Idil·li Xorc


               Laura Vidal
               Ahad Shafiq
               Weronika Jaroszek
Índex
   Contextualització.
   Tema.
   Argument.
   Estructura interna.
   Narrador i punt de vista.
   Anàlisi del discurs.
   Personatges.
   Temps i espai.
   Llenguatge.
   Conclusió.
Contextualització
   Escrit per Caterina Albert, amb el pseudònim Victor Català.

   És el segon llibre dintre del recull de contes de Drames rurals.

   El llibre està escrit en l’època Modernista (1892-1966). A l’autora no li
    agrada que li tractin de modernista.

   Característiques modernistes:
       Els personatjes principals (Laia i Tit) estàn inadaptats al grup dels
        captaires, és a dir, són personatjes solitaris, automarginats de la
        societat.
       Victor Català no menciona en cap moment en quin camp de
        Catalunya es situa la història, i això li resta realisme al conte.
       El conte acaba de manera trágica.
       S’intenta causar un impacte emocional en el lector.
       Les descripcions de l’autora en l’obra són subjectives.

   Narrativa breu: 28 pàgines (100 - 128).

   Editorial educació 62.
Tema
   Títol: Idil.li Xorc
       Idil.li (relació amorosa entre dues persones)
       xorc (que no produeix).

   En cada conte de drama rurals hi ha una
    crítica a la societat, en cas de idili.xorc la
    crítica va dirigida a la violència de les
    tradicions populars.

   La complexitat de les personalitats i dels
    compotaments individuals i socials,
    especialment las situació de la dona.
Argument
És una història d'amor entre dos captaires, el Tit i la Laia que
decideixen casar-se per fugir de la situació en què es troben tot i que
el poble s’opososes. Van demanar al rector que els casés, al veure que
havien fet fora de casa al Tit va acceptar. No hi havia ningú invitat a
la boda excepte els dos testimonis necessaris: el campaner i el cec
del poble. Al sortir ja casats de l'església una pluja de pedres els va
rebre. Tots van poder cobrir-se excepte el Tit, que va rebre una
forta pedrada al cap que el va matar. El conte acaba amb la missa per
la mort del Tit.
Estructura interna
   Plantejament
      Descripció del grup dels captaires baixant per la
       carretera i la trobada amb el Tit i la Laia que estaven
       parlant. (pàg. 100-107)

   Nus
     Correspón al moment que es conèixen i arriben a la
      conclusió de que estarien millor casats ja que es
      solucionarien molts dels seus problemes. (pàg. 107-117)

   Desenllaç
     Correspón al casament de la parella i al tràgic final d'en
      Tit. (pág. 118-127)
Narrador i punt de vista


   El narrador és en tercera persona, objectiu i omniscient.



         Exemple:
     “Tornà a mirar la Laia de regord, i dins del pit s’hi va sentir com un corimori, una
    llei de cosa dolça que li semblava era alegria.”
Anàlisi del discurs
   Predomina tres tipus de texts: text narratiu, que es pot
    evidenciar per la presència abundant de verbs en acció,
    text descriptiu i el text dialogat.

         Text narratiu. “Mes abans de tenit temps de dir paraula, de
          tots els indrets de la placeta sortí una pluja de pedres com ous
          de gallina, que petaran per els parets i la porta de l’església...”

         Text descriptiu. “La llúcia i la Conilla, dues velletes
          remenudes i bufones totes netetes i endreçades, amb faldilles
          de bordets, davantals de cànem i llana...”

          Text dialogat.
        “-Hola, Josep! Vós per aquí?
         - Què tal, Laia?
         -Ja hi anem?
         -Què s’ha de fer?”
Personatges: Principals
   Tit (Josep)
       Té 60 anys. És petitó i rabassut, amb un cap grossàs. Té dues
        celles frondoses que li cobreixen els seus petits ulls grisosi un nas
        vermell, ple de pèls.
       Camina amb l’ajuda de dos bastons i té les cames eixamplades
        perquè de jove un carro el va atropellar.
       Viu en una casa amb una família que el maltracta i treballa
        cuidant els porcs de tot el poble.
   Laia
       Té 53 anys, és alta i bastant prima. Està malalta de càncer. És
        molt presumida perquè de jove era maca i li agrada gastar-se els
        diners en mocadors.
       Viu sola i cria conills a casa seva.
Personatges: Secundaris
   Gonya: Líder dels captaires.

   Xica Llosca, Queló Nen de Bec, Llúcia i Conilla: Membres dels captaires.

   Cec: Membre dels captairs i testimoni en el casament.

   Campaner: Testimoni en el casament.

   Rector: Casa al Tit i la Laia.

   Escolà: Ajudant del rector.

   Mònica: Propietaria de la casa on intenten reanimar al Tit.
Temps
   L’acció comença el dia en que en Tit i la Laia es
    comprometen.

   L’endemà al vespre és el dia en que la Laia decideix anar a
    veure al Rector per a demanar els papers per casar-se.

   Fins que es casen, no diu quants dies passen.

   Acaba l’acció la matinada del dia del casament, quan al sortir
    de l’església maten al Tit.

   Hi ha una retrospecció després de narrar la trobada del grup
    de captaires amb el Tit i la Laia i la burla que els hi fan. A
    continuació s’atura l’acció per explicar la història de tots dos
    fins al moment en que decideixen casar-se.
Espai
   L’acció és situa en espais rurals, al camp.

   Els fets se situen en la rampa per on baixen els
    captaires cap a la vila on es troba situada la casa de
    la Laia, la plaça del poble i l’església.
Llenguatge
   Víctor Català utilitza un llenguatje ric, complicat ya que
    està adaptada al context històric i social.

    “I aquells dos infeliços, enmig de son grotesc corteig de
    bruixes i diastres que tantost els cantava les absoltes o la
    marxa reial…”

    També fa ús de vulgarismes, col.loquialismes i figures
    retòriques ya que les accions están situades en camps.

       Vulgarismes:- " Tu ,Laia, arrastrada!" ( pàg 106)
                        " Ai, conxo!" (pàg 110)

       Col.loquilismes:- I bueno? (pàg.104)
                          Mos donareu confits?(pàg.106)
   Figuras retoriques:-

    - Metàfora: Feia un día d'angels, que no semblava
    de tardor. (pàg.109)
    - Comparación: Ell estava alegre com un gínjol.
       (pàg.121)
Conclusió
   Idil·li xorc es un drama on es pot veure les
    injusticies que pateixen les persones
    marginades de la societat i el paisatge i la
    naturalesa simbolitzen el món interior dels
    personatges.

   Amb aquest conte Víctor Català ens mostra
    la seva sensibilitat vista des d’un punt molt
    dramàtic i també ens vol ensenyar que el
    món rural és un món tràgic, fosc
    on es veu la realitat més crua.

idilixorc drames rurals

  • 1.
    Idil·li Xorc Laura Vidal Ahad Shafiq Weronika Jaroszek
  • 2.
    Índex  Contextualització.  Tema.  Argument.  Estructura interna.  Narrador i punt de vista.  Anàlisi del discurs.  Personatges.  Temps i espai.  Llenguatge.  Conclusió.
  • 3.
    Contextualització  Escrit per Caterina Albert, amb el pseudònim Victor Català.  És el segon llibre dintre del recull de contes de Drames rurals.  El llibre està escrit en l’època Modernista (1892-1966). A l’autora no li agrada que li tractin de modernista.  Característiques modernistes:  Els personatjes principals (Laia i Tit) estàn inadaptats al grup dels captaires, és a dir, són personatjes solitaris, automarginats de la societat.  Victor Català no menciona en cap moment en quin camp de Catalunya es situa la història, i això li resta realisme al conte.  El conte acaba de manera trágica.  S’intenta causar un impacte emocional en el lector.  Les descripcions de l’autora en l’obra són subjectives.  Narrativa breu: 28 pàgines (100 - 128).  Editorial educació 62.
  • 4.
    Tema  Títol: Idil.li Xorc  Idil.li (relació amorosa entre dues persones)  xorc (que no produeix).  En cada conte de drama rurals hi ha una crítica a la societat, en cas de idili.xorc la crítica va dirigida a la violència de les tradicions populars.  La complexitat de les personalitats i dels compotaments individuals i socials, especialment las situació de la dona.
  • 5.
    Argument És una històriad'amor entre dos captaires, el Tit i la Laia que decideixen casar-se per fugir de la situació en què es troben tot i que el poble s’opososes. Van demanar al rector que els casés, al veure que havien fet fora de casa al Tit va acceptar. No hi havia ningú invitat a la boda excepte els dos testimonis necessaris: el campaner i el cec del poble. Al sortir ja casats de l'església una pluja de pedres els va rebre. Tots van poder cobrir-se excepte el Tit, que va rebre una forta pedrada al cap que el va matar. El conte acaba amb la missa per la mort del Tit.
  • 6.
    Estructura interna  Plantejament  Descripció del grup dels captaires baixant per la carretera i la trobada amb el Tit i la Laia que estaven parlant. (pàg. 100-107)  Nus  Correspón al moment que es conèixen i arriben a la conclusió de que estarien millor casats ja que es solucionarien molts dels seus problemes. (pàg. 107-117)  Desenllaç  Correspón al casament de la parella i al tràgic final d'en Tit. (pág. 118-127)
  • 7.
    Narrador i puntde vista  El narrador és en tercera persona, objectiu i omniscient.  Exemple: “Tornà a mirar la Laia de regord, i dins del pit s’hi va sentir com un corimori, una llei de cosa dolça que li semblava era alegria.”
  • 8.
    Anàlisi del discurs  Predomina tres tipus de texts: text narratiu, que es pot evidenciar per la presència abundant de verbs en acció, text descriptiu i el text dialogat.  Text narratiu. “Mes abans de tenit temps de dir paraula, de tots els indrets de la placeta sortí una pluja de pedres com ous de gallina, que petaran per els parets i la porta de l’església...”  Text descriptiu. “La llúcia i la Conilla, dues velletes remenudes i bufones totes netetes i endreçades, amb faldilles de bordets, davantals de cànem i llana...”  Text dialogat. “-Hola, Josep! Vós per aquí? - Què tal, Laia? -Ja hi anem? -Què s’ha de fer?”
  • 9.
    Personatges: Principals  Tit (Josep)  Té 60 anys. És petitó i rabassut, amb un cap grossàs. Té dues celles frondoses que li cobreixen els seus petits ulls grisosi un nas vermell, ple de pèls.  Camina amb l’ajuda de dos bastons i té les cames eixamplades perquè de jove un carro el va atropellar.  Viu en una casa amb una família que el maltracta i treballa cuidant els porcs de tot el poble.  Laia  Té 53 anys, és alta i bastant prima. Està malalta de càncer. És molt presumida perquè de jove era maca i li agrada gastar-se els diners en mocadors.  Viu sola i cria conills a casa seva.
  • 10.
    Personatges: Secundaris  Gonya: Líder dels captaires.  Xica Llosca, Queló Nen de Bec, Llúcia i Conilla: Membres dels captaires.  Cec: Membre dels captairs i testimoni en el casament.  Campaner: Testimoni en el casament.  Rector: Casa al Tit i la Laia.  Escolà: Ajudant del rector.  Mònica: Propietaria de la casa on intenten reanimar al Tit.
  • 11.
    Temps  L’acció comença el dia en que en Tit i la Laia es comprometen.  L’endemà al vespre és el dia en que la Laia decideix anar a veure al Rector per a demanar els papers per casar-se.  Fins que es casen, no diu quants dies passen.  Acaba l’acció la matinada del dia del casament, quan al sortir de l’església maten al Tit.  Hi ha una retrospecció després de narrar la trobada del grup de captaires amb el Tit i la Laia i la burla que els hi fan. A continuació s’atura l’acció per explicar la història de tots dos fins al moment en que decideixen casar-se.
  • 12.
    Espai  L’acció és situa en espais rurals, al camp.  Els fets se situen en la rampa per on baixen els captaires cap a la vila on es troba situada la casa de la Laia, la plaça del poble i l’església.
  • 13.
    Llenguatge  Víctor Català utilitza un llenguatje ric, complicat ya que està adaptada al context històric i social. “I aquells dos infeliços, enmig de son grotesc corteig de bruixes i diastres que tantost els cantava les absoltes o la marxa reial…”   També fa ús de vulgarismes, col.loquialismes i figures retòriques ya que les accions están situades en camps.  Vulgarismes:- " Tu ,Laia, arrastrada!" ( pàg 106) " Ai, conxo!" (pàg 110)  Col.loquilismes:- I bueno? (pàg.104) Mos donareu confits?(pàg.106)
  • 14.
    Figuras retoriques:- - Metàfora: Feia un día d'angels, que no semblava de tardor. (pàg.109) - Comparación: Ell estava alegre com un gínjol. (pàg.121)
  • 15.
    Conclusió  Idil·li xorc es un drama on es pot veure les injusticies que pateixen les persones marginades de la societat i el paisatge i la naturalesa simbolitzen el món interior dels personatges.  Amb aquest conte Víctor Català ens mostra la seva sensibilitat vista des d’un punt molt dramàtic i també ens vol ensenyar que el món rural és un món tràgic, fosc on es veu la realitat més crua.