Propostes i orientacions sobre l'enjardinament als patis de les escoles.

1. LA JARDINERIA
SOSTENIBLE
•Principis i tècniques bàsiques
•Coneguem més els vegetals
•Augmenten la diversitat vegetal als patis

2. JARDINERIA SOSTENIBLE
• Jardineria adaptada a l’entorn que tenim,
condicionat per la temperatura, la humitat i el
grau d’insolació.
• Utilitza plantes autòctones o pròpies de
climes similars.
• Fa servir productes naturals per la
fertilització i fer els tractaments fitosanitaris.

3. Que té en compte:
• Un ús eficient de l’aigua.
• L’estalvi d’energia i recursos.
• Buscar dissenys atractius amb una amplia
varietat d’espècies. No implica tenir només
un jardí semidesertic (cactus, suculentes,
terra de grava...)
• És una nova manera d’entendre la jardineria,
no és un estil de jardí.

4. PRINCIPIS BÀSICS
• Planificació i dissenys adequats a la
zona.
• Anàlisi del sòl.
• Selecció i distribució adequada de
plantes.
• Sistemes de reg.
• Utilització de "mulching“.
• Manteniment adequat.

11. Característiques i aplicació dels diferents material destinats a l’encoixinat
TIPUS Capacitat de
descomposició
Gruix
de la
capa
Aplicació Reposició Observacions
Restes vegetals
seques (trinxat
de poda,
escorces, fulles)
Mitjana 3cm Per posar al voltant de
plantes llenyoses
(arbres, arbustos,
aromàtiques...)
Anual
Herba tendra,
gespa tallada,
restes verdes de
l’hort
Alta 1 cm Arbres fruiters i
ornamentals i algunes
plantes hortícoles
(bledes, cols,
cogombres)
Anual Aplicar
superficialment i
barrejar amb els
primers 5 cm. de
terra al cap de 7
dies. L’Efecte és
semblant al de
l’adob verd.
Palla Molt baixa 2 cm Zones de pas, zones de
cultiu hortícola sobretot
a l’estiu.
Quan sigui
necessari
Grava o boletes
d’argila (arlita)
Nul·la 2 cm Per testos i jardineres
amb plantes crasses i
cactus
No és
necessari
És ideal per evitar
els efectes de
l’excés d’humitat a
la base de la tija
molt perjudicial
per aquestes
plantes

12. CONEGUEM UNA MICA MÉS
ELS VEGETALS
• Tipus de vegetals segons la tija
• Planta herbàcia: vegetal de tija tendre i
sempre verda i normalment de vida curta
(pocs mesos). Son les plantes que
anomenem anuals o de temporada.
Algunes poden tenir forma de liana.

18. • Planta vivaç (perenne): vegetal de tija
herbàcia o semi-llenyosa, verda o no, que pot
viure uns anys. Algunes plantes només
mantenen viva la part subterrània i renoven
anualment la part aèria. Algunes poden tenir
forma de liana.

21. • Planta llenyosa : vegetal de tija llenyosa i
dura que viu molts anys. Segons la seva
mida, port i forma de ramificar-se podem
parlar de mata, arbust, arbre o liana.

27. La fulla

34. TIPUS
Segons la forma del limbe
Segons l’àpex Segons el marge

37. LA FLOR

42. RESPIRACIÓ
CO2
O2
TRANSPIRACIÓ

43. AUGMENTEM LA
DIVERSITAT VEGETAL
Proposta d’espècies per a
l’enjardinament

44. FEM TANQUES VERDES AMB
LIANES I ARBUSTOS

45. LES LIANES
Volubles Amb circells Amb arrels caulinars

51. Lligabosc (Lonicera implexa)

54. Bignònia rosa (Podranea ricasoliana)

56. Passionera (Passiflora sp.)

58. Vinya verge
(Parthenocissus quinquefolia,
P. Tricuspidata)

61. Gessamí de Virgínia (Campsis radicans)

62. Buguenvíl.lea (Bouganvillea sp.)

66. Bignònia vermella (Tecomaria capensis)

68. Gessamí groc (Jasminum mesnyi)

69. Gessamí blau (Plumbago auriculata)

70. GLICINA

71. LA PARRA
(VINYA)

78. Plantes mediterrànies o
adaptades arbustives

79. Calistèmon (Callistemon laevis)

80. Coronil.la (Coronillla valentina)

81. Forsítia (Forsythia sp.)

82. Fotínia
(Photinia
fraseri )

83. Lantana (Lantana camara, L. Montevidensis)

84. Arboç (Arbutus unedo)

85. Arç
blanc

86. Marfull (Viburnum tinus)

87. Teucrium (Teucrium fruticans)

91. Escalònia (Escallonia rubra)

92. Verònica (Hebe sp.)

93. Abèlia (Abelia grandiflora)

94. Margarida groga (Euryiops sp.)

97. Dimorfoteca (Dimorphoteca sp.)

99. SAÜC

101. PLANTES AROMÀTIQUES

102. MARIA LLUÏSA

103. SÀLVIA

104. ESPÍGOL

106. SAJOLIDA

108. FARIGOLA

110. ESPERNELLAC (SANTOLINA)

112. ROMANÍ

114. MELISSA

115. MARDUIX

116. MENTA

117. CAMAMILLA

118. GERANIS D’OLOR

125. Plantes crasses

132. Plantes d’ombra

136. Hosta

137. Fulles
(Aspidistra
elatior)

138. MELISSA

139. Lliri africà (Agapanthus)

140. Aràlia (Fatsia japonica)

141. Lliri d’aigua
(Zantedeschia aethiopica)

142. Hortènsia d’hivern (Bergenia)

143. Begònia d’hivern

144. Ofipagon (Ophiopogon sp.)

145. Cubana
(Aucuba japonica)

146. Clívia (Clivia miniata)

147. VIOLA

148. CAPUTXINA

149. AVELLANER

150. PLANTES DE TEMPORADA

151. CLAVELL DE MORO

152. BOIXAC
(CALÈNDULA)

153. PLANTES BULBOSES

154. PETÚNIES

155. PENSAMENTS

156. PRÍMULA (PRIMAVERA)

157. DRENATGE
TERRA
FERTILITZADA
TERRA
FERTILITZADA
DRENATGE
TRASPLANTAMENT
I PREPARACIÓ DE
TESTOS I
JARDINERES

159. EXEMPLE
TRANSPLANTAMENT
CORRECTE D’UN
ARBRE AMB ZONA
DE PROTECCIÓ PER
NO SER TREPITJADA
Zona de protecció
de 50-70 cm

163. LA FAUNA ALS PATIS

164. LA FAUNA
El jardí actua com a
focus d’atracció de tot
tipus d’animals (ocells,
insectes, rèptils, cucs,
petits mamífers...) perquè
hi troben les condicions
adequades per viure-hi
- Afavorim l’establiment de
relacions tròfiques
- Respectem tots els
animals i només actuar
contra aquells que sabem
que són perjudicials

166. JARDI DE PAPALLONES

167. www.cistus-associacio.org
cistus@cistus-associacio.org
www.catalanbms.org/papallones.php

168. Consells per dissenyar un jardí de papallones
• Hi ha d’haver zones amb una mica de relleu, amb un o més
turonets de manera que pugueu distribuir-hi les plantes segons
la seva alçada perquè no es facin ombra les unes a les altres.
• Poseu les aromàtiques juntes en un marge o en un racó. Fan
més flors i més olor quan tenen escassetat d’aigua.
• A l’hora de fer la tria de plantes prioritzeu les espècies
autòctones. Estan més adaptades al clima i en general
necessiten menys aigua.
• Planteu-hi espècies que floreixin a la primavera, a l’estiu i a la
tardor.
• Poseu-hi plantes amb flors de diferents colors. (hi ha
papallones més atretes per un color o un altre). Agrupeu-les
per colors i mides (flors petites per a les papallones
petites, flors grosses per a les papallones grosses). Poseu 3 o
4 exemplars de cada espècie junts.

171. 17
10
19
14
14
16
14
13
20 20
4,8 5 m
1,6 m 6,5 m
8 m
5 m
5 m
4 m
4,5 m
2 2 2
3
3
3 3
3
5
1 1 1 2 2 2 2
3 taules 1,60x1,50m
13
6
6
6
6
6
10
10
10
9
9
19
19
8
24
8
14
14
14
14
14
14
11
15
17
15
15
15
15
16
16
11
RONDA
DE DALT
HORT
NORD
2
5
5
5
2
1
1
1
Zona 1
Zona 2
Zona 3
Zona 4
24
24
14
14
14
21
21
21
20 20
20 20
11
11
7
7
7
7
7
7
22 22
22 22
10
10
10
10
10
17
17
17
17 17
3
3
3
3
3
17 17
3
3
10
Zona 5
AULA DE
NATURA
JARDÍ DE
PAPALLONES
13
13
8
19
20
16
23
23
23
12
12
17
1

172. Nom de la planta Color
Català Nom científic
1 Romaní Rosmarinus officinalis Blau-violeta
2 Orenga Origanum vulgare Malva
3 Farigola Thymus vulgaris Rosa
5 Cap d’ase Lavandula stoechas Morat
6 Caps blancs Alyssum maritimum Blanc
7 Lantana Lantana camara Groc-vermell
8 Crespinell groc Sedum acre Groc
9 Ruda Ruta chalepensis Groc
10 Lligabosc Lonicera implexa Rosa
11 Buddleja Buddleja davidii Violeta
12 Lliri blau Iris germanica Blau
13 Euryops Euryops sp Groc
14 Salvia Salvia officinalis Blau
15 Camamilla Matricaria recutita Blanca
16 Rementerola Satureja montana Blau-violeta
17 Espígol Lavandula spicata Blau
19 Espernellac Santolina chamaecyparissus Groc
20 Nepeta Nepeta faassenii Blau
21 Agatea Felicia amelloides Blau
22 Hypericum Hypericum balearicum Groc
23 Crisantem Crysatem Blanc
24 Estrelles de mar Asteriscus maritimus Groc

176. ZONA 1

177. ZONA 1
Lligabosc
Euryops
Caps blancs
Ruda
Estrelles de mar
Crespinell groc
Espernellac

178. ZONA 2

179. ZONA 2
Salvia
Agatea
Espígol
Nepeta

180. ZONA 3

181. ZONA 3
Camamilla
Lantana
Crisantem
Lliri blau
Buddleja
Hypericum
Rementerola

182. ZONA 4

183. ZONA 4
Farigola
Romaní
Cap d’ase
Orenga

184. ZONA 5

185. ZONA 5
Farigola
Espígol