20. Senyores d’un vell mas o masoveres, brusa de farbalans i faldellí d’aquells d’abans, madones finestreres impregnades d’olor de romaní, dones de les d’abans, mai romanceres en oferir a qui passa un got de vi i el pa i la llonganissa i, paroleres la conversa llescada sense fi. I em ve el record de l’àvia com una mestressa com aquestes, que al seu vol fills i ramades, casa i camps aduna, i amb taula ben parada i ple el barjol, serena i ben plantada mancomuna el pinzell i els colors d’Àlvar Suñol.
