El Surrealisme ésun moviment artístic i literari sorgit a França el 1924 entorn al primer manifest surrealista d'André Breton. El surrealisme sorgeix com una resposta dialèctica a la destrucció implantada pels dadaístes. (Marcel Duchamp:LHOOQ) Creien que la situació històrica de postguerra exigia un art nou que indagués en el més profund de l'ésser humà, per comprendre l'home en la seva totalitat, i per trobar recursos diferents de la raó per a un món tan destructiu.
3.
En 1925, ambl'adhesió al Partit Comunista de Breton, el Surrealisme es posa al servei de la Revolució. Aragó, Buñuel, Dalí, Elouard, Max Ernst, Yves Tanguy i Tristán Tzara, es declaren partidaris de Breton. Arp i Miró no comparteixen aquesta decisió però continuen participant en les exposicions surrealistes. Més tard s'incorporen Magritte, Masson, Giacometti i d'altres; el moviment es fa internacional amb grups surrealistes als Estats Units, Dinamarca, Londres, Txecoslovàquia i Japó. Des d'aquest moment, s'obrirà una disputa entre els surrealistes que conceben el surrealisme com un moviment purament artístic, i els que acompanyen a Breton en el seu gir cap a l'esquerra. En 1929, Breton publica el Segon Manifest Surrealista, en el qual condemna entre altres intel·lectuals als artistes Masson i Picabia. En 1936, expulsen a Dalí per les seves tendències feixistes i a Paul Eluard.
4.
Com a metge,Breton coneixia les teories de Freud (psicoanàlisi) sobre l'inconscient. D'elles extreu una nova proposta ètica i estètica. Els surrealistes utilitzen l'automatisme psíquic, per mitjà del qual intenten expressar, verbalment o per escrit, o de qualsevol altra manera, el procés real del pensament. El dictat del pensament, lliure de qualsevol control de la raó, independent de preocupacions morals o estètiques. Utilitzen la part irracional i inconscient com a elements essencials de l'art. Proposen traslladar les imatges de l’inconscient a l'esfera de l'art per mitjà d'un exercici mental lliure, sense la participació de la consciència. L'art surrealista va investigar noves tècniques, com: el frottage, la decalcomania, el grattage, el cadàver exquisit o la pintura automàtica.
5.
Aviat es distingiran dues maneres de fer art surrealista: D'una banda, els pintors que defensen l'automatisme com a mecanisme lliure de la intervenció de la raó, com Joan Miró i André Masson. D'una altra, els qui utilitzaven la figuració naturalista com un recurs igual de vàlid. Salvador Dalí durà al límit el poder de la figuració; també, René Magritte, Paul Delvaux o Yves Tanguy.
6.
Entre els figuratius,alguns pintors expressen els seus somnis, obsessions, o imatges del subconscient (Surrealisme oníric) Dalí: Rellotge tou en el moment de la seva primera explosió.
Dalí: Somni causatpel vol d'una abella al voltant d'una magrana un segon abans del despertar. Dibuix precís, fent més insistents les imatges, horitzonts infinits, colors vius, tot contribuieix a fer més obsessiu el somni.
10.
Dalí: Les Meninesi el retrat de Voltaire Diverses mirades, diversos significats....
11.
Magritte, en canvi, va dotar al surrealisme d'una càrrega conceptual basada en el joc d'imatges ambigües i el seu significat denotat a través de paraules posant en qüestió la relació entre un objecte pintat i el real.
El Surrealisme hainfluit enormement en el món publicitari, per la seva capacitat d'atreure l'atenció i d'adreçar-se al subconscient de les persones, per captar els seus desitjos.