La càmera (i) tema 5, cultura audiovisual

1. LA CÀMERA (I)
Ariadna Martín Salvañá
1r Batxillerat A

2. • La càmera utilitza el
mateix mecanisme
que els nostres
òrgans de visió.

3. • La llum arriba a través de l’objectiu per
graduar la quantitat de llum i arriba al
diafragma (iris de l’ull).

4. LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ
• La o les lents enfocaran els raigs i
finalment arribaran a la superficie de la
pel·lícula on el material sensible
transformarà la superfície de la mateixa.

5. • Igual que l’ull la càmera poden graduar-se i
enfocar-se a diferents distàncies.

6. VISIÓ SELECTIVA
La visió humana està controlada en part per
l’ull i en part pel cervell i veure així el que
interessa.

7. • L’ENFOCAMENT
• L’ull quasi mai produeix una imatge
desenfocada, una càmera s’ha d’enfocar
cada vegada.

8. • BIDIMENSIONALITAT
• La càmera redueix una escena
tridimensional a una de dues
dimensions.
• L’ull també però el cervell
sintetitza la imatge.

9. • ANGLE DE VISIÓ
• L’ull té un sol angle de visió i segons el
tipus d’objectiu, la càmera en pot tenir
diversos.

10. • EFECTES ÒPTICS
• A través de jocs entre lents, les càmeres
poden aconseguir determinats efectes.

11. • La llum pot dibuixar noves formes i donar-li
unes característiques provocant ombres.
Tenen una gran importància en fotografia.

12. • Tots els dispositius de les càmeres estan
pensats per a rebre i fer una lectura
correcta de la llum.

13. • La llum es trasllada en línia recta en el buit.
Està composta per quantitas d’energia
invisible, els quants que es traslladen en
linia recta traçant ondulacions.

14. • Reaccions de la llum quan topa amb alguna
superfície o substància:
1. Transmissió: directa/difusa/parcial
2. Reflexió: directa/difusa/parcial/selectiva
3. Absorció

15. • Són resultat de la descomposició de la llum
blanca. La reflexió i absorció per part dels
objectes, de part dels raigs i el reflex de la
restant provoca la seva percepció.

16. Primaris o additius: roig – verd – blau = llum
blanca
Secundaris substractius: roig + verd = groc / roig
+ blau = magenta / blau + verd = cian
Suma de complementaris = llum blanca (roig +
cian)

17. • Temperatura del color
• Les pel·lícules fotogràfiques són sensibles a la
temperatura . Depèn de la quantitat de color i el
color.

18. • Les càmeres tenen sistemes que
permeten equilibrar les intensitat
lumíniques d’una escena. S’ha de
controlar on ens col·loquem i allò que
volem enregistrar.

19. Permet el control de la llum:
• Fotòmetres
• Diafragma i velocitat d’obturació
• Filtres
• Equip d’il·luminació

20. • Làmpades de tungstè
• Spot
• Flood.

21. • fetes de filaments de dugstè col·locats dins
d’un tub de quars on hi ha un gas halògen.

22. Reflector de quars
DifusorReflector rectangulars
o tota-light
Flaix Torxes

23. • Suports (trípodes)

24. • Paraigües: superficie interna reflectant produeix
llum tova.

25. • Banderes: làmines metàl·liques posades davant
llum per limitar l’àrea de llum projectada.

26. • Plantilles: per a projectar ombres.
• Pantalles: planxes sobre les que rebota la llum.

27. • Difusors: fulles de material translúcid per a
difondre la llum.

28. • Filtres: de vidre o plàstic per a variar els tons del
focus.
• Viseres: per a orientar o concentrar la llum.

29. • Gasa: redueix la intensitat del focus de llum.
• Malles metàl·liques: distribueixen la intensitat
del focus de llum.

30. • La direcció de la llum: col·locació respecte a la
càmera i a àllò fotografiat.

31. Llum directa
Llum dura
Llum difusa Llum tova
Llum filtrada

32. • Als inicis preparaven manualment les
emulsions. Al cap dels anys, es
comercialitzaren.

33. • Actualment els materials sensibles es
comercialitzen en rodets, rulls i plaques.
Amb importants millores.

34. • L’exposició de l’emulsió a la llum:
- Els fotons actuen sobre els electrons dels ions
de BR-, es desprenen i neutralitzen els ions de
plata més pròxims Ag+.

35. • L’exposició de l’emulsió a la llum:
- Després tenim una imatge latent no visible.
Amb el revelador empliem aquestes zones
milions de vegades fins a fer perceptible el
negre.

36. • Parts. Tenen diferents capes:
- Suport de la pel·lícula
- Capa adhesiva
- Emulsió fotosensible
- Capa protectora de gelatina per a protegir
l’emulsió i evitar que es ralli.

37. • Característiques. Les pel·lícules sensibles es
diferencien:
- Pel seu format
- Pel tipus d’emulsió
- Pel tipus d’imatge que produeix
- Pel seu índex de sensibilitat a la llum

38. • En blanc i negre tenen una capa d’emulsió i
en color tres, una sensible al blau, al verd i
al roig.
• Cada capa produeix un pigment del color
complementari de la longitud d’ona que
afecti l’emulsió.

39. • La sensiblitat de l’emulsió depèn de la
qualitat del material sensible però també de
la mida de les seves partícules.
• Com més gran la superfície més
ràpidament quedarà afectat.

40. • El fet que una pel·lícula sigui més o menys
sensible determinarà els següents aspectes:
- Menor temps d’exposició
- Definició
- Contrasts

41. • Es mesura segons l’estàndard ASA. Com
més sensible, més lluminositat. La definició
també disminuirà. Caldrà trobar equilibri.

42. • EL DIAFRAGMA
• És el dispositiu que regula la quantitat de
llum que entra a la càmera. Format per un
conjunt de laminetes que se solapen.

43. • Objecte fosc, s’utilitza una obertura gran, si
el subjecte està molt il·luminat, es redueix
l’obertura. Està ubicat dins l’objectiu i es
regula manualment.

44. • Números “f” són l’expressió matemàtica de
la relació entre l’obertura real i la distància
focal de l’objectiu.

45. • Situat davant la pel·lícula o el sensor
fotosensible que impedeix que la llum arribi
a aquests dos elements.

46. • L’obturador permet controlar el temps
d’exposició i la velocitat d’obturació és la
velocitat amb què l’obturador s’obre i es
tanca.

47. • Algunes càmeres disposen de la posició de
l’obturador en Mode B, permet manternir
l’obturador obert fins que deixem de prémer
el disparador.

48. • L’obturador central.
• L’obturador de pla focal.

49. • L’expressió del moviment s’aconsegueix
fonamentalment actuant sobre l’obturador i
el diafragma i combinant l’enfocament
selectiu.

50. Imatge d’alt dinamisme en ple moviment però
congelada en mig del moviment.

51. Temps d’exposició prou lent a la càmera com
perquè el moviment del motiu a fotografiar
aparegui desplaçat.

52. • Amb els dos regulem l’exposició de llum,
amb el primer regulem la quantitat i amb
la segona el temps d’exposició i
s’influeixen, és a dir si anem movent una
de les dues mesures l’altre també haurà
de variar.

53. Conforme tanquem el
diafragma , obtenim una
major profunditat de
camp per tant la
profunditat de camp és
inversament
proporcional a
l’obertura del diafragma.

54. • És un dispositiu a través del qual s’observa
el subjecte o objecte que serà fotografiat.

55. Visor independent de l’objectiu. El subjecte
o objecte es veu a través d’un sistema òptic
muntat en un tub on apareix enquadrada
l’àrea de l’escena coberta per l’objectiu.

56. • Té un problema anomenat paral·lelisme o
paral·laxi, la imatge visualitzada no
coincideix amb la imatge enfocada per
l’objectiu.

57. • La imatge projectada en la pel·lícula per
l’objectiu està de cap per avall i invertida
lateralment. Utilitza el pentaprisme per
capgirar-la i així veure-la en la seva posició
real.

58. • Perquè els raigs de llum que entren a dins la
càmera es projectin damunt del suport
fotosensible i produeixi una imatge nítida, és
necessari que s’enfoquin..

59. • Amb l’incorporació de la lent es podia
regular la quantitat de llum que entrava..

60. • Focus
• Pla focal
• Centre de curvatures
• Centre òptic
• Distància focal
• Pla de L’objecte

61. • Es classifiquen
segons la distància
focal que ens
indicarà l’angle de
visió que avarca un
objectiu i la seva
distància i capacitat
d’enfocament.

62. • 50 mm per aconseguir una perspectiva similar
a la de l’ull humà. Angle de visió d’uns 45
graus. Naturalitat en la perspectiva i molt
lluminós.

63. • Distància focal menor que la diagonal del
negatiu. Angle de visió entre 50 i 180 graus.
Pot recollir més escena, però òpticament ens
fa la sensació que ens allunya d’ella.

64. • Angles de visió inferiors a 50 graus i la dstància
focal: 85 mm, 100mm, 20mm, 500 mm, 1000
mm, 2000 mm.
• Dissenyats per apropar els subjectes situats a
gran distància.

65. • Serveixen per tenir un apropament màxim.
Són capaços d’enfocar a distàncies molt
curtes, reproduint els elements o imatges
enfocades a un terç o un quart de la seva
grandària real.

66. • Permet variar la distància focal sense
cambiar l’objectiu. Acostumen a ser més
grans i pesats però poden arribar a
substituir a diferents objectius de
distància focal fixa.

67. • Lents d’augment: acostar molt a un element
disminuint la distància d’enfocament.
• Anells extensors : allarguen l’objectiu que ens
permet enfocar a menys distància un element.

68. • Hem pogut veure i entendre tot el material
necessari i fins i tot les tècniques a seguir per a
realitzar fotografies, per tant, una acció tan
simple com pitjar un botó i congelar un moment
determinat per llavors plasmar-lo en un tros de
paper és convertit en tota una disciplina, de la
mateixa manera que moltes altres les quals
requereixen un ampli coneixement i destresa. Per
tant la fotografia no es basa solament en captar la
realitat sino de convertir-ho també en art.