1. ESLIDA – CASTELL DE CASTRO
El castell de Castro des de la Malladeta.
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT:
Eixim d’enfront de les piscines Navarro d’Eslida seguint un camí asfaltat que puja
fent revoltes entre els pins d’una urbanització.
Als 10 minuts de pujada deixem la pista principal per agafar­ne una altra a l’esquerra
que als 100 metres mor a un repetidor. Darrere del repetidor naix una senda que
haurem de seguir.
La senda comença a pujar per les restes d’un pinar cremat, i després de mitja hora de
forta pujada trobem una senda a la dreta que hem de seguir.
Continuem pujant i comencem a vore restes de trinxeres i edificacions de la guerra,
enmig dels pins i alcornocs supervivents dels incendis, fins que arribem al cim de la
Costera. Ací ens podrem prendre un merescut descans després de més d’una hora de
pujada i si el dia és clar, observar el paisatge que ens ofereix abans de continuar la ruta.
Després de prendre forces seguim per una senda que recorre la carena que enllaça la
Costera amb la Lloma Llosti, i que va fent voltes entre els alcornocs i alguns pins
jòvens.
Als deu minuts arribem al GR­36 que seguirem a la dreta en direcció a Eslida. En 10
minuts haurem baixat una forta costera per un vessant calcari cobert d pins esparsos i
matolls per arribar al coll roig on conflueixen cinc senders diferents.

2. Hem de seguir recte pujant per l’altra banda del coll, deixant a la dreta el GR que va
a Eslida i a l’esquerra dos senders que baixen cap a la font de Marc.
Als 8 minuts de pujada per mig d’un pinar de rodeno sense sotabosc arribem a un
forcall de senders, hem de seguir per l’esquerra (per la dreta aniríem recte a la
nevera). A l’esquerra dels senders hi ha una superfície nivellada que correspon a una
antiga carbonera.
Quan per fi coronem la Malladeta hem d’agafar un sender un poc desdibuixat per
l’esquerra que continua pel canvi d’aigües i que s’amorra avall a buscar el collet de
Castro per mig d’un alcornocal en solana prou maltractat pels incendis.
Arribem al collet on seguirem recte per a anar al castell, i a la dreta per a continuar la
ruta.
El castell de Castro és un dels millors punts d’observació de tota la serra, en dies clars
podem vore tot el golf de València des del cap de la Nau fins al cap d’Orpesa. Es troba
molt deteriorat per haver­se trobat en primera línia del front durant l’última guerra civil,
encara que conserva un aljub i restes de dos recintes emmurallats.
Després de la visita al castell i de retornar al coll baixarem travessant un pedregal per
arribar a una pista vella que hem de remontar a la dreta.
Quan la pista comença a planejar trobem a l’esquerra un cartell i per la seua esquerra
puja una senda cap a la nevera que hem de seguir.
Una dura pujada ens deixa a la nevera de Castro. Cal prendre’s un temps per a admirar
aquesta construcció magníficament conservada que ens parla d’un temps on no existien
els congeladors i on el comerç de la neu era prou important com per invertir en una
construcció d’aquest tipus.
Seguim pujant i arribem a una pista que hem de seguir a la dreta i que recorre tot el
cim de la nevera.
Als 100 metres cal anar molt espavilat doncs hem de deixar la pista i seguir per la
dreta un antic tallafocs que baixarem recte direcció nord. (si seguirem la pista agafant
sempre a la dreta arribaríem al mateix lloc però fent molta més volta)
Travessem una pista i seguim baixant pel tallafocs ara en direcció NW. Anem
seguint el canvi d’aigües pel mig d’un pinar amb alguns alcornocs.
Arribem a un coll on hi ha un encreuament de pistes, no n’hem de seguir cap sinó
continuar recte per una senda. Als 20 metres hem d’anar amb els ulls ben oberts
per vore una senda que ix per la nostra dreta (hi ha alguna fita) i que passa a la
vessant nord de la muntanya per començar a baixar tot seguit.
Tot baixant podrem observar la diferència entre les zones cremades en l’últim incendi a
la nostra esquerra i les zones que es van salvar del foc, doncs la senda fou utilitzada pels
bombers per a poder fer front al foc. Així també podrem vore com els alcornocs s’han
recuperat molt bé mentre que no podem dir el mateix del pinar.
Al cap de 10 minuts travessarem la carretera d’Eslida a Xovar i seguim baixant recte
per senda. Aquest tros de senda és més difícil de seguir, per tant cal anar amb els ulls
ben oberts. Arribem una altra vegada a la carretera que hem de seguir una vintena de
metres a l’esquerra per a tornar a trobar la senda avall pel pinar.

3. Arribem poc després a un rellomet on hi ha un encreuament de senders on cal tirar a
l’esquerra per la senda més fressada, passant per sota d’uns grans alcornocs fins arribar
a la font de Matilde, font d’aigua molt bona i on sempre hi ha algú omplint.
D’ací cal seguir un camí asfaltat a la nostra dreta fins arribar a un encreuament on
trobem el GR que ve del coll roig, cal girar a l’esquerra per un camí a voltes
formigonat i a vegades asfaltat, travessant hortetes i bancalets treballats fins la carretera.
Arribem a la carretera que seguirem a la dreta 400 metres més fins les piscines.
En total haurem fet una volta de quasi 11 quilòmetres en quatre hores, pam dalt o baix.
300
400
500
600
700
800
900
0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 10.91
Perfil de l’excursió

4. Nevera de Castro
Xavier Llop