Mesura de Govern per a l’elaboració de l’Estratègia municipal contra la SoledatAjuntament de Barcelona
La soledat no desitjada s’ha convertit en un problema global de les societats actuals, fins i tot es considera una de les epidèmies del segle XXI. Des dels primers estudis sobre soledat (cap al 1950) persisteix l’estereotip que la soledat només la pateixen les persones grans. L’estigmatització de la soledat, sovint es relaciona de manera negativa amb l’aïllament social, la qual cosa ha provocat que només es facin visibles els casos més extrems, com les persones grans que moren soles.
Ponència de la sociòloga Montserrat Mora en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
Dins del programa elecoral d' A.MUN Montcada per a les eleccions locals del 2015, presentem les propostes referents a l' àrea de Drets i polítiques socials: sanitat, educació, serveis socials, antipatriarcal i immigració.
Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència.
Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada.
Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat.
El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.).
Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats.
Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi.
El de les persones amb discapacitat és un dels col·lectius més vulnerables i amb més risc a l'hora de fer front a una malaltia com la covid-19. Per això, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha dut a terme un seguit d'actuacions per tal de garantir els drets de les persones amb diversitat funcional en la gestió de la situació d'emergència sanitària.
Mesura de Govern per a l’elaboració de l’Estratègia municipal contra la SoledatAjuntament de Barcelona
La soledat no desitjada s’ha convertit en un problema global de les societats actuals, fins i tot es considera una de les epidèmies del segle XXI. Des dels primers estudis sobre soledat (cap al 1950) persisteix l’estereotip que la soledat només la pateixen les persones grans. L’estigmatització de la soledat, sovint es relaciona de manera negativa amb l’aïllament social, la qual cosa ha provocat que només es facin visibles els casos més extrems, com les persones grans que moren soles.
Ponència de la sociòloga Montserrat Mora en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
Dins del programa elecoral d' A.MUN Montcada per a les eleccions locals del 2015, presentem les propostes referents a l' àrea de Drets i polítiques socials: sanitat, educació, serveis socials, antipatriarcal i immigració.
Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència.
Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada.
Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat.
El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.).
Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats.
Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi.
El de les persones amb discapacitat és un dels col·lectius més vulnerables i amb més risc a l'hora de fer front a una malaltia com la covid-19. Per això, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha dut a terme un seguit d'actuacions per tal de garantir els drets de les persones amb diversitat funcional en la gestió de la situació d'emergència sanitària.
El Col·laboratori.ess, laboratori d’idees i pràctiques de l’economia social i solidària des de l’acció comunitària, és un espai d’aprenentatge col·lectiu amb dues dimensions: D’una banda, facilitar reflexions sobre els conceptes d’economia social i solidària (a partir d’ara, ESS) i d’acció comunitària. I d’una altra banda, sistematitzar un recull de coneixements a partir de les pràctiques i les experiències de les persones professionals que participen a l’espai. Els participants van ser persones tècniques d’entitats que desenvolupen diferents accions de promoció i dinamització de l’ESS promogudes pel Comissionat d’ECSSiC i la Direcció d’Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa als territoris, i persones tècniques referents de l’àmbit de l’ESS dels districtes.
*Barcelona Activa no es fa responsable dels continguts i opinions presents en aquesta publicació.
En aquestes pàgines recollim la segona edició del Col·laboratori.ess, que, en aquesta ocasió, ha focalitzat la mirada en l’economia de les cures, en el debat i en l’exploració de pràctiques i de diferents models per atendre-la.
El Col·laboratori.ess, laboratori d’idees i pràctiques de l’Economia Social i Solidària des de l’acció comunitària, és un espai participat d’aprenentatge col·lectiu.
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per prevenir el sen...Ajuntament de Barcelona
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció a les persones sense llar a Barcelona.
VI Jornada de la Inclusió Social a Vilanova i la Geltrú. "L'habitatge com a punt de partida. Models innovadors per fer front a la vulnerabilitat residencial".
Debat Plenari: Josep Villarreal | 6è Congrés Tercer SectorTaula Tercer Sector
Extret de la intervenció de Josep Villarreal, director d'Estratègia i Innovació de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, durant el debat 'Com serà l'atenció a les persones el 2030?'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Extret de la intervenció de Marina Geli, coordinadora del Centre d'Estudis Sanitaris i Socials de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, durant el debat 'Com serà l'atenció a les persones el 2030?'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Els Quaderns Treball i Ciutadania són tres publicacions que donen continuïtat a la temàtica tractada durant el Congrés que, sota el mateix títol, es va celebrar al juliol del 2009. Aquesta col·lecció recull les diferents qüestions que es varen presentar durant la jornades i manté obert el debat, tot revalidant el compromís d’ECAS amb la lluita per que el dret al treball sigui una realitat a l’abast de tothom.
Laura Portugués té 22 anys i una llarguíssima experiència com a voluntària. De petita ja li agradava ajudar els altres, i quan només tenia 17 anys va treballar amb nens malalts. També va col·laborar en projectes del Banc d’Aliments. La seva consciència social és un tret que caracteritza la seva personalitat, i augmenta al constatar els efectes de la crisi. «Fer voluntariat reporta molta riquesa. Quan ajudes els altres, reps tant com el que ofereixes. Et fa feliç veure que la gent se sent millor per tu», diu.
El juny passat, aquesta estudiant de Psicologia va decidir formar part de la Fundació Salut i Comunitat, que treballa amb col·lectius en risc d’exclusió social, com avis, dones maltractades i persones amb addiccions, àrea en la qual treballa la Laura. «Ja m’interessa molt aquest tema en l’àmbit dels meus estudis, però ara el volia abordar des d’un punt de vista més social», argumenta.
Enquesta de Joves Barcelona 2015, presentada en roda de premsa el dimecres 2 de desembre de 2015. Disminueix a Barcelona la quantitat de joves que només treballen i augmenten els que només estudien.
Ponència de la doctora Carme Triadó, de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
Recollim en aquestes pàgines la quarta edició del Col·laboratori.ess, que, en aquesta ocasió, ha focalitzat la mirada en l’alimentació sostenible, incorporant criteris i valors de l’economia social i solidària, com una altra manera de produir i consumir, a través del coneixement i de reflexions de diferents models, pràctiques i experiències que estan funcionant.
El Col·laboratori.ess, laboratori d’idees i pràctiques de l’economia social i solidària des de l’acció comunitària, és un espai d’aprenentatge col·lectiu amb dues dimensions: D’una banda, facilitar reflexions sobre els conceptes d’economia social i solidària (a partir d’ara, ESS) i d’acció comunitària. I d’una altra banda, sistematitzar un recull de coneixements a partir de les pràctiques i les experiències de les persones professionals que participen a l’espai. Els participants van ser persones tècniques d’entitats que desenvolupen diferents accions de promoció i dinamització de l’ESS promogudes pel Comissionat d’ECSSiC i la Direcció d’Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa als territoris, i persones tècniques referents de l’àmbit de l’ESS dels districtes.
*Barcelona Activa no es fa responsable dels continguts i opinions presents en aquesta publicació.
En aquestes pàgines recollim la segona edició del Col·laboratori.ess, que, en aquesta ocasió, ha focalitzat la mirada en l’economia de les cures, en el debat i en l’exploració de pràctiques i de diferents models per atendre-la.
El Col·laboratori.ess, laboratori d’idees i pràctiques de l’Economia Social i Solidària des de l’acció comunitària, és un espai participat d’aprenentatge col·lectiu.
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per prevenir el sen...Ajuntament de Barcelona
Informe del primer any d'aplicació de la mesura de govern per la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l’atenció a les persones sense llar a Barcelona.
VI Jornada de la Inclusió Social a Vilanova i la Geltrú. "L'habitatge com a punt de partida. Models innovadors per fer front a la vulnerabilitat residencial".
Debat Plenari: Josep Villarreal | 6è Congrés Tercer SectorTaula Tercer Sector
Extret de la intervenció de Josep Villarreal, director d'Estratègia i Innovació de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, durant el debat 'Com serà l'atenció a les persones el 2030?'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Extret de la intervenció de Marina Geli, coordinadora del Centre d'Estudis Sanitaris i Socials de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, durant el debat 'Com serà l'atenció a les persones el 2030?'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Els Quaderns Treball i Ciutadania són tres publicacions que donen continuïtat a la temàtica tractada durant el Congrés que, sota el mateix títol, es va celebrar al juliol del 2009. Aquesta col·lecció recull les diferents qüestions que es varen presentar durant la jornades i manté obert el debat, tot revalidant el compromís d’ECAS amb la lluita per que el dret al treball sigui una realitat a l’abast de tothom.
Laura Portugués té 22 anys i una llarguíssima experiència com a voluntària. De petita ja li agradava ajudar els altres, i quan només tenia 17 anys va treballar amb nens malalts. També va col·laborar en projectes del Banc d’Aliments. La seva consciència social és un tret que caracteritza la seva personalitat, i augmenta al constatar els efectes de la crisi. «Fer voluntariat reporta molta riquesa. Quan ajudes els altres, reps tant com el que ofereixes. Et fa feliç veure que la gent se sent millor per tu», diu.
El juny passat, aquesta estudiant de Psicologia va decidir formar part de la Fundació Salut i Comunitat, que treballa amb col·lectius en risc d’exclusió social, com avis, dones maltractades i persones amb addiccions, àrea en la qual treballa la Laura. «Ja m’interessa molt aquest tema en l’àmbit dels meus estudis, però ara el volia abordar des d’un punt de vista més social», argumenta.
Enquesta de Joves Barcelona 2015, presentada en roda de premsa el dimecres 2 de desembre de 2015. Disminueix a Barcelona la quantitat de joves que només treballen i augmenten els que només estudien.
Ponència de la doctora Carme Triadó, de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, en la jornada Envelliment actiu i solidaritat intergeneracional que es va realitzar el 15 de març de 2012, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
Recollim en aquestes pàgines la quarta edició del Col·laboratori.ess, que, en aquesta ocasió, ha focalitzat la mirada en l’alimentació sostenible, incorporant criteris i valors de l’economia social i solidària, com una altra manera de produir i consumir, a través del coneixement i de reflexions de diferents models, pràctiques i experiències que estan funcionant.
Ponència sobre Les controvèrsies sociocientífiques i l'Educació per al Desenvolupament, presentada per Quique Vergara a les Jornades sobre Controvèrsies Sòcio-Científique si RRI. #cscrri15
Societat civil i institucions públiques: panoràmica i reptes de futur - joan ...Joan Cuevas
Anàlisi de la situació de la societat civil (moviments socials, tercer sector, voluntariat, associacionisme) a Catalunya i de les seves relacions amb les institucions públiques. Finalment es plantegen quins són els reptes de futur per a aquesta relació.
La Cruïlla Comuna és un projecte d’educació mediàtica realitzat a Secundària. A través del debat, la crítica de
televisió, i la interacció positiva, es pretén que els i les joves construeixin la seva pròpia mirada i actitud sobre la
diversitat cultural i la immigració davant del discurs hegemònic dels mitjans de comunicació de masses que
transmet i perpetua els rumors, prejudicis i estereotips. Durant el procés, s'enregistren les intervencions per a la
posterior producció d'un vídeo documental de l'experiència.
Public Engagement & Science Education
by Rosina Malagrida
at the RRI Tools days in Barcelona, 17/06/2015
http://blog.rri-tools.eu/-/the-spanish-hub-organizes-the-first-public-seminar-on-rri-in-barcelona
Propostes per a la dignificació del treball de la llar i la cura de les personesAjuntament de Barcelona
El Document, elaborat per l'Ajuntament de Barcelona i el Consell Municipal d'Immigració de Barcelona, recull 68 propostes per a la dignificació i sensibilització en l'àmbit del treball de la llar i la cura de les persones.
1. Claus per promoure accions solidàries
amb impacte
Universitat de Barcelona, 17 de maig de 2017
This Project is funded by the European Commission under the Horizon 2020 Programme
Grant Agreement nº 649489
Claus per promoure accions solidàries amb impacte de Marta Soler està subjecta a
una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de
Creative Commons
2. Agenda
10.00h – 10.20h Benvinguda i introducció del projecte
10.20h – 11.00h Primers resultats extrets dels estudis de casos analitzats
11.00h – 11.15h Descans
11.15h – 12.30h Debat sobre les claus de les accions solidàries amb impacte.
12.30h – 13.00h Debat sobre una situació solidària hipotètica.
3. Benvinguda i introducció del projecte
Primers resultats extrets dels estudis de casos
analitzats
Descans
Debat sobre les claus de les accions solidàries amb
impacte.
Debat sobre una situació solidària hipotètica.
4. Benvinguda i introducció del projecte
Primers resultats extrets dels estudis de casos
analitzats
Descans
Debat sobre les claus de les accions solidàries amb
impacte.
Debat sobre una situació solidària hipotètica.
5. OBJECTIU PRINCIPAL
Explorar conceptualment i empíricament les expressions
actuals i futures de solidaritat europea, per identificar
actuacions d’èxit (amb impacte social) d'innovació social, gestió
pública i del tercer sector, que suposen noves estratègies en el
moment de superació de la crisi econòmica.
6.
7. SOLIDUS analitza les polítiques, programes, accions (és a
dir, institucionalitzats i de base) que han tingut èxit en la
millora de les condicions dels ciutadans en les àrees d'habitatge,
salut, ocupació, educació i participació ciutadana.
S’adreça també als grups vulnerables: persones immigrades
europees, refugiades, comunitat gitana, aturades, dones, LGTB,
comunitats amb baixa renta econòmica, entre d’altres.
Es té en compte la solidaritat territorial i la solidaritat dintre
dels grups i entre diferents grups.
8. OBJECTIU CONCRET
Debatre i validar els principals resultats en aquelles accions de
solidaritat que aconsegueixen impacte juntament amb els agents
socials implicats per establir recomanacions que puguin orientar el disseny
d‘accions i polítiques socials que fomentin la solidaritat, la justícia i la
ciutadania social.
11. Estudis de casos de solidaritat espacial
63 estudis de cas en 12 països (5 a ES)
5 àrees (Educació, Treball, Habitatge,
Participació Ciutadana i Salut)
Estudis de casos de solidaritat intra i inter
grupal
30 estudis de cas en 5 països (CY, EL, HU, NL,
ES), 5 a ES
5 trets identitaris (Minories, Religió,
Edat, Gènere, Participació ciutadana)
13. Estudis de Cas – Solidaritat espacial
Àrea Estudi de cas
Educació Comunitats d’Aprenentatge
Habitatge
PAH- Plataforma d’Afectats per la
Hipoteca
Treball Corporación Mondragón
Salut
REDER – Red de denuncia y
resistencia al RDL 16/2012
Participació
Social/Ciutadania
Proactiva Open Arms
14. Estudis de cas – Solidaritat intra i inter grupal
Identitat Estudi de cas
Minories
Pla Integral del Poble Gitano en
Catalunya
Religió Parelles lingüístiques interreligioses
Edat/joves Cooperativa ALENCOP
Gènere
Plataforma Unitària contra les
violències de gènere
Altres/participació
ciutadana
Ojo con tu Ojo
15. Benvinguda i introducció del projecte
Primers resultats extrets dels estudis de casos
analitzats
Descans
Debat sobre les claus de les accions solidàries amb
impacte.
Debat sobre una situació solidària hipotètica.
16. Reducció de la desigualtat i l’exclusió social a través
d’actuacions solidàries amb impacte social.
Dimensions transformadores i exclusores trobades
per garantir actuacions solidàries amb impacte social
Actuacions solidàries entre ciutadans/es de diferents
països europeus i no europeus que garanteixen
solidaritat transnacional i ciutadania europea
17. Reducció de la desigualtat i l’exclusió social a través
d’actuacions solidàries amb impacte social.
Dimensions transformadores i exclusores trobades
per garantir actuacions solidàries amb impacte social
Actuacions solidàries entre ciutadans/es de diferents
països europeus i no europeus que garanteixen
solidaritat transnacional i ciutadania europea
18. Un dels criteris per a la selecció dels estudis de cas era tenir alguna evidència
que la seva acció havia aconseguit un cert impacte social, és a dir, que hagi
contribuït a la millora de les condicions de vida, a la millora social.
A través d’evidències concretes qualitatives i quantitatives.
Totes les actuacions de solidaritat analitzades aporten evidències
quantitatives o qualitatives d’impacte social.
20. Evidències d’impacte social
Una dada quantitativa concreta donada és que abans d’implementar les AEE
només un 17% de l’alumnat obtenia les competències bàsiques , i un cop
implementades el 85% d’alumnat ha assolit aquestes competències, i la
diversitat a l’aula havia crescut un 48%.
22. Evidències d’impacte social
La taxa d'atur per a les persones majors de 45 anys en aquesta regió és del
voltant de cinc vegades menor que la taxa espanyola. A més, Corporació
Mondragón crea ocupació en totes les comunitats autònomes d'Espanya, i amb
un pes significatiu nombres a Catalunya (6.837), Galícia (4.252) i Navarra
(4.104). També tenen presència internacional.
23. Evidències d’impacte social
REDER ha aconseguit que el 90% dels casos rebuts (aproximadament 2000)
s’hagin pogut resoldre i s’hagi proporcionat l’atenció sanitària de persones que
es trobaven en situació vulnerable com el col·lectiu de persones immigrants
garantint el dret humà dels serveis de salut a Espanya.
24. Evidències d’impacte social
Una evidència d’impacte social és l’impacte de la preparació de les proves d’accés
a la Universitat amb èxit 8 persones gitanes inscrits en Economia, Sociologia,
Educació, Dret i Psicologia.
Tots els participants que tenen fills confirmen que la seva participació en el curs ha
millorat també els resultats educatius dels seus fills.
25. Evidències d’impacte social
Prohibició de l’ús de les pilotes de goma per part de les forces de seguretat de
l’estat prevenint d’aquesta manera la seguretat física de les persones residents
a Catalunya
26. Evidències d’impacte social
28 persones que estaven en situació irregular han aconseguit un lloc de treball
i regularitzar els seus papers.
27. Evidències d’impacte social
S’han creat 60 parelles interreligioses i interlingüístiques
Les persones que participen en aquest tipus d’intercanvi consoliden un sentiment
de comunitat universal, afavorint l’intercanvi i posicionament a favor de la
solidaritat entre persones de diferent cultures en front les dinàmiques de
confrontació.
Parelles lingüístiques interreligioses
28. Evidències d’impacte social
Impacte en la sensibilització i posicionament de la ciutadania catalana en front
la violència de gènere, major conscienciació i trencament de silenci.
Participació anual de més de 2.500 persones en la seva iniciativa del fòrum
contra les violències de gènere.
29. Reducció de la desigualtat i l’exclusió social a través
d’actuacions solidàries amb impacte social.
Dimensions transformadores i exclusores trobades
per garantir actuacions solidàries amb impacte social
Actuacions solidàries entre ciutadans/es de diferents
països europeus i no europeus que garanteixen
solidaritat transnacional i ciutadania europea
30. a)Dimensions transformadores per garantir
actuacions solidàries d’impacte social
b) Dimensions exclusores per promoure
actuacions solidàries amb impacte social.
c) Noves categories: Interaccions dialògiques
com a dimensió transformadora de les
actuacions solidàries amb impacte, i el
desencant com a barrera
31. 1. Democràcia
2. Pluralitat
3. Transparència
4. Impacte social i polític
5. Reconeixement
6. Escalabilitat
Categories que compleixen les actuacions solidàries
amb impacte
32. DEMOCRÀCIA
Dimensió transformadora Dimensió exclusora
Creació d’espais de diàleg igualitari i
entorns que afavoreixen l’amistat.
RIO is a democratic organisation.
Everyone takes part in decisions. We have
regular meetings among employees and
among employees and volunteers. (RIO)
It was really something that made a
difference. To feel that nobody wants to
communicate with you in this country, and
now you feel that you have a social life
and can have so many friends who care
(refugee). (Friendly Villages)
Models paternalistes on no
s’inclou la participació de les
persones destinatàries a peu
d’igualtat, o la seva veu no té
pes en las decisions importants.
33. PLURALISME
Dimensió transformadora Dimensió exclusora
Pluralisme es mesura a través de la
inclusió de la diversitat en termes d’edat,
origen cultural, creences religioses,
perspectives polítiques, etc. i aquestes són
respectades.
In terms of politics of the volunteers there
is a melting pot, card carrying
Conservatives and socialists; religiously
you have militant atheists to born again
and devout Christians, a really interesting
melting pot. How do people put aside
ideological issues to work together in
spaces of welfare? [….] These are spaces
of deliberation and so people’s ethics and
politics are being negotiated, talked about
and discussed.
(Trussel Trust, UK)
Es percep com a exclusor no reflectir en
les juntes de les entitats, etc. la
pluralitat que existeix a les bases, és a
dir, que en algunes entitats la junta estigui
composada majoritàriament per homes
més que dones, i del major nivell
d’estudis.
34. TRANSPARÈNCIA
Dimensió transformadora Dimensió exclusora
La transparència és bàsica com a
criteri de confiança dels ciutadans/es,
hi ha diferents maneres, però es valora
positivament aquelles iniciatives que fan
públiques (mitjançant websites o
d’altres) tota la seva informació, inclòs
l’econòmica.
Timon gives a detailed overview of their
funding, how it is spend, and also details
the role of partner organizations such as
social housing corporations (TIMON)
Si la iniciativa no aporta la informació
que el voluntariat demana, pot derivar
en crisi de sentit i desencantament:
The issue of financial transparency
has created much friction and has
divided the people in charge of the
Social Solidarity Clinic in Corinth. Up
until today, the clinic has not provided
detailed information on its financial
situation, a practice that a section of
the volunteers disagrees with.
35. RECONEIXEMENT
Dimensió transformadora Dimensió exclusora
Increment significatiu en la
confiança de la comunitats vers la
tasca realitzada per la iniciativa,
que dóna peu al (posterior)
reconeixement mediàtic i/o polític
(premis/guardons):
In 2013 they received recognition at
international level when they got
the Citizen of the European
Parliament Award, showing the
illegality of several clauses of the
Spanish mortgage law including the
subsequent alterations to the
sentence of the European Justice
Court.
Pèrdua de la capacitat financera i
increment de les barreres legals
que dificulten l’acció solidària duta
a terme per les iniciatives i el seu
creixement per atendre més
persones.
36. ESCALABILITAT
Dimensió transformadora Dimensió exclusora
Implementació i escalabilitat de les iniciatives
des de l’esfera local a la nacional en molt poc
temps:
The network is based in Dundee where most of
the activities are undertaken. As stated by some
of the respondents, some activities for the
networks were undertaken in Paisley, Govan and
Glasgow, (…). The network also engaged in
actions in Arbroath and tried to organise some
activities in Perth. (…) SUWN is trying “to
spread the method of work rather than the
organisation”, suggesting to other groups in
other cities how to act and organise. (…) they
have been approached by groups in other
countries, such as Austria, Germany, Greece,
Canada. (Scottish Unemployed Workers Network,
UK)
Necessitat d’implicar a noves persones per
evitar que l’acció solidària depengui d’unes
persones específiques.
37. IMPACTE SOCIAL I POLÍTIC
Recomanació:
Millora en quant la recopilació d’evidències
quantitatives i qualitatives de l’impacte social
obtingut.
38. Resultatsno esperats i trobats
• Les interaccions dialògiques com a dimensió
transformadora comú en les actuacions de
solidaritat analitzades.
• El desencant com a dimensió exclusora.
39. “We are on the same side as the people that we are supporting, so we're
not looking down and saying: ‘I'm here to help you’. We're saying: ‘We're
standing with you and we're with you and we're here and we'll do what
you need and we're available 24 hours a day’. It's not like when you're
going to a big charity and they're behind a big desk and they're giving you
charity, it's very different than that. It's much more solidarity.” (Scotland)
Majorment totes les iniciatives analitzades tenen un element comú, hi ha una
presència rellevant d’interaccions dialògiques. Aquests tipus d'interaccions es
basen en els actes comunicatius, on la sinceritat i el consens està lliure de
coacció. Les persones involucrades en la conversa expressen el respecte mutu i,
com a conseqüència, aquest tipus de diàleg augmenta el sentit de la solidaritat i
el compromís
Interaccions dialògiques
40. Una de les situacions en les que les accions solidàries poden entrar
en risc de desaparèixer és quan les persones implicades perden el
seu entusiasme per la iniciativa.
After three years of operations, the Social Solidarity Clinic in Corinth has
lost its initial enthusiasm and dynamic. Many volunteers who had
participated at the beginning of the venture have since left. Many of the
people involved in the clinic expected that, with the political changes at
the central level and the rise to power of a leftist government, vulnerable
groups would regain their access to state health structures.
Desencant
41. Reducció de la desigualtat i l’exclusió social a través
d’actuacions solidàries amb impacte social.
Dimensions transformadores i exclusores trobades
per garantir actuacions solidàries amb impacte social
Actuacions solidàries entre ciutadans/es de diferents
països europeus i no europeus que garanteixen
solidaritat transnacional i ciutadania europea
42. Evidències d’impacte social
Han rescatat 143.358 vides, 10,273 estaven navegant a la deriva, 475 havien
caigut a l’aigua i 9.067 havien estat atrapats a penya-segats.
43. Benvinguda i introducció del projecte
Primers resultats extrets dels estudis de casos
analitzats
Descans
Debat sobre les claus de les accions solidàries amb
impacte.
Debat sobre una situació solidària hipotètica.
44. Benvinguda i introducció del projecte
Primers resultats extrets dels estudis de casos
analitzats
Descans
Debat sobre les claus de les accions solidàries amb
impacte.
Debat sobre una situació solidària hipotètica.
46. Benvinguda i introducció del projecte
Primers resultats extrets dels estudis de casos
analitzats
Descans
Debat sobre les claus de les accions solidàries amb
impacte.
Debat sobre una situació solidària hipotètica.
48. Claus per promoure accions solidàries
amb impacte
Universitat de Barcelona, 17 de maig de 2017
This Project is funded by the European Commission under the Horizon 2020 Programme
Grant Agreement nº 649489