Marc cultural la vida quotidiana alumnes

863 views

Published on

  • Be the first to comment

Marc cultural la vida quotidiana alumnes

  1. 1. MARC CULTURALLA VIDA QUOTIDIANA A ROMA
  2. 2. 1. EL CULTE ALS MORTS
  3. 3. Els romans donaven gran importànciaal culte als difunts i els feien cultes enhonor seu amb l’objectiu de mantenir-los apaivagats a les seves llars. Quanun romà moria es preparavaminuciosament el funeral:- El cadàver es rentava, es perfumava is’hi posaven flors, corones i cintes.Seguidament, s’exposava a l’atri de lacasa.- La flama de l’altar de la casas’apagava en senyal de dol.- De la porta de la llar familiarpenjaven branques de xiprer.
  4. 4. - El seguici fúnebre sortia de la casa del difunt seguint elsmúsics i les ploramorts.- El taüt, descobert, el portaven els familiars i amics sobre lesespatlles.-Quan passaven pel fòrum, el seguici s’aturava i un parent deldifunt pronunciava un discurs.
  5. 5. - Alguns assistents es tapaven la cara amb màscares de ceraque representaven els avantpassats.- Llavors el cadàver era incinerat o inhumat. Es guardaven en panteons o tombes més humils. Les urnes amb les cendres s’introduïen en uns nínxols o columbaris o bé podien ser enterrades.
  6. 6. El dol rigorós durava nou dies, en els quals els familiars...-Vestien de negre.- Anaven desproveïts de guarniments i joies.- Descuidaven la barba i els cabells.Als difunts se’ls recordava tots els anys al febrer, mes de lespurificacions. Llavors es visitaven els sepulcres, on es col·locavenaliments, flors i altres obsequis.
  7. 7. En el culte romà existien diferents tipus d’ànimes:Els MANES Els LÈMURS: esperits Les LARVAE.(“Els Bons”): malvats. Per tal d’apartar- Esperits malignesànimes dels los de la llar, el pater representats ambavantpassats. familias feia un ritual que l’aparença consistia en rentar-se les d’esquelet. Per a mans com a senyal de defensar-se d’ells purificació, ficar-se nou es recorria a faves negres a la boca i pocions preparades passejar descalç per la pels bruixots. casa escopint-les una rere l’altra per oferir-se-les als Lèmurs com a aliment. Alhora pronunciav unes paraules rituals que repetia també nouv egades.
  8. 8. Els romans creienque les ànimes delsmorts descendien al’Infern (tambéanomenat Avern,Hades o Tàrtar),governat per Plutó iper la sevacompanyaProsèrpina, a quireptà per emportar-se a l’infern.
  9. 9. Per accedir a aquest món, les ànimes eren conduïdes pel déuMercuri, que les acompanyava fins a la llacuna Estígia,alimentada per les aigües del riu Aqueront. Allí les esperavauna barca conduïda pel barquer Caront que, previ pagamentdel peatge (per això es posava una moneda sota la llenguadels difuns), els transportava a l’altra riba on hi havia lesportes del món d’ultratomba.
  10. 10. Les portes de l’Infern estavenguardades pel Ca Cèrber, ungos ferotge de tres caps ambcua de serp que detectava laintromissió de qualsevol ésserviu. Un cop a dins, les ànimeseren jutjades per Èac, Minos iRadamantis, que lesdestinaven a l’estança que elscorresponia segons les sevesaccions a la terra:- El Tàrtar: lloc de l’infern plede turments on els malvatspatien càstigs eterns.- Els Camps Elisis, lloc per a lafelicitat eterna de les ànimesbondadoses i els herois. Era unlloc idílic on les aigües delLeteo provocaven l’oblit de lavida terrenal.
  11. 11. 2. LA FAMÍLIA ROMANA
  12. 12. La institució de la família tenia gran importància a Roma ja que eral’origen de l’ordre i l’estructura social. La família funcionava com unpetit estat amb la seva jerarquia i lleis pròpies. Tots els membresestaven sotmesos a la potestat del pater familias, el pare, que a méstenia el poder absolut sobre el patrimoni de la casa. La família estava formada pel matrmoni, els fills, els lliberts, els clients i els esclaus.
  13. 13. Les famílies amb un avantpassat comú pertanyien a la mateixa gens i compartien el nomen. Praenomen: nom personal imposat el ies lustricus (nou dies després La filiació pels romans venia del naixement). Equival al per via paterna. Els nens rebien nostre nom propi i solia 3 NOMS: escriure’s abreujat (M.=Marcus).Alguns encara Cognomen: sobrenom Nomen: feia referènciatenien, hereditari que al llinatge familiar o gensl’agnomen, que s’associava a la i era comú a tots elssolia indicar una història o a alguna seus membres.distinció anècdota familiar. Erahonorífica a una el més utilitzat delscampanya tres.bèl·lica.
  14. 14. El naixament:Quan un nen naixia, es dipositava al terra.Si el pare el reconeixia, l’agafava i l’alçava(tollere infantem). Nou dies més tard (diesLustricus) era purificat a l’altar domèstic,se li penjava la bulla al coll (bosseta d’or ode cuir que funcionava com a amulet) i sel’imposava un nom. Des que naixia fins als17 anys el nen vestia la toga praetexta. Sino el creconeixia, era abandonat a lacolumna lactaria (esperant que algunafamília els adoptés o els donés llet persobreviure).
  15. 15. Per a més informació sobre la família...http://www.slideshare.net/ggonzalezepla/la-familia-romana
  16. 16. L’EDUCACIÓL’objectiu de l’educació a Roma era perpetuar lasocietat tradicional i la forma de viure de la comunitat.A LA ROMA ARCAICA:-Les mares s’ocupaven dels menuts i elsensenyaven a llegir i a comptar, i els hi explicavenles principals llegendes mitològiques.-A partir dels set anys, el nen passava adependre del pare, que l’inculcava els valorsmasculins de la societat i li ensenyava el cultiu dela terra i l’ús de les armes mentre que la nena esquedava a casa amb la mare, la qual la iniciavaen les tasques domèstiques.
  17. 17. S. III-II aC (amb el contacte amb la cultura grega):- Els nens van passar a rebre una educació segons els cànons delpoble grec. Els pares confiaven els fills a un mestre (magister) ol’enviaven a una escola (schola) acompanyats per une sclauanomenat paedagogus, que els portava el material.- L’ensenyament es dividia en tres etapes:- Ludus litterarius o estudis elementals: el nen estava sota ladirecció del magister ludi, del litterator i del calculator queensenyaven, respectivament, l’escriptura, la lectura i les operacionsaritmètiques. A vegades les lliçons s’impartien a l’aire lliure i elmestre seia a una cadira amb espatller, la cathedra. Tocava descanscada 8 dies i hi havia tres períodes de vacances.
  18. 18. -Ludus grammatici o ensenyament mitjà: començava als 11 anys is’impartia a casa, si la família podia pagar un grammaticus, o a lal’escola. Els alumnes aprenien llengua i literatura gregues, història,geografia i física. El sistema es basava en llegir els textos dels autorsen veu alta. El mestre corregia i comentava el contingut.- Ludus rethoris o ensenyament superior: 16-20 anys. Els deixeblesacudien a casa del rethor, que els ensenyava eloqüència (capacitatd’expressar-se en públic de manera correcta i fluÏda) i els preparavaper a la vida pública o política.
  19. 19. El material escolar:Normalment escrivien sobre taules cobertes de cera (tabellae)amb un punxó (stylus), que tenia una espàtula per esborrarfixada a la part oposada d’on es guardava el punxó.Sobre el papir escrivien amb tinta. Els anomenats codex,semblants a qun quadern, estaven formats per diversos fullsde pergamí cosits.
  20. 20. 3. EL MATRIMONI
  21. 21. Ubi tu caius, ego caia Els matrimonis eren (On tu seràs nomenat pactats pels pares, Caius, jo seré sense consultar-ho amb nomenada Caia). els fills, amb la finalitat (Frase dels vots de perpetuar el sistema matrimonials que deien social. les núvies als nuvis).Hi havia dos tipus de matrimoni:- Cum manu: Traspàs de l’autoritat paterna sobre la filla a la del maritsobre l’esposa. els béns de la dona passaven a pertànyer al marit.- Sine manu: Aparegut el s. I aC. La dona no quedava sota la tutela delmarit, sinó que mantenia la tutela paterna i conservava els seus béns.(Amb el temps, la dona va aconseguir estar lliure de qualsevol tutela).
  22. 22. Les cerimònies que constituïen el matrimoni eren:- Les esposalles. Constituïen el compromís entre les dues famílies. Els nuvisintercanviaven els anells i es fixava la dot que la dona havia d’aportar a launió.-Les noces. Era costum casar-se el mes de junt. La nit anterior a la cerimònia,la noia ofrenava les seves joguines als deus (com a símbol de finalitzar unaetapa) i es vestia amb la roba que duria l’endemà per dormir-hi tota la nit. Al’alba la noia es guarnia amb flors, es trenava el cabell i es col·locava un velataronjat.Després dels vots es feia el sacrifici d’un animal davant la presència delstestimonis.Acabat el banquet, se simulava el rapte de la núvia per part del nuvi.Però el matrimoni no era indissoluble ja que les unions a Roma es podientrencar mitjançant el divorci, sobretot en el matrimoni sine manu.
  23. 23. El vestit:TOGA: praetexta Sota la toga portaven la Sota la toga(patricis, senadors, TÚNICA, que se cenyia al també portavenmagistrats i nens), viril cos amb una cinta que la subucula o(qualsevol ciutadà a permetia allargar-la o túnica interior.partir de la majoria escurçar-la segons el sexe i També portavend’edat) o picta (cònsols i l’ofici. Les dones la roba interiorpretors), palmada substituiren per la stola, un (faixa i tela per(generals vencedors) o vestit de colors i brodats d’or. cobrir el pit).pora (emperadors). La roba es rentava amb orina i sosa i es planxava en uns establiments anomenats fullonica.
  24. 24. El calçat:Homes i dones portaven el mateix tipus de calçat:- Soleae (sandàlies de cuir).- Socci (esclops)-Calcei (sabates)- Ponticulo (sabates de taló només per a les dones).
  25. 25. Els complements:Els romans usaven substàncies per a la higiene personal: cremesantiarrugues, cremes per depilar, perfums, ungüents, maquillatge,tints, etc. També tenien perruques i s’arrissaven els cabells. L’esclavaque ajudava la domina a vestir-se i maquillar-se er la ornatrix. També s’engalanaven amb joies: -Inaures (arracades) -monilia (braçalets) - anuli (anells) - diademes, etc.
  26. 26. Els àpats:Feien tres àpats al dia:-El ientaculum. Pa, formatge, ous i llet. Equivaldria al nostreesmorzar.- El prandium. Aliments freds, formatge, carn i fruita. Àpat del migdia.- La cena: Àpat principal. Bevien mulsum (vi endolcit amb mel).Constava de tres parts: -Gustatio o entremesos, per estimular la gana. Verdures, amanides, olives, ostres, xampinyons i ous. -Prima mensa. El plat fort compost d’aus, carns i peixos. - Secunda mensa o postres. Fruites fresques, dolços i fruits secs.Acabat el banquet, es procedia a la comissatio, sobretaula on es beviamolt vi. ES feien brindis i hi havia tot tipus d’entreteniments i actuacions.
  27. 27. 4. LA CIUTAT ROMANACom a vídeo introductori:http://www.youtube.com/watch? (preparar un test incial. També fa un tastet molt breu dels punts5 (casa) i 6 (espectacles) d’aq power point.
  28. 28. Els romans foren grans enginyers i arquitectes quebuscaren a les seves construccions i obres públiques tantla UTILITAT com la GRANDIOSITAT.Coneixien perfectament els materials i les tècniquesconstructives, moltes d’elles manllevades d’altres cultures.Dels grecs havien heretat l’ús de la columna i de lesconstruccions etrusques, l’arc i la volta. Pedra, maó, formigó, estuc i marbre.
  29. 29. La inauguratio era el ritus de fundació d’uns ciutat romana iconsistia en els següents passos:-S’iniciaven amb l’elecció d’un lloc idoni a partir de criterisde salubritat, clima, temperatura i ventilació (seguint elsprincipis arquitectònics bàsics establerts per l’arquitecteVitruvi).- S’interpretava la voluntat dels déus analitzant les vísceresdels animals sacrificats per observar el seu estat.- El perímetre de les futures muralles es marcava traçant elpomerium, espai inviolable entre les muralles i la ciutat onno es podien practicar enterraments ni actes de guerra.
  30. 30. El disseny típic de les ciutats romanes era el pla ortogonal o plantahipodàmica (inventat pel grec Hipòdam de Milet) = perímetre rectangularamb dos carrers interiors que el travessaven de banda a banda. La resta decarrers es traçaven paral·lelament a aquestes dues artèries principals, demanera que es formava una xarxa d’illes simètriques. -El cardo maximus (de nord a sud). A la cruïlla s’hi acostumava -El decumanus maximus a ubicar el fòrum. (d’est a oest).
  31. 31. Les estructures i construccions d’una ciutat romana eren, engeneral, les següents:- 4.1 Les muralles.- 4.2 El sistema de clavegueram.- 4.3 La conducció de l’aigua.- 4.4 El fòrum.- 4.5 Els edificis públics per al temps d’oci: les termes, el circ,l’amfiteatre i el teatre.- 4.6 Els habitatges.- 4.7 Les calçades romanes.- 4.8 Els temples
  32. 32. 4.1 LES MURALLES:Moltes de les ciutats de les províncies romanestenen el seu origen en un campament militar.Davant la reticència de l’ocupació i la hostilitatdels habitants autòctons, l’exèrcit creavaassentaments i cmpaments fortificats,estructures que serviren per a la creació denoves ciutats. La toponímia actual d’Hispànian’és una mostra.
  33. 33. - Funció: defensiva, sobretot en els assentaments indígenes en territoris inhòspits. Per això al llarg del seu perímetre hi havia torres de vigilància. En època de pau eren un signe de prestigi i propaganda de l’estat romà. A partir s II dC, amb l’amenaça dels pobles bàrbars, se’n construïren més. - Sistema constructiu: 2 murs en paral·lel (opus quadratum) l’espai interior del quals s’omplia de morter, pedra o formigó.- Gruix: 4-10 metres.
  34. 34. Exemples de muralles: -Muralles de Caesaraugusta (Saragossa). -Muralles de Lucus Augusti (Lugo).Muralles de carreuat de granitamb una longitud de poc mésde 2km. Erigides el s. III dCdavant l’amenaça bàrbara. Se’nconserven 71 torres,majoritàriament de plantasemicircular.La Unesco la va incloure l’any2000 a la llista del Patrimonide la Humanitat.
  35. 35. 4.2. EL SISTEMA DECLAVEGUERAM:El sanejament de la ciutat era una deles preocupacions dels romans. Peraixò, van construir una xarxa declavegueram seguint el traçathipodàmic dels carrers. (Tot i així,alguns barris més humils encara teniencondicions higièniques precàries).- Funció: Evacuar les aigües residuals(de cases particulars i edificis públics)i pluvials gràcies a determinadesobertures en el sòl dels carrerspavimentats que connectavendirectament amb el sistema declavegueram. Així es conduïen lesaigües residuals a l’exterior de laciutat, al camp, a un riu o al mar.
  36. 36. Com que sols els cituadansrics tenien latrines, elsaltres tenien dues opcions:-Utilizar els latrinaepúblics ubicats justdamunt d’una clavegueraper permetre’n una ràpidaevacuació i evitar pudors.(S’arribaren a convertir enun lloc social d’encontre).-Utilitzar com a urinari les gerres que alguns professionalsdeixaven a la porta del seu establiment. Vespasià va gravaramb un impost a aquests professionals per utilitzar “l’orinapública”.A Hispània queden restes de clavegueres romanes a Mèrida,Toledo, Tarragona, Còrdova, Saragossai Barcino.
  37. 37. 4.3 LACONDUCCIÓDE L’AIGUA:El subministramentd’aigua a la ciutat esduia a termemitjançant pous, Els aqüeductescisternes, fonts i, salvaven accidentsespecialment, orogràfics a travésaqüeductes, d’arcades, murs decanonades sosteniment isostingudes per arcs galeries excavadesde pedra que tenien a la roca.una inclinacióprogressiva perfacilitar la circulacióde l’aigua i evitar-nel’estancament.
  38. 38. Les parets dels canals estaven tractades amb una capa de morter queAixí, l’aigua de fonts, les feia impermeables ibrolladors o les galeries, per la sevaembassaments es feia banda, estaven cobertesarribar als dipòsits de per voltes o per lloses.les ciutats i després escanalitzava per tota lapoblació de la següentmanera: A Hispània, trobem1- Termes. l’aqüeducte de Segòvia,2- Fonts públiques. de Tarragona i de los3- Cases dels Milagros de Mèrida. Elciutadans privilegiats. d’Albarrasí (Terol) ens mostra encara les seves galeries excavades a la roca i els espais oberts per a la ventilació.
  39. 39. En alguns casos es construïrenllacs artificials que recollien lesaigües de la pluja i la dels rius dela zona i així s’aconseguia unareserva per a la ciutat. Per exemple, el llac Prosèrpina, que subministrava aigua a la ciutat d’Emèrita Augusta (=Mèrida).
  40. 40. Els ponts:Per salvar accidents geogràfics o creuar rius, els enginyersromans van construir ponts amb la atècnica de la volta. Moltesd’aquestes obres d’enginyeria s’han continuat utilitzant al llargdels segles i han arribat fins els nostres dies en excel·lent estatde conservació.Igual que a les ciutats, els ponts havien d’assolir els objectius quel’arquitecte Vitruvi assenyalava: solidesa i estabilitat (firmitas),racionalitat per assolir la utilitat que es buscava (utilitas) i bellesade la construcció (venustas).Els ponts d’Alcàntara i Mèrida (foto superior) són els que millor esconserven a la Península.
  41. 41. Per a repassar alguns dels principals conceptes, miremaquest vídeo preparat per un estudiant on es repassenalguns dels principals elements de l’arquitectura romana:http://www.youtube.com/watch?v=06mh3IDnILI&feature=relate
  42. 42. 4.4 EL FÒRUM:Centre neuràlgic de la ciutat romana, seu de celebracions mulsitudinàriesde caràcter religiós, polític i militar. A la península destaca el fòrum deTarraco, de gairebé 8 hectàrees. En qualsevol fòrum s’hi entrecreuaven lesvies principals de la ciutat i s’hi ubicaven la majoria del edificis públics mésimportants, sovint, envoltats per edificis amb porxo (ambulacrum):- El CAPITOLI. Temple dedicat a les tres divinitats de l’imperi: Júpiter,Juno i Minerva.- La BASÍLICA. Edifici sumptuós cobert, destinat sobretot a activitatscomercials i a la celebració de judicis i reunions polítiques.-La CÚRIA. Lloc destinat a la celebració de les assemblees delsrepresentants del poble.
  43. 43. - Les TRIBUNES. Amb el nom de rostra s’anomenava l’espai del fòrum desdel qual els oradors es dirigien al poble.- Els MERCATS. Destinat als intercanvis comercials. ConstituÏts perbotigues (tabernae) que oferien una gran varietat d’articles i queestaven arrecerades sota els pòrtics del recinte.- També hi havia estàtues i arcs que recordaven tant fets compersonatges importants i representatius de la ciutat, sovint ambplaques de pedra que tenien textos gravats destinats a ser llegitspels habitants.
  44. 44. Arc de Capitoli triomf Pòrtics BasílicaTribunes Mercat Curia VISITA 3D Estàtues commermoratives
  45. 45. 4.5 ELS EDIFICIS PÚBLICS PER AL TEMPS D’OCI: LES TERMES, EL CIRC, L’AMFITEATRE I EL TEATRE.ELS TERMES Aquí hi hauria d’anar els termes romans VISITA 3Dhttp://www.youtube.com/watch? v=tTFei8ip_70&feature=related
  46. 46. CIRC, AMFITEATRES, TEATRESEn els seus orígens, en els primers temps de la República, elsjocs públics eren de caràcter religiós i s’organitzaven durant60 dies. Eren els Ludi Solemnes.Més endavant es diversificaren i s’organitzaren per altresmotius com la celebració d’un triomf militar o com a regald’un candidat o un emperador al poble.Els principals edificis que acollien espectacles eren:-El circ-L’amfiteatre-El teatre
  47. 47. EL CIRCEl circ romà s’inspirava en els hipòdroms grecs i el seu disseny era d’unrectangle amb un semicercle en un dels costats; l’altre quedava obert.Les parts d’un circ eren:La CAVEA. Graderia per alsespectadors, situada al voltantdel perímetre del circ. A l’extremobert hi havia l’entrada per alsparticiants amb els seus cavalls(porta pompae) i els punts per ala circulació dels carros(carceres). A la zona semicircularhi havia la llotja dels jutges de lacursa (eren els jutges els quedecidien el moment d’inici del’espectacle tirant un mocador aterra).
  48. 48. L’ARENA. Pista on es feia l’espectacle. Estava dividia en dos perl’espina. Als dos extrems de l’espia hi havia dues metes: la metaprima i la meta secunda.L’ESPINA. Construcció allargada que dividia l’arena i sobre la quals’hi erigien estàtues i altres elements decoratius. Servia de suportper als sistemes per comptar les voltes de la cursa. VISITA 3D
  49. 49. Les curses de carros eren l’espectacle per antonomàsia del circ.Els carros, conduïts per un auriga, podien ser tirats per doscavalls (biga), tres (triga), quatre (quadriga) i de meneraexcepcional per deu (decemiuges).Aquestes competicions aixecaven passions entre els grups deseguidors (factiones), que es feien càrrec de les despeses del’entrenament, dels cavalls i de l’auriga. Entre els diversosbàndols s’organitzaven apostes que movient grans quantitats dediners.
  50. 50. El circs més importants de Roma eren els Circus Maximus (Elmés gran: 645 x 124m i capacitat per a 150 000 espectadors) iel Circus Flaminius. A la Península queden restes dels circs de Mèrida, Tarragona, Clahorra i Toledo.
  51. 51. L’AMFITEATREConstrucció ovalada que constava de tres parts ben diferenciades:- La FOSSA BESTIÀRIA.Subterrani situat sotal’arena, on es guardavenels decorats i les gàbiesdels animals. Quedavaocult a la vista delsespectadors mitjançantunes taules de fusta.
  52. 52. - L’ARENA. Zona on se celebraven els espectacles, situada en un plainferior respecte de la cavea, o separada d’ella per una reixa metàl·licaper protegir els espectadors de les feres salvatges.-La CAVEA. Lloc on es col·locaven els espectadors que es dividia entres parts: -Imma cavea: part més propera a l’arena on seien les personalitats. -Media cavea: zona dedicada al públic en general, a la meitat de la graderia. -Summa cavea: part superior de l’amfiteatre. Acostumava aestar sota un passadís porticat o un tendal. Reservat a dones i nens. VISITA 3D
  53. 53. Els espectacles principals de l’amfiteatre eren les lluites degladiadors (ludi gladiatorii). També s’hi feien combats d’homesamb feres salvatges (bestiarii) o entre animals (venationes) icombats que simulaven una guerra naval (naumachias), que esfeien després d’inundar l’arena.Segons les armes i els vestits:-Samnita: amb cas, escut llarg i còncau, espasa i proteccions ala cama esquerra i el braç dret.-Reciari: sense casc ni cuirassa, sols un trident, una xarxa i unpunyal cenyit a la cintura.-Tracio: amb escut petit i rodó, casc, genolleres i cuirasses a lescuixes i una espasa curta i corbada.
  54. 54. Abans de començar el combat els gladiadors saludaven al’emperador amb la fòrmula Ave Caesar, morituri te salutant.Els gladiadors podien ser esclaus o homes lliures que volienquangyar diners i popularitat. Al vencedor se li donava la plamadel triomf, i si era esclau, se l’alliberava amb l’espasa de fusta.El vençut podia demanar clemència: si el púbic aixecava elpolze i exclamava: mitte!, era perdonat; si pel contrariassenyalava amb el polze cap avall i exclamava iugula!, eracondemnat.
  55. 55. Els combats solien ser molt cruels. Hi participava la decisió delpúblic en alçar o abaixar el polze per demanar clemència o bérematar el gladiador moribund.L’amfiteatre de Roma (Colosseu) fou construït el 80 dC. Teniauna capacitat per a 50 000 persones.A la Península Ibèrica destaquen el de Sevilla, el de Mèrida i elde Conca.
  56. 56. EL TEATREEn el seu origen eren construccions provisionals de fusta oedificades seguint un desnivell natural del terreny. Més endavantforen ja edificis amb parts diferenciades:- Una scaena (escena) amb un pulpitum, on actuaven els actors.- El frons scaenae, que solia representar sovint la façana d’una casa,amb dues entrades laterals, una portava imaginàriament al camp il’altra al fòrum.- La cavea era la graderia amb forma de semicercle on s’asseia el públic.- L’orchestra, un petit espai circular situat entre l’escena i els primersseients, reservats per a autoritats.
  57. 57. Frons scaenae CaveaOrchestra Pulpitum VISITA 3D
  58. 58. Entre les persones que treballaven al teatre, hi figuraven:-El dominus gregis, magistrat encarregat d’organitzar els jocs.Contractava al cap de la companya i s’encarregava de comprarl’obra a l’autor i de muntar-la.-Els histriones, actors, i els saltatores, ballarins. Generalmenteren esclaus i lliberts, ja que el fet d’exhibir-se en públic no esconsiderava apropiat per a un ciutadà.
  59. 59. Llevat dels mims,tots els actors erenhomes. Portavenmàscares (personae)i perruques amb lesquals indicaven elsexe, l’edat, l’estatd’anim... Per noconfondre el públic,es van començar autilitzar les màscaresdobles formades perun costat somrient iun altre irat.Es col·locaven com sifossin cascos i laboca oberta actuavade megàfon perprojectar la veu.
  60. 60. Els diferents tipus d’obres que es representaven es podenclassificar en:- Fabullae palliatae: tragèdies ocomèdies en les quals els actorsvestien la túnica grega, el pallium.- Fabullae togatae: comèdiesadaptades dels grecs peròamb tema i personatgesromans. Els actors vestientogues diverses.- Fabullae praetexta: tragèdies amb argument ipersonatges romans. El nom deriva de la toga praetextaque vestien els actors.- Atelanes, mims i pantomimes: gèneres típicament romans, detipus brulesc i temes atrevits i picants. Eren els que tenienguanyada la simpatia del públic.

×