Descripció de les accions dutes a terme fruit del conveni entre el Ministerio de Medio Ambiente y Agua de Bolivia, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
Descripció de les accions dutes a terme fruit del conveni entre el Ministerio de Medio Ambiente y Agua de Bolivia, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
Josep Maria Tost , President de l'ACR+ i Director de l'ARC. Ponencia presentada al Seminari “El paper de les autoritats locals en l’economia circular” celebrat el 7/3/2017.
Projecte pilot de simbiosi industrial a Catalunya. Impulsat per Departament de Territori i Sostenibilitat, Agència de Residus de Catalunya, ajuntament de Manresa i Consorci del Bages per a la gestió de residus.
Ponència de Francesc Giró, Director de Planificació Estratègica presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Presentació de les polítiques del Govern de Catalunya en matèria d'economia verda i circular en la cloenda de la Green Week, projecte d’impuls a l’economia verda i l’economia circular en l’àmbit del Leader aplicat a les empreses del territori de la Catalunya Central.
1er cicle d'energia a la indústria.
4rta Jornada: Gestió, reutilització i revalorització de residus. Introducció a la simbiosi industrial.
Can Muntanyola
Participació a la taula d'Ecoeficiència de la jornada "La qualitat dels habitatges a Catalunya, mirant el futur" organitzada per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, on es va debatre com repensar i actuar sobre els habitatges i els edificis incorporant la qualitat ambiental al llarg del seu cicle de vida, com a element clau per a la millora de la qualitat de vida dins i fora dels mateixos.
Josep Maria Tost , President de l'ACR+ i Director de l'ARC. Ponencia presentada al Seminari “El paper de les autoritats locals en l’economia circular” celebrat el 7/3/2017.
Projecte pilot de simbiosi industrial a Catalunya. Impulsat per Departament de Territori i Sostenibilitat, Agència de Residus de Catalunya, ajuntament de Manresa i Consorci del Bages per a la gestió de residus.
Ponència de Francesc Giró, Director de Planificació Estratègica presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Presentació de les polítiques del Govern de Catalunya en matèria d'economia verda i circular en la cloenda de la Green Week, projecte d’impuls a l’economia verda i l’economia circular en l’àmbit del Leader aplicat a les empreses del territori de la Catalunya Central.
1er cicle d'energia a la indústria.
4rta Jornada: Gestió, reutilització i revalorització de residus. Introducció a la simbiosi industrial.
Can Muntanyola
Participació a la taula d'Ecoeficiència de la jornada "La qualitat dels habitatges a Catalunya, mirant el futur" organitzada per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, on es va debatre com repensar i actuar sobre els habitatges i els edificis incorporant la qualitat ambiental al llarg del seu cicle de vida, com a element clau per a la millora de la qualitat de vida dins i fora dels mateixos.
Ponència de Josep Maria Tost, director de l'ARC, presentada en el marc de la Jornada: "Estrategias regionales de Economia Circular" celebrada el 3 de novembre de 2015 i organitzada per Confederación de Empresarios de Navarra.(CEN)
El paper de la recolllida selectiva de la fracció orgànica en una economia circular ponència de Gisela Sommer , tècnica de l'Agència de Residus de Catalunya en una Conferència sobre Gestió de Residus a l’Economia Circular, organitzada per la European Academy for Taxes, Economics & Law a Berlin, 12 i 13 de maig de 2016.
Ponéncia presentada per Francesc Giró i Marti Madorell de l'Agència de Residus de Catalunya a "Landfill mining conference" celebrada a Atenas el 24 i 25 de setembre de 2015
Presentació de la Jornada sobre l'Avanprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic, del passat 7 d'octubre de 2014, a càrrec del Sr. Salvador Samitier, Cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
La jornada va tenir lloc a la seu de Barcelona del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya.
En l’actual context d’emergència climàtica, Barcelona ha de donar una resposta contundent i ha d’estar a l’alçada del que el món científic alerta i del que la ciutadania reclama. Per això Barcelona pretén ser neutre en carboni l’any 2050. I per això ha començat a caminar, però per assolir aquest objectiu cal fer més, millor, diferent i més ràpid.
Amb la voluntat d’accelerar l’acció i la contribució de la ciutat a la reducció d’emissions globals, s’ha incrementat l’ambició, posant com a fita la reducció l’any 2030 d’un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle respecte els valors de 1992 [1] . Això implica reduir de l’ordre de 1.950.000 tones de gasos d’efecte hivernacle.
Aquests objectius, ambiciosos i que requereixen d’amplis esforços tant de les administracions com dels sectors econòmics i productius de la ciutat i de la ciutadania, són necessaris per tal de poder afrontar l’actual crisi climàtica. S’està parlant d’una transició profunda en tots els àmbits que tenen a veure amb la ciutat, el sistema productiu, les persones, com funcionem, com ens movem, etc. El repte és majúscul, però no actuar és massa arriscat.
Si els compromisos europeus i internacionals incrementen l’ambició, Barcelona es compromet a intensificar encara més l’acció per assolir-los.
Presentació de la Dra. María Gonçalves, investigadora associada de Barcelona Supercomputing
Centeren, el marc de la jornada de presentació de l' Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya.
Es tracta d’una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació ciutadana en la lluita contra l’escalfament de la Terra. El Pacte ha nascut després d’un procés no formal de consultes amb moltes ciutats europees. Consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables.
Com pot adaptar-se Catalunya al canvi climàtic? Intervenció de Gabriel Borràs, responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en la celebració del segon aniversari de l’entrada en vigor del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic a Andorra
Presentació de Mireia Cañellas en el marc de la jornada "Estratègies Empresarials de Compres Responsables i Economia Circular" organitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat i el Club de Excelencia en Sostenibilidad, el 29 de juny de 2016 a Barcelona
Presentació de Salvador Samitier, Director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de Catalunya, en el marc de la jornada Reptes i oportunitats del canvi climàtic per a les empreses catalanes.
Presentació realitzada per Carles Ibáñez (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Presentació de Gabriel Borràs, de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la DG de Polítiques Ambientals, el 6 de febrer al Museu Colet de Barcelona. l'Indicador global és el primer document capaç d'avaluar i quantificar el grau d'adaptació de Catalunya al canvi climàtic.
Optimització de l'emissió dels gasos amb efecte d'hivernacle als arrossars de...ICGCat
Presentació realitzada per Maite Martínez i Marc Viñas (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire (resum)mireiasegui
A summary of the Improvement air quality plan of Catalonia (2015-2020) by the Generalitat de Catalunya.
Un resum del ´Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire de Catalunya (2015-2020), de la mà de la Generalitat de Catalunya.
Presentació de Jordi Fàbrega, Primer tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Girona en el marc de la jornada Com pot adaptar-se el món local als impactes del canvi climàtic? Els Plans Municipals d'Adaptació al Canvi Climàtic. Barcelona, 25 de març de 2014.
Habits sostenibles i reducció de consums
Quin impacte ambiental té la meva feina?
Algunes pautes i recomanacions
Què fa l’Ajuntament de Barcelona?
Què pots fer tu?
Els divendres de Lesseps 27/02/2015
Similar to La gestió de residus i la lluita contra el canvi climàtic al PRECAT20. Francesc Giró. (20)
Ponència de Marta Vila i Gemma Nohales, Agència d'Ecologia Urbana, presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Ponència de Xavier González, de l'Hospital de la Vall d'Hebron, presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Ponència de David Mascort, Ajuntament de Vilablareix, presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Ponència de Josep Maria Tost, Director de l'ARC , presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Ponència de Carlos Vàzquez, de l'Ajuntament de Barcelona presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Ponència d'Esther Fanlo, de l'Ajuntament de LLeida,presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018.
Explicació sobre la complimentació del nou annex de la Declaració Anual de Residus Industrials de Gestors (DARIG) per a gestors de residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE)
4. PRECAT 20 – SITUACIÓ ACTUAL
• 2012‐2013. Elaboració
• Des 2013. Aprovació CD ARC
• Feb‐Mar 2014. Procés Participatiu
• Abr 2014. Aprovació CD ARC
• Mai 2015. Acord de Govern
• 3‐XI a 28‐XII 2015. Exposició Pública
• ... continua tramitació
5. PRECAT 20 – PRINCIPIS
• La gestió dels residus té efectes sobre
el canvi climàtic.
• Una gestió inadequada pot contribuir a
l’augment de les emissions de gasos
d’efecte hivernacle (el metà procedent
dels abocadors; el CO2 de les flotes de
recollida i transport de residus, etc.).
• En canvi, una gestió adequada pot
contribuir de manera efectiva a la
mitigació del canvi climàtic (millorant
l’eficiència de les recollides i transports
a les plantes; minimitzant l’abocament
de residus biodegradables; disminuint
la demanda energètica per l’extracció i
processament de materials verges a
partir del reciclatge; etc.)
7. PRECAT 20 – OBJECTIUS ESTRATÈGICS
1. Potenciar la gestió dels residus com a recursos.
2. Contribuir, des d’una perspectiva de cicle de vida, a la lluita
contra el canvi climàtic i altres impactes associats a la gestió de
residus i a l’ús de recursos.
3. Protegir el sòl com a medi bàsic i recurs de caràcter no renovable.
4. Reduir la generació de residus, impulsant la prevenció i particularment la reutilització.
5. Fomentar la preparació per a la reutilització de residus.
6. Incrementar la valorització del conjunt de residus, particularment la valorització
material, des d’una òptica de l’economia circular i baixa en carboni.
7. Suprimir progressivament la disposició de residus valoritzables.
8. Impulsar el sector català dels residus com un referent tècnic, econòmic i legal.
9. Disposar d’una xarxa d’infraestructures de gestió de residus adaptada a les necessitats
territorials, econòmiques i tècniques de Catalunya.
10. Fer transparent i sostenible econòmicament la gestió de residus.
8. PRECAT 20 – SUBOBJECTIUS DE
CARÀCTER GENÈRIC
[2a.1] Reduir l’impacte de la petjada de carboni associada a la gestió de residus
i a l’ús dels recursos a Catalunya en un 30% respecte de l’existent l’any
2012.
[2a.2] Tenir en compte l’anàlisi de cicle de vida (ACV) i en particular la petjada
de carboni en la gestió de residus, de manera que es prioritzin aquelles
solucions amb menors emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
[2a.3] Incrementar, com a mínim, al 60% l’eficiència de captació de biogàs als
dipòsits controlats de Catalunya i maximitzar‐ne la seva valorització
energètica.
[2a.4] Millorar l’eficiència energètica tant en les instal∙lacions de gestió de
residus, com en la resta d’etapes de la gestió dels residus.
[2a.5] Considerar tots els altres impactes rellevants (transferència de contaminants entre els diferents
vectors ambientals, impacte odorífer, etc.) associats al transport i la gestió de residus.
[2a.6] Evitar tot tipus d’abocament incontrolat de residus sobre qualsevol medi (sòl, aigua –
continental o marina–), posant un èmfasi especial a la brossa marina.
Estimem que més del 40% dels objectius operatius del PRECAT20 podrien tenir una
incidència significativa positiva en la mitigació del canvi climàtic.
9. PRECAT 20 – ACTUACIONS
• [ACT‐014]. Desenvolupament d’una prova pilot de mineria d’abocador.
• [ACT‐015]. Optimització del consum energètic de les infraestructures.
• [ACT‐016]. Reconeixement de l'estalvi d'emissions derivat de la millora en la gestió de
residus en cada àmbit territorial.
• [ACT‐017]. Establiment d'indicadors de mesura de les emissions de GEH dels residus.
• [ACT‐018]. Avaluació de l’eficiència de captació i tractament del biogàs als dipòsits
controlats.
• [ACT‐019] [ACT‐020]. Establiment d’obligacions legals i d’incentius econòmics per
incrementar l’eficiència de captació i tractament del biogàs als dipòsits
controlats
• [ACT‐072]. Valoració dels beneficis ambientals associats a l’ús del compost
• [ACT‐096]. Ajuts per al foment de la recollida selectiva de la FORM i la fracció vegetal.
• [ACT‐112]. Limitació de l'entrada de residus biodegradables als dipòsits controlats.
• [ACT‐134]. Desenvolupament de centres logístics i de transferència de residus
• [ACT‐144]. Implantació d’instal∙lacions de valorització de rebuig ric en carboni.
10. PRECAT 20 – ACTUACIONS
• [ACT‐014]. Desenvolupament d’una prova pilot de mineria d’abocador.
• [ACT‐015]. Optimització del consum energètic de les infraestructures.
• [ACT‐016]. Reconeixement de l'estalvi d'emissions derivat de la millora en la gestió de
residus en cada àmbit territorial.
• [ACT‐017]. Establiment d'indicadors de mesura de les emissions de GEH dels residus.
• [ACT‐018]. Avaluació de l’eficiència de captació i tractament del biogàs als dipòsits
controlats.
• [ACT‐019] [ACT‐020]. Establiment d’obligacions legals i d’incentius econòmics per
incrementar l’eficiència de captació i tractament del biogàs als dipòsits
controlats
• [ACT‐072]. Valoració dels beneficis ambientals associats a l’ús del compost
• [ACT‐096]. Ajuts per al foment de la recollida selectiva de la FORM i la fracció vegetal.
• [ACT‐112]. Limitació de l'entrada de residus biodegradables als dipòsits controlats.
• [ACT‐134]. Desenvolupament de centres logístics i de transferència de residus
• [ACT‐144]. Implantació d’instal∙lacions de valorització de rebuig ric en carboni.
Actuacions en curs
17. PRECAT 20 – [ACT‐014] Desenvolupament d’una
prova pilot de mineria d’abocador.
Resultats del test de
producció de biogàs de
mostres procedents de
Clariana de Cardener.
• Després de 43 dies
d’incubació, la reducció
de producció de biogàs
s’ha reduït en un 47%
• El valor als 100 dies es
pren generalment com la
màxima producció de
biogàs que pugui tenir el
residu.Centre Tecnològic BIO‐GLS (UAB)
‐47 %
Procés 21 dies