1. LA MORAL KANTIANA

2. La raó puraAclarir que raó pura i raó pràctica no son dues raons diferents sinó dues aplicacions de la mateixa raó.Raó pura teòrica: objectes del coneixement (què puc saber? )Raó pura pràctica: fonaments de la voluntat, i com produir les decisions morals (que he de fer?).

3. Crítica kantiana a les ètiques materialsLes ètiques materials són empíriques a posteriori, extret de l’experiència. Kant pretén formular una ètica amb imperatius universals, que no provinguin de l'experiència.Els imperatius de les ètiques materials son hipotètics, nomes son mitjans per assolir un fi determinat, i no pot ser universalment vàlid.Les ètiques materials son heterònimes, perquè la voluntat esta determinada pel desig. Heteronomia vol dir que la llei deriva de l’exterior de la voluntat, no de la pròpia.

4. Proposta kantianaDesprès de l'anàlisi anterior Kant proposa una nova ètica que ha de ser:·Formal: no ens ha de dir què hem de fer, sinó com hem d’actuar.·Autònoma: està fonamentada en principis a priori (la raó)

5. Imperatiu categòricL’imperatiu diu el següent: “Actua com si la màxima de la teva voluntat pugui valer sempre al mateix temps com a principi d’una legislació universal” Nomes estableix la forma que ha de posseir qualsevol norma de les nostres accions.

6. Ha de ser de manera que el subjecte vulgui que es converteixi en llei universal.Postulats de la raó pura practicaSegons la KrV la metafísica no era una ciència, donat que l’anima i Deu no son objectes de coneixement objectiu perquè no son fenòmens.La llibertat humana, la immortalitat de l’anima, i l'existència de Deu son postulats de la raó pura practica.Postulat es una proposició no demostrable però suposada com a condició moral.

7. Llibertat humana: donada de l'exigència d’obrar respecte el deure.Immortalitat de l’anima: la raó ens fa aspirar a la virtut, que nomes podem assolir en una existència il·limitada.L'existència de Déu: desacord entre l’esser i haver d’esser, donant la unió perfecte de virtut i felicitat.