2.  La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins,
conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si,
cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
 Plató ens diu que l’ésser humà no és autosuficient i necessita a
altres individus, necessita viure en societat, per poder realitzar-
se.
 Aristòtil afirma que l’ésser humà és un animal social i no pot viure
com una criatura aïllada: "L'ésser humà és un ésser social per
naturalesa", i és constitutivament social en un doble sentit:
› Necessita d'altres persones per sobreviure, per cobrir les seves necessitats
bàsiques com l'alimentació o la seguretat.
› Però per altra banda, sense la resta dels humans mai es convertiria en una
persona.

3.  Dues raons bàsiques:
› Biològiques: l’ésser humà es incapaç de sobreviure en els
seus primers períodes de vida, per tant necessita l’ajuda
dels altres individus. També necessita un temps
d’aprenentatge per ser autònom ja que manca d’uns
instints.
› Culturals: La condició de ser cultural dels éssers humans,
la possessió del llenguatge , la utilització de símbols que li
possibiliten la representació del món, etc. no és possible
que pugui ser desenvolupada per un individu de forma
aïllada perquè fa necessària, per a la seva adquisició, de
la intervenció d'una col·lectivitat i unes institucions.

4.  Polític: Postura de qui es considera que la realització de la
persona forma part d’un projecte mes ampli que implica a tota
la societat en la que viu.
 Apolític: És la postura de qui es considera que la felicitat de
l’individu és un projecte realitzable al marge de la societat de
petites comunitats que no participen a la vida política.
 Antipolític: És la postura de qui es considera que la felicitat de l’
individu només és possible en un estat de naturalesa rebutjant
tot el que es social, però això no ens porta a apartar-nos de la
vida política sinó a actuar activament per denunciar, provocar i
posar en evidencia tots els inconvenients del viure en societat.

5.  La democràcia és una forma d'organització de grups de
persones, la característica més important és que la titularitat
del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que
la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels
membres del grup.

6.  Com s'ha d'organitzar la convivència
 Com governar els afers comuns.
 Els diferents grups amb diferents interessos i projectes per a la
societat s'agrupen a través dels partits polítics que es
constitueixen en una representació selectiva de la pluralitat
de tendències que es desenvolupen a la societat .
 D'aquesta manera la política serà el resultat de l'equilibri
entre les diferents forces obligant a pactar per governar i
fent més difícil que s'imposin les tesis més radicals que només
beneficien a una minoria.

7.  S'ha de preservar el dret dels individus de les agressions de la
majoria i el govern.
 Un demòcrata no només aspira a la majoria sinó que desitja
governar tenint en compte a tothom.
 Legislar i governar no es pot basar simplement en la imposició
de les majories sense el respecte a les minories.
 El bon governant tendeix a integrar tots els individus i buscar la
cohesió social, per tant, ha de tenir sempre en compte els drets i
les opcions que per minoritàries estan en desavantatge a l'hora
de les votacions.
 L’ interès comú pot ser el correcte de l'acció de govern però
sempre que es pugui s'haurà de compatibilitzar amb d’interès i
el respecte a les minories.

8.  La democràcia ha evolucionat de la manera
següent :
› 1 . Democràcia liberal: només podien votar aquells que
formaven part del cens dels que pagaven impostos.
› 2 . Sufragisme i vot femení: posteriorment s'estén a tota la
societat amb la implantació del sufragi universal i el vot
femení.
› 3 . Tercera fase: s'ha d'aprofundir en la democràcia
formal i procedimental.
› Hi ha dos aspectes en què es pot fer:
 Les eleccions
 El debat

9.  1. Estratègia 60-40
 2. Governar només per a aquells que voten.
 3. Mal ús de la publicitat institucional.
 4. Manipulació dels mitjans públics de comunicació i pressió
sobre els privats.

10.  Quines són les tres tradicions a l’hora de
parlar de la historia del pensament?
› La maximització del plaer, hem de intentar aconseguir la
màxima felicitat per al major nombre de persones.
› La justícia no és la maximització de la felicitat, la justícia
vol dir respectar els drets de cadascú. La llibertat d’escollir
per nosaltres mateixos de com viure es molt important.
› La justícia té a veure amb cultivar i promoure la virtut i el
bé comú.

11.  Apareixen les grans preguntes en la vida publica?
› Les grans preguntes de la vida no les trobem en les
societats democràtiques, això explica la frustració tan
generalitzada. La vida publica es crea fent poc cas a les
grans preguntes que són més importants del que ens
pensem.
 Per què els polítics no van aportar les qüestions
fonamentals de la ètica a la política?
 No ho van fer perquè nosaltres estem en desacord sobre
les qüestions morals i es arriscat introduir a la política
aquestes preguntes sobre el benestar comú.

12.  Quina és la conclusió de tot això?
› No té a veure amb qui té la raó o amb qui no la té, com
que nosaltres no hem resolt el problema o la qüestió i
només l’hem començat, primer de tot que falta un diàleg
necessari per tal de començar a construir un ideal
democràtic de la política del bé comú.