La tasca del docent és essencial en el procés d'aprenentatge de l'alumnat i més si es té en compte la diversitat d'alumnes amb què es pot trobar.

1. LA TASCA DEL DOCENT,
ESSENCIAL EN EL PROCÉS
D’APRENENTATGE DE
L’ALUMNAT
LA DIVERSITAT A L’AULA
Humbert Garriga, Jordi Soliguer, Judith Vidal
Adquisició i aprenentatge de llengua catalana
Universitat Oberta de Catalunya

2. HOMINES, DUM DOCENT,
DISCUNT
“Els homes, ensenyant, aprenen”.
Sèneca, Epístoles 7, 8

3. ÍNDEX
1. Diversitat a l’aula
2. L’origen de l’aprenent
2.1. La gestió de la diversitat lingüística
3. Els estils d’aprenentatge
3.1. Motivació, factor d’èxit de l’aprenentatge d’una L2
3.1.2. Tipus de motivació
3.1.3. La motivació integradora
3.1.4. La motivació instrumental
3.1.5. La motivació extrínseca
3.1.6. La motivació intrínseca
3.1.7. Motivació i motivacions
3.1.8 El rol del docent
3.2. La personalitat de l’alumne
3.3. Aspecte cognitiu: aptitud
3.4. La gestió de la personalitat i l’aptitud
4. Conclusions
5. Bibliografia

4. 1. DIVERSITAT A L’AULA
La diversitat a l’aula és el mirall de la diversitat a la
societat
Diferències entre l’alumnat:
 Origen dels estudiants > diversitat lingüística, cultural,
etc.
 Estil d’aprenentatge:
 Factors afectius: motivació > diversitat de motivacions
 Personalitat de l’estudiant > ansietat, extraversió, assumir
riscos
 Factors cognitius: aptitud

5. La tasca del docent és
saber gestionar les
diferències entre els
aprenents

6. 2. ORIGEN DE L’APRENENT
La procedència de l’alumnat implica:
 Diferències culturals
 Diferències socials
 Diferències lingüístiques

7. 2.1. LA GESTIÓ DE LA DIVERSITAT
LINGÜÍSTICA
El docent té dues possibilitats:
 Aprofitar els coneixements previs que
els aprenents tenen de la L1 per iniciar el
procés d’aprenentatge de la L2
(Eurocom)
 Incloureen la pràctica educativa el seus
coneixements sobre la L1 dels alumnes

8. 3. ELS ESTIL D’APRENENTATGE
Segons Reid (1995), és el mode amb què
l’aprenent absorbeix, processa i reté informació
i adquireix noves habilitats.
 L’estil
d'aprenentatge depèn de:
 Factors afectius
 La personalitat de l’aprenent
 Aspectes cognitius

9. 3.1. MOTIVACIÓ, FACTOR D’ÈXIT DE
L’APRENENTATGE D’UNA L2
Seguint Gardner (1985), la motivació és:
 Desig d’aprendre
 Esforç per aprendre
 Satisfacció personal

10. 3.1.2. TIPUS DE MOTIVACIÓ
Motivació
Integradora
Instrumental
Extrínseca
Intrínseca

11. 3.1.3. LA MOTIVACIÓ INTEGRADORA
Vida en una societat diferent. Cal adaptar-se a:
 Llengua diferent
 Cultura diferent
 Religió diferent
 Hàbits diferents

12. 3.1.4. LA MOTIVACIÓ INSTRUMENTAL
Raons pràctiques: econòmiques o de lleure.
 Emigració a fi de trobar feina
 Aprenentatge a fi de millorar l’actual
situació econòmica
 Viatges per raons professionals o de
lleure

13. 3.1.5. LA MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA
És la que provoca que l’individu adopti una
determinada actitud.
– La necessitat (per raons de treball, etc.)
– L’afany de millora en el coneixement
d’una llengua per raons pràctiques (llegir
en aquesta llengua, poder visitar el país,
etc.)
– La competitivitat
–…

14. 3.1.6. LA MOTIVACIÓ INTRÍNSECA
Provocada pel mateix individu.
 Necessitat interna i personal (plaer,
cultura, etc.)
 Satisfacció provocada per la realització
d’una activitat
 Afany per aconseguir una fita
…

15. 3.1.7. MOTIVACIONS I MOTIVACIÓ
Motivació
integradora
Motivació MOTI Motivació
instrumental
VACIÓ intrínseca
Motivació
extrínseca

16. 3.1.8. LA GESTIÓ DE LA MOTIVACIÓ
Motivar Conservar
Factors de motivació Factors de conservació
Procés de motivació Procés de conservació

17. 3.2. LA PERSONALITAT DE L’ALUMNE
Aspectes de la personalitat que influeixen en
l'aprenentatge d’una L2:
 Ansietat: por, dubte o preocupació
 Extraversió: interacció amb el grup classe
(l’alumne assumeix riscos conversacionals)
 Introversió:interiorització individual
(l’alumne evita assumir riscos conversacionals)

18. 3.3. ASPECTE COGNITIU: APTITUD
 En l'àmbit general, aptitud és el temps
necessari per aprendre o per arribar a un cert
nivell competencial.
 Enl’aprenentatge d’una L2, segons Carroll
(1962), l’aptitud consta de quatre habilitats:
 Codificació fonètica
 Sensibilitat gramatical
 Aprenentatge memorístic
 Aprenentatge inductiu

19. 3.4. LA GESTIÓ DE LA PERSONALITAT
I L’APTITUD
 Crearentorns acollidors: oferir comprensió,
control de l’ansietat.
 Evitar situacions puntuals estressants.
 Fomentar la participació dels alumnes
introvertits.
 Detectar les mancances aptitudinals de
l’alumnat i oferir recursos per millorar l’aptitud.

20. 4. CONCLUSIONS
 L’aula és una autèntica petita comunitat on
els alumnes aprenen a conviure i el professor
ha de gestionar els petits conflictes que
sorgeixin.
 L’atenció a la diversitat de l’alumnat és un
procés de recerca i millora que mai s’acaba.
 S’hade crear un context d’aprenentatge
flexible que faciliti l’autonomia de l’alumnat i
la seva participació.

21. Per ajustar la programació a les necessitats
del grup, el docent haurà de:
 Adequar els objectius a les característiques
dels diversos alumnes i preveure activitats
amb diferents graus de complexitat.
 Gestionar
els grups, les rutines i els
comportaments.
 Crear
un bon clima d’aula que faciliti la
convivència.

22. La majoria de continguts permeten aproximacions
diverses i aprenentatges diferents, per tant, el
docent haurà de procurar:
 Identificar les activitats més adequades per a cada
alumne.
 Planificar
estratègies didàctiques que facilitin la
participació de l’alumnat.
 Diversificar procediments d’avaluació.
 Planificar mesures de reforç de les matèries que
resultin insuficients per a determinats alumnes.

23. MARC EUROPEU DE REFERÈNCIA
Sobre l'activitat comunicativa dels usuaris o aprenents
no només influeixen els seus coneixements, la seva
capacitat de comprendre i les seves habilitats, sinó
també factors personals lligats a la pròpia personalitat
i caracteritzats per les actituds, les motivacions, els
valors, les creences, els seus estils cognitius i els trets de
la personalitat que contribueixen a la seva identitat
personal .
Marc europeu, 2003, p. 127

24. 5. BIBLIOGRAFIA
 Carroll, J. B. (1962). Citat a: Solé i Sanosa, M. Mercè (coord.). Metodologia de
l’ensenyament de la llengua catalana. Mòdul 2, p. 23. UOC, 2005
 Deci, R.; Ryan, M.D. The what and why of global pursuits: human needs and the self-
determination of behaviour. Psichological inquiry 11 (4), 2000, p. 227-268.
 Deci, R.; Ryan, M.D. Handbook of self-determination research. Rochester: The
University of Rochester Press, 2002.
 Dörney, Zoltán. Motivational strategies in the language classroom. Cambridge:
Cambridge University, 2001.
 Gardner, Robert. Social psychology and second language learning: The role of attitudes
and motivation. Londres: Arnold, 1985.
 Lorenzo (2004). Citat a: Ramajo, Ana. La importancia de la motivación en el proceso de
adquisición de una lengua extranjera. Pàg. 19. Universitat Antonio de Nebrija, 2008.

25.  Mallart i Navarra, Joan. Fonamentació i didàctica de la motivació a l'àmbit de les
llengües. Barcelona: Revista catalana de pedagogia, 2007-2008, p. 105-129.
 Marquès Graells, Pere. Enseñanza de adultos. Barcelona: Departament de
Pedagogia Aplicada, Facultat d'Educació UAB, 2004 (última revisió
09/07/2005).
 Miquel, Lourdes. Reflexions sobre la metodologia d'ensenyament de llengua a
immigrants. Llengua i ús, núm. 34, 2005.
 Ramajo, Ana. La importancia de la motivación en el proceso de adquisición de una
lengua extranjera. Universitat Antonio de Nebrija, 2008.
 Solé i Sanosa, M. Mercè (coord.). Metodologia de l’ensenyament de la llengua
catalana. Mòdul 2. UOC, 2005
 XTEC. Currículum. Atenció a la diversitat. Aula. [consulta: octubre 2012]
http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat/aula