1. Tolstoi
els meus contes
Tolstoi
els meus contes

2. Andrea Torres Balaguer Aquesta publicació és un recull de dos contes de l’escriptor rus Leo Tolstoi, amb la
Laboratori d’aplicacions gràfiques seva particular visió d’entendre la vida i les relacions humanes. Conegut per les seves
BELLES ARTS, 2n, Grup B1 histories amb rerefons moral i amb gran càrrega educacional.
La justícia, la humilitat, l’harmonia.
2 3

3. Una vegada hi havia un tsar que es trobava malalt i va dir:
—Donaré la meitat del meu reialme a qui em curi.
Aleshores tots els savis es van reunir i deliberaren molta estona sobre la
manera de guarir el tsar, però no sabien com fer-ho.
Malgrat tot, un d’aquells savis va dir que ell ho podia fer.
—Si a la terra podem trobar un home feliç —va dir—, que li treguin la
camisa i que el tsar se la posi: es curarà.
El tsar i la camisa
El tsar va fer que li busquessin pel món un home feliç: uns enviats seus
s’escamparen per tot el reialme, però no en trobaven cap. No n’hi havia
ni un, de content: l’un era ric però estava malalt, l’altre estava bo però era
pobre; un altre, ric i amb salut, es queixava de la seva dona; un altre, del seu
fill. Tothom desitjava una cosa o altra.
Un vespre, el fill del tsar passava per davant d’una barraca miserable i va
sentir algú que deia:
—Gràcies a Déu he treballat bé, he menjat bé, me’n vaig al llit: què em
falta, a mi?
El fill del tsar se n’alegrà molt; va ordenar que entressin de seguida, que
agafessin la camisa d’aquell home, a compte de tots els diners que volgués,
i que l’enviessin al tsar.
Ells missatgers entraren tot seguit a casa de l’home feliç i li van voler
prendre la camisa, però aquell home era tan pobre que no en tenia.
4 5

4. Els préssecs
6 7

5. El mugic (pagès rus) Tikon Kuznnitch, ja a casa, havent tornat de la plantar—lo en un test. Potser en sortirà un arbre ben bonic.
ciutat, va cridar a vora seu els nens:
—Em penso que tu series un bon jardiner —respon el pare—. Ja et cuides
—Mireu —els diu— el bell present que us fa l’oncle Efim. de fer pujar els arbres!
I davant dels nens, que hi havien corregut, el pare obrí el paquet que —Jo —diu el petit Vania—, el meu préssec, l’he trobat tan deliciós que
havia dut de la ciutat. he demanat a la mare que em donés la meitat del seu. Però el pinyol, l’he
llençat.
—Oh! Quines pomes més boniques! —fa en Vania, un noiet de sis
anys—. Guaita-les, mare, que vermelles! —Això vol dir que encara ets molt criatura, tu —fa el pare.
—Això no deuen ser pomes —fa en Serguei, el gran—. Mira-li la pell: és —El pinyol que en Vania ha llençat —aprofità per dir el fill segon, en
coberta d’una mena de pèl moixí. Vassili—, jo l’he aplegat i l’he trencat entre dues pedres perquè era molt
dur. Dedins hi he trobat una ametlla que tenia el mateix gust que una
—Això són préssecs —els diu el pare—. D’aquesta mena de fruit, no nou, però que era bastant amargant. I he venut el préssec per deu kopeks;
n’havíeu vist mai. L’oncle Efim ha fet pujar un presseguer en el seu hiver- d’altra banda, no valia pas més.
nacle; és un arbre que necessita escalfor, i aquí, en el nostre país, només Lleó Tolstoi, Contes, II, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996
pot brotar i donar fruit dins dels hivernacles. El pare va fer anar el cap i va dir:
Lleó Tolstoi, Contes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994
El tercer fill de Tikon, Volodia, pren la paraula. —Tanmateix, comences massa aviat a comerciejar. Que tens ganes de
fer-te mercader ... ? I tu, no tens res a dir, Volodia? Per què t’estàs així,
—Què és un hivernacle? —ell que demana. tan callat? —pregunta en Tikon a son fill tercer—. Que no era bo, el teu
préssec?
—És una casa gran amb parets i teulada de vidres —respon el pare—.
L’oncle Efim m’ha explicat que els fan de vidres pertot per deixar passar el —No ho sé pas —respon en Volodia.
sol, i que així es rescalfin les plantes. A l’hivern, encenen dins l’hivernacle
una estufa que manté sempre la mateixa escalfor... Dona, agafa el més —Com és que no ho saps? —replica en Tikon—. Que no te l’has menjat?
gros d’aquests cinc préssecs; i per a vosaltres, fills meus, heus aquí els
altres quatre. —L’he portat a en Gricha —respon en Volodia—. En Gricha està malalt.
Mentre jo li contava tot allò que tu ens has dit dels fruits de l’oncle Efim,
se’m mirava el préssec amb uns ulls ...! Aleshores l’hi he donat i, com que
El vespre mateix, el pare digué als seus fills: no me’l volia acceptar; l’he deixat a la vora d’ell i he fugit corrent.
—Com trobeu aquest fruit? En Tikon Kuzmitch va posar la mà sobre el cap del noi, bo i dient-li:
—Jo, el meu, l’he trobat tan sucós, tan fi, que n’he guardat el pinyol per —Et serà retornat.
8 9