Ciutats, clima i geoinformació: un laboratori d'innovació i capacitacióICGCat
Presentació realitzada per Jordi Corbera (ICGC, codirector del Màster en Geoinformació) a la sessió informativa del Màster en Geoinformació (17/05/2016)
Habits sostenibles i reducció de consums
Quin impacte ambiental té la meva feina?
Algunes pautes i recomanacions
Què fa l’Ajuntament de Barcelona?
Què pots fer tu?
Els divendres de Lesseps 27/02/2015
El paper del verd urbà, els espais naturals protegits i els mosaics agroforestals per a la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
Autor: Enric Tello (Departament d’Història i Institucions Econòmiques, Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona)
Estudi sobre l'Economia Verda a Barcelona: síntesi de resultats. Presentació d'un conjunt d'indicadors de l'economia verda a l'àrea de Barcelona, per tal de conèixer la seva dimensió i evolució.
Ciutats, clima i geoinformació: un laboratori d'innovació i capacitacióICGCat
Presentació realitzada per Jordi Corbera (ICGC, codirector del Màster en Geoinformació) a la sessió informativa del Màster en Geoinformació (17/05/2016)
Habits sostenibles i reducció de consums
Quin impacte ambiental té la meva feina?
Algunes pautes i recomanacions
Què fa l’Ajuntament de Barcelona?
Què pots fer tu?
Els divendres de Lesseps 27/02/2015
El paper del verd urbà, els espais naturals protegits i els mosaics agroforestals per a la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
Autor: Enric Tello (Departament d’Història i Institucions Econòmiques, Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona)
Estudi sobre l'Economia Verda a Barcelona: síntesi de resultats. Presentació d'un conjunt d'indicadors de l'economia verda a l'àrea de Barcelona, per tal de conèixer la seva dimensió i evolució.
El Pla Natura Barcelona 2021-2030 consisteix en una estratègia a deu anys vista, estructurada en tres eixos i dos
àmbits transversals i un total de vint accions i cent projectes, amb un primer Programa d’acció 2021-2025 sota el
qual s’executaran deu projectes prioritaris, també anomenats tractor.
És una mesura de govern presentada al Consell Plenari del mes de setembre de 2021.
En l’actual context d’emergència climàtica, Barcelona ha de donar una resposta contundent i ha d’estar a l’alçada del que el món científic alerta i del que la ciutadania reclama. Per això Barcelona pretén ser neutre en carboni l’any 2050. I per això ha començat a caminar, però per assolir aquest objectiu cal fer més, millor, diferent i més ràpid.
Amb la voluntat d’accelerar l’acció i la contribució de la ciutat a la reducció d’emissions globals, s’ha incrementat l’ambició, posant com a fita la reducció l’any 2030 d’un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle respecte els valors de 1992 [1] . Això implica reduir de l’ordre de 1.950.000 tones de gasos d’efecte hivernacle.
Aquests objectius, ambiciosos i que requereixen d’amplis esforços tant de les administracions com dels sectors econòmics i productius de la ciutat i de la ciutadania, són necessaris per tal de poder afrontar l’actual crisi climàtica. S’està parlant d’una transició profunda en tots els àmbits que tenen a veure amb la ciutat, el sistema productiu, les persones, com funcionem, com ens movem, etc. El repte és majúscul, però no actuar és massa arriscat.
Si els compromisos europeus i internacionals incrementen l’ambició, Barcelona es compromet a intensificar encara més l’acció per assolir-los.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la Jornada de valoració de la COP26 de Glasgow organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a l’auditori del Palau de la Generalitat.
Es tracta d’una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació ciutadana en la lluita contra l’escalfament de la Terra. El Pacte ha nascut després d’un procés no formal de consultes amb moltes ciutats europees. Consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables.
Presentació de la Jornada sobre l'Avanprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic, del passat 7 d'octubre de 2014, a càrrec del Sr. Salvador Samitier, Cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
La jornada va tenir lloc a la seu de Barcelona del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya.
El Pla Natura Barcelona 2021-2030 consisteix en una estratègia a deu anys vista, estructurada en tres eixos i dos
àmbits transversals i un total de vint accions i cent projectes, amb un primer Programa d’acció 2021-2025 sota el
qual s’executaran deu projectes prioritaris, també anomenats tractor.
És una mesura de govern presentada al Consell Plenari del mes de setembre de 2021.
En l’actual context d’emergència climàtica, Barcelona ha de donar una resposta contundent i ha d’estar a l’alçada del que el món científic alerta i del que la ciutadania reclama. Per això Barcelona pretén ser neutre en carboni l’any 2050. I per això ha començat a caminar, però per assolir aquest objectiu cal fer més, millor, diferent i més ràpid.
Amb la voluntat d’accelerar l’acció i la contribució de la ciutat a la reducció d’emissions globals, s’ha incrementat l’ambició, posant com a fita la reducció l’any 2030 d’un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle respecte els valors de 1992 [1] . Això implica reduir de l’ordre de 1.950.000 tones de gasos d’efecte hivernacle.
Aquests objectius, ambiciosos i que requereixen d’amplis esforços tant de les administracions com dels sectors econòmics i productius de la ciutat i de la ciutadania, són necessaris per tal de poder afrontar l’actual crisi climàtica. S’està parlant d’una transició profunda en tots els àmbits que tenen a veure amb la ciutat, el sistema productiu, les persones, com funcionem, com ens movem, etc. El repte és majúscul, però no actuar és massa arriscat.
Si els compromisos europeus i internacionals incrementen l’ambició, Barcelona es compromet a intensificar encara més l’acció per assolir-los.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la Jornada de valoració de la COP26 de Glasgow organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a l’auditori del Palau de la Generalitat.
Es tracta d’una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació ciutadana en la lluita contra l’escalfament de la Terra. El Pacte ha nascut després d’un procés no formal de consultes amb moltes ciutats europees. Consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables.
Presentació de la Jornada sobre l'Avanprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic, del passat 7 d'octubre de 2014, a càrrec del Sr. Salvador Samitier, Cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
La jornada va tenir lloc a la seu de Barcelona del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya.
Josep Maria Tost , President de l'ACR+ i Director de l'ARC. Ponencia presentada al Seminari “El paper de les autoritats locals en l’economia circular” celebrat el 7/3/2017.
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha iniciat els treballs tècnics per a l'elaboració de l'ESCACC 2021-2030, el marc estratègic de referència en les polítiques d'adaptació al canvi climàtic de Catalunya, previst a la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.
L’adaptació als impactes del canvi climàtic és l’altre pilar de les polítiques climàtiques i, a diferència de la mitigació, té un caràcter més local. L'adaptació és la capacitat d'ajust dels sistemes naturals o humans al canvi climàtic i als seus impactes per a moderar-ne els danys o aprofitar-ne les oportunitats, és a dir, la capacitat de reduir la nostra vulnerabilitat (social, territorial, econòmica, ambiental) als impactes i els riscos derivats del canvi climàtic.
Una de les finalitats de la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, de canvi climàtic és, precisament, reduir la vulnerabilitat de la població, dels sectors socioeconòmics i dels ecosistemes terrestres i marins davant els impactes adversos del canvi climàtic, i també crear i reforçar les capacitats nacionals de resposta a aquests impactes.
La nova Estratègia Catalana d’Adaptació al canvi climàtic 2021-2030 substituirà l’actualment vigent ESCACC 2012-2020, i tal com preveu la Llei de canvi climàtic, esdevindrà el marc estratègic de referència de l'adaptació al canvi climàtic a Catalunya.
En el marc d'aquests treballs previs, el Servei Meteorològic de Catalunya ha elaborat les noves projeccions climàtiques regionalitzades a 2030 i 2050 i l'Oficina ha portat a terme junt amb la Direcció General de Participació Ciutadana, un procés participatiu de la nova ESCACC.
El Programa d'impuls a la generació d'energia solar a Barcelona és l'eina que ha de permetre potenciar el nombre d'instal·lacions renovables a la ciutat, tant en espais i cobertes públiques com en privades. L'objectiu és assolir nivells màxims d'autoproducció i autoconsum, és a dir, que la ciutadania pugui generar si no tota, una part important de l'energia que necessita per cobrir les seves necessitats.
Presentació realitzada per Carles Ibáñez (IRTA) a la jornada "La lluita contra el canvi climàtic al Delta de l'Ebre: mesures d'adaptació i mitigació" (25/05/2018)
Estudi sobre l'economia verda a Barcelona presentat en les jornades sobre economia verda i circular de Barcelona Activa el 13/01/2015. En el marc de les jornades es fa el cicle de xerrades ''Repensant l'economia de Barcelona''.
Similar to Informe Compromís de Barcelona pel Clima (20)
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
El mes de febrer de 2021 es va presentar al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona la Mesura de govern d’innovació social (a partir d’ara, MdG o mesura). Una iniciativa que comprèn 35 actuacions adreçades a donar una empenta a la innovació social i millorar la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques socials municipals i l’accés de la ciutadania als serveis socials municipals, en un context marcat per la crisi social provocada per la pandèmia
de la covid-19 i el canvi sobrevingut de les relacions entre l’Administració pública i els i les ciutadanes. Aquesta mesura estableix sinergies amb la Mesura de govern de l’estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·ligència artificial (2021).
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Informe Compromís de Barcelona pel Clima
1. 1
Informe a la Comissió d’Ecologia, Mobilitat i
Urbanisme: procés d’elaboració del
Compromı́s de Barcelona pel Clima
2. 2
ÍNDEX DE CONTINGUTS
PRESENTACIÓ .........................................................................................................................3
EL CANVI CLIMÀTIC A BARCELONA. SITUACIÓ ACTUAL .......................................................................4
ELS COMPROMISOS INTERNACIONALS ADQUIRITS PER L’AJUNTAMENT ..................................................6
EL COMPROMÍS CIUTADÀ PER LA SOSTENIBILITAT I EL CANVI CLIMÀTIC ..................................................7
EL COMPROMÍS DE BARCELONA PEL CLIMA ....................................................................................9
A. Grup de treball amb la xarxa de signants del CCS:............................................................ 9
B. Trobada “Fem Xarxing pel Clima” ..................................................................................... 9
C. Grup de treball municipal: Taula pel Clima....................................................................... 9
D. Formulació del Compromís de Barcelona pel Clima ....................................................... 10
E. Presència de Barcelona a París i presentació del Compromís de Barcelona pel Clima... 10
F. Visibilitat i suport a altres iniciatives ciutadanes pel Clima ............................................ 10
3. 3
PRESENTACIÓ
Enguany la ciutat de París serà l’amfitriona de la 21a Conferència de les Parts de la Convenció
Marc sobre Canvi Climàtic, la COP21 per les seves sigles en anglès. Es tracta de la sessió anual
que realitzen els 196 estats de les Nacions Unides que han ratificat la Convenció, els quals
constitueixen les “parts” interessades. La COP21 afronta la necessitat d’assolir un nou acord
internacional sobre el clima, aplicable a tots els països, amb l’objectiu de mantenir
l’escalfament global per sota dels 2°C.
Amb motiu de la COP21, l’Ajuntament de Barcelona es proposa fer explícit el compromís de la
ciutat en la lluita contra el canvi climàtic. Un compromís que no és només de l’Ajuntament,
sinó també de les organitzacions ciutadanes implicades des de fa temps en treballar per aquest
objectiu. El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 ja inclou objectius i línies
d’acció relatius a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, per la qual cosa es pren
com a punt de partida i referència.
Ara, el Compromís de Barcelona pel Clima, reafirmarà els compromisos municipals ja adquirits
(Pacte d’Alcaldes, Alcaldes per l’Adaptació) i farà un pas més, concretant, juntament amb les
organitzacions ciutadanes, un full de ruta a curt termini.
4. 4
El canvi climàtic a Barcelona. Situació actual
Barcelona fa anys que està compromesa en la lluita contra el canvi climàtic, per això la gestió
energètica, la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, l’adaptació, la qualitat
de l’aire i la pobresa energètica són prioritats en l’agenda política de la ciutat.
Barcelona arrossega els mateixos problemes d’arrel que moltes altres ciutats: el consum
energètic, tot i ser relativament baix a nivell individual (per càpita), si es compara amb el
d’altres ciutats, segueix sent globalment elevat i l’origen d’aquesta energia consumida,
millorable.
La tendència dels darrers anys en consum d’energia final ha estat a l’alça. Així es va passar de
consumir 15.664,78 GWh l’any 1999 a consumir 16.782 GWh el 2012, tot i que si parlem de
valors per càpita, la tendència és a consumir de manera més eficient, ja que l’any 1999 el
consum d’energia per habitant era de 10,60 MWh/any, mentre que l’any 2012 aquest consum
era de 10,35 MWh/any.
L’energia consumida a Barcelona es reparteix força equitativament entre els sectors domèstic
(amb un 29,3%) i comercial i serveis (amb un 29,0%). La resta és consumida per la indústria
(17,8%), el transport (22,8%) i altres (1,0%).
L’any 2012 el nivell d’autosuficiència a la ciutat, és a dir l’energia generada a partir de recursos
locals (renovables i residuals) respecte a l’energia total consumida, va ser del 2,08%. Les
energies renovables provenien de: 49% de l’energia solar tèrmica, 10% de l’energia solar
fotovoltaica, 32% de biogàs, 2% de minihidràulica i 8% de biomassa.
Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, Barcelona se situa entre les ciutats
del món occidental amb menors emissions per càpita. Els esforços per fer front al canvi
climàtic, amb mesures d’eficiència i estalvi energètic i de potenciació de les energies
renovables, sumat a un mix elèctric força baix en terme d’emissions comparativament amb el
d’altres països, es veuen recompensats amb baixos nivells d’emissions. L’any 2012 Barcelona
va emetre un total de 3.690.037 tones de CO2 equivalent que representen 2,28 tones de CO2
equivalent per càpita, força per sota de les emissions de l’any 1999, que van ser de 3,19 tones
de CO2 equivalent.
5. 5
Barcelona s’enfronta a riscos creixents derivats del canvi climàtic. Les ciutats són altament
vulnerables als riscos per l’elevada densitat de població i de serveis que concentren. Es fa difícil
quantificar el risc a llarg termini, però els costos econòmics i personals derivats de l’augment
dels riscos associats al canvi climàtic poden ser molt alts.
Els principals riscos que es preveuen, alguns dels quals s’han començat a percebre, són:
augment del nivell del mar, amb una estimació de que per cada centímetre que puja el nivell
del Mediterrani es perd un metre de platja; augment de la temperatura, especialment a l’estiu,
amb més episodis d’onades de calor; canvi en el règim de precipitacions, en què els aiguats i
les sequeres seran més freqüents i severs.
El canvi climàtic planteja nous reptes per a la ciutat. Alguns d’aquests reptes són:
• sobre la salut de les persones, per l’increment de les onades de calor que pot provocar
afeccions cardíaques, respiratòries i al·lèrgiques;
• sobre el patrimoni natural i els recursos, per un increment dels incendis i per canvis de
patrons en la demanda d’aigua i d’energia;
• sobre el litoral per l’erosió provocada per les llevantades;
• sobre les activitats econòmiques, per una distribució diferent al llarg de l’any dels
turistes a la Mediterrània;
• sobre les infraestructures de sanejament, per l’increment de pluges torrencials que
superin la capacitat de càrrega de les depuradores.
6. 6
Els compromisos internacionals adquirits per l’Ajuntament
L’Ajuntament ha adquirit diversos compromisos de caràcter internacional per fer front al canvi
climàtic, que ha traduït en diversos plans i programes:
Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per a l’Energia Sostenible – PAES de la Unió Europea
(en anglès: Covenant of Mayors: Committed to local Sustainable Energy),
comprometent-se a elaborar un Pla d’Acció d’Energia Sostenible per tal de reduir l’any
2020 les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un 20% respecte un any de
referència, en aquest cas, el 2008. La data signatura fou el 19 de novembre de 2008, i
l’horitzó és el 2020. El Pla que dóna compliment al PAES és el Pla d’Energia, Canvi
climàtic i Qualitat de l’Aire 2011-20-PECQ) i l’objectiu específic assumit és la reducció
d’un 23% de les emissions per càpita de GEH (Gasos amb Efecte d’Hivernacle) referent
als serveis municipals.
Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Adaptació de la Unió Europea (Mayors Adapt).
Signatura realitzada el 19 de setembre de 2014, comprometent-se a elaborar un Pla de
Resiliència i Adaptació al Canvi Climàtic en un període de 2 anys.
Compact of Mayors. L’any 2015 Barcelona s’ha sumat a aquesta coalició de ciutats
d’arreu del planeta implicades en la mitigació i adaptació al canvi climàtic. Els seus
objectius estan alineats amb els compromisos ja assumits en els Pactes d’Alcaldes a
nivell europeu.
Declaració i Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de suport al
Comunicat de Lima. En ocasió de la 15a Assemblea de la Xarxa celebrada a Barcelona,
el passat 11 de març de 2015 l’Ajuntament va signar aquests documents per un acord
global post-2015 sobre clima, inclusiu i ambiciós.
7. 7
El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat i el canvi climàtic
El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 (nascut del moviment global Agenda 21)
és un marc de referència amb valor estratègic i voluntat inspiradora que posa de manifest el
ferm interès de les organitzacions ciutadanes i de l’Ajuntament de Barcelona per avançar
conjuntament cap a una visió compartida.
Consta de 10 Objectius, i per a cadascun d’ells, 10 línies d’acció. Ha estat subscrit per més de
760 organitzacions (empreses, associacions, col·legis professionals, sindicats, universitats, 342
escoles...) i pel propi Ajuntament.
Pel que fa a l’acció climàtica, inclou les següents línies d’acció:
OBJECTIU PRINCIPALS LÍNIES D’ACCIÓ VINCULADES AL CANVI CLIMÀTIC
1. Biodiversitat: del verd urbà a
la renaturalització de la ciutat
LA4. Potenciar els beneficis ambientals i socials del verd urbà: la qualitat ambiental (acústica,
climàtica, atmosfèrica) i sensorial; la capacitat d’acollida dels espais verds (proximitat,
serveis), i el seu interès cultural i per a l’educació i la recreació.
LA10. Gestionar el verd amb criteris d’eficiència en l’ús de recursos naturals i utilitzar
productes de baix impacte sobre el medi ambient i la salut. Seleccionar espècies en funció
dels serveis que proporcionen i de la seva adaptabilitat.
2. Espai públic i mobilitat: del
carrer per circular al carrer per
viure-hi
LA5. Promoure i optar per una mobilitat segura, sostenible i activa, augmentant els
desplaçaments realitzats en modes no motoritzats. Fomentar la mobilitat a peu augmentant,
ordenant i millorant la superfície destinada als vianants i proporcionant més informació i
senyalització; també per als més petits, amb la implantació i la millora dels camins escolars.
4. Ciutat eficient, productiva i
d’emissions zero: de la
Barcelona tecnològica a la
Barcelona intel·ligent
LA3. Regenerar la ciutat construïda a través de la rehabilitació energètica dels edificis i els
habitatges, començant pels edificis públics. Aïllar tèrmicament els edificis, millorar les
instal·lacions tèrmiques i d’il·luminació, utilitzar equips eficients, produir energia en el
mateix edifici. Assessorar la ciutadania sobre com fer-ne un ús responsable.
LA5. Estalviar recursos naturals i aconseguir la màxima eficiència en la seva producció,
distribució i ús, en especial de l’aigua i l’energia.
LA6. Aprofitar al màxim els recursos energètics locals, prioritzant les energies netes i
renovables en diferents àmbits, especialment als edificis i al transport.
LA7.Implantar el vehicle elèctric i altres vehicles nets i menys sorollosos, prioritzant les fonts
d’energia renovable. Proveir les infraestructures necessàries i accelerar la reconversió
progressiva de flotes de transport públic i flotes captives, així com del vehicle privat.
5. Ús racional dels recursos: de
la societat del consum al consum
responsable
LA4. Fer un consum responsable de béns i serveis: consum col·laboratiu, comerç just, comerç
de proximitat (concepte del quilòmetre zero), productes alimentaris locals i de temporada,
ecològics i saludables, productes genuïns i artesanals de qualitat.
6. Bon govern i responsabilitat
social: de la intervenció sectorial
a la coordinació efectiva
LA1. Fer una excel·lent gestió dels recursos (econòmics, humans, materials i naturals).
7. Benestar de les persones: de
la ciutat acollidora a la societat
cohesionada
-
8. Progrés i desenvolupament:
de la preocupació per la
sostenibilitat a una economia
que s’hi fonamenti
LA4. Evolucionar cap a una economia baixa en emissions, prioritzant la reducció del consum
d’energia i impulsant l’ús d’energies renovables amb menys impacte.
9. Educació i acció ciutadana: de
la conscienciació a la
coresponsabilització amb
coneixement de causa
LA1. Estendre la cultura de la sostenibilitat a tota la ciutadania. Avançar de la informació al
coneixement i a l’acció responsable, individualment i col·lectivament. Predicar amb
l’exemple.
10. Resiliència i responsabilitat
planetària: de la resposta
puntual a l’acció global
LA1. Millorar la capacitat d’acció proactiva i preventiva per disminuir la vulnerabilitat.
Governança i gestió integral de riscos.
LA2. Protegir el clima. Comptabilitzar, prevenir i minimitzar les emissions d’efecte
d’hivernacle. En el cas que no es puguin reduir a zero, recórrer a la compensació.
8. 8
LA3. Prevenir i gestionar les conseqüències del canvi climàtic: adaptar les infraestructures,
garantir la disponibilitat d’aigua, minimitzar els efectes sobre la salut, seleccionar espècies
vegetals adequades, etc.
LA4. Caminar cap a l’autosuficiència energètica: reduir el consum d’energia i augmentar
l’aportació d’energia renovable local per garantir-ne el subministrament.
LA7. Minimitzar la petjada ecològica sobre el planeta: mar, zones humides, rius, boscos,
atmosfera. Responsabilització de la ciutat respecte als seus impactes globals.
LA8. Mantenir el posicionament de la ciutat a escala internacional pel seu compromís amb la
sostenibilitat. De manera especial, impulsar i liderar les polítiques sostenibilistes en l’àmbit
mediterrani.
LA9. Cooperar amb altres ciutats i ciutadanies. Promoure la justícia social global fomentant
la coresponsabilitat planetària.
9. 9
El Compromís de Barcelona pel Clima
Prenent el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 com a punt de partida i
referència, es pretén reafirmar els compromisos ja adoptats i fer un pas més a nivell municipal
i amb la xarxa de signants, amb l’objectiu d’establir prioritats i dotar-se d’un full de ruta per a
contribuir a la reducció d’emissions i a l’adaptació al canvi climàtic.
Així, l’Ajuntament i la ciutadania es comprometen junts i els uns amb els altres, cadascú en el
seu propi àmbit, i sumem les iniciatives per desenvolupar un Compromís de Barcelona pel
Clima
A. Grup de treball amb la xarxa de signants del CCS:
Per treballar amb la xarxa de signants del Compromís, es crea un Grup de treball d’Energia i
Canvi Climàtic dins el Consell Ciutadà per la Sostenibilitat.
Es planteja cercar una resposta col·lectiva a la pregunta: A partir dels compromisos adquirits en
el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-1022, què fem davant del canvi climàtic? I més
específicament: Quines són les prioritats, els reptes i el full de ruta a seguir durant els propers 2
anys? El resultat esperat d’aquesta reflexió és arribar a definir alguns projectes per dur a terme
col·lectivament.
El grup de treball ha celebrat dues sessions entre setembre i mitjans d’octubre. En una trobada
oberta a totes les entitats ciutadanes a finals d’octubre es presentaran els projectes proposats
i es recolliran aportacions, i posteriorment es farà una darrera reunió del grup.
B. Trobada “Fem Xarxing pel Clima”
El dia 27 d’octubre, de 9 a 13 h, al Born Centre Cultural es convoca la trobada monogràfica
Fem Xarxing pel Clima!, on es convida àmpliament les entitats ciutadanes a participar.
Els continguts fonamentals de la trobada són:
• Ponències formatives sobre canvi climàtic.
• Intercanvi de recursos, iniciatives i bones pràctiques
• Presentació de les prioritats i dels projectes definits pel grup de treball. Deliberació i
aportacions
C. Grup de treball municipal: Taula pel Clima
A nivell municipal, de cara a impulsar també el treball realitzat en relació al canvi climàtic, es
crearà una Taula pel Clima, de caràcter permanent i interdepartamental per tal de:
• Avaluar i seguir les polítiques i els projectes de Canvi Climàtic (mitigació i adaptació)
• Desenvolupar i impulsar accions i projectes per la mitigació i l’adaptació al Canvi
Climàtic
• Divulgar i donar a conèixer tant internament com a la ciutadania els projectes que
s’estan treballant en aquest àmbit.
• Augmentar el grau d’informació que tenen els treballadors municipals sobre aquesta
temàtica.
10. 10
Un cop constituïda la taula es pretén designar 2-3 projectes de caràcter prioritari i transversal
per treballar en els propers 2 anys. Es crearan grups de treball específics per liderar-los i fer-
ne el seguiment. Aquests projectes també alimentaran el CBC.
D. Formulació del Compromís de Barcelona pel Clima
Després de la jornada del 27 d’octubre, el grup de treball tancarà el document de prioritats,
reptes i projectes que serà la base del Compromís de Barcelona pel Clima. Finalment, es
formularà el CBC, que serà lliurat a l’alcaldessa. L’Alcaldessa presentarà el Compromís per a
que sigui debatut i aprovat en els òrgans de govern de l’Ajuntament de Barcelona
E. Presència de Barcelona a París i presentació del Compromís de
Barcelona pel Clima
Presència a París d’una delegació de Barcelona, presidida per l’alcaldessa, on es presentarà el
CBC aprovat per l’Ajuntament en un dels fòrums de ciutats. També es preveu que Barcelona
participi en l’exposició de 100 projectes exemplars al pavelló TAP.
F. Visibilitat i suport a altres iniciatives ciutadanes pel Clima
L’Ajuntament té la voluntat de fer de pal de paller de les diverses iniciatives ciutadanes
programades en relació al Canvi Climàtic en aquest període, donant suport i oferint
coordinació a fi de sumar els esforços dels agents que treballen amb objectius similars.