poema d'amor (in catalanish language)
Dedicat a la meva estimada companya, quan tot eren promeses.
Tot idealitzant un episodi de la meva vida, faig referencia a l'estada, per motius laborals, a l'Anglaterra de l'any 1965. L'enyor i la nostàlgia
Presentació del poemes "A muntanya" i "Després de la tempestat", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
poema d'amor (in catalanish language)
Dedicat a la meva estimada companya, quan tot eren promeses.
Tot idealitzant un episodi de la meva vida, faig referencia a l'estada, per motius laborals, a l'Anglaterra de l'any 1965. L'enyor i la nostàlgia
Presentació del poemes "A muntanya" i "Després de la tempestat", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
2. La lluna, la pruna i la gitana bruna Mentre el sol besava foll, arran les parets encalcinades l'ensopiment de la migdiada li’n robava totes les promeses.... i la tarda....., ai, la isolada i llarga tarda....! quantes esgarrifances somouen els pressentiments La lluna, la pruna i la gelosia de tots els romancers, veritat
3. De prompte, ella es balanceja dalt la fúnebre barca d’Osirís i parents i amics, s’acuiten en cobrir-la de poncelles i flors ja que els dos sagraments, de l'amor i de la mort, junts, són un tot indestriable per la raça dels ardors La lluna, la pruna i les angunies de la nit
4. No ho sabeu? És que l’amulet i l'ametista l'han traït, l'empolainada dama noucentista, aquella gata maula, li ha pres l'amant voluble del seu llit En advertir tan cruel absència, ella llença un esgarip La lluna, la pruna i la guitarra plora que plora
5. Castanyola i Cante Hondo, ara ballen prop del foc Damunt d’uns estrenats i també ben escarnits blancs llençols de matrimoni, ella viu la tragèdia sense gemecs ni sanglots La navalla del despit, clava i s'enfonsa dins el cor perquè aquesta única sang, mostrarà llur virginitat i la infidelitat de son marit també. La lluna, la pruna i la llei de la gent decent
6. La morenor i els cabells negres esdevenen esfilegats, talment un sargit d'aranya assaltant el nu de son pit quasi violaci, quasi, quasi com una cirereta clivellada pels ocells La lluna, la pruna i la gitana bruna
7. Ara ho diuen. Ara ho canten del Somorrostro a Casa Antunez, l'amor bruixot de n'Antolina Nuñez se'ns ha finit sobtadament, s'ha ofegat ben xop i ple de sang. Tràgic destí d’un esclatant clavell vehement com el cel rogent de tarda I era la primera nit de noces..., precisa la cançó Ai Déu!....quines coses Quines coses....Ai, Déu meu! Carmen Amaya visitant el Somorrostro
8. Ara ho diuen. Ara ho canten La lluna, la pruna vestida de dol Son pare la crida Sa mare no vol Ramon (1962)
9. A Carmen Amaya, a la Barceloneta i les gitanes, les seves trapelleries i enredades, des de la meva infantesa en aquest estimat barri que no he pogut oblidar mai
