Fonamentació de lametafísica dels costumsKant escriu dues obres fonamentals sobre moralCrítica de la raó pràcticaRaó pura teòrica: s’ocupa dels objectes del coneixement.(Què puc saber?)Raó pura pràctica: tracta els fonaments de determinació de la voluntat, segons els quals aquesta ha de produir les seves decisions morals.(Què he de fer?)
3.
Abans de Kant Ètiques materials.Ètica de KantÈtica moralCrítica Kantiana a les ètiques materialsÈtiques materials: empíriques, a posteriori.Kant: ètica amb imperatius universals, a prioriÈtiques materials: imperatius hipotètics o condicionals, mitjans per assolir un fi (Si vols B, fes A) No poden ser universalment vàlidsÈtiques materials: heterònomes, voluntat determinada a actuar d’una manera pel desig o inclinació
4.
Totes les ètiquesmaterials són empíriques, hipotètiques en els seus imperatius i heterònomes.Segons Kant una ètica universal i racional ha de ser a priori , amb imperatius categòrics i autònoma. Ha de ser formal.L’ètica de Kant ens diu com hem d’actuar. Actuem moralment quan actuem per deure.Imperatiu hipotèticImperatiu categòricSi vols B fes AFes A
5.
“Obra de talmanera que puguis voler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal”La màxima ha de ser de tal manera que el subjecte pugui voler que esdevingui llei universal“Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà”L’únic que és un fi en si mateix és l’ésser humà.
6.
Kant afirma quela llibertat humana, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu són postulats de la raó pura pràctica.Postulat = proposició no demostrable, suposada necessàriament com a condició de la moral.LlibertatL’exigència moral d’obrar respecte al deure suposa la llibertatLa raó ens ordena a aspirar a la virtut: a l’acord total de la nostra voluntat amb la llei moral. Per complir-lo cal un procés indefinit i il·limitatImmortalitat de l’ànimaExistència de Déu El desacord entre l’ésser i l’haver d’ésser exigeix l'existència de Déu , la realitat en que ambdós camps s’identifiquen
