Josep Maria Tost , President de l'ACR+ i Director de l'ARC. Ponencia presentada al Seminari “El paper de les autoritats locals en l’economia circular” celebrat el 7/3/2017.
Ponència de Josep Maria Tost, Director de l'ARC , presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Josep Maria Tost , President de l'ACR+ i Director de l'ARC. Ponencia presentada al Seminari “El paper de les autoritats locals en l’economia circular” celebrat el 7/3/2017.
Ponència de Josep Maria Tost, Director de l'ARC , presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Ponència de Francesc Giró, Director de Planificació Estratègica presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Descripció de les accions dutes a terme fruit del conveni entre el Ministerio de Medio Ambiente y Agua de Bolivia, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
Ponència de David Mascort, Ajuntament de Vilablareix, presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Ponència d'Esther Fanlo, de l'Ajuntament de LLeida,presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018.
Habits sostenibles i reducció de consums
Quin impacte ambiental té la meva feina?
Algunes pautes i recomanacions
Què fa l’Ajuntament de Barcelona?
Què pots fer tu?
Els divendres de Lesseps 27/02/2015
Presentació de les polítiques del Govern de Catalunya en matèria d'economia verda i circular en la cloenda de la Green Week, projecte d’impuls a l’economia verda i l’economia circular en l’àmbit del Leader aplicat a les empreses del territori de la Catalunya Central.
Ponència de Francesc Giró, Director de Planificació Estratègica presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Descripció de les accions dutes a terme fruit del conveni entre el Ministerio de Medio Ambiente y Agua de Bolivia, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
Ponència de David Mascort, Ajuntament de Vilablareix, presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Ponència d'Esther Fanlo, de l'Ajuntament de LLeida,presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018.
Habits sostenibles i reducció de consums
Quin impacte ambiental té la meva feina?
Algunes pautes i recomanacions
Què fa l’Ajuntament de Barcelona?
Què pots fer tu?
Els divendres de Lesseps 27/02/2015
Presentació de les polítiques del Govern de Catalunya en matèria d'economia verda i circular en la cloenda de la Green Week, projecte d’impuls a l’economia verda i l’economia circular en l’àmbit del Leader aplicat a les empreses del territori de la Catalunya Central.
1er cicle d'energia a la indústria.
4rta Jornada: Gestió, reutilització i revalorització de residus. Introducció a la simbiosi industrial.
Can Muntanyola
Presentació de Mireia Cañellas en el marc de la jornada "Estratègies Empresarials de Compres Responsables i Economia Circular" organitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat i el Club de Excelencia en Sostenibilidad, el 29 de juny de 2016 a Barcelona
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de l'Agència de Residus de Catalunya a la I Jornada sobre la gestió del residu tèxtil com a motor de l'Economia Social i Solidària celebrada el 8 de juny de 2018 al CaixaForum de Barcelona i organitzada per Solidança/Roba Amiga.
El Programa d'impuls a la generació d'energia solar a Barcelona és l'eina que ha de permetre potenciar el nombre d'instal·lacions renovables a la ciutat, tant en espais i cobertes públiques com en privades. L'objectiu és assolir nivells màxims d'autoproducció i autoconsum, és a dir, que la ciutadania pugui generar si no tota, una part important de l'energia que necessita per cobrir les seves necessitats.
La gestió de les ciutats i el territori ha anat tenint en compte progressivament els factors de sostenibilitat com un element important en les polítiques públiques. A poc a poc, la gestió del territori ja no s'entén com un conjunt de funcionalitats separades sinó com un tot que vol ser més que la suma de les parts. Aquest article pretén posar en context el concepte d'economia circular i com aquest pot influir en les polítiques públiques del nostre territori, reflexionant sobre el paper de les administracions locals. L'economia circular preveu l'eficiència màxima dels recursos, la retroalimentació dels sistemes de producció i comercialització i el final positiu del cercle de vida dels productes. Per assolir aquest sistema cal un canvi de paradigma en la manera com es produeix i consumeix. Més enllà del compromís radical per salvar el planeta, les possibilitats de desenvolupament econòmic associades a l'economia circular poden ser molt importants.
Opportunities for regional cooperation for the promotion of the solar sector ...ASCAME
The energy model on which the majority of cities in developed countries are based upon is characterized by centralization and unsustainability. Barcelona, being a Mediterranean city, faces the challenge to increase its solar energy supply, moving towards a more sustainable energy model, while strengthening the network's business sector.
ASCAME is committed to this initiative, in the framework of the European project FOSTEr in MED gathering together in the auditorium of the Chamber of Commerce, Industry and Navigation of Barcelona, several experts in the field of renewable energy, as well as companies, public authorities, universities and organizations that will analyse the state of sector, its’ trends and the business development scenario emerged.
Ponència de Marta Vila i Gemma Nohales, Agència d'Ecologia Urbana, presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Ponència de Xavier González, de l'Hospital de la Vall d'Hebron, presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Ponència de Carlos Vàzquez, de l'Ajuntament de Barcelona presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Explicació sobre la complimentació del nou annex de la Declaració Anual de Residus Industrials de Gestors (DARIG) per a gestors de residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE)
La experiencia de Cataluña en la gestión de residuos. Recogida de la materia ...
Catalunya: marc estratègic i actuacions destacades per l'impuls de l'economia circular
1. XXVI JORNADA EUROPEA
“Catalunya: marc estratègic i actuacions
destacades per l’impuls de l’economia
circular
Parlament de Catalunya
30 de gener de 2017
2. Condicionants
Tota activitat humana acaba generant residus.
Durant molts anys l’home ha explotat els recursos del planeta
com si fossin il·limitats i generant agressions al medi.
El fort creixement de la
població mundial a
partir del 1950 exerceix
una pressió creixent
sobre el medi ambient.
Més persones suposen més consum de
recursos i més producció de residus!
2
3. A Europa i Catalunya el consum de recursos
supera la disponibilitat local, per la qual cosa hi ha
una dependència respecte d’altres parts del món.
Atès l’increment del consum de recursos a nivell
mundial, existeixen dubtes sobre si es troba
garantida la cobertura de les necessitats de
recursos per a les societats i sistemes productius
europeus.
Quina és l’evolució de la
producció/consum de recursos?
3
La gestió de residus serà un dels principals factors per
tal que els recursos existents a la UE es mantinguin en
circulació.
4. 4
Exhauriment de recursos a baix preu
Evolució del preu de l’alumini, el coure, el
plom, el zinc, l’estany i el níquel (dòlars per
tona) 1980-2012
La previsible finalització del mercats de recursos a baix preu
modificarà a curt termini els sistemes de producció. Per aquest motiu
la UE aposta per l’ús eficient dels recursos
4
5. Què els queda als nostres fills?
Font: Flanders Materials Programme 2020 (OVAM)
Què els quedarà als
nostres fills?
5
8. • Utilitzar dels recursos d’una forma més intel·ligent i sostenible.
• Abandonar el vell concepte “agafa, fabrica i llença”.
• Assumir que molts recursos naturals són finits.
• Mantenir el valor dels productes i els materials durant el major
temps possible en circulació.
• Reduir l’ús de recursos i residus al mínim.
L’economia circular nou paradigma
per a la sostenibilitat:
10. NOUS MODELS DE NEGOCI
• DESMATERIALITZACIÓ
Consumir serveis (electrodomèstics, cotxes, mobles, ...) més que
posseir-los
– Exemple: model de negoci impulsat per la companyia de moquetes
DESSO. El 2008 va arrencar amb noves modalitats de negoci:
Desso i De Lage Landen, un proveïdor global de leasing, solucions de negocis i
finances dels consumidors es van unir per oferir als clients d'Desso una opció de
servei d'arrendament de la moqueta. Aquest és un pas crític en la transició de
Desso a l'economia circular.
10
11. • L’ECONOMIA COMPARTIDA / CONSUM COL·LABORATIU
“Compartir enlloc de posseir”
Alguns exemples
Intercanvi de roba: ThredUP.
Cotxes compartits: Zipcar, SideCar, Lyft, Bluemove, Getaround.
Préstecs econòmics: LendingClub.
Allotjament de viatgers: Hipmunk, Airbnb.
Intercanvi de menjar: Compartoplato, Shareyourmeal.
‘Crowdfunding’: KickStarter, Verkami. 11
NOUS MODELS DE NEGOCI
12. • L’AUTOCOMPOSTATGE
Aprofitament, a la pròpia llar, de les
restes de la cuina i del jardí que
generem per elaborar un adob natural
que podem aplicar a les nostres
plantes, al jardí o l'hort.
12
NOUS MODELS DE NEGOCI
13. • L‘AUTOREPARACIÓ
– O la possibilitat de muntar béns per un
mateix com el mòbil.
13
NOUS MODELS DE NEGOCI
15. Quins recursos tenim?
15
A Catalunya, com a la resta
d’Europa, el consum de
recursos supera la
disponibilitat del país, per la
qual cosa hi ha una dependència
respecte d’altres parts del món.
16. Quins recursos consumim a
Catalunya?
16
Gairebé totes les matèries
primeres que consumim a
Catalunya necessiten ser
importades (excepte indústria
alimentària i sector constructiu)
ESCENARI d’escassedat de
recursos
17. En definitiva: és imprescindible millorar la gestió
dels recursos incorporant els procedents dels
residus
Raw Materials: Recycling Rates
19. PRECAT20: Una nova planificació orientada
a impulsar l'economia circular
Determinar l'estratègia d'actuació de la Generalitat de Catalunya
en matèria de prevenció i de gestió de residus fins a l'any 2020,
sota la perspectiva de contribuir a l'obtenció i l'ús eficient dels
recursos i afavorint el desenvolupament d'una economia circular
i baixa en carboni.
19
NOVA PLANIFICACIÓ
DE RESIDUS
20. Aquest nou model es configura conceptualment en el
marc de l’economia circular: partint de la
prevenció de residus com a principi prevalent, es
busca maximitzar la valorització material dels residus
per convertir-los en recursos.
NOU MODEL CATALÀ
21. COM CONVERTIR ELS
RESIDUS EN RECURSOS?
El PRECAT20 preveu diverses actuacions per a
convertir els residus en recursos com ara:
21
1Accions de reutilització i preparació
per a la reutilització
2 Foment de la recollida selectiva
3 Foment de l’intercanvi de productes
4 Xarxa compra reciclat
5 La borsa de subproductes
22. ACTUACIONS DESTACADES PER
IMPULSAR L’ECONOMIA CIRCULAR
1. FISCALITAT per fomentar la recirculació de materials i disminuir l'abocament:
- Cànon
- Pagament per generació
2. ACCIONS PER INCREMENTAR LA RECOLLIDA SELECTIVA
3. AJUDES / SUBVENCIONS
4. IMPULS A L'ECODISSENY
Estudi sobre ecodisseny en el sector d'envasos de menjar ràpid
5. FOMENT DE PROJECTES DE SIMBIOSI INDUSTRIAL, REUTILITZACIÓ I
PROMOCIÓ DE SUBPRODUCTES
23. FISCALITAT AMBIENTAL
A CATALUNYA
RESIDUS CANON SOBRE TRACTAMENT FINALISTA
Municipals Import actual (2016): 19,1 €/T (abocador)
/ 9,0 €/T (incineradora
Horitzó 2020: 47,1 €/T (abocador)
23,6 €/T (incineradora)
Industrials Import actual (2016): 11,85 €/T
Construcció i demolició Import actual (2016): 3€/T
IMPOSTOS AL TRACTAMENT FINALISTA PER IMPULSAR
LA CIRCULARITAT DELS RESIDUS COM A RECURSOS
23
24. Quina és la finalitat del cànon?
Que els ens locals optin en primer lloc per a la
implantació de sistemes de recollida selectiva
eficients, en segon lloc per tractar els residus que
no ha estat possible recollir selectivament abans
de ser disposats i finalment, la disposició, per
aquest ordre.
FISCALITAT AMBIENTAL
A CATALUNYA
25. Cànon sobre abocador i incineració de residus municipals a
Catalunya
El PRECAT20 proposa un cànon de 50 € / t en
2020
Hi ha un acord
estratègic amb les
associacions dels ens
locals per establir un
increment progressiu
del cànon sobre la
disposició dels residus
municipals fins l'any
2020, així com de l'ús
d'aquests recursos
generats mitjançant
aquest instrument fiscal
i econòmic
FISCALITAT AMBIENTAL
A CATALUNYA
26. El cànon ha permés recaptar de mitjana uns
25 milions d’ € anuals, dels quals el 96% són
retornats als municipis per impulsar
polítiques de bones pràctiques de gestió de
residus.
FISCALITAT AMBIENTAL
A CATALUNYA
Més del 50% del retorn del cànon es destina a promoure
la recollida selectiva dels biorresidus i el seu tractament.
27. Els sistemes de pagament per
generació de residus permeten
atribuir a cada usuari un cost
d'acord amb la quantitat real de
residus generats, el que, a més
de representar un sistema més
just, genera un incentiu entre la
ciutadania per millorar els nivells
de reducció i reciclatge.
PAGAMENT PER GENERACIÓ
FISCALITAT AMBIENTAL
A CATALUNYA
28. EXPERIÈNCIES DE PAGAMENT PER GENERACIÓ
(TAXA JUSTA)
• Argentona (2010) [11,963 hab.]
• Rasquera (2011) [858 hab.]
• Miravet (2011) [774 hab.]
FISCALITAT AMBIENTAL
A CATALUNYA
30. AJUDES PER FOMENTAR
L’ECONOMIA CIRCULAR
ÀMBIT SUBVENCIONS
Prevenció i preparació per a la
reutilització
2015: 812.296 €
2016: 1.400.000 €
Recollida selectiva orgànica Període 2011-2015: 2.912.000 €
2016: 1.700.000 €
RESIDUS MUNICIPALS
RESIDUS INDUSTRIALS
ÀMBIT SUBVENCIONS
Projectes de prevenció de residus
industrials
2016: 1.020.000 €
Economia circular 2016: Aprop de 1.000.000 €
30
31. AJUDES PER FOMENTAR
L’ECONOMIA CIRCULAR
ÀMBIT SUBVENCIONS
Foment de l’ús d’àrid reciclat en obres
de les entitats locals
2011-2015: 7.776.995 €
2016: 1.200.000 €
2017: 1.800.000 €
Ha suposat una utilització de més de
500.000 m3 d’àrids reciclats
RESIDUS CONSTRUCCIÓ
L'impuls d'aquests ajuts en residus municipals, industrials i de la
construcció s'ha realitzat amb aportacions dels cànons de residus, per
tant, la fiscalitat sobre els residus constitueix un instrument eficaç i
que pot impulsar la circularitat dels residus.
31
32. IMPULS A L’ECODISSENY
ESTRATÈGIA D’ECODISSENY
• Hem aprovat l’Estratègia catalana d’ecodisseny, per una
economia circular i ecoinnovadora
Assolir l'objectiu d'una economia competitiva i sostenible en el temps
requereix aprofitar les eines i instruments que ens permetin generar
productes i serveis de qualitat, eficients, adequats per al seu ús,
ambientalment correctes i socialment responsables.
32
Cal tenir present que, amb un 2% del PIB dedicat a
inversions verdes, es podrien crear a Catalunya entre
68.000 i 100.000 nous llocs de treball, directes i
indirectes, a curt termini, segons la metodologia de
càlcul del Programa de les Nacions Unides per al Medi
Ambient (PNUMA).
33. IMPULS A L’ECODISSENY
PREMI CATALUNYA D’ECODISSENY 2017
Reconeix aquells productes, productes
en desenvolupament i estratègies,
dissenyats, fabricats o executats a
Catalunya, que integrin en el seu
disseny consideracions per millorar el
seu comportament ambiental al llarg del
seu cicle de vida.
33
34. ECODISENY D’ENVASOS AL SECTOR DEL MENJAR RÀPID
DE CATALUNYA
Projecte d’ecodisseny dels envasos i
embalatges utilitzats al sector del menjar
ràpid a Catalunya, per tal de trobar noves
solucions d’envasament que compleixin
criteris d’ecodisseny i a la vegada siguin
competitives econòmicament i tècnicament.
IMPULS A L’ECODISSENY
35. SIMBIOSI INDUSTRIAL
FOMENT DE PROJECTES DE SIMBIOSI INDUSTRIAL
• Projecte pilot "Manresa a Simbiosi" (amb la
participació de l'ajuntament de Manresa):
OBJECTIU: enfortir la base industrial de la comarca del
Bages, potenciant la innovació, la competitivitat de les
empreses participants i la creació de noves empreses i
llocs de treball; obrir camí a futurs projectes d'innovació i
recerca aplicada tant per a les empreses com per al
desenvolupament territorial; i formar i conscienciar sobre
les oportunitats en el procés d'adaptació d'una economia
circular.
35
36. IMPULS A L’ÚS DE
SUBPRODUCTES
• La gestió dels residus com a subproductes comporta que altres empreses
els utilitzen com a matèria primera en els seus processos productius.
Suposa alhora una prevenció en la generació i un estalvi econòmic
important associat a la seva gestió, a través d'operacions d'eliminació en
dipòsits controlats, incineradores o plantes de tractament fisicoquímiques.
• En els últims 10 anys més de 3 milions de tones de residus industrials
s'han gestionat per la via del subproducte, el que representa que de
mitjana cada any el 6,4% dels residus industrials han tingut aquesta via de
gestió.
PROMOCIÓ DE SUBPRODUCTES
36
37. • Borsa de subproductes
Actualment, més de 3.000 empreses estan inscrites a la Borsa
de Subproductes de Catalunya, un servei gratuït que té com a
objectius potenciar l'aprofitament màxim dels residus, promoure
el reciclatge i proporcionar a les empreses una eina per reduir
despeses i millorar la competitivitat.
37
IMPULS A L’ÚS DE
SUBPRODUCTES
38. IMPULS A L’ÚS DE PRODUCTES
EFICIENTS EN RECURSOS
L'Agència de Residus realitza difusió de:
• Productes ambientalment correctes, relacionats
amb el vector residu o eficiència de materials. És
a dir, productes fabricats amb materials reciclats,
que afavoreixin la prevenció i la reciclabilitat dels
residus, la desmaterialització, que siguin
biodegradables, compostables, reutilitzables, etc.
• A partir del càlcul d'emissions de gasos d'efecte
hivernacle (emissions de CO2 equivalent) es
demostra que els productes fabricats amb material
reciclat s'estalvien emissions de CO2 comparats
amb productes equivalents fabricats amb material
verge.
38
39. Utilització de materials respectuosos
amb el medi ambient
• Objectiu al 2017: compra exemplificadora de
productes reciclats
El Llibre Blanc de la compra pública
ambientalment correcta
• Aquest llibre ha de permetre a les administracions
públiques aplicar criteris sostenibles i enfocats a
l'economia circular
40. SOSTENIBILITAT, un repte de
present per anar cap al futur
La clau de la sostenibilitat no es troba només en els materials,
és una qüestió d’actitud global.
El present i el futur estan a les nostres mans, ACTUEM ARA!
Economia circular = visió a llarg termini
40
41. Director
Agència de Residus de Catalunya
Departament de Territori i Sostenibilitat
Doctor Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 33 00
Fax. 93 567 32 01
josepmaria.tost@gencat.cat
@josepmariatost
http://residus.gencat.cat/
Josep Maria Tost i Borràs
Moltes gràcies per la vostra atenció
41