La raó purateòrica s’ocupa dels objectes del coneixement .(pregunta: què puc saber?)Les expressions de la RAÓ PURA i RAÓ PRÁCTICALa raó pura pràctica tracta els fonaments de determinació de la voluntat segons els quals aquesta ha de produir les seves decisions morals .(pregunta: què he de fer?).Designen dues aplicacions d’una mateixa raó
Ètica materialÉs aquellasegons la qual la bondat o maldat de la conducta humana depèn d’alguna cosa que es considera plaer . BÉ SUPREM per a l’ésser humàètica que posseeix un contingutEl plaer segons EpicurLa felicitat segons Aristòtil
6.
Les ètiques materialssón empíriques, a posteriori contingut està extret de l’experiència. L’experiència ens mostra que els éssers humans busquen el plaer i eviten el dolor.
7.
Kant, per laseva banda, voldrà una ètica amb imperatius universals i a priori que, per tant, NO poden provenir de L'EXPERIÈNCIAEls imperatius de les ètiques materials són hipotètics només són mitjans per assolir un determinat fi: no tenen una validesa absoluta. “Si vols B, fes A” No tothom estarà d’acord NO POT SER UNIVERSALMENT VÀLID.Les ètiques materials són heterònomesla voluntat està determinada a actuar d’una manera pel desig o la inclinació. HETERONOMIA La llei moral es deriva de l’exterior de la voluntat, no de la pròpia voluntat.
8.
Com totes lesètiques materials són...Universals i racional no pot ser material , sinó FORMAL
9.
Una ètica d’aquestamena Un home actua moralment, per tant, quan actua per deure.El DEURE és “la necessitat d’una acció per respecte a la llei”: el valor moral d’una acció està en allò que determina la seva realització, i aquest “allò” és el DEURE
10.
Kant diverses formulacions de l’imperatiu categòric
12.
LaKrV havia plantejatKant mai no va negar la immortalitat de l’ànima o l’existència de Déu.Va establir que ànima i Déu no són objectes de coneixement científic objectiu perquè ànima i Déu no són fenòmens. KpVParlarà d’aquest tema de forma positiva
13.
Kant afirmarà quela llibertat humana, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu són postulats de la raó pura pràctica.Un postulatés una proposició no demostrable, però que és suposada necessàriament com a condició de la moral.L’exigència moral d’obrar per respecte al deure suposa la llibertat,sense llibertat no tindria cap sentit la responsabilitat moralideespecatni