La cripta de la colònia güell

LA CRIPTA DE LA COLÒNIA
GÜELL
Glòria Vendrell i Balaguer
MÀSTER ARQUEOLOGIA I ARTS CRISTIANES
UNIVERSITAT ANTONI GAUDÍ
Assignatura: La Sagrada Família
Professor: Jordi Faulí Oller
Curs 2016-2017
“Per fer les coses bé, primer cal
l’amor a elles
i després la tècnica”
ANTONI GAUDÍ

Glòria Vendrell i Balaguer/ Sagrada Família/ prof: Jordi Faulí/ màster Universitat Antoni Gaudí/ curs 2016-2017
1
ÍNDEX
1. La Cripta de la Colònia Güell. Introducció
2. Els inicis
3. Materials utilitzats
4. Simbologia
5. L’exterior i el pòrtic
6. L’interior
7. El mobiliari i el disseny
8. Orientació i llum
9. Fonts consultades
ANTONI GAUDÍ EUSEBI GÜELL

2
1. LA CRIPTA DE LA COLÒNIA GÜELL.INTRODUCCIÓ
Per parlar de la cripta de la Colònia Güell, hem de parlar de dos personatges cabdals, de Gaudí està clar,
però també d’Eusebi Güell.
Eusebi Güell amb l’experiència obtinguda treballant amb el seu pare Joan Güell en l’àmbit industrial ,
juntament amb una clara visió de futur i davant la problemàtica social, havia adquirit uns terrenys al
costat del Llobregat, a la zona de sant Boi, Sta. Coloma i st. Feliu.
Per una banda va arribar a la conclusió de que el millor era instal·lar la fàbrica fora del nucli municipal,
pensant en un bon espai, tant per a la fàbrica ,com per als obrers amb les seves famílies que haurien de
viure-hi. I per altra banda es va adonar de que la fàbrica era una bona sortida per a la problemàtica laboral
en aquesta zona majoritàriament agrícola. La fàbrica oferia possibilitats de feina als membres de la família
que no eren aptes pel treball a pagès.
El 1890 es va iniciar la construcció de la nova fàbrica i amb ella un seguit de conseqüències: les reformes
socials, com la concessió de pensions als obrers grans ( 14 ptes. Setmanals -any 1900), els treballadors de
la Colònia Güell van ser diferents al que era normal per l’època, ja que estaven tots alfabetitzats, tenint
fins i tot classes i conferències dominicals amb projecció de diapositives, la construcció de cases
unifamiliars pels treballadors, aigua corrent, il·luminació ( al principi amb acetilè i després amb electricitat)
, clavegueram, carrers ben comunicats, escola per a nois i noies, llar d’infants, gimnàs, economat,
biblioteca, ateneu, camp d’esports, fonda... i temple.
Arribem doncs al punt d’encontre en aquest lloc, entre un gran personatge, Eusebi Güell amb un altre
gran personatge, Antoni Gaudí , al qual el 1898 se li confia la construcció del temple, que en el seu croquis
ell anomenarà “la Cripta”. Es tracta d’un temple inacabat però en condicions suficients per a ser utilitzat
fins el dia d’avui , com a parròquia del Sagrat Cor, per a la gent de la Colònia.
La Cripta de la Colònia Güell és el resultat de les idees de E.Güell juntament amb F.Alsina, interpretades i
fetes realitat per Antoni Gaudí i els seus col·laboradors: J.Rubio i Bellver, Francesc Berenguer i Mestres i
el seu fill F. Berenguer i Bellveí , els enginyers Goetz i J. Canaleta, mestre d’obres com Agustí Arimany i
Andreu l’Espinal, paletes i fusters preferits com Masip, Beltran, Bernat... així com l’escultor i fotògraf V.
Vilarrubias, autor de les fotos de la maqueta i de vàries escultures del temple.
Segurament, com que Eusebi Güell hi volia ser enterrat en aquest lloc, Gaudí va donar a aquest espai un
marcat aire de formació geològica subterrània amb poca il·luminació i materials salvatges. Ell va pensar
en un temple de dues naus superposades que va quedar inacabada el 1915, després de la mort d’Eusebi
Güell. Però cal dir que malgrat l’anomenem com a tal, no ha estat mai cripta perquè ni és subterrània ni
semisubterrània, ja que totes les finestres obren a l’exterior, la seva cota és la mateixa que la del terreny
que l’envolta, no està sota el presbiteri, no és un oratori, no hi ha enterrat ningú...1
La maqueta polifunicular és el resultat de 30 anys de recerca empírica per part de gaudí i del seu equip i
és el mètode que li va permetre materialitzar la seva antiga obsessió de superar el gòtic, tant a nivell
estructural com a nivell formal. Una vegada aplicat el sistema al temple de la Colònia Güell, amb una
maqueta que mesurava 4,5 m., l’arquitecte el va utilitzar per refer les estructures de les naus del temple
de la Sagrada Família.
1
Antoni González, arquitecte i cap del servei del Patrimoni arquitectònic local de la Diputació de
Barcelona i responsable de la restauració.

3
Es considera l’obra mestre de Gaudí, la més arriscada i en la que Gaudí assoleix el seu llenguatge
arquitectònic absolutament personal.
(...) En Güell és senyor perquè, així com el que té
diners i es fa veure no és més que ric, el que té
diners i no ho ostenta, els domina, en té el
domini, per això n’és senyor (...)
(...) Amb la mort de Berenguer he perdut el meu
braç dret i fins part de l’esquerre! (...)
(...) Joan Martorell era un savi i un sant! (...)
(...) No passa com en els temples grecs, on
solament hi tenien entrada dins el recinte sagrat
, els sacerdots i les panatenees i els augurs
romans als seus temples, al temple cristià hi pot
entrar tothom
(...) la construcció, com la justícia, resol sempre
un cas concret, de manera que no es poden fer
tipus que serveixin per a diversos llocs (...)
(...) L’arquitecte és un governant en el més alt sentit
de la paraula, perquè no troba la construcció feta,
sinó que la fa ell. Per això als grans governants se’ls
anomena constructors de pobles (...)
A. Gaudí
No presta els seus diners a interès ,ni es ven
per condemnar cap innocent.
El qui obra així, mai no caurà.
Salm 15,5
Hi ha amic més unit que un germà
Pr 18,24
Un savi no respon amb lliçons buides,
no infla el pit amb raons sense valor
Jb 15,2
En canvi, al nostre gran sacerdot li correspon
d’oficiar en un culte més excel·lent, ja que és
mitjancer d’una aliança molt millor,
fonamentada en promeses incomparablement
millors.
Hb 8,6
Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que
Déu m’ha donat, he posat el fonament, i uns
altres hi construeixen al damunt. Però que
cadascú miri bé com construeix!
1Co 3,10
És que esperava aquella ciutat ben
fonamentada que té Déu mateix com a
arquitecte i constructor.
Hb 11,10
DIBUIX DE GAUDÍ DE LA CRIPTA
EXTERIOR DE LA CRIPTA

4
2.ELS INICIS
Tenim algunes dades interessants pel que fa als inicis:
• El primer document en el qual apareixen despeses de l’estudi és del 1903
• Un plànol del 1907 realitzat per Julià Berdier Pardo, delineant de Francesc Berenguer Mestres,
on apareix la fàbrica, les cases, els carrers, la cripta i l’estudi de Gaudí
• Fotografies de les maquetes realitzades per V. Vilarubias
• Entrevistes entre Manuel Medarde i Juan Gaudo (fuster que va treballar amb Gaudí) i Trinitat
Vidiella ( treballadora de la fàbrica i serventa dels Güell)
• Conjunt de diaris escrits des del 1896 al 1941 pels habitants de la Colònia, destacant el Diari de
Pere Viñas ( ajudant de Gaudí a l’oficina tècnica)
De tot plegat en surt un retrat de Gaudí, com un home tenaç, humà, treballador i sensible que va viure
intensament la seva obra. Sabem per exemple que podia anar fins a 19 vegades al mes a les obres, tenint
en compte que ho feia des del parc Güell, caminant, en tramvia, en tren fins Cornellà... on el recollia la
tartana d’Elies fins la Colònia... en un total de 4-5h entre anada i tornada.
(...) Les coses fruitoses no es fan de cara a la
retribució, car ja sabem que no és fructífer sense
el sacrifici i el sacrifici és la disminució del “jo”
sense compensació. Això va per als qui volen fer
la feina segons el seu sou (...)
A.Gaudí
Sigui quin sigui el vostre treball, feu-lo de
cor, pel Senyor i no pels homes
Col 3,23
MAQUETES

5
(...) L’ornamentació és, ha estat i serà acolorida. La
natura no ens presenta cap objecte monòtonament
uniforme. Tot en la vegetació, en la geologia, en la
tipografia, en el regne animal, es manté sempre un
contrast de color més o menys viu- I és per això que
obligatòriament hem d’acolorir, en part o bé tot, un
membre arquitectònic, un acoloriment que tal volta
desapareixerà, però que la ma del temps
s’encarrega de donar-hi una altra de pròpia i
preciosa: la de l’antiguitat (...)
(...) No gastem endebades en coses que no diuen
res i atenguem al que és indispensable, moralment
i material(...)
(...) El color és vida i nosaltres no hem de
menysprear aquest element per tal d’infondre-la a
les nostres obres (...)
A.Gaudí
3.MATERIALS UTILITZATS
A l’hora d’escollir els materials, Gaudí va tenir en compte el criteri dels que van treballar amb ell. Va fer
servir doncs els materials de l’entorn: les fàbriques de maons del Llobregat, les escòries de la fosa
d’Hospitalet, els revestiments de gres dels forns de calç del Garraf, vidres, rajoles, ceràmiques vidriades
etc.
Les reixes es van construir amb les agulles de rebuig de les selfactines de la fàbrica.
Els únics materials d’importació van ser el quars de cloratita del Papiol i el basalt de Castellfollit de la Roca.
La forma, el color i la textura dels materials en mans de Gaudí es van transformar en un autèntic art ple
de connotacions simbòliques.
Els portals de Jerusalem seran de safir i de
maragdes,
seran de pedres precioses tots els seus
murs.
Seran d’or les seves torres,
d’or pur, els seus baluards.
Els carrers de Jerusalem seran empedrats
amb carboncle i amb pedres d’Ofir.
Tb 13,17
Per què gasteu els diners comprant un pa
que no alimenta i malgasteu el vostre sou
en menjars que no satisfan? Si m’escolteu,
menjareu cosa bona, tastareu amb gust el
bo i millor.
Is 55,2

6
4. SIMBOLOGIA
La càrrega simbòlica del temple és molt densa i ja la anirem veient una mica en cadascun dels apartats,
però d’entrada cal dir que la mateixa ubicació situada en un turonet de pins més elevat que la resta de
les cases, ja denota alguna cosa interessant i que hi trobem tota mena de productes vegetals: cireres,
maduixes, ceps, oliveres, blat etc.
L ’escala que porta al temple és una prova clara del que la naturalesa significava per a Gaudí. En aquest
lloc es trobava un pi vell que l’arquitecte va respectar, senzillament dirigint l’escala al voltant de l’arbre -
“una escala es construeix ràpid, mentre que un pi necessita més temps per créixer” -pensava Gaudí, de
manera que amb aquesta escala retorçada encara s’accentua més el caràcter naturalista de l’obra.
Es tracta doncs d’una construcció evocadora i amb clara harmonia amb l’entorn.
Un apunt interessant és que el 1905 un treballador de la fàbrica va caure dins una caldera i es va cremar
les cames, els obrers de la fàbrica, el capellà de la Colònia i fins i tot Eusebi Güell, van donar fragments de
la seva pell per tal de fer-li un empelt i evitar la doble amputació. La fita va ser molt celebrada i es va
simbolitzar amb abelles solidàries a l’escut de la parròquia i als hexàgons de les reixes de les finestres.
(...) Amb els testos de flors, voltat de
vinyes i oliveres, animat amb el cloquejar
de l’aviram, el piular dels ocells i el
zumzeig dels insectes i amb les muntanyes
de Prades al fons, vaig copsar les més
pures i plaents imatges de la natura,
aquesta natura que sempre és la meva
mestra (...)
(...) Cal (sense violentar res) deixar les
coses en franca asimetria: edificis
escalonats, cossos desiguals etc. La
simetria és pròpia del pla i voler-la
implantar a la muntanya és treure
adaptació i caràcter i obtenir una fredor
Inexpressiva costosament (...)
A. Gaudí
Alço els ulls a les muntanyes: d’on em vindrà
l’ajuda? L’ajuda em vindrà del Senyor,
que ha fet el cel i la terra
Salm 121,1-2
Quan miro el cel que han creat les teves mans, la
lluna i els estels que hi has posat, jo em dic: «Què és
l’home, perquè te’n recordis?
Què és un mortal, perquè el tinguis present?»
Gairebé l’has igualat als àngels, l’has coronat de
glòria i dignitat, has fet que dominés la teva
creació, tot ho has posat sota els seus
peus: ramades de vedells i d’ovelles, fins i tot els
animals de la selva, l’ocell que va pel cel i els peixos
de la mar, i tot el que segueix els camins dels
oceans.
Senyor, sobirà nostre, que n’és, de gloriós, el teu
nom per tota la terra!
Salm 8

7
5. L’EXTERIOR I EL PÒRTIC
L’entrada de la cripta és plena de símbols cristians realitzats amb trencadís. La natura hi és present, la
combinació de columnes i nervacions del pòrtic ha estat sovint comparada als troncs dels pins del bosquet
annex. Joan Bergós explica que els tons naturalistes de la part construïda tenen els colors del terreny, cap
a dalt va progressant el gris com el dels troncs dels pins i més amunt haurien vingut els verds, morats i
blaus, fets amb materials vidriats, entonant amb les copes dels arbres, amb les carenetes que clouen a
l’horitzó i fins amb el cel.
En els murs exteriors est i oest hi trobem la creu bacular , el crismó i els símbols alfa i omega. En el sostre
del pòrtic hi trobem peixos ( símbol de Crist) , la serra de Montserrat, les tretze creus ceràmiques de Santa
Eulàlia, els símbols de les quatre virtuts cardinals ( la prudència com una guardiola amb una serp, la justícia
com unes balances i l’espasa, la fortalesa com el casc i cuirassa dels guerrers i la temperància com el
ganivet llescant el pa amb el vi dins el porró)
A l’interior del pòrtic destaquen els treballs de trencadís i la impactant palmera de basalt que sosté les
voltes, que són els originals paraboloides hiperbòlics. Aquest pòrtic havia de sostenir l’escala que aniria
a la part superior del temple.
Per una porta amb interessant llinda ceràmica s’accedeix a la nau inferior, que és l’única que es va arribar
a construir, malgrat que la decoració no es va fer.
(...) aquest arbre proper al meu
obrador : aquest és el meu
mestre! (...)
(...) La geometria per a l’execució
de superfícies, no complica sinó
que simplifica la construcció (...)
els paraboloides, hiperboloides i
helicoides són superfícies
reglades, arreglades, posades en
regla, reglamentades, es passa
insensiblement de l’una a l’altra
(...)
A. Gaudí
En el jardí de Déu, cap cedre no el sobrepujava, cap savina
no es podia comparar al seu brancatge, cap plàtan no era
semblant a una sola de les seves branques: cap arbre del
jardí de Déu no l’igualava en bellesa.
Ez 31,8
Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades
eternes, que ha d’entrar el rei de la glòria!
Salm 24,9
Un dia en els teus atris
val més que mil a fora.
M’estimo més quedar-me
al llindar de la casa del meu Déu
que anar a viure amb els injustos.
Salm 84,11

8
6.L’INTERIOR
El més impactant de l’interior és la solució del sostre, basada en paraboloides hiperbòlics de nervis de
maó i les quatre columnes rústiques de pedra de Castellfollit de la Roca que ocupen la part central.
Els murs són inclinats ja que a més a més de sostenir la coberta de l’edifici, havien de servir com a base
del temple que mai es va construir.
En la sala central l’atenció es dirigeix al centre sagrat ( els arcs es concentren radialment en un punt sobre
l’altar) el qual està envoltat per un deambulatori en forma d’U i decorat amb formes arrodonides que
recorden la muntanya de Montserrat. La mirada de l’espectador queda atrapada en un feix de columnes,
a diferència de la Sagrada Família on es pot parlar d’un autèntic bosc de columnes. Aquest entramat de
columnes semblen recollir l’estructura del pinar i configurar una pausada transició de la naturalesa a
l’arquitectura.
Pel que fa a les columnes esmentades de l’interior, hem de dir que es tracta d’un disseny primitiu i senzill.
Al seu respecte i per comprendre-les, és interessant veure alguns fragments del diari d’en Pere Viñas:
(...) Els altre quatre jocs de columna, capitell i base ja col·locats, que arrenquen des de
la planta baixa de la cripta, el capitell i base no eren treballats igual que els citats
anteriorment, sinó rústics, tal com van sortir de la pedrera han sigut col·locats, menys
l’assentament dels junts que foren rejuntats amb caldo de plom fos.
(...) L’arquitecte sr. Gaudí no es va moure del davant del picapedrer en el moment de
trencar les esquerdes amb el mall, de cadascuna de les sis cares que té les bases i el
capitell. Va voler D. Antoni que amb un sol cop de mall dels lés pesats fos arrencada
una esquerda de cada cara, per això es veuen uns buidats desiguals, tot i que essent
perfecte el tall en el perímetre hexagonal encarat a la columna
(...) Aquell dia que D.Antoni estava present a la trencada d’esquerdes, ho estaven
presenciant tots els de la secció tècnica i com que el resultat va ser satisfactori, D.
Antoni estava content com no l’havia vist mai. Van passar uns quants dies i ja hi havia
muntada una columna complerta. Francament no agradava a ningú. El propi E. Güell
seguit de mossèn Gaspar i fins el propi arquitecte sr. Berenguer, s’atrevien a
demostrar-li el seu desacord referent a aquella barroera trencada de les bases i
capitells. D. Antoni va aguantar el xàfec de tots amb aquell somriure que jo qualifico
de “mofeta”, però no es defensava per a res, semblava com si es digués, !no us importa
si no us agrada!
(...) però un dia a dins de l’oficina, D.Antoni a l’hora de berenar va dir-me- a tu t’agrada
tot lo que veus aci?-(...) sí d. Antoni, m’entusiasma, tot m’agrada molt, jo no havia vist
mai enlloc lo que veig aci...(...) “tu Pere ets jove i segur que encara no has llegit la
Bíblia i menys l’Antic Testament. Doncs bé, quan el llegeixis veuràs que Déu ordenà a
Moisès que quan aixequés temple de pedra per a Ell no la profanés obrant-la, sinó
col·locant-la tal com surt de la pedrera, per així evitar el màxim de sorolls estridents,
no agradables al Senyor, durant la construcció del temple. Jo he procurat amb aquestes
cinc columnes seguir el precepte que Ell manà, encara que només ho he fet
simbòlicament, quan tot ho hauria de ser en conjunt”
Efectivament avui llegint la Bíblia descobreixo en l’Èxode art 20 del decàleg fascicle 25
“ Si m’aixeques altar de pedres, no ho faràs de pedres afaçonades perquè a l’aixecar el
teu cisell sobre la pedra, la profanes”
També ara comprenc perquè D. Antoni tenia prohibit terminantment , el cridar, discutir
o barallar-se dins l’obra.

9
(...) La nau principal d’una
església té quelcom a veure amb
la unitat de la divinitat (...)
(...) Al món no hi ha una sola
columna que sigui vertical (
encara que en nombrosíssimes
ocasions s’hagi proposat que ho
siguin) la naturalesa de les coses
demana que sigui inclinada (...)
A.Gaudí
Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és
l’ÚNIC. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb
tota l’ànima i amb totes les forces
Dt 6,4-5
Les dues columnes, les va col·locar davant el vestíbul de la
nau; anomenà Jaquín la columna de la dreta, i la de
l’esquerra, Bóaz.
1Re 7,21
Al qui surti vencedor, jo el faré columna en el temple del
meu Déu, i ja no se’n mourà mai més. Gravaré en ell el nom
del meu Déu i el nom de la ciutat del meu Déu, la nova
Jerusalem que baixa del cel venint del meu Déu, i també el
meu nom nou.
Ap 3,12

10
7. EL MOBILIARI I EL DISSENY
La decoració que Gaudí havia previst no es va arribar a dur a terme, però sí que es van manufacturar els
bancs. Els va dissenyar amb una inclinació especial als respatllers per afavorir la concentració en el culte i
també que malgrat ser per a dues persones, tenen forma d’arc perquè els que s’hi asseguin no els sigui
fàcil mirar-se i parlar.
Dir per altra banda que els altars i la forja de ferro són obra de Jujol. La pica d’aigua beneïda presenta un
disseny fet de ferro forjat per sostenir una enorme petxina blanca, amb un resultat semblant al que sosté
la petxina de la cripta de la Sagrada Família.
(...) Criden l’atenció els bancs
bipersonals per als fidels de planta
en arc, perquè els que hi seguin
quedin en posició divergent i així
sigui incòmode de mirar i
conversar (...)
A.Gaudí
No deixem d’assistir a les reunions comunitàries, com
alguns han pres per costum; més aviat exhortem-nos els
uns als altres. I més ara, que veieu que s’acosta el darrer
dia.
Hb 10,25
Temeu Déu i no pequeu; examineu dins la cambra el
vostre cor i feu silenci
Sl 4,5

11
8. ORIENTACIÓ I LLUM
L’orientació de la cripta és del tot atípica, ja que l’altar és al nord. El primer raig de sol entra pel primer
finestral de l’est i l’últim creua l´última finestra de l’oest. Les parts baixes dels murs fan paleses les
matisacions fosques a causa de la policromia natural de les escòries i els maons recuits, aclarint-se els
tons a mida que l’obra va guanyant altura.
L’interior de la cripta rep una llum suaument matisada a través de les vidrieres policromes de disseny molt
simple que amb poques variants representa una creu de formes arrodonides.
Es tracta d’un joc de llum i ombres en un interior canviant, però que deixa sempre l’altar en la penombra.
(...) cal combinar els elements
sortints amb els entrants, fent
que a cada element convex,
això és, situat a plena llum, se li
n’oposi un de còncau, o sigui
una ombra. L’element lluminós
ha de ser acurat en el seu detall
perquè és el que canta :
l’ombrejat pot ésser absent de
detall(...)
(...) Per a l’harmonia és
necessari el contrast, llum i
ombra, continuïtat,
discontinuïtat, concavitat,
convexitat etc (...)
A. Gaudí
La nit ja no existirà, no caldrà la llum dels gresols ni la llum
del sol: el Senyor Déu els il·luminarà, i regnaran pels segles
dels segles.
Ap 22,5
Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat
sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè
proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les
tenebres a la seva llum admirable.
1Pe 2,9
Si, fascinats per la bellesa d’aquestes coses, les han
considerades déus, havien d’adonar-se com el seu sobirà les
supera immensament, ja que foren creades per ell, que és
origen de tota bellesa.
Sv 13,3

12
9. FONTS CONSULTADES
• Material propi de Manuel Medarde Sagrera ( veí de la Colònia Güell).
• Arxiu parroquial
• ISIDRE PUIG BOADA, El pensament de Gaudí-Compilació de textos i comentaris-Editorial Dux 2004
• www.BCI.cat
• La Cripta Güell, col·leccionable en fascicles nro 13
• RAINER ZERBST , Antoni Gaudí, ed.Taschen

La cripta de la colònia güell

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to La cripta de la colònia güell

Similar to La cripta de la colònia güell (20)

More from gvendre3

More from gvendre3 (20)

La cripta de la colònia güell