3. Antonio Gaudí 1
Gaudí va ser un arquitecte amb un sentit innat de la geometria i
el volum, així com una gran capacitat imaginativa que li permetia
projectar mentalment la majoria de les seves obres abans de
passar-les a plànols. De fet, poques vegades realitzava plànols
detallats de les seves obres; preferia recrear sobre maquetes
tridimensionals, modelant tots els detalls segons els anava ideant
mentalment. En altres ocasions, anava improvisant sobre la
marxa, donant instruccions als seus col · laboradors sobre el que
havien de fer.
Dotat d'una forta intuïció i capacitat creativa, Gaudí concebia els
seus edificis d'una forma global, atenent tant a les solucions
estructurals com les funcionals i decoratives. Estudiava fins al
més mínim detall de les seves creacions, integrant en
l'arquitectura tot un seguit de treballs artesanals que dominava
ell mateix a la perfecció: ceràmica, vidrieria, forja de ferro,
fusteria, etc. Així mateix, va introduir noves tècniques en el
tractament dels materials, com el seu famós "trencadís" fet amb
peces de ceràmica de rebuig.
4. Antonio Gaudí 2
Després d'uns inicis influenciat per l'art neogòtic, així com certes
tendències orientalitzants, Gaudí va desembocar en el
modernisme en la seva època de major efervescència, entre
finals del segle XIX i principis del XX. No obstant això, l'arquitecte
reusenc va anar més enllà del modernisme ortodox, creant un
estil personal basat en l'observació de la naturalesa, fruit del
qual va ser la seva utilització de formes geomètriques reglades,
com el paraboloide hiperbòlic, l'hiperboloide, l'helicoide i el
conoide :
Així mateix, tota la seva
obra està marcada per les
que van ser les seves
quatre grans passions a la
vida: l'arquitectura, la
natura, la religió i l'amor
a Catalunya
5. Gaudí y el modernismo 2
La trajectòria professional de l'arquitecte va tenir una evolució
sui generis (Del seu propi gènere). Causa de la seva constant
investigació en el camp de l'estructura mecànica de les obres. En
els seus inicis, Gaudí va rebre certa influència de l'art oriental
(Índia, Pèrsia, Japó), a través de l'estudi dels teòrics de
l'arquitectura historicistaDurant la seva època d'estudiant Gaudí
va poder contemplar una col · lecció de fotografies que l'Escola
d'Arquitectura posseïa sobre Egipte, l'Índia, l'art persa, maia,
xinès i japonès, així com els monuments islàmics espanyols, els
quals li van deixar una profunda petjada, servint-d'inspiració per
a moltes de les seves obres.
6. Gaudí y el Modernismo 2
El drac del Parc Güell, que s'ha convertit en un emblema de
l'obra de Gaudí.
Després d'aquestes influències inicials, Gaudí desemboca en el
modernisme en la seva època de major esplendor, en els anys
situats entre els segles XIX i XX. En els seus inicis, el modernisme
troba la inspiració en l'arquitectura historicista, ja que per als
artistes modernistes la volta al passat suposa una reacció contra
les formes industrials imposades pels nous avenços tecnològics
produïts amb la Revolució industrial. La utilització dels estils del
passat suposa una regeneració moral que permet a la nova
classe dirigent, la burgesia, identificar-se amb uns valors que
reconeixen com les seves arrels culturals. Així mateix, el ressorgir
de la cultura catalana des de mitjan segle XIX (la Renaixença),
porta a adoptar les formes gòtiques com a estil "nacional" de
Catalunya, amb la pretensió de conjugar nacionalisme i
cosmopolitisme, d'integrar-se en el corrent modernitzadora
europea
7. Información Personal 3
Naixement 25 juny 1852 Riudoms o Reus, Espanya Defunció 10
juny 1926? (73 anys) Barcelona, Espanya Carrera professional
Obres representatives.
Casa Milà (Barcelona).
Cripta de la Colonia Güell (Sant
Coloma de Cervelló).
Palacio Güell (Barcelona).
Parque Güell (Barcelona).
Sagrada Familia (Barcelona).
8. Bibliografia
Gueilburt Talmazan, Luis (2003). Gaudí y el Registro de la
propiedad. Institut Gaudí de la Construcció. ISBN 84-688-
1125-4.
Puig i Boada, Isidre (2004). El pensament de Gaudí. Ed. Dux,
Barcelona. ISBN 84-609-1587-5.
Puig i Boada, Isidre (1986). El temple de la Sagrada Família.
Ed. Nou Art Thor, Barcelona. ISBN 84-7327-135-1.
Puig i Tàrrech, Armand (2010). La Sagrada Família segons
Gaudí. Comprendre un símbol. Ed. Pòrtic, Barcelona. ISBN
978-84-9809-158-8.
Rojo Albarrán, Eduardo (1988). Antonio Gaudí, ese
incomprendido: La Cripta de la Colonia Güell. Los libros de
la Frontera, Sant Cugat del Vallès. ISBN 84-85709-70-5.
Tarragona, Josep Maria (1999). Gaudí, biografia de l’artista.
Ed. Proa, Barcelona. ISBN 84-8256-726-8.
Van Hensbergen, Gijs (2001). Antoni Gaudí. Random House
Mondadori S.A., Barcelona. ISBN 84-01-30506-3.
Zerbst, Rainer (1985). Antoni Gaudí. Ed. Taschen, Köln. ISBN
3-8228-7011-0.
