Presentació sobre l'evolució geomorfològica de la península Ibèrica i les seves unitats de relleu. Destinada a segon de batxillerat.

1. DiversitatDiversitat
geomorfològica de lageomorfològica de la
Península IbèricaPenínsula Ibèrica
GeografiaGeografia
2n de batxillerat2n de batxillerat
Joan Piña TorresJoan Piña Torres

2. Què cerquem amb aquestaQuè cerquem amb aquesta
unitat?unitat?
Identificar els elements bàsics en laIdentificar els elements bàsics en la
formació geològica d’un paisatge.formació geològica d’un paisatge.
Conèixer la diversitat que hi ha en quant aConèixer la diversitat que hi ha en quant a
origen, relleu i materials.origen, relleu i materials.
Analitzar geològicament un paisatge a partirAnalitzar geològicament un paisatge a partir
d’una imatge.d’una imatge.

3. Què veus aquí?Què veus aquí?
Massís de la Maladeta i pic Aneto,Massís de la Maladeta i pic Aneto,
AragóAragó

4. Què veus aquí?Què veus aquí?
Paisatge prop de Valladolid.Paisatge prop de Valladolid.

5. L’origen de la Península IbèricaL’origen de la Península Ibèrica
La Península Ibèrica és una unitatLa Península Ibèrica és una unitat
complexa, ja que la seva estructuracomplexa, ja que la seva estructura
és el resultat deés el resultat de forces exògenesforces exògenes
que l’erosionen: aigua, vent, gel,que l’erosionen: aigua, vent, gel,
éssers vius…éssers vius…
……però també deperò també de forces endògenesforces endògenes,,
que provenen de l’interior de laque provenen de l’interior de la
Terra: volcans, sismes iTerra: volcans, sismes i l’orogènesil’orogènesi..

6. Factors exògensFactors exògens

7. Factors endògensFactors endògens

8. OrogènesiOrogènesi
L’orogènesi és el procés de formacióL’orogènesi és el procés de formació
de muntanyes, un procés de mil·lionsde muntanyes, un procés de mil·lions
d’anys.d’anys.
Es deu al desplaçament de l’escorçaEs deu al desplaçament de l’escorça
terrestre, quan xoquen duesterrestre, quan xoquen dues
plaques tectòniquesplaques tectòniques..

9. Plaques tectòniquesPlaques tectòniques

10. Convergència i orogènesiConvergència i orogènesi

12. La terra té uns 4.500.000.000 anys,La terra té uns 4.500.000.000 anys,
tot i que l’actual configuraciótot i que l’actual configuració
comença fa uns 600.000.000 anys.comença fa uns 600.000.000 anys.
El resultat d’aquesta llarga evolució ésEl resultat d’aquesta llarga evolució és
un complex mapa geològic. Aquestaun complex mapa geològic. Aquesta
complexitat és un dels factors quecomplexitat és un dels factors que
expliquen laexpliquen la diversitatdiversitat paisatgísticapaisatgística
de la Península.de la Península.

14. Característiques de la PenínsulaCaracterístiques de la Península
IbèricaIbèrica
 Té una formaTé una forma massissamassissa, sense grans accidents, sense grans accidents
geogràfics a la costa, i fa uns 1.000 km d’extremgeogràfics a la costa, i fa uns 1.000 km d’extrem
a extrem: el mar influeix poc a l’interior.a extrem: el mar influeix poc a l’interior.
 Té unaTé una elevada altura mitjanaelevada altura mitjana degut a ladegut a la
Meseta (Espanya és el segon país d’Europa enMeseta (Espanya és el segon país d’Europa en
altura mitjana, després de Suïssa).altura mitjana, després de Suïssa).
 Té un relleu muntanyós disposat de formaTé un relleu muntanyós disposat de forma
perifèricaperifèrica..
Tot això, dóna com a resultat un fortTot això, dóna com a resultat un fort contrastcontrast
entre la perifèria i l’interior de la Península.entre la perifèria i l’interior de la Península.

15. ERA PRIMÀRIAERA PRIMÀRIA
600-225 mil·lions d’anys.600-225 mil·lions d’anys.
Es caracteritza perEs caracteritza per l’orogènesi hercinianal’orogènesi herciniana..
Del mar varen sorgir serralades formadesDel mar varen sorgir serralades formades
per materialsper materials silicissilicis (com les pissarres o(com les pissarres o
el granit).el granit).
Un gran massís vaUn gran massís va
ocupar l’oest de la futuraocupar l’oest de la futura
Península Ibèrica.Península Ibèrica.

16. Paisatge granític de Galícia:Paisatge granític de Galícia:

17. ERA SECUNDÀRIAERA SECUNDÀRIA
225-68 mil·lions d’anys.225-68 mil·lions d’anys.
En aquesta era,En aquesta era, PangeaPangea, el gran, el gran
continent, es comença a partir.continent, es comença a partir.
No hi ha cap orogènesi, sinó queNo hi ha cap orogènesi, sinó que
és una era caracteritzada perés una era caracteritzada per
l’erosió i la sedimentació.l’erosió i la sedimentació.
Als fons del mar es dipositenAls fons del mar es dipositen
grans quantitats de fòssils degrans quantitats de fòssils de
crustacis, que creen granscrustacis, que creen grans
sediments calcarissediments calcaris..

18. ERA TERCIÀRIAERA TERCIÀRIA
65 a 1,7 mil·lions d’anys.65 a 1,7 mil·lions d’anys.
Té llocTé lloc l’orogènesi alpinal’orogènesi alpina, que crea les grans, que crea les grans
serralades actuals de tot el món: Himalaia,serralades actuals de tot el món: Himalaia,
Andes, Alps, Pirineus, les Rocalloses…Andes, Alps, Pirineus, les Rocalloses…
Es varen elevar materialsEs varen elevar materials
primaris, però tambéprimaris, però també
sediments calcarissediments calcaris
acumulats durant mil·lionsacumulats durant mil·lions
d’anys al fons del mar ad’anys al fons del mar a
l’era secundària.l’era secundària.

19. Tots els paisatges calcaris varen serTots els paisatges calcaris varen ser
submergits sota el mar fa mil·lions d’anys,submergits sota el mar fa mil·lions d’anys,
ja que són els dipòsits fòssils al fons delja que són els dipòsits fòssils al fons del
mar. Alguns, durant el terciari, s’eleven.mar. Alguns, durant el terciari, s’eleven.

20. Però la part més impressionant dePerò la part més impressionant de
l’orogènesi alpina són lesl’orogènesi alpina són les serraladesserralades
alpinesalpines, altes, altes
i escarpades.i escarpades.

21. ERA QUATERNÀRIAERA QUATERNÀRIA
1,7 mil·lions d’anys, fins avui1,7 mil·lions d’anys, fins avui
Té lloc elTé lloc el glacialismeglacialisme. Intermitentment, els. Intermitentment, els
glaciars varen cobrir part del planeta, iglaciars varen cobrir part del planeta, i
varen afectar a les serralades més altes ivaren afectar a les serralades més altes i
les varen erosionar,les varen erosionar,
donant-lis l’aspectedonant-lis l’aspecte
actual.actual.
Es formen lesEs formen les terrassesterrasses
fluvialsfluvials

22. Les glaceres donen lloc aLes glaceres donen lloc a circscircs glaciarsglaciars
i ai a vallsvalls glaciars. Encara existeixenglaciars. Encara existeixen
molts d’aquells glaciars, tot i quemolts d’aquells glaciars, tot i que
estan en regressió.estan en regressió.

23. Els circs glacialsEls circs glacials
tenen una formatenen una forma
arrodonida i esarrodonida i es
troben a grantroben a gran
altura.altura.
Varen estarVaren estar
coberts per unacoberts per una
gruixuda capagruixuda capa
de gel.de gel.

24. Durant el quaternariDurant el quaternari
també apareixentambé apareixen
les terrassesles terrasses
fluvials, quan elsfluvials, quan els
rius erosionen larius erosionen la
roca i dipositen elsroca i dipositen els
sedimentssediments..

25. Les unitats morfoestructuralsLes unitats morfoestructurals
El resultat d’aquestes accions tanEl resultat d’aquestes accions tan
llargues i complexes és l’actualllargues i complexes és l’actual
configuració de la Península.configuració de la Península.
Les unitats morfoestructurals a laLes unitats morfoestructurals a la
Península bàsiques són:Península bàsiques són:

26. Les unitats morfoestructuralsLes unitats morfoestructurals
 SòcolsSòcols
 Massissos anticsMassissos antics
 Serralades de plegamentSerralades de plegament
 Conques sedimentàriesConques sedimentàries oo
depressions.depressions.

27. La MesetaLa Meseta
La Meseta Central és la unitatLa Meseta Central és la unitat
morfoestructural quemorfoestructural que organitzaorganitza lala
geologia de la Península.geologia de la Península.
És unÉs un antic sòcolantic sòcol elevat de l’era primària ielevat de l’era primària i
erosionat a l’era secundària.erosionat a l’era secundària.
La seva alçada mitjana és de 600-800La seva alçada mitjana és de 600-800
metres, i està inclinada cap a l’oest.metres, i està inclinada cap a l’oest.

28. La Meseta CentralLa Meseta Central
Dividida en dos pelDividida en dos pel
Sistema Central, laSistema Central, la
Submeseta nordSubmeseta nord
(800-850 metres(800-850 metres
de mitjana) ésde mitjana) és
més alta que lamés alta que la
Submeseta sudSubmeseta sud
(500-700 metres).(500-700 metres).
(paisatge prop de(paisatge prop de
Valladolid)Valladolid)

29. La Meseta CentralLa Meseta Central
Paisatge de laPaisatge de la
submeseta sud, asubmeseta sud, a
la Mancha.la Mancha.

30. La Meseta CentralLa Meseta Central
El modelat fluvialEl modelat fluvial
quaternari haquaternari ha
erosionat elerosionat el
paisatge de lapaisatge de la
meseta (hoces delmeseta (hoces del
Duratón, Segòvia).Duratón, Segòvia).

31. Els massissos anticsEls massissos antics
Parts de l’antic sòcol de l’era primàriaParts de l’antic sòcol de l’era primària
varen ser elevats a l’era terciària,varen ser elevats a l’era terciària,
amb l’orogènesi alpina, però noamb l’orogènesi alpina, però no
formen serralades alpines perquè elsformen serralades alpines perquè els
seus materials són més arrodonits iseus materials són més arrodonits i
erosionats.erosionats.
Les seves formes són suaus iLes seves formes són suaus i
redondejadesredondejades

32. Massís GalaicMassís Galaic
Format perFormat per
materials antics,materials antics,
i de poca alçada.i de poca alçada.

33. Part occidental de laPart occidental de la
Serralada Cantàbrica.Serralada Cantàbrica.

34. Sistema CentralSistema Central
DivideixDivideix la mesetala meseta
en dues parts, ien dues parts, i
està formada perestà formada per
un conjunt deun conjunt de
serres, com la deserres, com la de
Gredos oGredos o
Guadarrama.Guadarrama.

35. Muntanyes de ToledoMuntanyes de Toledo
De poca alçada,De poca alçada,
trenquen la unitattrenquen la unitat
de la submesetade la submeseta
sud.sud.

36. Sierra MorenaSierra Morena
Més que unaMés que una
serra, és unaserra, és una
mena de graómena de graó
que separa laque separa la
Meseta de laMeseta de la
Vall delVall del
Guadalquivir.Guadalquivir.
(Despeñaperros,(Despeñaperros,
Jaén)Jaén)

37. Serralades de plegamentSerralades de plegament
Són elevacions que varen sorgir aSón elevacions que varen sorgir a
l’orogènesi alpina al terciari, pell’orogènesi alpina al terciari, pel
plegament dels materials.plegament dels materials.
Els seus materials són primaris (silicis)Els seus materials són primaris (silicis)
i secundaris (calcaris).i secundaris (calcaris).
El seu relleu ésEl seu relleu és acusat i escarpatacusat i escarpat, ja, ja
que no ha estat massa erosionat.que no ha estat massa erosionat.

38. Part oriental de laPart oriental de la
Serralada CàntàbricaSerralada Càntàbrica
Més elevada que laMés elevada que la
part occidental, depart occidental, de
la qual es diferenciala qual es diferencia
tant per alçada comtant per alçada com
pels materials.pels materials.
(Pics d’Europa,(Pics d’Europa,
Astúries)Astúries)

39. Sistema IbèricSistema Ibèric
Serralada queSerralada que
separa la Depressiósepara la Depressió
de l’Ebre de lade l’Ebre de la
Meseta.Meseta.

40. PirineusPirineus
D’estructuraD’estructura
complexa, separencomplexa, separen
la Península de lala Península de la
resta del continentresta del continent
europeu. La parteuropeu. La part
principal, i la mésprincipal, i la més
alta, és la zonaalta, és la zona
axial.axial.

41. PirineusPirineus
Els Pirineus hanEls Pirineus han
experimentat unexperimentat un
modelat glacialmodelat glacial
durant l’eradurant l’era
quaternaria.quaternaria.
(Vall glacial(Vall glacial
d’Ordesa, Aragó)d’Ordesa, Aragó)

42. PirineusPirineus
Els Pirineus encaraEls Pirineus encara
conserven glaciars,conserven glaciars,
com aquest decom aquest de
la Maladeta,la Maladeta,
muntanya més altamuntanya més alta
de la Serralada,de la Serralada,
però es troben enperò es troben en
regressióregressió..

43. PrepirineusPrepirineus
Els Prepirineus esEls Prepirineus es
troben al sud de latroben al sud de la
zona axial, el seuzona axial, el seu
relleu és més suau irelleu és més suau i
menys elevat quemenys elevat que
la part principal.la part principal.

44. Muntanyes basquesMuntanyes basques
Les muntanyesLes muntanyes
basques són unabasques són una
prolongacióprolongació delsdels
Prepirineus fins alPrepirineus fins al
mar Cantàbric.mar Cantàbric.

45. Serralada LitoralSerralada Litoral
CatalanaCatalana
Aquesta serraladaAquesta serralada
propera al mar, i depropera al mar, i de
poca elevació, espoca elevació, es
va elevar al tempsva elevar al temps
que els Pirineus.que els Pirineus.
Entre les duesEntre les dues
serralades, vaserralades, va
aparèixer una zonaaparèixer una zona
volcànica (lavolcànica (la
Garrotxa)Garrotxa)

46. Serralades BètiquesSerralades Bètiques
Les Bètiques són unLes Bètiques són un
conjunt complex deconjunt complex de
serraladesserralades
separades entre laseparades entre la
PenibèticaPenibètica i lesi les
SubbètiquesSubbètiques. La. La
seva formació estàseva formació està
relacionada amb larelacionada amb la
de lesde les illesilles
BalearsBalears..

47. Serralada PenibèticaSerralada Penibètica
La més elevada deLa més elevada de
la Península ambla Península amb
Sierra Nevada i elSierra Nevada i el
pic Mulhacén, espic Mulhacén, es
troba paral·lela itroba paral·lela i
propera al mar.propera al mar.

48. Serralades SubbètiquesSerralades Subbètiques
Les subbètiquesLes subbètiques
són un conjunt desón un conjunt de
serralades deserralades de
menor alturamenor altura
(Cazorla,(Cazorla,
Segura…). Entre laSegura…). Entre la
Penibètica i lesPenibètica i les
Subbètiques, esSubbètiques, es
troba latroba la depressiódepressió
IntrabèticaIntrabètica..

49. Conques sedimentàriesConques sedimentàries
Les conques sedimentàries,es varen formarLes conques sedimentàries,es varen formar
al mateix temps que les serralades deal mateix temps que les serralades de
plegament, a l’era terciària.plegament, a l’era terciària.
Hi ha conques sedimentàriesHi ha conques sedimentàries interiorsinteriors
(Duero, Tajo) i(Duero, Tajo) i exteriorsexteriors a la Mesetaa la Meseta
(Ebre, Guadalquivir).(Ebre, Guadalquivir).
Aquestes depressions formades al terciariAquestes depressions formades al terciari
varen ser sedimentades al terciari i alvaren ser sedimentades al terciari i al
quaternari amb argiles.quaternari amb argiles.

50. Depressió de l’EbreDepressió de l’Ebre
La Depressió va serLa Depressió va ser
primeramentprimerament
ocupada per laocupada per la
mar, però al llargmar, però al llarg
de la era terciària ide la era terciària i
quaternària vaquaternària va
acabar sentacabar sent
reomplerta perreomplerta per
materialsmaterials
sedimentaris delssedimentaris dels
Pirineus i elPirineus i el
Sistema Ibèric.Sistema Ibèric.

51. Depressió de l’EbreDepressió de l’Ebre
Els grans rius, a lesEls grans rius, a les
fèrtils planes de lesfèrtils planes de les
depressions, handepressions, han
estat sempre unestat sempre un
focus d’atracció perfocus d’atracció per
a les civilitzacions.a les civilitzacions.
L’Ebre al seu pasL’Ebre al seu pas
per Saragossaper Saragossa

52. Depressió del GuadalquivirDepressió del Guadalquivir
Entre SierraEntre Sierra
Morena i lesMorena i les
Bètiques, i d’igualBètiques, i d’igual
manera que la demanera que la de
l’Ebre, va passarl’Ebre, va passar
de ser mar obert, ade ser mar obert, a
albuferesalbuferes,,
maresmesmaresmes, i, i
finalment fèrtilfinalment fèrtil
terra ferma.terra ferma.

53. Depressió del GuadalquivirDepressió del Guadalquivir
El Guadalquivir alEl Guadalquivir al
seu pas per Sevilla.seu pas per Sevilla.

54. Zones volcàniques de la PenínsulaZones volcàniques de la Península
Tot i que la Península es troba a la zonaTot i que la Península es troba a la zona
d’unió de la placa africana i l’euroasiàtica,d’unió de la placa africana i l’euroasiàtica,
la seva fricció és lateral, i per tant és unala seva fricció és lateral, i per tant és una
zona dezona de risc sísmic baixrisc sísmic baix..
Però durant el terciari i el quaternari,Però durant el terciari i el quaternari,
diverses escletxes varen donar lloc adiverses escletxes varen donar lloc a
algunesalgunes zones volcàniqueszones volcàniques, amb molts, amb molts
volcans, però petits.volcans, però petits.

55. Zones volcàniquesZones volcàniques
Són tres: laSón tres: la
Garrotxa, CalatravaGarrotxa, Calatrava
i el cap de Gata.i el cap de Gata.
(volcà de Santa(volcà de Santa
Margarida, laMargarida, la
Garrotxa)Garrotxa)

56. Organització de les unitats morfoestructurals per laOrganització de les unitats morfoestructurals per la
seva disposició alrededor de la Meseta Central.seva disposició alrededor de la Meseta Central.
 MesetaMeseta
– Submeseta Nord, Submeseta Sud.Submeseta Nord, Submeseta Sud.
 Serralades interiorsSerralades interiors
– Sistema Central, Muntanyes de ToledoSistema Central, Muntanyes de Toledo
 Vores muntanyosesVores muntanyoses
– Massís galaicolleonès, serralada Cantàbrica, sistemaMassís galaicolleonès, serralada Cantàbrica, sistema
Ibèric, sierra Morena.Ibèric, sierra Morena.
 Serralades exteriorsSerralades exteriors
– Pirineus, Prepirineus, Muntanyes Basques, serraladaPirineus, Prepirineus, Muntanyes Basques, serralada
Litoral Catalana, serralades Bètiques.Litoral Catalana, serralades Bètiques.
 Conques interiors:Conques interiors:
– Duero, Tajo, Guadiana.Duero, Tajo, Guadiana.
 Conques exteriors:Conques exteriors:
– Ebre, Guadalquivir.Ebre, Guadalquivir.

57. I ara, què hi veus aquí?I ara, què hi veus aquí?
Massís de la Maladeta i pic Aneto,Massís de la Maladeta i pic Aneto,
Aragó.Aragó.

58. I ara, què hi veus aquí?I ara, què hi veus aquí?
Paisatge prop de Valladolid.Paisatge prop de Valladolid.