per tu, pel que et pugui passar, volem evitar que et passi una
tragèdia. -Ja no vull dir amb aquesta absurda discussió, em piro, adéu. - Marc! ¡Marc! Et estem
parlant, no te'n vagis, la nostra conversa encara no ha acabat! - Ja, ja, com digueu, però jo em
piro. Després d'aquestes últimes paraules, dites per Marc, només escolto el soroll de la porta
en ser tancada d'una manera busco per Marcos. Marc, va sortir de casa amb destinació a la
discoteca, estava alterat per la discussió que havia tingut amb la seva mare, una altra més de
la tantes discussions que solien tenir pel simple fet que la seva mare es preocupava per ell,
però ell no podia entendre perquè es preocupada tant, al cap ia la fi, el ja no era aquell nen que
havia de cuidar i repetir una i altra vegada el que havia de fer, el que era bo i el que era dolent.
En arribar a la discoteca Marcos es troba amb els seus amics, com cada cap de setmana, se
saluden. - ¡Ey! ¿Marc, que tal oncle? -Bé Adrián, però fart de les estúpides xerrades dels meus
pares cada vegada que vaig a sortir de festa, em té aclaparat. I llavors interromp Christian,
parlant irònicament: - ¿No em diguis que ja les teves patates s'estaven preocupant perquè al
seu niñito de papi i mami no li passés res? La teva tranquil oncle, que jo et cuidaré ... Jejeje -
Calla Christian! Deixa de dir tonteries si no vols que et parteixi la cara. -Ja, tranquil oncle,
només estava fent broma. -Amb mi no bromegis d'aquesta manera, per a la pròxima estalvia't
els teus estúpids comentaris. -Que sí oncle, ja. El silenci es va apoderar d'ells. Adrián per
trencar el incòmode moment de silenci convida a entrar a la discoteca a Marcos i Christian. -
Oncles, anem, entrem dins, que les ties ens esperen jeje Marc respon d'una manera molt
seriós. -Ok oncle En canvi, Christian es manté en silenci, es sentia una mica incòmode després
de la petita discussió entre ell i Marcos. Entren a la discoteca, la discoteca estava al màxim de
gent, música motivadora, llums en moviment, per tot arreu. Es podien sentir les vibracions que
transmetia la discoteca amb només entrar, aquestes vibracions que fan que et pugi l'adrenalina,
que el teu costat sensat es perdi i et deixis portar per les sensacions del moment. Noies i nois
ballant bojament per tot arreu, uns mentre ballaven es besaven, altres es dirigien ballant a la

2. barra, etc ... No calia fixar la mirada intensament a la pista de ball de la discoteca, per poder
adonar-se que els joves es passaven drogues uns als altres, de moltes maneres diferent, per
exemple, el que semblava un simple petó en veritat era una manera de traspassar la droga en
pastilla a altres persones. Els tres amics, Marc, Adrián i Christian, després d'haver-se dirigit a la
barra i haver presos diversos glops d'alcohol, van decidir anar a la pista a ballar, o millor dit, a
utilitzar l'excusa de ballar per aprofitar i lligar, cosa normal entre els joves. Comencen a ballar,
ja comencen a posar cadascú dels tres nois en funció aquest pla que tot noi i noia ha creat i
utilitza per lligar. Sembla que els tres nois són bo conquistant, perquè els tres aconsegueixen
lligar, encara que són molt macos el tres, i per això, no els cal tenir molta astúcia per conquerir,
ells conquisten només que les noies vegin el seu físic, al cap ia la fi, els joves es fixen més en
l'aparença física. Els nois ballen amb els seus lligues, tres belles noies, mentre ballen sent
l'adrenalina recorrent cada mil • límetre dels seus cossos, senten l'excitació, el plaer de la
diversió, el plaer dels petons, de les Carisio. Segons els tres nois, la nit no podia acabar sense
abans consumir unes les pastilles que contenen droga, o com ells l'anomenen "Les patilles de
l'alegria", per donar-li més emoció a la nit. - Ui! ¿Manuel, però que fas per aquí oncle? Jo
pensava que ja t'havies anat ... - Sí, Marc, m'havia anat, però he tornat per passar el cap de
setmana aquí amb la família i els col • legues, ja tu saps. - Ah ja! Escolta oncle, tens algunes
pastilles? - És clar que sí oncle Quantes vols? - ¿Quantes portes aquí? -Unes 15 més o menys
- Ok, me'n deu pastilles -Té oncle, les deu pastilles - Bé, aquí tens la pasta - Bé oncle, ja ens
veurem - Ok, ja tu saps, cuida't - Ok, cuida't tu també, i ja saps no abusis de les pastilles eh jeje
- Ok, tranquil jeje Després de Marc haver aconseguit les pastilles, per no dir les drogues, Marc
se les va oferir als seus amics ia les tres noies que estaven ballant amb ells. Només va passar
un minut, o potser molt menys, quan ja els sis nois sentien l'inici dels símptomes que els
causaven les drogues, a més, el símptoma era encara molt més gran, perquè ja havien
consumit alcohol i encara ho continuaven fent. Ballar hores i hores, gairebé ni es podien
mantenir en peus els sis nois, van ser moltes vegades en què xocaven contra les altres
persona de la pista de ball de la discoteca, però tot i així no volia marxar de la discoteca i
continuaven ballant i consumint alcohol. Els sis nois excitats, amb excés d'alcohol en el seu
cos, drogats, amb l'adrenalina pujada per l'aire, es tocaven insaciablement, es donaven petons
intensos, rosaban seus cos contra el de l'altra persona, es reien sense cap motiu, estava sent
una nit de bogeria, potser de diversió també, però el que sí que era segur és que aquesta nit
semblava una nit més de festa, d'aquelles que els joves de les seves edats solen passar, però
en veritat no ho era, aquella nit havia de ser diferent, molt diferent Per a millor o per pitjor? Això
els sis nois no ho podien saber, ni tan sols sabien quina hora era, havien perdut la noció del
temps. Se sentien marejats, tot els donava voltes, és com si tota la discoteca s'estigués movent
en cercles i tremolés. Es dirigien a la cambra de bany, marejats, fins i tot arribaven a confondre
de cambra de bany, van ser moltes les vegades en què les noies s'equivocaven i entraven a la
cambra de bany dels nois, de la mateixa manera, els tres nois, s'equivoquen també i entraven a
la cambra de bany equivocat. Un cop dins de la cambra del bany, els nois i noies vomitaven,
s'asseien, amb les seves mans agafaven aigua, es vessaven l'aigua pels seus cossos i pel
rostre de cada un d'ells, però tot i així, no es sentien millor, el efecte de l'alcohol i la droga
continuava exactament igual. Després de diverses hores de balls, ligues, coquetejos, petons,
sexe, droga, alcohol, etc. Decideixen, els sis nois, anar-se'n a casa, tot i estar en mal estat, ja
que se sentien molt malament, no veien bé, tot els donava voltes. Els nois havien arribat a la
discoteca amb moto, així que tornarien de tornada a casa en les seves motos. Per què dirigir-
se a casa en taxi, quan poden anar en les seves pròpies motos? Aquesta va ser la pregunta
que es van fer els nois, quan una de les noies els aconsello, que era millor tornar a casa amb
taxi, així tindrien menys riscos de perills, però els nois no van fer cas al advertiment i
suggeriment d'una de les noies . Els tres nois pugen a les seves motos, cadascú en la d'ell, i
darrere d'ells, una de les tres noies. Els nois tenien planejat acabar la nit de festa anant a casa
seva, cada noi amb una de les tres noies, i així estan en un lloc molt més íntim. Encén els
motors, acceleren, senten l'aire acariciar els seus rostres, les noies es subjecten a ells, els nois,
intentant no caure, perquè estaven molt èbries, no podien mantenir l'equilibri. Els nois cada
vegada acceleren més la velocitat de les seves motos, una sensació estranya recorria el cos de
cada un dels nois, potser era l'adrenalina o simplement el fet que estaven ebris i drogats, no
estaven en condició de conduir, però tot i així van decidir fer-ho, no van pensar en les
conseqüències que podien arribar a tenir les seves actituds, només pensaven en què voldrien
arribar a casa i gaudir de la resta de la nit. Els nois van decidir anar primerament a casa de
Christian, després anirien a casa de Marc Adrián i Marc, i per últim Adrián s'aniria sol a casa.
D'aquesta manera s'acompanyaven uns als altres a les seves casa, excepte l'últim que hauria

3. d'anar sol o amb el seu acompanyant de la moto. De camí a la casa de Christian s'havien de
recórrer molts carrers amb moltes corbes perilloses, els nois no eren conscients d'això, el fet
que hagin molts revolts al carrer implica que al moment menys pensat puguin tenir un accident i
molt més si havien consumit alcohol, drogues, i etc ... Els nois, cada vegada veien menys i
pitjor, el camp visual, per més que intentessin veure millor la carretera no podien, era
absolutament impossible. Adrián va perdre el control de la moto a un dels revolts, la moto queia
a la carretera mentre es lliscava bruscament, el pitjor és que Adrián anava davant dels altres i
al Adrián caure amb el seu motos per la carrera, Christian i Marc no van poder evitar xocar
contra Adrián, el seu acompanyant i la seva moto, en no estar en condició de conduir per molts
motius, especialment per haver consumit alcohol, se'ls va fer impossible poder frenar abans de
tenir contacte contra ells, el temps de reacció és més llarg quan les persones han consumit
alcohol, drogues, etc ... Per l'impacte del xoc va fer que els tres nois i els seus tres
acompanyants van quedar inconscients i malferits, per sort, al cap de pocs minuts, unes
persones que viatjaven en cotxe, van veure l'accident i immediatament van decidir trucar a
l'ambulància. Els metges van poder identificar els nois pels seus DNI, van trucar als familiars de
cada un dels nois, els pares es van alterar molt al saber el que havia passat, sense pensar-es
van dirigir a l'hospital. En arribar els pares de Marc a l'hospital van esperar durant diverses
hores per saber en quin estat estava Marc, el metges li comuniquen que no estava en bon
estat, Marc estava en una situació molt delicada, aquesta nit Marc ja no despertaria, però
malgrat el estat en què estaven podrien parlar amb el demà, però poc temps, ja que això podia
ser molt perillós per a la salut de Marc. Els altres amics de Marc estaven en molt mal estat
també, els metges no podien assegurar que sobreviurien. L'endemà, després de l'accident,
Marc desperta i al seu costat estaven els seus pares, Marc en veure la seva mare en plor i
preocupada no va poder evitar que dels seus ulls sortissin llàgrimes que recorrien el seu rostre.
Els pares de Marc estaven molt preocupats com per reclamar el seu fill pel que havia succeït,
va ser Marc qui va decidir parlar sobre el que va passar amb els seus pares. Marcos es
disculpo amb els seus pares per no haver-li prestat atenció als consells que ells li donaven, se
sentia tan miserable, s'havia adonat que el que estava equivocat era ell i no els seus pares.
Aquestes van ser unes de les paraules que va dir Marc: Papa, mama, sento molt no haver-los
fet cas quan vosaltres em va aconsellar, no es en què estava pensant quan vaig decidir pujar a
la moto després d'haver consumit alcohol, vosaltres ja em havíeu advertit de les conseqüències
que això podrien tenir. -Si us plau, perdoneu-me, sé que us he causat molt dolor amb les
meves sortides nocturnes, el meu comportament i altres, ara entenc que actuava malament.
Com donaria jo, per poder tornar el temps enrere i rectificar, però no és possible, ho sento, ho
sento molt pares. Vull que sapigueu que us estimo molt i que ... Marc no va poder acabar de dir
la seva frase, quedo inconscient, els pares van trencar en plor, van pensar que el seu fill estava
morint, els doctors van fer sortir de l'habitació de l'hospital als pares de Marc, minuts després el
doctor surt de l'habitació, el pare de Marc es va aixecar ràpidament de la cadira i li pregunto per
l'estat del seu fill. El doctor va romandre en silenci uns minuts, després, afligit, li va dir que ho
sentia, però que tot i tots els intents que van fer per salvar Marc, no van poder, que Marc havia
mort. A el pare de Marc se li va trencar el cor, no podia contenir els seus plors i les seves
llàgrimes, la mare de Marc es va adonar del que va passar i va quedar sense paraules,
destrossada, desconsolada. Ja no es podia fer res, Marc havia mort, va ser inevitable que
morís després del greu accident que havia tingut. Marc mort, els pares destrossats interiorment,
els amics amb la mateixa destinació d'ell. ¿De veritat val la pena perdre la vida i fer patir als
teus éssers estimats per no prendre precaucions i no fer cas de les persones que ens
aconsellen? Crec que no ... Aquesta és la història de Marc, però també pot ser la teva pròpia
història si no fas memòria a temps. Pensa, actua i evita abans que sigui massa tard i ja no hi
hagi temps per tornar a enrere i reflexionar. Recorda: Si has begut o consumit drogues, no
agafis la moto!!