Presentació de Salvador Samitier, Director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de Catalunya, en el marc de la jornada Reptes i oportunitats del canvi climàtic per a les empreses catalanes.
Presentació de Salvador Samitier, cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en el marc de la jornada L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA UN FACTOR CLAU PER REDUIR LES EMISSIONS DE CO2, a Barcelona el 10 de juny de 2015
L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha actualitzat la Guia de càlcul d’emissions de GEH. La Guia és útil per qualsevol organització com per exemple administracions públiques, empreses, associacions, i per la ciutadania en general. Igualment, juntament amb la Calculadora, la Guia és l’eina recomanada per a l’elaboració de l’inventari d’emissions GEH de les organitzacions adherides al Programa d’acords voluntaris per a la reducció d’emissions de GEH.
Presentació d'Elena Blanco de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic en el marc de la jornada "Eines de càlcul d'emissions de GEH i criteris per a la compra d'electricitat verda"
Presentació de la Jornada sobre l'Avanprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic, del passat 7 d'octubre de 2014, a càrrec del Sr. Salvador Samitier, Cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
La jornada va tenir lloc a la seu de Barcelona del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya.
Presentació de Joan Ramon Cabello Rimbau de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat en el marc de la jornada sobre la nova Llei de Qualitat Ambiental, a Barcelona el 25 de novembre de 2016
Presentació de Xavier Gómez Olmos de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat en el marc de la jornada sobre la nova Llei de Qualitat Ambiental, a Barcelona el 25 de novembre de 2016
Presentació de Salvador Samitier, cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en el marc de la jornada L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA UN FACTOR CLAU PER REDUIR LES EMISSIONS DE CO2, a Barcelona el 10 de juny de 2015
L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha actualitzat la Guia de càlcul d’emissions de GEH. La Guia és útil per qualsevol organització com per exemple administracions públiques, empreses, associacions, i per la ciutadania en general. Igualment, juntament amb la Calculadora, la Guia és l’eina recomanada per a l’elaboració de l’inventari d’emissions GEH de les organitzacions adherides al Programa d’acords voluntaris per a la reducció d’emissions de GEH.
Presentació d'Elena Blanco de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic en el marc de la jornada "Eines de càlcul d'emissions de GEH i criteris per a la compra d'electricitat verda"
Presentació de la Jornada sobre l'Avanprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic, del passat 7 d'octubre de 2014, a càrrec del Sr. Salvador Samitier, Cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
La jornada va tenir lloc a la seu de Barcelona del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya.
Presentació de Joan Ramon Cabello Rimbau de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat en el marc de la jornada sobre la nova Llei de Qualitat Ambiental, a Barcelona el 25 de novembre de 2016
Presentació de Xavier Gómez Olmos de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat en el marc de la jornada sobre la nova Llei de Qualitat Ambiental, a Barcelona el 25 de novembre de 2016
Presentació d'Eduard Puig del Servei de Prevenció i Control de la Contaminació i Acústica i Lumínica de La Genaralitat de Catalunya en el marc de la trobada del Grup de treball d’EUROCITIES (Working Group Noise Eurocities) que va tenir lloc el 9 i 10 de novembre de 2015 a Barcelona
Jornada informativa organitzada pel Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa de la Direcció general de Qualitat Ambiental t sobre “el control del vector llum”, el 2 i 3 d'abril de 2014
Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013
Ponència a càrrec de Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Jornada informativa organitzada pel Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa de la Direcció general de Qualitat Ambiental t sobre “el control del vector llum”, el 2 i 3 d'abril de 2014
El Catàleg és un recull de 70 casos d’èxit de productes i serveis sostenibles que es dissenyen, produeixen i/o ofereixen a Catalunya. Tots aquests exemples mostren la voluntat d’innovació del teixit empresarial català vers l’economia circular. L’objectiu del Catàleg és donar a conèixer les iniciatives que duen a terme empreses i professionals per oferir millors productes i serveis, incorporant la sostenibilitat en la seva visió com un element diferenciador i de competitivitat. Aquestes empreses apliquen diferents eines per a la millora dels seus productes o serveis, com són els sistemes de gestió ambiental i/o les etiquetes ecològiques; eines d’avaluació ambiental com l’anàlisi del cicle de vida o altres metodologies d’avaluació qualitatives; i eines per a la innovació ambiental com l’ecodisseny, el disseny per al reciclatge o l’enginyeria sostenible. El Catàleg es concep com un document viu que es pot actualitzar periòdicament afegint nous casos i experiències.
Presentació del Premi Catalunya d'ecodisseny 2017 en el marc de la jornada "Catàleg ecodisseny Catalunya" celebrada a Barcelona, el 13 de juliol de 2016.
Presentació de Xavier Guinart en el marc de la jornada "La Contaminació Atmosfèrica a Osona" organitzada pel Consell Comarcal d'Osona i entitats ecologistes
Presentació de les actuacions que estan portant a terme els departaments de la Generalitat per posicionar Catalunya en l’àmbit de l’ecodisseny, en el marc de la jornada de presentació del "Catàleg ecodisseny Catalunya", el 13 de juliol de 2016 a Barcelona
Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire (resum)mireiasegui
A summary of the Improvement air quality plan of Catalonia (2015-2020) by the Generalitat de Catalunya.
Un resum del ´Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire de Catalunya (2015-2020), de la mà de la Generalitat de Catalunya.
Es tracta d’una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació ciutadana en la lluita contra l’escalfament de la Terra. El Pacte ha nascut després d’un procés no formal de consultes amb moltes ciutats europees. Consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables.
En l’actual context d’emergència climàtica, Barcelona ha de donar una resposta contundent i ha d’estar a l’alçada del que el món científic alerta i del que la ciutadania reclama. Per això Barcelona pretén ser neutre en carboni l’any 2050. I per això ha començat a caminar, però per assolir aquest objectiu cal fer més, millor, diferent i més ràpid.
Amb la voluntat d’accelerar l’acció i la contribució de la ciutat a la reducció d’emissions globals, s’ha incrementat l’ambició, posant com a fita la reducció l’any 2030 d’un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle respecte els valors de 1992 [1] . Això implica reduir de l’ordre de 1.950.000 tones de gasos d’efecte hivernacle.
Aquests objectius, ambiciosos i que requereixen d’amplis esforços tant de les administracions com dels sectors econòmics i productius de la ciutat i de la ciutadania, són necessaris per tal de poder afrontar l’actual crisi climàtica. S’està parlant d’una transició profunda en tots els àmbits que tenen a veure amb la ciutat, el sistema productiu, les persones, com funcionem, com ens movem, etc. El repte és majúscul, però no actuar és massa arriscat.
Si els compromisos europeus i internacionals incrementen l’ambició, Barcelona es compromet a intensificar encara més l’acció per assolir-los.
Presentació de Gabriel Borràs, de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la DG de Polítiques Ambientals, el 6 de febrer al Museu Colet de Barcelona. l'Indicador global és el primer document capaç d'avaluar i quantificar el grau d'adaptació de Catalunya al canvi climàtic.
Presentació d'Eduard Puig del Servei de Prevenció i Control de la Contaminació i Acústica i Lumínica de La Genaralitat de Catalunya en el marc de la trobada del Grup de treball d’EUROCITIES (Working Group Noise Eurocities) que va tenir lloc el 9 i 10 de novembre de 2015 a Barcelona
Jornada informativa organitzada pel Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa de la Direcció general de Qualitat Ambiental t sobre “el control del vector llum”, el 2 i 3 d'abril de 2014
Jornada Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer? Col•legi d’Arquitectes de Catalunya, 9 d’abril de 2013
Ponència a càrrec de Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Jornada informativa organitzada pel Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa de la Direcció general de Qualitat Ambiental t sobre “el control del vector llum”, el 2 i 3 d'abril de 2014
El Catàleg és un recull de 70 casos d’èxit de productes i serveis sostenibles que es dissenyen, produeixen i/o ofereixen a Catalunya. Tots aquests exemples mostren la voluntat d’innovació del teixit empresarial català vers l’economia circular. L’objectiu del Catàleg és donar a conèixer les iniciatives que duen a terme empreses i professionals per oferir millors productes i serveis, incorporant la sostenibilitat en la seva visió com un element diferenciador i de competitivitat. Aquestes empreses apliquen diferents eines per a la millora dels seus productes o serveis, com són els sistemes de gestió ambiental i/o les etiquetes ecològiques; eines d’avaluació ambiental com l’anàlisi del cicle de vida o altres metodologies d’avaluació qualitatives; i eines per a la innovació ambiental com l’ecodisseny, el disseny per al reciclatge o l’enginyeria sostenible. El Catàleg es concep com un document viu que es pot actualitzar periòdicament afegint nous casos i experiències.
Presentació del Premi Catalunya d'ecodisseny 2017 en el marc de la jornada "Catàleg ecodisseny Catalunya" celebrada a Barcelona, el 13 de juliol de 2016.
Presentació de Xavier Guinart en el marc de la jornada "La Contaminació Atmosfèrica a Osona" organitzada pel Consell Comarcal d'Osona i entitats ecologistes
Presentació de les actuacions que estan portant a terme els departaments de la Generalitat per posicionar Catalunya en l’àmbit de l’ecodisseny, en el marc de la jornada de presentació del "Catàleg ecodisseny Catalunya", el 13 de juliol de 2016 a Barcelona
Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire (resum)mireiasegui
A summary of the Improvement air quality plan of Catalonia (2015-2020) by the Generalitat de Catalunya.
Un resum del ´Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire de Catalunya (2015-2020), de la mà de la Generalitat de Catalunya.
Es tracta d’una de les iniciatives més ambicioses com a mecanisme de participació ciutadana en la lluita contra l’escalfament de la Terra. El Pacte ha nascut després d’un procés no formal de consultes amb moltes ciutats europees. Consisteix en el compromís de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de CO2 mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables.
En l’actual context d’emergència climàtica, Barcelona ha de donar una resposta contundent i ha d’estar a l’alçada del que el món científic alerta i del que la ciutadania reclama. Per això Barcelona pretén ser neutre en carboni l’any 2050. I per això ha començat a caminar, però per assolir aquest objectiu cal fer més, millor, diferent i més ràpid.
Amb la voluntat d’accelerar l’acció i la contribució de la ciutat a la reducció d’emissions globals, s’ha incrementat l’ambició, posant com a fita la reducció l’any 2030 d’un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle respecte els valors de 1992 [1] . Això implica reduir de l’ordre de 1.950.000 tones de gasos d’efecte hivernacle.
Aquests objectius, ambiciosos i que requereixen d’amplis esforços tant de les administracions com dels sectors econòmics i productius de la ciutat i de la ciutadania, són necessaris per tal de poder afrontar l’actual crisi climàtica. S’està parlant d’una transició profunda en tots els àmbits que tenen a veure amb la ciutat, el sistema productiu, les persones, com funcionem, com ens movem, etc. El repte és majúscul, però no actuar és massa arriscat.
Si els compromisos europeus i internacionals incrementen l’ambició, Barcelona es compromet a intensificar encara més l’acció per assolir-los.
Presentació de Gabriel Borràs, de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la DG de Polítiques Ambientals, el 6 de febrer al Museu Colet de Barcelona. l'Indicador global és el primer document capaç d'avaluar i quantificar el grau d'adaptació de Catalunya al canvi climàtic.
Ponència de Francesc Giró, Director de Planificació Estratègica presentada a la Jornada "Noves tendencies en Recollida Selectiva a Catalunya, celebrada el 7 de juny de 2018
L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha aprovat fins al moment 4 metodologies de projecte que es basen en metodologies internacionalment acceptades, i que han estat adaptades a la realitat catalana:
- Reemplaçament de calderes de calefacció i ACS que utilitzin combustibles fòssil per calderes de biomassa.
- Canvi de vehicles convencionals per vehicles elèctrics que funcionin amb energia renovable.
- Millora del comportament energètic d’edificis (mesures d’aïllament tèrmic dels edificis i/o mesures de millora de l’eficiència energètica dels sistemes de calefacció i ACS).
- Reducció d’emissions d’òxid nitrós en sòls agrícoles a través del canvi en la gestió dels fertilitzants.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
3. Context
Ciència
Warming of the climate system
is unequivocal.
Each of the last three decades
has been successively warmer
at the Earth’s surface than any
preceding decade since 1850.
It is extremely likely (95-100%)
that human influence has been
the dominant cause of the
observed warming since the
mid-20th century.
3
4. Context
Concentració atmosfera CO2
280 ppm
+38%
+1ºC
Barcelona - Temperatura mitjana anual (1780-2011)
3.0
-1
0
9
2.5
2.0
1.5
389 ppm
1.0
0.5
0.0
-0.5
-1.0
Mauna Loa 2013
400 ppm
6
9
1
í
c
s
)
C
º
(
u
r
p
t
e
d
i
l
a
m
o
n
A
-1.5
-2.0
-2.5
-3.0
1780
1800
1820
1840
1860
1880
1900
1920
1940
1960
1980
4
2000
5. Context
2011 (sense LULUCF)
34.000 MT CO2.
40.000 MT CO2eq
(2010 Sense LULUCF)
És important que reduïm?
Evidències científiques
3.631 MT CO2 eq.
Motivacions ètiques
0,11%
1,3%
321,4 MT CO2 eq.
14,3%
45,9 MT CO2 eq.
Imperatius legals
Oportunitats econòmiques
Combustibles
El CO2 te un preu
Adaptació
Anticipació
CO2eq: CO2 + CH4 + N2O + HFC + PFC + SF6 / NF3
5
6. Context
Oportunitats
2011: Enquesta anual a més de 500 empreses
que cotitzen i recopila informació sobre els
riscos i oportunitats identificades relatives al
canvi climàtic, els plans de reducció
d’emissions i la transparència de les
actuacions corporatives per a mitigar el canvi
climàtic. Les empreses amb un enfocament
estratègic en matèria de canvi climàtic van
presentar una rendibilitat el doble de la
rendibilitat mitjana del Global 500 de gener
2005 a maig de 2011.
https://www.cdproject.net/
6
10. EL PROGRAMA D’ACORDS VOLUNTARIS EN
QUÈ CONSISTEIX?
Compromís voluntari per reduir les emissions de GEH,
més enllà del què obliga la normativa
Mitjançant l’Acord, l’organització es compromet a:
Realitzar un inventari d’emissions de GEH i fer-ne un seguiment anual
Plantejar i implementar anualment mesures per a reduir les emissions
Una vegada l’organització ha fet l’esforç de calcular la seva petjada i de reduir
internament les emissions, de manera voluntària pot compensar les emissions
que no ha pogut reduir internament.
l’Administració aporta un marc institucional sota criteris tècnics rigorosos,
promou la visualització de les organitzacions que fan aquest esforç
10
11. EL PROGRAMA D’ACORDS VOLUNTARIS
QUIN ÉS EL PLANTEJAMENT DE FONS?
2/3 parts de les emissions de GEH de Catalunya provenen
d’activitats que no tenen obligacions de reducció.
No hi ha reducció petita.
Tots hi estem cridats.
Ser part de la solució.
Des de la coresponsabilitat.
11
12. EL PROGRAMA D’ACORDS VOLUNTARIS
EN QUÈ CONSISTEIX?
Compromís voluntari per reduir les emissions de GEH,
més enllà del què obliga la normativa
Inventariar emissions GEH:
Actuar:
Segons Norma ISO 14064
Mesures anuals per a reduir les
emissions
Obligació: Emissions directes i
electricitat
Mesures coherents amb l’inventari
Opcional: Indirectes
Quantificables
Actualització anual
Significatives
Autodeclaració / certificació 3ª part
No hi ha un % mínim de reducció
Compensació:
Una vegada l’organització ha fet l’esforç de calcular la seva petjada i de reduir
internament les emissions, de manera voluntària pot compensar les emissions
que no ha pogut reduir internament.
12
13.
MILLORA COMPETITIVITAT
dependència recursos fòssils
EL PROGRAMA D’ACORDS VOLUNTARIS
QUINS SÓN ELS BENEFICIS PELS ADHERITS?
VALOR AFEGIT
als serveis, productes o projectes
al funcionament organització
vulnerabilitat per increment del
Sant Cugat que promou els acords mitjançant una bonificació en el IAE:
seu preu
BENEFICIS
6. Els subjectes passius que durant el període impositiu immediatament
anterior al de l’exercici de l’aplicació de la MILLORA hagin implantat i
bonificació
ESTALVI ECONÒMIC de gestió ISO 14001, EMAS IIIGESTIÓ AMBIENTAL
certificat un sistema
o l’adhesió al
Programa d’Acords Voluntaris de l’Oficina Catalana del Canvi
(implicació proveïdors i clients)
( factura energètica)
Climàtic, gaudiran d’una bonificació del 25% de la quota municipal. A
aquests efectes caldrà sol·licitud prèvia acompanyada de la documentació
que acrediti aquest tipus de certificacions obtingu
POSICIONAMENT ESTRATÈGIC
(en termes ambientals i de canvi
climàtic)
S’estudiaran altres possibles beneficis per a les empreses adherides, de caràcter fiscal i/o
relacionat amb l’atorgament d’ajuts i subvencions per part de la Generalitat.
13
14. COM FORMAR PART DEL PROGRAMA?
L’AFIRMACIÓ DEL COMPROMÍS
Com formar part del programa. ESQUEMA GENERAL
inventari emissions, proposta de mesures de reducció i implementació mesures
Adhesió
Avaluació
Actuació
100 adhesions
Compensació
formalitzades des de
setembre 2010, i un
número significatiu en
tràmit
El procediment no té associada cap taxa de gestió
14
15. COM FORMAR PART DEL PROGRAMA?
TIPUS DE PROCEDIMENTS
ESTÀNDARD
(totes les organitzacions poden elaborar l’inventari d’acord amb aquest
procediment)
Les organitzacions han de fer l’inventari seguint la metodologia ISO 14064
Part 1 que marca les directius per fer inventaris d’emissions de GEH en
organitzacions
De manera general, cal una verificació prèvia de l’inventari d’emissions
realitzada per una entitat de verificació reconeguda per l’OCCC. Les despeses
de la verificació aniran a càrrec de l’organització.
15
16. COM FORMAR PART DEL PROGRAMA?
TIPUS DE PROCEDIMENTS
Requisits procediment simplificat
No existeixen emissions de procés1 (o representen menys del 5% del total), i
No es realitzen operacions de logística a l’estranger amb flota pròpia, i bé
El nombre d’empleats és inferior a 500 persones o
el volum d’emissions de GEH estimades està per sota les 25.000 tones CO2e
Emissions de procés: emissions de GEH, diferents de les emissions de combustió, que es produeixen
com a resultat de reaccions, intencionades o no, entre substàncies, o la seva transformació, incloent la
reducció química o electrolítica de minerals metàl·lics, la descomposició tèrmica de substàncies i la
formació de substàncies per utilitzar-les com a productes o matèries primeres per a processos.
1
16
17. COM FORMAR PART DEL PROGRAMA?
EINES
A fi de facilitar l’elaboració de l’inventari, l’OCCC disposa d’una Guia de
càlcul d’emissions i una Calculadora.
Aquesta eina pot ser utilitzada per organitzacions
les fonts d’emissió de les quals derivin de:
combustibles fòssils, transport i consum
elèctric (és a dir, que no tinguin emissions de
procés i no comuniquin altres emissions
indirectes).
s’actualitzen al web cada 1
de març de cada any amb
els nous factors d’emissió
(mix elèctric, etc.).
A més, si l’organització compleix amb una sèrie
de condicions (les condicions de procediment
simplificat), no caldrà que faci verificació de
l’inventari.
PROCEDIMENT SIMPLIFICAT
17
18. COM FORMAR PART DEL PROGRAMA?
EINES
Hi ha nombroses organitzacions que
realitzen actuacions que
contribueixen a la mitigació del canvi
climàtic.
En aquest espai es volen fer públiques
aquestes actuacions.
18
19. COM FORMAR PART DEL PROGRAMA?
SIMPLIFICACIÓ
Programa d’acords voluntaris
1
EMAS
Inventari d’emissions de GEH
Indicador de CO2 equivalent
En el marc del Reglament EMAS III, l’OCCC, juntament amb la Direcció General de Qualitat Ambiental, han establert
unes especificacions per al càlcul l’indicador de CO 2 equivalent.
Una organització EMAS que segueixi aquestes indicacions estarà complint també el requisit del Programa d’acords
voluntaris quant a inventari d’emissions.
2
Verificació de l’inventari (si
aplica)
Declaració ambiental validada
En el marc del Programa d’acords voluntaris, segons la tipologia de l’organització, cal que l’inventari sigui verificat per
una entitat reconeguda. En aquest sentit, una empresa EMAS que compleixi els requisits d’homologació establerts per
l’OCCC podrà utilitzar la declaració ambiental validada per demostrar la verificació del seu inventari, i per tant no
caldrà una verificació addicional.
3
Mesures de reducció d’emissions
GEH
Objectius per reduir l’impacte
ambiental
En el marc del Programa d’acords, es demana que anualment es plantegin i s’implantin mesures de reducció
d’emissions de GEH. Per tant, es poden aprofitar les sinergies i dins de les mesures plantejades per l’EMAS pensar
d’establir-ne alguna de reducció d’emissions de GEH que sigui mesurable, significativa i quantificable, la qual es
podrà utilitzar per complir els requisits dels acords.
També s’ha desenvolupat un procediment específic per ajuntaments
que tenen PAES
19
20. EL PROGRAMA D’ACORDS VOLUNTARIS
QUINES DADES SÓN PÚBLIQUES?
INFORME DEL PROGRAMA D’ACORDS
VOLUNTARIS
reprodueix la situació exacta de l’organització
pel que fa al procediment, i descriu les
actuacions portades a terme
20
21. QUIN RECONEIXEMENT S‘ATORGA?
PLA DE COMUNICACIÓ. Web
Publicitat a la pàgina web:
www.gencat.cat/canviclimatic (sota
Acords Voluntaris)
i
accions de difusió periòdiques que puguin impulsar-se des de l’OCCC
21
22. EL PROGRAMA D’ACORDS VOLUNTARIS
QUIN ÉS EL RECONEIXEMENT?
El mon que vols
amb el clima que vols
22
23. L’Administració aporta un marc
institucional sota criteris tècnics
rigorosos i vol promoure la
visualització
de
les
organitzacions que fan aquest
esforç
23
24. El seguiment del Programa: responsabilitat
compartida
L’OCCC, com a impulsor i responsable del Programa d’acords voluntaris,
realitza el seu seguiment
NIVELLS
Validacions formals (no en profunditat) de les dades comunicades per
autodeclaració
Verificacions prèvies de l’inventari d’organitzacions adherides
per procediment estàndard, mitjançant una entitat de verificació
reconeguda per l’OCCC (veure a la web Relació d'entitats de
verificació reconegudes)
Controls aleatoris a posteriori
verificacions in situ de dades i metodologies utilitzades per
les organitzacions, i, en especial, per aquelles que
s’acullen al procediment simplificat
24
25. RECONEIXEMENT VERIFICADORS
Requisits
Requisits per ser Entitats de verificació reconegudes per l’OCCC
Cal disposar d’alguna de les acreditacions següents:
- Verificació d'informes anuals de gasos amb efecte d'hivernacle sota el
Règim europeu de Comerç de drets d’emissió de GEH (verificadors Kyoto),
o
- Verificació del sistema de gestió ambiental EMAS (verificadors EMAS), o
- Auditor de comptes al Registro Oficial de Auditores de Cuentas (auditors
ROAC)
Cal disposar de personal tècnic habilitat que li permeti desenvolupar les
funcions de verificació en el marc dels acords voluntaris
25
26. RECONEIXEMENT VERIFICADORS
Entitats reconegudes
Entitats de verificació reconegudes per l’OCCC
AENOR-ASOCIACIÓN ESPAÑOLA
DE NORMALIZACIÓN Y
CERTIFICACIÓN
Det Norske
Veritas Business
Assurance, S.L.
ASISTENCIA TECNICA
INDUSTRIAL, SAE
EUROPEAN QUALITY
ASSURANCE SPAIN, S.L.
Bureau Veritas
Certification,
S.A.
Lloyd's Register España,
S.A.
TÜV Rheinland Iberica
Inspection, Certification
and Testing, S.A
SGS TECNOS, S.A.
LGAI TECHNOLOGICAL
CENTER, S.A. (Applus+)
PriceWaterhouse
Coopers
26
29. La Seu de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat / lavola 1981, SA / AMBIENS,
Gestió de Recursos Ambientals SL / ATISAE CATALUNYA / ERF- Estudi Ramon Folch i Associats, SL / Acciónatura / Transports
de Barcelona, SA / F.C. Metropolità de Barcelona, SA / GESAB, SA Catalunya / GAIA-Serveis Ambientals, SL / El Tinter, Arts
gràfiques, edicions i produccions SAL / Universitat de Girona / SADA p.a. Catalunya, SA (planta de processament avícola) /
Oficines de la seu institucional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona / INGECAL. Ingeniería de la Calidad y el Medio Ambiente, SL /
Sociedad Anónima Alsina Graells de Autotransportes / La seu central i les oficines de l'ATM de Barcelona / Gràfiques Ortells, SL /
El Celler RAÏMAT CODORNIU, SA / MANGO (Catalunya i botigues pròpies a Espanya) / La xarxa d'alta tensió i transformació
AT/MT d'ENDESA DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA SLU / Provetsa / Xavier Brullet i Associats SLP / Magatzem de confecció de Fruits
de Ponent, SCCL / Inno-Terra, SL / Fundación Empresa y Clima / Planxisteria Bonet Cars SL / ARDA Gestió i Estudis Ambientals
SLL / Celler Carles Andreu SL / Monestir de les Avellanes / Restaurant La Redolta i allotjament rural Les Salades / Sofos energia
SL / Edifici Corporatiu de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya / Ajuntament de Bellcaire d'Urgell / Ecotècnics SC / Consultors
de Processos Sostenibles, SL / Papereria-Llibreria Ramona Salla Estopà / ADD Work Systems SL / Ports de la Generalitat / Escola
Superior de Comerç Internacional, Càtedra UNESCO de Ciclo de Vida y Cambio Climático (ESCI-UPF) / Societat General d’Aigües
de Barcelona SA / Miguel Torres SA / Cyclus Vitae Solutions, SL / Granic (Gestora Catalana de Residuos SL) / Institut Català
d'Avaluacions Mèdiques i Sanitàries / Ajuntament de Sant Cugat / Consorci del Transport Sanitari de Catalunya, Regió Girona
(delegacions amb ISO 14001 implantada) / Agència de l’Habitatge de Catalunya (edifici Diputació 92) / CLABSA (Clavegueram de
Barcelona SA) / Autoritat Portuària de Barcelona / Delegació de Barcelona de FAMA SYSTEMS, SA / Global-Local-Projects / Seu
Central de Barcelona i el laboratori de Montmeló de l'Agència de Residus de Catalunya / Associación Producciones Callejeras /
Copier-Osona, SL / Trans-Barcons, SL / Badia Energies, SL / Oficines centrals i magatzem de l’Agència Catalana de Turisme /
Comercial Química Massó a Catalunya / Radiadores Cerezo, SA / ACC Assessors Ambientals de Catalunya SL. / Imartec Energia
SL. / FRANCESC CODONY AGUILAR / DRIVING EVENTS SLU / Ecostudi SIMA SLP / TACTIKES DE GESTIÓ I COMUNICACIÓ
SL / Domènec Xicota / Ajuntament de Viladecans / Ajuntament de Navàs / Gemma, Gestió i Medi Ambient SL / Gesa SL / L’Aurora
Gestió de Neteges SL /Seu central a Barcelona i oficines comercials de Rockwool Peninsular SAU / ECOGESA ENGINYERIA SL /
Acondicionamiento Tarrasense-Leitat Technological Center / Biomecànica Aplicada a Sistemas y Servicios SL, centro Barcelona /
Ajuntament de Vilagrassa / Rosanbus SL / Fundació Mas Xirgu / Fundació Montivili / Fundació Ramon Noguera / ASINTEL, SL /
Parc central d'Urbaser de Barcelona / MediTerra Consultors Ambientals, SL / Ajuntament de Vallbona de les Monges / ATC-SIG,
SL / Mandarin Oriental Barcelona / Francisco Alberich, SA / Inèdit Innovació SL / Ignasi Camprubí Batet / Autoritat Portuària de
Tarragona / Rescu Serveis SL / CLUB NÀUTIC ESTARTIT / MANUFACTURA MODERNA DE METALES SA / MAMA FRESH /
29
CASA AMETLLER / HOSPITAL DE MOLLET / MARINA PORT VELL, SA.
Hay Internacional de l’Energia Sostenible
El análisis de las magnitudes que entran en juego en el funcionamiento de la máquina de vapor y su cuantificación fué introducido por James Watt (1736-1819). Watt se propuso estudiar la magnitud del calor puesto en juego en el funcio-namiento de la máquina, esto permitiría estudiar su rendimiento. El mayor obstáculo que encontró Watt fué el desconocimiento de los valores de las constantes físicas involucradas en el proceso, a raiz de ello debió realizar un proceso de mediciones para contar con datos confiables.
Con Watt se logra el perfeccionamiento en la tecnología, se comprenden los principios básicos de la misma y se aislan las variables que intervienen en el fun-cionamiento de la máquina, la introducción de la unidad para medir la potencia conduce al manejo de criterios de comparación.
Al final del primer periodo de cumplimiento, o sea en el 2012, un país cumplirá sus compromisos en la medida en que sus emisiones sean menores o iguales a las fracciones de cantidades atribuidas ajustadas con cuatro “conceptos jurídicos” diferentes definidos por el PK:
-los derechos transmitidos a través del mecanismo de aplicación conjunta (llamados unidades de reducción de emisiones o ERU),
-los créditos resultantes del mecanismo de desarrollo limpio (definidos como reducciones de emisiones certificadas o CER);
-los créditos resultantes de mecanismos de sumideros (llamados unidades de absorción o RMU) , y
-los derechos de emisión susceptibles de ser objeto del comercio internacional de emisiones (que son justamente las fracciones de cantidades atribuidas o [ AAUs).
Al final del primer periodo de cumplimiento, o sea en el 2012, un país cumplirá sus compromisos en la medida en que sus emisiones sean menores o iguales a las fracciones de cantidades atribuidas ajustadas con cuatro “conceptos jurídicos” diferentes definidos por el PK:
-los derechos transmitidos a través del mecanismo de aplicación conjunta (llamados unidades de reducción de emisiones o ERU),
-los créditos resultantes del mecanismo de desarrollo limpio (definidos como reducciones de emisiones certificadas o CER);
-los créditos resultantes de mecanismos de sumideros (llamados unidades de absorción o RMU) , y
-los derechos de emisión susceptibles de ser objeto del comercio internacional de emisiones (que son justamente las fracciones de cantidades atribuidas o [ AAUs).