Josep Maria Tost , President de l'ACR+ i Director de l'ARC. Ponencia presentada al Seminari “El paper de les autoritats locals en l’economia circular” celebrat el 7/3/2017.
Ponència de Francesc Giró, Director de Planificació Estratègica presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Descripció de les accions dutes a terme fruit del conveni entre el Ministerio de Medio Ambiente y Agua de Bolivia, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
Ponència de Josep Maria Tost, Director de l'ARC , presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Presentació de l'Agència de Residus de Catalunya a la I Jornada sobre la gestió del residu tèxtil com a motor de l'Economia Social i Solidària celebrada el 8 de juny de 2018 al CaixaForum de Barcelona i organitzada per Solidança/Roba Amiga.
Support de l'atelier animé à WeForge le 14 avril 2016.
Google Ventures propose de remplacer les cahiers des charges par 5 jours de prototypage.
Je vous propose de faire ensemble nos premiers pas dans cette nouvelle approche de la conception de produit.
Sommaire :
Ca sert à quoi ?
Quel avantage ?
Qui l’utilise déjà ?
C’est adapté pour mon contexte ?
Ca débouche sur quoi ?
Quelle équipe ?
La méthode
1 semaine pour prototyper
Comment démarrer ?
Ponència de Francesc Giró, Director de Planificació Estratègica presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Descripció de les accions dutes a terme fruit del conveni entre el Ministerio de Medio Ambiente y Agua de Bolivia, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
Ponència de Josep Maria Tost, Director de l'ARC , presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Presentació de l'Agència de Residus de Catalunya a la I Jornada sobre la gestió del residu tèxtil com a motor de l'Economia Social i Solidària celebrada el 8 de juny de 2018 al CaixaForum de Barcelona i organitzada per Solidança/Roba Amiga.
Support de l'atelier animé à WeForge le 14 avril 2016.
Google Ventures propose de remplacer les cahiers des charges par 5 jours de prototypage.
Je vous propose de faire ensemble nos premiers pas dans cette nouvelle approche de la conception de produit.
Sommaire :
Ca sert à quoi ?
Quel avantage ?
Qui l’utilise déjà ?
C’est adapté pour mon contexte ?
Ca débouche sur quoi ?
Quelle équipe ?
La méthode
1 semaine pour prototyper
Comment démarrer ?
Советы по продуктивности от разработчиков системы учета рабочего времени сотр...Yaware
Системы учета рабочего времени сотрудников используют многие руководители. И кто как не разработчики таких систем знаются на эффективном использовании времени. Несколько советов от них в презентации.
MAGCOM, c'est le e-magazine étudiant de référence sur le secteur de la communication. Ecrit par des étudiants du Master AGCOM de l'Université Toulouse 1 Capitole, ce mois-ci, il vous présente un tour d'horizon de l'économie collaborative ! Start-up, interviews de professionnels, espaces de coworking et décryptage des coopératives alimentaires sont, entre autres, abordés dans le magazine.
N'hésitez pas à partager !
Data Sovereignty - Call for an International EffortBoris Otto
This presentation will be given at the Digitisting Manufacturing in the G20 Conference on March 16, 2017, in Berlin, in the context of the workshop "Data Sovereignty in Global Value Networks".
El paper de la recolllida selectiva de la fracció orgànica en una economia circular ponència de Gisela Sommer , tècnica de l'Agència de Residus de Catalunya en una Conferència sobre Gestió de Residus a l’Economia Circular, organitzada per la European Academy for Taxes, Economics & Law a Berlin, 12 i 13 de maig de 2016.
Online decision making over time needs interacting with an ever changing environment. And underlying machine learning models need to change and adapt to this changing environment. We discuss class of algorithms and provide details of how the computation is parallelized using the Spark framework. Our implementation follows the architectural style of the Lambda Architecture—a batch layer to process bulk data and create models, a speed layer to process incremental data and create updates to models, and a serving layer to respond to decision requests in near real time. The batch layer is implemented as a Spark application, the speed layer is a Spark Streaming application, and the serving layer is implemented using the Play Framework. Spark’s MlLib and low-level API are used for training and creating models in both the batch and speed layers.
Presentació de Mireia Cañellas en el marc de la jornada "Estratègies Empresarials de Compres Responsables i Economia Circular" organitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat i el Club de Excelencia en Sostenibilidad, el 29 de juny de 2016 a Barcelona
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Opportunities for regional cooperation for the promotion of the solar sector ...ASCAME
The energy model on which the majority of cities in developed countries are based upon is characterized by centralization and unsustainability. Barcelona, being a Mediterranean city, faces the challenge to increase its solar energy supply, moving towards a more sustainable energy model, while strengthening the network's business sector.
ASCAME is committed to this initiative, in the framework of the European project FOSTEr in MED gathering together in the auditorium of the Chamber of Commerce, Industry and Navigation of Barcelona, several experts in the field of renewable energy, as well as companies, public authorities, universities and organizations that will analyse the state of sector, its’ trends and the business development scenario emerged.
Barcelona, pioneer in the development, integration and use of solar energy by...ASCAME
The energy model on which the majority of cities in developed countries are based upon is characterized by centralization and unsustainability. Barcelona, being a Mediterranean city, faces the challenge to increase its solar energy supply, moving towards a more sustainable energy model, while strengthening the network's business sector.
ASCAME is committed to this initiative, in the framework of the European project FOSTEr in MED gathering together in the auditorium of the Chamber of Commerce, Industry and Navigation of Barcelona, several experts in the field of renewable energy, as well as companies, public authorities, universities and organizations that will analyse the state of sector, its’ trends and the business development scenario emerged.
Habits sostenibles i reducció de consums
Quin impacte ambiental té la meva feina?
Algunes pautes i recomanacions
Què fa l’Ajuntament de Barcelona?
Què pots fer tu?
Els divendres de Lesseps 27/02/2015
Presentació de la Jornada sobre l'Avanprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic, del passat 7 d'octubre de 2014, a càrrec del Sr. Salvador Samitier, Cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
La jornada va tenir lloc a la seu de Barcelona del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya.
1er cicle d'energia a la indústria.
4rta Jornada: Gestió, reutilització i revalorització de residus. Introducció a la simbiosi industrial.
Can Muntanyola
Estudi sobre l'economia verda a Barcelona presentat en les jornades sobre economia verda i circular de Barcelona Activa el 13/01/2015. En el marc de les jornades es fa el cicle de xerrades ''Repensant l'economia de Barcelona''.
Estudi sobre l'Economia Verda a Barcelona: síntesi de resultats. Presentació d'un conjunt d'indicadors de l'economia verda a l'àrea de Barcelona, per tal de conèixer la seva dimensió i evolució.
Similar to Per què economia circular? La visió d'Europa (20)
Ponència de Marta Vila i Gemma Nohales, Agència d'Ecologia Urbana, presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Ponència de Xavier González, de l'Hospital de la Vall d'Hebron, presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Ponència de David Mascort, Ajuntament de Vilablareix, presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Ponència de Carlos Vàzquez, de l'Ajuntament de Barcelona presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
Ponència d'Esther Fanlo, de l'Ajuntament de LLeida,presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018.
Explicació sobre la complimentació del nou annex de la Declaració Anual de Residus Industrials de Gestors (DARIG) per a gestors de residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE)
1. Per què economia circular? La visió
d’Europa
Josep Maria Tost i Borràs
President ACR+
Director de l’Agència de Residus de
Catalunya
2. Condicionants
Tota activitat humana acaba generant residus.
Durant molts anys l’home ha explotat els recursos del planeta
com si fossin il·limitats i generant agressions al medi.
El fort creixement de la
població mundial a
partir del 1950 exerceix
una pressió creixent
sobre el medi ambient.
Més persones suposen més consum de
recursos i més producció de residus!
2
3. A Europa i Catalunya el consum de recursos
supera la disponibilitat local, per la qual
cosa hi ha una dependència respecte d’altres
parts del món.
Atès l’increment del consum de recursos a
nivell mundial, existeixen dubtes sobre si es
troba garantida la cobertura de les
necessitats de recursos per a les societats i
sistemes productius europeus.
Quina és l’evolució de la
producció/consum de recursos?
3
La gestió de residus serà un dels principals factors per
tal que els recursos existents a la UE es mantinguin en
circulació.
4. 4
Exhauriment de recursos a baix preu
Evolució del preu de l’alumini, el coure, el
plom, el zinc, l’estany i el níquel (dòlars per
tona) 1980-2012
La previsible finalització del mercats de recursos a baix preu
modificarà a curt termini els sistemes de producció. Per aquest motiu
la UE aposta per l’ús eficient dels recursos
4
5. Què els queda als nostres fills?
Font: Flanders Materials Programme 2020 (OVAM)
Què els quedarà als
nostres fills?
5
8. • Utilitzar dels recursos d’una forma més intel·ligent i sostenible.
• Abandonar el vell concepte “agafa, fabrica i llença”.
• Assumir que molts recursos naturals són finits.
• Mantenir el valor dels productes i els materials durant el major
temps possible en circulació.
• Reduir l’ús de recursos i residus al mínim.
L’economia circular nou paradigma
per a la sostenibilitat:
9. EL PAQUET EUROPEU
D’ECONOMIA CIRCULAR
• Presentat el 2 de desembre de 2015.
• Pla d’acció que estableix un mandat
per a l’actual Comissió Europea.
• Propostes legislatives revisades
sobre residus.
– Directiva residus.
– Directiva envasos i residus d’envasos.
– Directiva abocadors.
– Directiva vehicles al final de la seva vida
útil.
– Directiva sobre bateries i acumuladors.
– Directiva sobre residus d’aparells
elèctrics i electrònics.
10. EL PLA D’ACCIÓ
• Objectiu: l’actuació a nivell de la UE ha d’aportar un
valor afegit real i ser capaç de marcar diferència.
• Mesures per a “tancar el cercle”.
• Abordar totes les fases del cicle de vida d’un
producte:
– Producció.
– Consum.
– Gestió del residu.
– Mercat de matèries primeres secundàries.
11. PROPOSTES LEGISLATIVES (I)
• S’estableix una visió a llarg termini.
• Visió clara i ambiciosa sobre:
– L’augment del reciclatge.
– La reducció de l’abocament final.
• Mesures concretes per a:
– Millora de la gestió dels residus.
– Prendre en consideració la diversitat de situacions en els Estats
Membres.
12. PROPOSTES LEGISLATIVES (II)
• Objectius clau:
– Reciclat del 65% dels
residus municipals al 2030.
– Reciclat del 75% dels
residus d’envasos al 2030.
– Harmonització de les
metodologies de càlcul.
13. PROPOSTES LEGISLATIVES (III)
• Objectius clau:
– Reducció de l’eliminació en
dipòsit controlat a un màxim del
10% el 2030.
– Prohibició de l’entrada en dipòsit
controlat dels residus recollits
selectivament.
14. PROPOSTES LEGISLATIVES (IV)
• Promoció d’instruments econòmics per a desestimar
l’eliminació en dipòsit controlat.
• Establiment de mesures per a promoure la reutilització i
estimular la simbiosi industrial (projecte Manresa en Simbiosi –explicat més
endavant)
• Incentius econòmics per tal que els productors posin al
mercat productes més ecològics.
• Es vetllarà per tal que els Fons Estructurals s’utilitzin al
servei dels objectius de la legislació de residus, i seguint
la jerarquia de residus.
• S’harmonitzaran els criteris de fi de condició de residus,
per tal que els materials reciclats siguin reclassificats com
a no residus.
15. PROPOSTES LEGISLATIVES (VIII)
• Pels residus industrials no es proposen objectius com
el cas dels residu municipals, sinó que s’anirà a un
enfocament sectorial utilitzant els BREF (millors
tècniques disponibles).
• D’altra banda es preveu adoptar una iniciativa sobre
“producció d’energia a partir de residus” en el marc
de la Unió de l’Energia.
• Pels residus de la construcció i demolició, que
representen un dels majors volums dins la UE, es
preveu:
– Establir directrius sobre predemolició per a impulsar el reciclatge, i
millorar la qualitat dels materials obtinguts en la fase de reciclat.
– Promoure la millora qualitativa de l’ús de materials reciclats.
16. MESURES DE LA COMISSIÓ
PREVISTES PER 2017 (I)
• Presentació proposta d’una estratègia de plàstics
• Anàlisi detallada dels aspectes legals i tècnics sobre
els residus que obstaculitzen la transició de materials
en l'economia productiva.
• Anàlisi de les opcions per millorar la informació sobre
substàncies de risc en productes i residus, i les
opcions per facilitar la seva gestió trobat en els
materials reciclats.
• Proposta legislativa sobre la qualitat mínima per a
promoure la reutilització segura de les aigües
residuals tractades.
17. MESURES DE LA COMISSIÓ
PREVISTES PER 2017 (II)
• Presentació del marc de seguiment per avaluar el
desenvolupament de l'economia circular a la UE i
seus Estats membres.
• Execució del pla de treball sobre disseny ecològic
amb major enfocament en l'economia i l'eficiència
dels recursos, més enllà de l'eficiència energètica.
• Publicació de la revisió del certificat EMAS i les
ecoetiquetes europees.
• comissió farà pública la comprovació de l'aptitud a la
UE etiqueta ecològica i EMAS
• Desenvolupament d'una política de diàleg amb les
parts interessades.
18. QUIN IMPACTE POT GENERAR
EL NOU PAQUET D’ECONOMIA
CIRCULAR
• Pot aportar a les empreses de la UE un estalvi net de
600.000 milions €, o el 8% del volum de negoci anual.
• Reducció estimada de les emissions anuals totals de
gasos d’efecte hivernacle en un 2-4%.
20. Quins recursos consumim a
Catalunya?
20
Gairebé totes les matèries
primeres que consumim a
Catalunya necessiten ser
importades (excepte indústria
alimentària i sector constructiu)
ESCENARI d’escassedat de
recursos
21. En definitiva: és imprescindible millorar la gestió
dels recursos incorporant els procedents dels
residus
Raw Materials: Recycling Rates
23. PRECAT20: Una nova planificació orientada
a impulsar l'economia circular
Determinar l'estratègia d'actuació de la Generalitat de Catalunya
en matèria de prevenció i de gestió de residus fins a l'any 2020,
sota la perspectiva de contribuir a l'obtenció i l'ús eficient dels
recursos i afavorint el desenvolupament d'una economia circular
i baixa en carboni.
Determinar l'estratègia d'actuació de la Generalitat de Catalunya
en matèria de prevenció i de gestió de residus fins a l'any 2020,
sota la perspectiva de contribuir a l'obtenció i l'ús eficient dels
recursos i afavorint el desenvolupament d'una economia circular
i baixa en carboni.
23
NOVA PLANIFICACIÓ
DE RESIDUS
24. Aquest nou model es configura conceptualment en el
marc de l’economia circular: partint de la
prevenció de residus com a principi prevalent, es
busca maximitzar la valorització material dels residus
per convertir-los en recursos.
NOU MODEL CATALÀ
25. ACTUACIONS DESTACADES PER
IMPULSAR L’ECONOMIA CIRCULAR
1. FISCALITAT per fomentar la recirculació de materials i disminuir l'abocament:
- Cànon
- Pagament per generació
2. ACCIONS PER INCREMENTAR LA RECOLLIDA SELECTIVA
3. AJUDES / SUBVENCIONS
4. IMPULS A L'ECODISSENY
Estudi sobre ecodisseny en el sector d'envasos de menjar ràpid
5. FOMENT DE PROJECTES DE SIMBIOSI INDUSTRIAL, REUTILITZACIÓ I
PROMOCIÓ DE SUBPRODUCTES
26. FISCALITAT AMBIENTAL
A CATALUNYA
RESIDUS CANON SOBRE TRACTAMENT FINALISTA
Municipals Import actual (2016): 19,1 €/T (abocador)
/ 9,0 €/T (incineradora
Horitzó 2020: 47,1 €/T (abocador)
23,6 €/T (incineradora)
Industrials Import actual (2016): 11,85 €/T
Construcció i demolició Import actual (2016): 3€/T
IMPOSTOS AL TRACTAMENT FINALISTA PER IMPULSAR
LA CIRCULARITAT DELS RESIDUS COM A RECURSOS
26
27. Quina és la finalitat del cànon?
Que els ens locals optin en primer lloc per a la
implantació de sistemes de recollida selectiva
eficients, en segon lloc per tractar els residus que
no ha estat possible recollir selectivament abans
de ser disposats i finalment, la disposició, per
aquest ordre.
FISCALITAT AMBIENTAL
A CATALUNYA
28. Cànon sobre abocador i incineració de residus municipals a
Catalunya
El PRECAT20 proposa un cànon de 50 € / t en
2020
Hi ha un acord
estratègic amb les
associacions dels ens
locals per establir un
increment progressiu
del cànon sobre la
disposició dels residus
municipals fins l'any
2020, així com de l'ús
d'aquests recursos
generats mitjançant
aquest instrument fiscal
i econòmic
FISCALITAT AMBIENTAL
A CATALUNYA
29. El cànon ha permés recaptar de mitjana uns
25 milions d’ € anuals, dels quals el 96% són
retornats als municipis per impulsar
polítiques de bones pràctiques de gestió de
residus.
FISCALITAT AMBIENTAL
A CATALUNYA
Més del 50% del retorn del cànon es destina a promoure
la recollida selectiva dels biorresidus i el seu tractament.
30. Els sistemes de pagament per
generació de residus permeten
atribuir a cada usuari un cost
d'acord amb la quantitat real de
residus generats, el que, a més
de representar un sistema més
just, genera un incentiu entre la
ciutadania per millorar els nivells
de reducció i reciclatge.
PAGAMENT PER GENERACIÓ
FISCALITAT AMBIENTAL
A CATALUNYA
31. EXPERIÈNCIES DE PAGAMENT PER GENERACIÓ
(TAXA JUSTA)
• Argentona (2010) [11,963 hab.]
• Rasquera (2011) [858 hab.]
• Miravet (2011) [774 hab.]
FISCALITAT AMBIENTAL
A CATALUNYA
33. IMPULS A L’ECODISSENY
ESTRATÈGIA D’ECODISSENY
• Hem aprovat l’Estratègia catalana d’ecodisseny, per una
economia circular i ecoinnovadora
Assolir l'objectiu d'una economia competitiva i sostenible en el temps
requereix aprofitar les eines i instruments que ens permetin generar
productes i serveis de qualitat, eficients, adequats per al seu ús,
ambientalment correctes i socialment responsables.
33
Cal tenir present que, amb un 2% del PIB dedicat a
inversions verdes, es podrien crear a Catalunya entre
68.000 i 100.000 nous llocs de treball, directes i
indirectes, a curt termini, segons la metodologia de
càlcul del Programa de les Nacions Unides per al Medi
Ambient (PNUMA).
34. IMPULS A L’ECODISSENY
PREMI CATALUNYA D’ECODISSENY 2017
Reconeix aquells productes, productes
en desenvolupament i estratègies,
dissenyats, fabricats o executats a
Catalunya, que integrin en el seu
disseny consideracions per millorar el
seu comportament ambiental al llarg del
seu cicle de vida.
34
35. ECODISENY D’ENVASOS AL SECTOR DEL MENJAR RÀPID
DE CATALUNYA
Projecte d’ecodisseny dels envasos i
embalatges utilitzats al sector del menjar
ràpid a Catalunya, per tal de trobar noves
solucions d’envasament que compleixin
criteris d’ecodisseny i a la vegada siguin
competitives econòmicament i tècnicament.
IMPULS A L’ECODISSENY
36. SIMBIOSI INDUSTRIAL
FOMENT DE PROJECTES DE SIMBIOSI INDUSTRIAL
• Projecte pilot "Manresa a Simbiosi" (amb la
participació de l'ajuntament de Manresa):
OBJECTIU: enfortir la base industrial de la comarca del
Bages, potenciant la innovació, la competitivitat de les
empreses participants i la creació de noves empreses i
llocs de treball; obrir camí a futurs projectes d'innovació i
recerca aplicada tant per a les empreses com per al
desenvolupament territorial; i formar i conscienciar sobre
les oportunitats en el procés d'adaptació d'una economia
circular.
36
37. Utilització de materials respectuosos
amb el medi ambient
• Objectiu al 2017: compra exemplificadora de
productes reciclats
El Llibre Blanc de la compra pública
ambientalment correcta
• Aquest llibre ha de permetre a les administracions
públiques aplicar criteris sostenibles i enfocats a
l'economia circular
38. SOSTENIBILITAT, un repte de
present per anar cap al futur
La clau de la sostenibilitat no es troba només en els materials,
és una qüestió d’actitud global.
El present i el futur estan a les nostres mans, ACTUEM ARA!
Economia circular = visió a llarg termini
38
39. Director
Agència de Residus de Catalunya
Departament de Territori i Sostenibilitat
Doctor Roux, 80
08017 Barcelona
Tel. 93 567 33 00
Fax. 93 567 32 01
josepmaria.tost@gencat.cat
@josepmariatost
http://residus.gencat.cat/
Josep Maria Tost i Borràs
Moltes gràcies per la vostra atenció
39