1. HISTÒRIA DE LA
XOCOLATA

2. ORÍGENS
Una visió general
 Originària d’Amèrica Central.
 El nom prové de la veu indígena “náhuatl
xocóatl “.
 El beuratge original que van conèixer els
conqueridors d’Amèrica no s’assemblava
gens a l’actual.
 Es van trigar uns dos segles a aconseguir la
beguda que nosaltres coneixem.

3. ELS OLMEQUES
(civilització de
Mesoamèrica)
Els Olmeques, possiblement, van ser els
primers cultivadors de la planta del
cacau fa aproximadament uns 3000
anys. Ocupaven una àrea de selves
tropicals al sud de Veracruz, en el golf
de Mèxic. També s’especula amb els
maies.

6. ELS MAIES
(civilització del sud-est de
Mèxic)
Els maies van crear una beguda amarga feta
de llavors de cacau que consumien
exclusivament els reis i els nobles i també
per donar solemnitat a determinats rituals
sagrats. En els seus llibres, els maies
descriuen diverses formes d’elaborar i
perfumar la beguda.

8. S’utilitzava amb finalitat terapèutica. Els
metges maies el prescrivien tant com
estimulant com per els seus efectes
calmants. Els guerrers el consumien com una
beguda reconstituent, i la mantega de cacau
era usada com ungüent per curar ferides. Era
també usat com a moneda.

9. ELS ASTEQUES
 Els maies el porten al sud, a les
terres que ocupaven els tolteques,
el poble que va precedir als
asteques en la història de l’Amèrica
Central.
 Els maies i tolteques havien de
pagar els impostos als asteques en
forma de grans de cacau.

12. ELS CONQUERIDORS
Colom va portar alguns grans de cacau per
mostrar-los als Reis Catòlics, però ningú no
va saber què fer-ne i van ser oblidats.
 L’any 1519, els asteques varen acollir molt
cordialment i amb honors de Déu a Hernán
Cortes, ja que creien que era el déu
Quetzalcoalt, que esperaven que tornés
reencarnat.

14. LA BEGUDA DOLÇA
 S'atribueix a les monges d‘Oaxaca la
iniciativa de crear amb el cacau una beguda
dolça, tal com la coneixem actualment, amb
cacau, sucre de canya i canyella.

16. EL MONESTIR DE PEDRA
 Els frares establerts a Mèxic van enviar al
port de Barcelona un carregament de cacau
juntament amb la fórmula per a la seva
elaboració.
 Va ser traslladat fins al Monestir de Pedra,
on els frares van començar a preparar i
consumir xocolata, especialment en els
períodes d'abstinència.

18.  Va obtenir gran popularitat, ja que
l'Església catòlica va considerar que el seu
consum no trencava el dejuni, i va passar a
ser la beguda preferida durant la
quaresma, pel seu valor nutritiu.

20. BEGUDA DELS REIS
 El seu alt preu ho va convertir en la beguda
oficial dels reis i la cort espanyola. A principis
del segle XVII, les infantes espanyoles la van
introduir a França.
 D'aquesta manera es va estendre el seu
consum per Europa i es va convertir en signe
de distinció i elegància

22. PLANTACIONS AL MÓN
Seduïdes o temptades per aquest fruit, les
grans nacions europees van decidir tenir les
seves plantacions de cacau per a assegurar-
se'n l'aprovisionament. Els francesos ho van
fer a Martinica i Madagascar; els belgues al
Congo; els anglesos a l'Índiaoriental; els
alemanys a Camerún; els holandesos a Ceilan i
els portuguesos a Brasil.

24. LES RAJOLES DE
XOCOLATA
 El 1828, Conrad J. van Houten va patentar
un mètode per a extreure el greix dels
grans de cacau i obtenir cacau en pols i
grassa de cacau.
 Gràcies a això va ser possible fabricar les
modernes rajoles de xocolata.

26. LA XOCOLATA AMB LLET
 Daniel Peter, un pastisser suís en el 1867 va
començar a experimentar amb la llet com a
ingredient.
 Va dur el seu nou producte, xocolata amb
llet, al mercat el 1875. El va ajudar un veí, un
fabricant d'aliments per a bebés: Henri
Nestlé.

27. LA XOCOLATA FINA
 El 1879 altre suís, Rodolphe Lindt, va
desenvolupar un altre procés que va
permetre donar a la xocolata, que fins a
aquesta data tenia un sabor àcid i una
teixidura sorrenca, el delicat sabor i la
fina textura que ara coneixem.