More Related Content
Similar to Font de castro 4 camins (17)
Font de castro 4 camins
- 2. Es troba a un racó frescal on creixen pins (blancs i vers), carrasques, sureres, roures i
fins i tot grèvols.
Després de passar la font el camí segueix un poc per dins del reguer per eixirne per
l’esquerra un poc camp través. Cal anar atent en aquest tros fins que uns metres més
enllà trobem per fi les traces del camí vell que puja enclotat entre pins i alcornocs cada
vegada més grans.
El sender enfila un rellomet amb molt poc de sotabosc on es més difícil l’orientació (hi
ha alguna fita) per a passar un poc més amunt per una zona afectada per un vell incendi
on els matolls d’argilagó ens poden deixar algun mal record, de tota forma de seguida el
sender gira a la dreta per arribar al cap de baix d’uns bancals treballats que haurem de
travessar de pujada fins arribar a una pista.
Quan eixim a la pista cal seguirla a la dreta. Per aquest tram passa també el GR36
de l’Alcudia a Villamalur.
Quatrecents metres més avant després de passar un reguer que baixa enclotat i un
centenar de metres abans d’arribar al mas de la Campana agafem una senda que puja a
l’esquerra amb ratlles blanques, deixant el GR.
Pugem fent voltes per un pinaret obert fins a un coll on hem d’agafar a la dreta pel
canvi d’aigües, seguint les marques blanques.
Després d’una curta pujada travessem un ample llom durant quasi un quilòmetre on
abunden els ginebres. A la nostra dreta es queda la partida de Pedralba amb el Mas de la
Campana al mig. A tota esta vertent abunden els roures que poc a poc van ocupant el
lloc que els pertoca per a formar una gran roureda.
Després de mitja hora des de la pista arribem a un punt on la senda gira a l’esquerra i
comença a davallar. Recte s’enfila un pas de mal peany a la Talaia, muntanya més alta
del terme de Sueras.
El nostre camí baixa per un vell assagador en direcció oest, abandonantlo després per a
passar per uns bancals abandonats que ens conduiran a la font del Corral, amb uns
xops que li fan de fita. Encara que no li falta l’aigua es troba un poc difícil d’agafar, per
tant millor esperar per agafarne a la següent font.
Poc després de la font travessem un barranquís i seguim a cota per una terreny frescal
on abunda la noguerola i el matapoll fins a eixir a uns bancals que passarem per dalt per
tal de no molestar els amos que s’han fet una caseta a la banda de baix dels bancals.
Per dalt dels bancals fem cap a una pista que hem de seguir a la dreta. Enfront tenim
el pic de la ràpita i entremig el barranc de Xinquer.
Anem vorejant el barranc de Xinquer per la solana de la Talaia, prou eixuta i amb
vegetació baixa. A l’altra banda del barranc a la tardor podrem alegrarnos la vista amb
els rojos i grocs dels castanyers, nogueroles i roures que clapegen la falda de la Ràpita.
Als 10 minuts de marxa passem per damunt la font de la solana, cal obrir bé els ulls
doncs es possible passar per ella i no vorela. Una bassa d’aigua clara a l’esquerra del
camí és l’únic indici de la font, la font naix a l’altra banda de la pista i passa per baix
per a fer cap a la bassa on podrem agafar aigua.
Un poc més avant trobem un forcall de pistes, hem d’agafar la dreta, amunt.
- 3. La pista puja recte amb forta pendent, i més endavant fa un parell de revoltes abans
d’arribar a l’ample coll de Quatre camins.
A Quatre camins es creuen els camins d’Alcudia a Matet i d’Algimia a Villamalur, des
d’ací a l’esquerra anem a Algimia i a la Ràpita i la Lastra, recte baixem al camí asfaltat
des de Villamalur a Matet, i a la dreta, per on seguim una pista ens condueix a la
Nevera de Villamalur.
Al costat mateix del coll hi ha una caseta que ens pot servir d’aixopluc en cas de mal
oratge, i des del coll mirant al NW vorem a l’hivern els cims emblanquinats de
Javalambre. A la primavera els bancals de cirerers es cobreixen d’un altre blanc, i a
l’estiu sempre trobarem un airet fresquet a la sombra dels pins. Per tant qualsevol època
de l’any és bona per a pujar ací.
Seguint per la pista de la dreta fem uns quants metres de pujada per a passar a l’ombria
de la muntanya on hi ha un bonic bosc mixt de pins i roures.
Arribem a la nevera de Villamalur, que encara conserva un arc dels que suportaven la
teulada. Després d’observar les restes materials del comerç de la neu, tant important
entre els segles XVII i XIX agafarem una senda que mou a l’esquerra d’uns bancals,
per la vora d’una tanca de fil d’aram.
Només són 200 metres de senda que ens separen d’una pista que hem de seguir a la
dreta fins al final.
La pista planeja seguint a cota la capçalera del barranco del Tajo fins arribar a una
replaça on s’acaba, just davant de la porta d’uns bancals de cirerers voltats per una tanca
de ferro per a impedir l’entrada dels porcs senglars.
Des d’ací hem de seguir una senda que mou cap al Nord seguint el canvi d’aigües
per tota la carena de tossals. Es tracta d’un d’eixos trossos de senda tan bonics que
encara queden per la serra. La senda passa per sota d’un bosc mixt d’alcornocs i pins
vers, en alguns llocs amb molt poc sotabosc de forma que presenta alguna dificultat per
a seguir la senda; cal però no deixar en cap moment la carena fins arribar a un coll per
on passa el GR. Seguim tota l’estona la ratlla de terme entre Sueras i Villamalur.
Des del coll per on passa el GR36 hem d’agafarlo a la dreta de baixada en direcció
a Alcudia. Baixem per un bosc similar al que duiem fins que ens fiquem dins d’un
barranquet que baixem per a fer cap al barranc de Castro, que en este lloc porta una
poca aigua i que travessem per a pujar a una cruïlla de pistes.
Hem de seguir la pista de l’esquerra, avall, abandonant el GR. Anem baixant per la
dreta del barranc, i als pocs metres passem per l’entrador a la font de l’avellanar que
havíem agafat a l’anada. Refem el camí avall fins a la font de Castro completant així el
recorregut.
El recorregut total que haurem fet són 13 km, que a una mitjana de 3 km/hora, el podem
fer en 4 hores. Si anem molt de pressa podem ferlo en poc menys de 3 hores.
