1. PARAULES TABÚ I EUFEMISMES

2. QUÈ SÓN LES PARAULES TABÚ?
SÓN PARAULES QUE EVITEM PRONUNCIAR
PERQUÈ SONEN MALAMENT, MOLESTEN ELS
ALTRES O PRODUEIXEN VERGINYA A QUI LES
DIU.

3. QUÈ SÓN ELS EUFEMISMES?
SÓN PARAULES QUE SUBSTITUEIXEN LES
PARAULES TABÚ.

4. EUFEMISMES ITABÚS
La paraula “eufemisme” prové del grec (“eu” bo i “feme” parlar, i és una paraula o
expressió que s’utilitza en el lloc d’una altra que es considera malsonant, que té una
connotació no adequada o que és un tabú (paraules que estan relacionades amb
aspectes de la vida que no es volen anomenar o recordar, com la mort, la lletjor, les
funcions fisiològiques, les malalties, fins i tot la política).
Per no dir o escriure aquestes paraules considerades inadequades o tabú es fan servir
els eufemismes, que són sinònims més neutres o ideològicament no compromesos.
De vegades, els eufemismes acaben adquirint la mateixa connotació negativa de la
paraula que havien substituït, de manera que la llengua torna a utilitzar un altre
eufemisme per reemplaçar-los.
Del llenguatge corrent: traspàs (mort), descansar en pau (haver
mort), invident (cec), donar a llum(parir), fúmer (fotre), òndia (hòstia), etc.
Del llenguatge políticament correcte: centre penitenciari (presó), tercera
edat (vellesa), discapacitat o minusvàlid (esguerrat), magribí (moro), dany
col·lateral (morts de civils en una guerra), països en via de
desenvolupament (països pobres), països desenvolupats (països rics).