1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: Girl on Fire
ROSELLA
Estimat Jordi: Aquesta setmana ens han ensenyat a escriure cartes i la primera que escric, te
l’enviaré a tu. Vull dir-te que estic enfadada. Per què no vas venir a veure l’obra de teatre com
em vas prometre? Vas dir que em gravaries vestida de princesa, perquè estava molt maca i
semblava una princesa de debò. Però com t’estimo, et perdono. Et trobo a faltar. Estàs
enfadat? Es per això que te’n vas anar? Ho sento. Sento si em vaig portar malament. Sento no
haver-te fet cas sempre i haver-te molestat quan portaves a la Clara a casa. Si tornes, sempre
em portaré be. Faré els deures tots els dies i recolliré l’habitació. T’ho prometo. Saps? La mare
plora per les nits. Em sembla que també et troba a faltar, encara que no ho vulgui dir. Està una
mica rara des que te’n vas anar. La veritat, no sé per què plora. El pare diu que on estàs, ets
feliç. A més, diu que estàs amb l’àvia. Cóm està? Fes-li un petó de part meva. No t’enfadis...
Però el pare i la mare van llençar la teva moto. Sé que t’agradava molt, que l’utilitzaves per
anar a tot arreu. La mare va dir que estava trencada perquè un cotxe la va aixafar. Però no et
preocupis, segur que quan tornis te’n compraran una altra. El teu casc segueix sobre el teu
escriptori, on el vas deixar. Ningú l’ha tocat, no vull que el tirin. Sé que no t’agrada que et toquin
les coses sense permís. La Clara va venir ahir a casa. Ella i la mare van plorar juntes al sofà.
Em penso que la Clara estava trista i la mare va sentir pena per ella o alguna cosa així. Per
això ploraven, oi? Me’n recordo que cada cop que ella plorava, l’abraçaves i li feies un dolç
petó al front. Llavors ella somreia un altre cop. Per que es sentís millor li vaig dir que no es
preocupes, que aviat tornaries per consolar-la. Però crec que li vaig dir alguna cosa dolenta,
perquè va plorar més. Per què no vens a abraçar-la? Cada cop que sento el timbre corro cap a
la porta amb l’esperança de que siguis tu. Però mai ho ets, mai arribes. A vegades jo també
ploro. Ploro perquè ja ningú en llegeix a les nits, ni em dona abraçades d’ós. Jordi... De veritat
tornaràs? L’avi diu que sí. Que algun dia tots tornarem a estar junts de nou. Espero que tingui
raó. Deixaré la carta en aquella pedra que té el teu nom gravat. Aniràs a buscar-la? Podràs
passar-te per casa abans de tornar amb l’àvia? Demà et tornaré a escriure. Anem d’excursió al
camp. Recolliré alguna flor per tu, d’aquelles vermelles que tant t’agraden. T’estimo. T’estimem.
Fins aviat. Amb amor, Lucia.