Recommended
More Related Content
What's hot
What's hot (20)
Viewers also liked
Viewers also liked (20)
Similar to Hort escolar bosc montjuic (17 juny 2013)
Similar to Hort escolar bosc montjuic (17 juny 2013) (20)
More from InstitutBoscMontjuic
More from InstitutBoscMontjuic (20)
Hort escolar bosc montjuic (17 juny 2013)
- 1. COMENCEM L’HORT A L’ESCOLA Institut Bosc de Montjuïc17 juny 2013 Virot Natura
- 2. Què necessitem per fer l’hort? Elements bàsics … i moltes ganes de treballar TERRA SOL PLANT ES MANS i EINES AIGUA
- 3. Què necessitem per fer l’hort? TERRA Fullaraca i restes vegetals i animals Formació d’humus Matèria orgànica en formació Roca mare Capa mineral • El terra de l’hort és viu! • En ell s’han de donar els processos vitals que ja es donen de manera natural. • És la part més important de l’hort.
- 4. Què necessitem per fer l’hort? SOL A algunes plantes els agrada més que a d’altres En general, com més millor
- 5. Què necessitem per fer l’hort? AIGUA A algunes plantes necessiten molta aigua Altres estan adaptades a la sequera Patrons de reg: han de simular el règim de precipitacions de la zona d’origen de la planta.
- 6. Què necessitem per fer l’hort? PLANT ES Les que ens mengem Les que ens guareixen Les que protegeixen altres plantes Les que fan el lloc més agradable Les que fertilitzen el terra PLANTES HORTÍCOLES PLANTES MEDICINALS PLANTES PROTECTORES PLANTES ACOMPANYANTS, ORNAMENTALS ADOB VERD
- 7. Què necessitem per fer l’hort? PLANTES HORTÍCOLE S ENCIAM
- 8. Què necessitem per fer l’hort? PLANTES HORTÍCOLE S COLIFLOR
- 9. Què necessitem per fer l’hort? PLANTES HORTÍCOLE S ALBERGÍNI A
- 10. Què necessitem per fer l’hort? PLANTES HORTÍCOLE S PEBROT
- 11. Què necessitem per fer l’hort? PLANTES HORTÍCOLE S PASTANAG A
- 12. Què necessitem per fer l’hort? PLANTES HORTÍCOLE S PATATA
- 13. Què necessitem per fer l’hort? PLANTES HORTÍCOLE S CARBASS Ó
- 14. Què necessitem per fer l’hort? PLANTES HORTÍCOLE S BLEDES
- 15. Què necessitem per fer l’hort? PLANTES HORTÍCOLE S ESPINACS
- 16. Què necessitem per fer l’hort? PLANTES HORTÍCOLE S TOMÀQUE TS
- 17. Què necessitem per fer l’hort? PLANTES MEDICINAL S ROMANÍ MARIALLUÏ SA
- 18. Què necessitem per fer l’hort? PLANTES PROTECTO RES FARIGOLA ESPÍGOL SÀLVIA
- 19. Què necessitem per fer l’hort? PLANTES PROTECTO RES CLAVELL DE MORO ALFÀBREG A BOIXAC
- 20. La convivència dins de l’hort… ASSOCIACIONS DE CULTIUS Diferents necessitats (nutrients, llum, aigua,…)
- 21. La convivència dins de l’hort… ASSOCIACIONS DE CULTIUS N’hi ha que se’n beneficien si estan a prop LLEGUMINOSES + BLAT DE MORO + CARBASSA
- 22. La convivència dins de l’hort… ASSOCIACIONS DE CULTIUS N’hi ha que se’n beneficien si estan a prop ALL + TOMÀQUET + CEBA
- 23. La convivència dins de l’hort… ASSOCIACIONS DE CULTIUS N’hi ha que se’n beneficien si estan a prop CEBA + PASTANAGA + PORRO
- 24. La convivència dins de l’hort… ASSOCIACIONS DE CULTIUS N’hi ha que se’n beneficien si estan a prop LLEGUMINOSES (PÈSOLS O FAVES) + ESPINACS
- 25. La convivència dins de l’hort… ASSOCIACIONS DE CULTIUS N’hi ha que se’n beneficien si estan a prop UNA PLANTA MOLT SOCIABLE… L’ENCIAM!
- 26. La convivència dins de l’hort… ASSOCIACIONS DE CULTIUS N’hi ha que no es poden ni veure CUCURBITÀCIES (MELÓ, SÍNDRIA, CARBASSÓ…) - TOMÀQUET
- 27. La convivència dins de l’hort… ASSOCIACIONS DE CULTIUS N’hi ha que no es poden ni veure ALBERGÍNIA - CARBASSÓ
- 28. La convivència dins de l’hort… ASSOCIACIONS DE CULTIUS N’hi ha que no es poden ni veure ALL O CEBA – LLEGUMINOSES (MONGETES, PÈSOLS, FAVES)
- 29. La convivència dins de l’hort…
- 30. La convivència dins de l’hort…
- 33. La convivència dins de l’hort… ROTACIONS DE CULTIUS Hi ha diferents: necessitats nutritives tipus d’arrel comportament respecte a males herbes Per això alternem al llarg del temps diferents tipus de plantes en un mateix espai.
- 34. La convivència dins de l’hort… ROTACIONS DE CULTIUS
- 35. La convivència dins de l’hort… ROTACIONS DE CULTIUS Nosaltres ho farem per famílies botàniques
- 36. La convivència dins de l’hort… FAMÍLIES BOTÀNIQUES SOLANÀCIE S Provenen d’Amèrica Central i del Sud Necessiten sòls rics, humits, fèrtils Tenen molta vitamina C
- 37. La convivència dins de l’hort… FAMÍLIES BOTÀNIQUES UMBEL·LÍFE RES Arrels gruixudes, que molts cops ens mengem Les flors en forma de paraïgues (umbrella)
- 38. La convivència dins de l’hort… FAMÍLIES BOTÀNIQUES LILIÀCIES Arrels en forma de bulb
- 39. La convivència dins de l’hort… FAMÍLIES BOTÀNIQUES COMPOSTE S Vénen de zones temperades i subtropicals La flor és una agrupació de flors, per això es diuen compostes
- 40. La convivència dins de l’hort… FAMÍLIES BOTÀNIQUES QUENOPODIÀCI ESPlantes molt resistents, viuen en ambients inhòspits
- 41. La convivència dins de l’hort… FAMÍLIES BOTÀNIQUES CUCURBITÀC IES Cultius de llarga duració, com les solanàcies Vénen de climes tropicals i subtropicals Necessiten molt de sol Ens mengem el fruit
- 42. La convivència dins de l’hort… FAMÍLIES BOTÀNIQUES LLEGUMINO SES Arrels poc profundes amb bacteris que fixen nitrogen Es mengem les llavors: llegums Preparen el sòl per hortalisses de fulla que necessiten molt nitrogen
- 43. La convivència dins de l’hort… FAMÍLIES BOTÀNIQUES CRUCÍFERE S Flor en forma de creu: amb quatre pètals oposats dos a dos Ens mengem les flors, les fulles o les arrels.
- 44. La convivència dins de l’hort… ROTACIONS DE CULTIUS
- 45. Quins problemes poden sorgir? Plagues i malalties Baixa producció … QUÈ PODEM FER?
- 46. Quins problemes poden sorgir? “l’ horticultor ha de treballar amb la naturalesa i no en contra d’ella” John Seymour Alimentar el sòl Mantenir la diversitat Rotacions i associacions de cultius Respectar els calendaris de cultiu Observar i observar
- 47. Quins problemes poden sorgir? MILDIU • Taques marrons a les fulles i tiges. • Patateres i tomaqueres. • Llet o sèrum de iogurt diluït en aigua. MOSCA BLANCA • Mongetes, tomàquets i cols. • Ruixats amb aigua amb sabó a les fulles.
- 48. Quins problemes poden sorgir? OIDI • Cucurbitàcies (carbassons,…) i pèsols. • Eliminar fulles afectades • Llet o sèrum de iogurt diluït en aigua • Causa: massa nitrogen. • No adobar massa. • Enemic natural: marietes. PUGÓ
- 49. Comencem!! Tasques Remenar una mica la terra i afegir el compost Hi posarem més compost als bancals 1 i 3. Transplantar (planter) i fer la sembra directa (llavors) Regar abundantment
Editor's Notes
- Terra: Medi amb organismes i microorganismes vius. Cal respectar la seva estructura en capes. Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals Plantes: -Han de crèixer segons el seu ritme natural -N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
- Terra: Medi amb organismes i microorganismes vius. Cal respectar la seva estructura en capes. Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals. Per tant, la terra de l’hort l’haurem de mantenir, per tal que tingui aquestes aportacions: la regarem, farem una fertilització orgànica per afavorir l’aireig (terra flonja). Quan no està cultivada cal protegir-la (per tal que no s’erosioni), la cobrirem amb restes orgàniques. Descomposició de la MO: Primer organismes macroscòpics masteguen i mengen les restes orgàniques mortes, disgreguen, esmicoles, part d’aquestes són digerides id ‘altres queden trossejades (invertebrats: crustacis, miriàpodes, cucs i petits insectes). Després microorganismes descomponedors (fongs i bacteris) que les transformen fins a obtenir en primer lloc un producte de color fosc, quasi bé negre. L’humus dóna estructura al sòl: amb espais pel mig que poden retenir aigua i nutrients i permeten un bon aireig. Les arrels i els organismes del sòl són capaços de moure’s a través d’aquest fàciment. Per això no es pot trepitjar el sòl de l’hort! El punt de partida: no tindrem gaire MO, terra compactat? Capacitat de retenció?
- Orientació. Cal saber si tocarà el sol a la nostra parcel·la.
- Reg: el patró de reg es fa similar al règim de precipitacions de la zona d’on són originàries. Ex. Plantes crasses, cactus, no es reguen gairebé. Si reguem molt es poden podrir. Plantes mediterrànies: molta aigua, molt espaiada en el temps. Plantes tropicals: gairebé cada dia en poca quantitat. Les d’interior són tropicals normalment.
- Entorn verd, afavorir la diversitat vegetal: -Millora les condicions microclimàtiques: protegeix del vent, fa de regulador natural de la temperatura a l’estiu (les plantes transpiren i aumenten la humitat ambiental) i modera les diferències de temperatura entre el dia i la nit. -Regula l’absorció i retenció d’aigua al sòl. Plantes: -Han de crèixer segons el seu ritme natural -N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal. L’adob verd amb lleguminoses es basa en el fet que aquestes tenen unes arrels profundes i són riques en nòduls radicals que tenen uns bacteris capaços de fixar de forma orgànica el nitrògen atmosfèric, que després, quan morin les plantes, roman al sòl. Quan la planta mor, el nitrogen fixat queda alliberat en el sòl i resta a disposició d'altres plantes i ajuda a mantenir el sòl fèrtil.
- Terra: Medi amb organismes i microorganismes vius. Cal respectar la seva estructura en capes. Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals Plantes: -Han de crèixer segons el seu ritme natural -N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
- Terra: Medi amb organismes i microorganismes vius. Cal respectar la seva estructura en capes. Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals Plantes: -Han de crèixer segons el seu ritme natural -N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
- Terra: Medi amb organismes i microorganismes vius. Cal respectar la seva estructura en capes. Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals Plantes: -Han de crèixer segons el seu ritme natural -N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
- Terra: Medi amb organismes i microorganismes vius. Cal respectar la seva estructura en capes. Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals Plantes: -Han de crèixer segons el seu ritme natural -N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
- Terra: Medi amb organismes i microorganismes vius. Cal respectar la seva estructura en capes. Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals Plantes: -Han de crèixer segons el seu ritme natural -N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
- Terra: Medi amb organismes i microorganismes vius. Cal respectar la seva estructura en capes. Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals Plantes: -Han de crèixer segons el seu ritme natural -N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
- Terra: Medi amb organismes i microorganismes vius. Cal respectar la seva estructura en capes. Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals Plantes: -Han de crèixer segons el seu ritme natural -N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
- Terra: Medi amb organismes i microorganismes vius. Cal respectar la seva estructura en capes. Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals Plantes: -Han de crèixer segons el seu ritme natural -N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
- Terra: Medi amb organismes i microorganismes vius. Cal respectar la seva estructura en capes. Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals Plantes: -Han de crèixer segons el seu ritme natural -N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
- Terra: Medi amb organismes i microorganismes vius. Cal respectar la seva estructura en capes. Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals Plantes: -Han de crèixer segons el seu ritme natural -N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
- Terra: Medi amb organismes i microorganismes vius. Cal respectar la seva estructura en capes. Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals Plantes: -Han de crèixer segons el seu ritme natural -N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
- Terra: Medi amb organismes i microorganismes vius. Cal respectar la seva estructura en capes. Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per fer els seus processos vitals Plantes: -Han de crèixer segons el seu ritme natural -N’hi ha de molts tipus: productives, acompanyants, protectores, útils, fertilitzants. Afavorir la diversitat vegetal.
- Igual que les persones, les plantes tenen diferents comportaments i necessitats (llum, aigua, nutrients), unes mengen molt, altres poc, a algunes els agrada moltíssim el sol, altres les pluges,… a la natura, on creixen com elles volen, estan totes barrejades! I no agrupades per espècies. També algunes d’elles són anuals, vol dir que no estan contínuament allà on les hem vist, sinó que potser només estan allà durant uns mesos. Així la composició de plantes d’un lloc, de manera espontània pot anar canviant. Igual que en una classe, algunes hortalisses conviuen molt bé entre elles, i s’ajuden mútuament, altres no realitzen cap interacció, i altres no es toleren en absolut.
- Aquesta associació fa molts i molts anys que es fa a Amèrica Llatina, i encara es fa, per exemple a la zona dels maies (centreamerica). Consisteix a sembrar la lleguminosa (frijoles, aquí mongetes) abans o al mateix temps que el blat de moro, per tal que aquest serveixi com a guia (canya) i entre les dues donin ombra a la carbassa (o carbassó). Però s’ha d’evitar sembrar quan el blat de moro ja està molt crescut, ja que inhibeix la germinació i el desenvolupament de les altres hortalisses.
- El tomàquet sol tenir bastants malalties i plagues que l’afecten. La ceba i l’all eviten malalties i faciliten el creixement del tomàquet. El julivert també estimula el creixement del tomàquet.
- Les tres hortalisses juntes eviten l’aparició de la mosca blanca (que afecten a les mongetes, tomàquets i cols). Per evitar la mosca blanca també es poden fer ruixats d’aigua sabonosa (sabó potàsic), vapor o fins i tot aigua a pressió, mullant bé l’envès de les fulles.
- Les lleguminoses donen nutrients i ombra als espinacs.
- S’associa molt bé a pràctiment totes les hortalisses, menys el gira-sol.
- TOMÀQUET, PEBROTS, ALBERGÍNIA, PATATES, TABAC Són de cicle llarg, perquè ens mengem el fruit. Els sòls que necessiten són molt fèrtils, amb molta MO, com els sòls del tròpic. També necessiten molta aigua i sol. Els alcaloides, que estan presents a les solanàcies tenen una acció fisiològica intensa sobre els animals, i han estat de vegades utilitzats com a verins, però també tenen propietats farmacèutiques. Exemple: la solanina, que està a les tomaqueres i a les patateres, és un mecanisme de defensa contra els herbívors. Nicotina: a la planta del tabac, que la produeix també com a defensa dels herbívors (nicotiana tabacum). En dosis baixes, és un estimulant pels mamífers. Esbarabat de la patata (darrera de les fulles ous taronges) a totes les solanàcies (xafar-los amb el dit). El tomàquet hi ha de tot! Mildiu a la patata (fong, com la fulla cremada). Cobre (polvos azules, tratamiento preventivo), y además endurece la hoja, es como una crema protectora solar, fortalece la planta, para prevenir también el ataque del pulgón.
- JULIVERT, PASTANAGA, API, XIRIVIA, FONOLL Però nosaltres no veiem la flor, perquè les collim abans… normalment la producció de flors i fruits en qualsevol planta requereix molta energia, molts nutrients (exemple, una dona embarassada menja més), i llavors utilitzaria els nutrients que hi ha a les arrels, que és el que a nosaltres ens interessa. Ens interessen arrels grosses, per tant, collim abans.
- ALLS, PORROS, CEBES La parte comestible de estas hortalizas es la base de las hojas que, por acumulación de sustancias de reserva, se transforma en un bulbo propiamente dicho en los casos del ajo y de la cebolla, y en un falso bulbo en el caso del puerro. Trips (plaga típica), bitxets just on comencen les fulles (como lombrices del culo, larvas).
- ENCIAMS, ESCAROLES, CARXOFES (ens mengem la flor), CAMAMILLA, GIRA-SOL Enciams de primavera són les menys sanes, perquè tenen més plagues (pugó,…).
- REMOLATXA, BLEDES, ESPINACS Les podem trobar de manera silvestre als erms, marges de camins.
- COGOMBRE, CARBASSA, CARBASSÓ, MELÓ, SÍNDRIA Cicle llarg, perquè ens mengem el fruit. Oidi del carbassó. Fong. No regar les fulles.
- Adobs verds
- BRÒQUIL, COLIFLOR, COL, NAPS, RAVES, RÚCULA. De la coliflor ens mengem l’estructura de la qual sortiran les flors.
- “Caldo bordelés”