1. DE SUERA A PEDRALBA PEL CASALET
I LA FONT DE CASTRO
Fonts de Castro
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT:
Eixim des del centre cultural de Suera agafant un camí que mou de darrere de
l’edifici i que ben prompte trobem pintat amb les marques blanques i grogues del
PRV­161, en direcció a Benitandús.
Al cap de poc agafem una pista a l’esquerra asfaltada fins que s’acaba i deixa pas a
una pista, també a l’esquerra de terra que puja entre bancals abandonats d’oliveres i
garroferes, ara ocupats pel pinar.
Al quart d’hora de pujada abandonem el PR que gira a l’esquerra per a seguir la senda
de Benitandús, i seguim recte per la pista.
Després de passar per una casa i una bassa, la pista gira a l’esquerra mentre que recte ix
una senda que hem de seguir. Es tracta d’una de les sendes més bóniques de la serra,
que ressegueix tota l’ombria dels orguens trobant­nos una vegetació molt humida que
en alguns llocs ens recordarà els boscos tropicals donada l’abundància de plantes
trepadores i falagueres.

2. Al poc de tros trobem una senda que davalla per la dreta, tant esta com una altra que
trobarem més endavant que baixa per un barranquet quasi tapat de vegetació fan cap a la
pista que va de Suera a la font de Castro.
Després de quilòmetre i mig passem per una caseta mig enrunada i poc després per la
font del porc, xicoteta font de pouet que només té aigua a l’hivern, i que no és molt
recomanable.
La vegetació canvia en aquest lloc, així les sureres i pinastres deixen pas al pi blanc i les
esparregueres, adaptant­se al canvi de sòl que ja no és rodeno sinó calcari.
Poc més de cent metres després de la font, trobem un encreuament de senders molt
clar, hem d’agafar la senda que puja a l’esquerra, l’altra ens duria a la pista de castro.
Després d’una respectable pujada enmig del pinar arribem a un collet pla, on trobem
una senda que hem de seguir a la dreta.
Passem ací a l’altra vessant, i remuntem una costereta per a vorejar l’altico de pedro
molina, a la nostra esquerra podem vore el començament de la barrancada i al fons
Alcudia.
Als deu minuts de marxa arribem de nou a un altre collet, on trobarem una senda més
fressada, es tracta del GR­36 que hem de seguir a la dreta. Portem ja dues hores de
marxa i ens trobem a la mitad de la ruta.
Després d’una curta baixada, el GR continua per una pista. Estem a la part alta de la vall
de Suera i si el dia és clar tindrem molt bona vista de tota la vall, dominada pel castell.
Aquesta és la partida de Pedralba, on encara podem trobar bancals treballats envoltats
d’altres deixats ermar, i clapes de bosquets. És també el lloc de la serra on més roures
podem trobar, tot i que no formen boscos pròpiament dits, degut als incendis que han
patit.
La pista que seguim de baixada passa per la vora d’algunes casetes fins arribar a la mitja
hora de camí al Mas de la Campana, que reconeixerem de seguida per la campana que
penja de la façana del mas, i que no és més que un antic obús de la guerra.
Als pocs metres trobem la font de la Campana, d’aigua fresca que cau a una pica
d’obra. Tota aquest lloc és zona de fonts, així podem vore joncs arreu que assenyalen
l’aigua.
Tot baixant, passarem per la vora d’un maset nou, abans d’arribar a un encreuament de
pistes. El GR segueix recte per una senda després de passar una portera, però nosaltres
hem d’agarrar la pista a la dreta continuació de la que veníem, i que ja no deixarem
fins arribar a la font de Castro.
Poc més de mitja hora des de la campana, i un quart llarg des que hem deixat el GR, i
seguint el barranc arribem a la font de Castro.
La font o fonts de Castro no és tal font, sinó una mina d’aigua practicada a la muntanya
i d’on brolla aigua suficient per a regar bona part de les hortes de la vall. A més hi ha
una àrea recreativa adjunta.
Des d’ací tenim dos opcions per a tornar a Suera, la més llarga és seguir el camí asfaltat
que discorre per la dreta del barranc, i que ens durà al poble sense error, l’altra, més

3. bónica i curta és seguir l’antic camí que discorre per la banda esquerra del barranc, i que
passa per sota del castell i de les restes de l’antic poble de Suera alta.
Sense travessar el barranc agafem doncs el camí que mou a l’esquerra del barranc
per dalt d’una bassa.
Un centenar de metres més enllà arribem a uns corrals arreglats, on trobem una senda
que per l’esquerra puja cap al castell, mentre que hem de seguir recte per la senda que
planeja sempre al costat del barranc.
La senda que seguim és un antic camí de ferradura, ample i empedrat en molts llocs. El
seu traçat domina les hortes de la vora del barranc i ens permet contemplar les hortetes
encara curosament treballades i aquelles que després d’abandonades estan sent
colonitzades per una vegetació humida on abunden els rosers, espinals i els esbarzers.
Ja més a prop del poble passem per dalt d’un molí assolat, del qual podem vore la bassa,
i poc després deixarem un altre camí ample a l’esquerra, que puja a l’antic poblat de
Suera alta, hui en dia totalment arruïnat.
Als quaranta minuts, travessem el barranc per uns pilons de formigó i continuem per
un camí formigonat que puja a la pista de castro.
Seguim per la pista asfaltada a l’esquerra dos­cents metres i agafem a la dreta un
altre camí formigonat que ens durà, sense deixar­lo, al centre de Suera, només hem de
seguir­lo a cota per a retornar al punt de partida.
En total haurem fet 14quilòmetres, que ben bé els podem fer en quatre hores, sense
contar parades.
300
350
400
450
500
550
600
650
700
750
0.00 1.00 2.00 3.00 4.00 5.00 6.00 7.00 8.00 9.00 10.00 11.00 12.00 13.00
Perfil de l’excursió.

4. Xavier Llop