aixecar el vol

1. Catalans: Aprenguem
de la gent senzilla!
Feu clic per continuar

2. Diu la llegenda que el rei d’una llunyana comarca
un bon dia va rebre en obsequi dos petits falcons
i els va lliurar al mestre de falconeria perquè els entrenés.

3. Al cap d’uns quants mesos, el rei va cridar
el mestre falconer i li va demanar un informe
sobre l’entrenament de les valuoses aus.

4. El mestre el va informar que
un dels falcons responia
perfectament a l’entrenament,
però que l’altre no s’havia mogut
de la branca on el va deixar
des del dia de la seva arribada.

5. El rei va fer cridar
curanderos i sanadors
perquè veiessin el falcó,
però ningú no va poder
fer volar l’au.
Llavors va decidir
encarregar la missió
al consell de savis de la cort,
però cap d’ells no va trobar
tampoc la manera
de fer volar el falcó…

6. En un acte de desesperació,
el rei va decidir comunicar al seu poble
que oferiria una sucosa recompensa
a la persona que fes volar el falcó.

7. L’endemà mateix, va veure el falcó volant àgilment
davant de les finestres del seu palau.
El rei, sorprès, va dir a la seva cort:
“Porteu-me l’autor d’aquest miracle!”
La seva cort, acte seguit,
li va presentar un pagès.

8. El rei li digué: “Per fi, tu has pogut fer volar el falcó.
Digues, com t’ho has fet? Ets un mag, potser?”

9. Tot humil, el pagès va respondre al rei:
“No, senyor meu, no en sóc pas. Per què n’hauria de ser?”
“Senzillament, jo només he tallat la branca… i el falcó ha volat.
Simplement s’ha adonat que tenia ales… i ha començat a volar. Això és tot.”

10. Les cròniques narren que, des d’aleshores,
el falcó va volar lliure i sense cap restricció.
El rei se’n va alegrar i gaudia del seu vol…

11. … I tu, Catalunya meva,
on estàs aferrada?
Quins prejudicis tens?
Què és el que t’impedeix volar?
D’on et ve aquest fals pressentiment
que no et pots deixar anar de la branca?

12. I tu, amic meu, com a català, què fas?
Romans quiet, pensant que uns altres
ja es manifestaran per tu?
Que ja es mouran ells i faran la teva feina?

13. O bé, el que seria pitjor encara:
Has perdut la teva identitat
i les teves arrels,
i t’has deixat assimilar per la tesi
dels qui s’han apropiat
de la teva terra com si fos seva?
Per la tesi dels qui s’han fet amos
del teu destí, ofeguen la teva veu,
es burlen dels teus sentiments…
Són els qui t’han imposat
la seva pàtria i menyspreen la teva,
es queden amb el que tu
t’has guanyat a pols,
et fan creure que no tens ales
i que et convé romandre
subjecte al seu arbre,
i encara vius condicionat
amb l’absurda creença
que si et deixes anar de la branca
pots caure?

14. Vivim immersos en la situació de
l’“anar fent”, aferrats a la branca de l’arbre
on estem enganxats,
sense pensar que hi ha vida més enllà
i que podem volar lliurement.

15. No sempre estem disposats
a sortir del bosc on estem presoners
i emprendre el camí de la llum,
la vida i la llibertat.

16. Cal que despertem dels malsons i les falses pors
que ens impedeixen ser nosaltres mateixos!
Deixem d’aferrar-nos a la pròpia branca
i llancem-nos a córrer el risc de volar més alt!

17. ATREVEIX-TE A VOLAR !
APROFITA-HO ,
FES-HO ARA !!!

18. Catalans !
Obrem amb l’encert
i la senzillesa
amb què ho va fer
aquell bon pagès:
TALLEM LA BRANCA !!!
FI
Conte de domini popular.
Muntatge i presentació d’autor anònim.
Música: André Rieu – Edelweiss.
Reedició de format i inserció de fotos de lliure accés a Internet.