Teoria sobre la dièresi

1. Pere Vargas Moré
Col·legi Fuster

2.  Són dos puntets (¨) que s’escriuen de
vegades sobre les lletres i i u.
 Exemples Pingüí, països, seduït...

3.  La dièresi s’ha de posar:
1. Quan s’ha de pronunciar la u en els grups:
qüe, güe, qüi, güi
Exemples: pasqües, aigües, obliqüitat, desaigüi

4.  La dièresi s’ha de posar:
2. Quan una i o una u precedides d’una vocal
no formen diftong amb aquesta vocal:
Exemple: veïna, peüc, Raül.

5.  La dièresi s’ha de posar:
3. Quan una i que es troba entre vocals no fa
diftong perquè és tònica i segons les regles
d’accentuació no pot portar accent gràfic:
Exemples: conduïa, traduïa.

6.  La dièresi no s’ha de posar:
1. Quan pot portar accent gràfic a la lletra on
posaríem dièresi:
Exemples: país, conduíem

7.  La dièresi no s’ha de posar:
2. Quan la i o la u van precedides dels prefixos:
anti, auto, co, contra, re, encara que no
formin diftong:
Exemples: antiinflamatori, reinventar, coincidir,
autoavaluació, contraatac.

8.  La dièresi no s’ha de posar:
3. Quan la i o la u formen part dels sufixos
isme, ista.
Exemples: egoisme, altruista.

9.  La dièresi no s’ha de posar:
4. Quan la i o la u van davant de les
terminacions llatines us, um.
Exemples: Màrius, aquàrium.

10.  La dièresi no s’ha de posar:
5. En l’infinitiu, el gerundi, el condicional i el
futur dels verbs acabats en vocal +ir.
Exemple: agrair, substituint, conduiré, pairia.