Junts a l’aula? Present i futur del model d’educació comprensiva a CatalunyaFundació Jaume Bofill
Una pregunta es troba a l'origen del llibre que teniu a les mans. Junts a l'aula? revela el desencontre que existeix entre els models establerts i la pràctica a les escoles. Ens preguntem per quina raó hi ha una pràctica generalitzada de segregació per grups de nivells en els centres educatius del nostre país. Aquesta pregunta s'ha anat desgranant, complexificant i reformulant per tal de disseccionar amb rigor i cura quin és l'estat del model educatiu comprensiu a Catalunya.
Junts a l’aula? Present i futur del model d’educació comprensiva a CatalunyaFundació Jaume Bofill
Una pregunta es troba a l'origen del llibre que teniu a les mans. Junts a l'aula? revela el desencontre que existeix entre els models establerts i la pràctica a les escoles. Ens preguntem per quina raó hi ha una pràctica generalitzada de segregació per grups de nivells en els centres educatius del nostre país. Aquesta pregunta s'ha anat desgranant, complexificant i reformulant per tal de disseccionar amb rigor i cura quin és l'estat del model educatiu comprensiu a Catalunya.
Vivim en un món caracteritzat pel canvi, la complexitat i la paradoxa. El creixement econòmic i la creacó del la riquesa han rebaixat els índexs mundials de pobresa, però la vulnerabilitat, la desigualtat, l'exclusió i la violència han augmentat a les societats d'arreu del món.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...Fundació Jaume Bofill
Municipis contra la segregació escolar recull les experiències de sis municipis catalans (Mataró, Olot, Manlleu, Terrassa, Girona i Valls) que han desplegat polítiques educatives de lluita contra la segregació escolar efectives.
Les experiències recollides demostren que una acció educativa municipal adequada dóna fruits i incrementa l'equitat educativa i la igualtat d'oportunitats. Mitjançant l'ús de diferents instruments, els municipis estudiats aconsegueixen trencar la concentració d'alumnes d'origen immigrat o d'alumnes amb NEE en determinades escoles.
Catalogar en ISBD (International Standard Bibliographic Description = Descripción Bibliográfica de manera Normalizada Intenacional). Formato IberMARC (Machine Readable Cataloguing). Clasificación con LEMBP (Lista de Encabezamientos de Materia para Bibliotecas Públicas) y con CDU (Clasificación Decimal Universal). En SIGB (Sistemas Integrados de Gestión Bibliotecaria y OPAC 2.0 (Online Public Access Cataloguing) o catalogación social.
Vivim en un món caracteritzat pel canvi, la complexitat i la paradoxa. El creixement econòmic i la creacó del la riquesa han rebaixat els índexs mundials de pobresa, però la vulnerabilitat, la desigualtat, l'exclusió i la violència han augmentat a les societats d'arreu del món.
Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativ...Fundació Jaume Bofill
Municipis contra la segregació escolar recull les experiències de sis municipis catalans (Mataró, Olot, Manlleu, Terrassa, Girona i Valls) que han desplegat polítiques educatives de lluita contra la segregació escolar efectives.
Les experiències recollides demostren que una acció educativa municipal adequada dóna fruits i incrementa l'equitat educativa i la igualtat d'oportunitats. Mitjançant l'ús de diferents instruments, els municipis estudiats aconsegueixen trencar la concentració d'alumnes d'origen immigrat o d'alumnes amb NEE en determinades escoles.
Catalogar en ISBD (International Standard Bibliographic Description = Descripción Bibliográfica de manera Normalizada Intenacional). Formato IberMARC (Machine Readable Cataloguing). Clasificación con LEMBP (Lista de Encabezamientos de Materia para Bibliotecas Públicas) y con CDU (Clasificación Decimal Universal). En SIGB (Sistemas Integrados de Gestión Bibliotecaria y OPAC 2.0 (Online Public Access Cataloguing) o catalogación social.
Catalogar en ISBD (International Standard Bibliographic Description = Descripción Bibliográfica de manera Normalizada Intenacional). Formato IberMARC (MAchine Readable Cataloging) Clasificación con LEMBP (Lista de Encabezamientos de Materia para Bibliotecas Públicas) y con CDU (Clasificación Decimal Universal). En SIGB (Sistemas Integrados de Gestión Bibliotecaria) y OPAC 2.0 (Online Public Access Cataloguing) o catalogación social.
Informe en matèria d'educacio inclusiva d'infants i joves amb necessitats edu...Ajuntament de Barcelona
A fi de promoure una educació inclusiva entesa com una estratègia per garantir el dret a l’educació per a tothom, s’ha encarregat a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) l’elaboració d’un informe en què es recullin línies de treball de les polítiques educatives inclusives a la ciutat de Barcelona adreçades a infants i joves amb necessitats educatives especials.
Sessio 3 _2011_Mòdul 3."El centre, una organització que acull."Neus Lorenzo
Sessió 3 del Mòdul 3 "El centre, una organització que millora ".
-->El centre educatiu i l'atenció a la diversitat. Models d'acció i d'avaluació.La diversitat en l’educació: realitat individual i patrimoni col·lectiu. Plans d’atenció a la diversitat: pla d’acollida de centre, pla d’acció tutorial i altres documents d’aplicació. La comissió d’atenció a la diversitat en l’optimització dels recursos del centre per a l’atenció inclusiva de la diversitat de l’alumnat
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula ObertaEva Pujol Pons
Aquesta és la memòria final del meu practicum de psicopedagogia cursat a la UOC, és una intervenció per l'Aula Oberta (IES) en l'àmbit sociolingüístic i suport al PAT amb tecniques de relaxació i autoconeixement per afavorir el desenvolupament integral i armònic de les persones.
1. [Año]
UOC:
Interculturalitat
i educació
(Aula 3)
[ PAC-2 : PROPOSTA POLÍTICA
INTERCULTURAL IDEAL]
Grup: 12
Aula: 3
Membres del grup: Marta Fernández Valls, Ximo
Amiguet Saiz, Ana González Ponce i Núria Bel Pocurull.
Nom de la wiki: Interculturalitat12-2012-13-2..
Ximo Amiguet Nuria Bel Marta Fernández Ana Gonzalez
2. 2
Índex
1. Diagnòstic: identificació d’oportunitats i.................................................................................. 3
amenaces, fortaleses i debilitats de fer una ................................................................................. 3
proposta educativa intercultural general. .................................................................................... 3
2. Justificació coherent de la ......................................................................................................... 4
proposta educativa intercultural................................................................................................... 4
3. Pla INTERCULTURAL ideal.......................................................................................................... 6
3.1 Formulació: principis,establiment d'objectius, elecció d'estratègies. ............................. 6
3.1.2 Iniciatives i plans per als immigrants. ............................................................................ 7
3.1.2 Tractament a la diversitat............................................................................................... 8
3.1.3 Tractament de la llengua ................................................................................................ 9
vehicular.................................................................................................................................... 9
4.Implementació: polítiques,....................................................................................................... 10
processos i estructures................................................................................................................ 10
4.1 Plans d'acollida................................................................................................................. 11
5. Desafiaments........................................................................................................................... 13
i limitacions de la proposta. ........................................................................................................ 13
6. Bibliografia i Webgrafia........................................................................................................... 14
3. 3
1. Diagnòstic:identificació
d’oportunitats i amenaces, fortaleses i debilitats
de fer una proposta educativa intercultural
general.
DAFO
DEBILITATS:
- Els casos específics de cada comunitat seran més
complicats d’abordar, després de fer la proposta
general, ja que no tots pateixen les mateixes dificultats.
- Professionals amb ment tancada respecte la seva
comunitat.
FORTALESES:
- Un guió que recull totes les idees
més significants de les quatre
comunitats, pot abraçar el màxim
d’aspectes a tenir en compte.
- Més complert a l’hora de donar
respostes.
- Més qualitat en les respostes.
- Tindrà més recursos per fer-los front.
- Igualtat per a totes les comunitats
AMENACES:
- Pot ser que no totes les comunitats encaixin amb la
proposta educativa general. No totes les comunitats
tenen les mateixes necessitats, per tant, podem trobar
problemes a l’hora d’aplicar estratègies que proposen
altres comunitats.
- Exigència a l’hora de donar resposta concretes per
casos específics.
- Diferencies culturals
OPORTUNITATS:
- Més recursos i més professionalitat
- No discriminació
- Treball en col·laboració amb
diferents professionals, de diferents
comunitats. (obtenció de més idees
variades)
- Cooperació.
4. 4
2. Justificació coherent de la
proposta educativa intercultural.
L’anàlisi de les polítiques educatives interculturals de les comunitats autònomes:
Catalunya, Navarra, País Valencià i Illes Balears ens ha permès identificar les potencialitats més
clares dels programes de cadascuna per arribar a conformar una proposta de política
intercultural ideal.
La realitat educativa de les nostres aules fa que ens adonem dels profunds canvis que
la societat ha viscut al llarg d’aquests últims segles. Per tal de donar resposta a la diversitat
cultural actual de la societat espanyola, l’administració educativa ha de fomentar un tipus de
polítiques educatives on l’interculturalitat sigui presa com un valor positiu. Per tal d’entendre
la necessitat d’incloure la interculturalitat en el paradigma educatiu, farem referència als
quatre components de l’educació que s’anomenen en l’informe Delors (Delors J. L’Educació
quin gran tresor. UNESCO).
Aprendre a conèixer: per entendre els fenòmens del món cal tenir coneixements i, per
això, darrere de cada proposta o activitat hi hauria d’haver algun objectiu explícit que
es refereixi als conceptes, idees clau o model que es vol ajudar a construir.
Aprendre a fer: s’aprèn a través d’activitats que tenen la comunicació com a eina clau
del procés d’aprenentatge, així com el treball cooperatiu, per tal de ser capaç de
resoldre problemes, plantejar noves preguntes i noves hipòtesis, experimentar, etc.
Aprendre a conviure: en el procés d’aprenentatge es va prenent consciència de les
nostres pròpies idees i coneixements, així com de la diversitat de maneres de mirar.
Per tant, cal ajudar l’alumnat a desenvolupar la capacitat de ser crític, respectant les
diverses opinions, tenint en compte les diverses situacions davant d’un mateix fet o
fenomen, així com les possibles propostes, per ser capaç de prendre decisions
raonades.
Aprendre a ser: L’autonomia personal és l’objectiu clau de tot procés educatiu,
l’avaluació és una eina fonamental per desenvolupar-la, entesa com un procés de
presa de consciència de l’aprenentatge mateix a través de l’explicitació dels errors, i
les maneres de resoldre’ls en un procés compartit amb el professorat i els companys.
Tot analitzant aquests quatre pilars, veiem que la interculturalitat és una premissa
bàsica dels reptes de l’educació del segle XXI. Així doncs, les polítiques educatives han de
respondre a aquest repte que avui és la diversitat cultural per tal de construir una societat
5. 5
cohesionada socialment i fomentar els principis de justícia, solidaritat, respecte a la diversitat i
inclusió a la comunitat.
El disseny d’una política intercultural ideal posa èmfasi en la construcció d’un marc de
convivència en base a la creixent realitat multiètnica i multicultural característica de l’escola
del segle XXI, un tret que cal assumir amb totes les seves conseqüències. La construcció
d’aquest marc inclou diferents principis que cal tenir en compte, segons el Document 1/2003
del Consell Escolar de Catalunya:
– La llibertat i la igualtat de tots els éssers humans constitueix un principi bàsic de la nostra
civilització i educar en aquest convenciment és una obligació moral i legal ineludible.
– L’acceptació de la diversitat s’ha de fonamentar en el reconeixement previ de la igualtat
esmentada. La diversitat no fa sinó enriquir el principi moral de la igualtat.
– No hem de confondre, per tant, el terme diversitat amb el de desigualtat.
L’acceptació de la diversitat ètnica o cultural no comporta necessàriament una
invitació a l’acceptació de la desigualtat social com una conseqüència “natural” d'aquesta
diversitat, sinó com a resultat dels desequilibris de tota mena existents a nivell global en la
nostra societat.
En aquest context, la interculturalitat característica de les escoles és considerada com
un projecte enriquidor de progrés social i desenvolupament humà.
Al llarg dels últims anys, els diferents models de política educativa han anat variant
desde models segregacionistes, assimilacionistes i pluriculturalistes. En la nostra política
intercultural ideal, ens basem en un programa d’educació intercultural fort que prepara
l’alumnat per a viure en una societat on la diversitat cultural és reconeguda com a legítima. En
aquesta societat la llengua materna és considerada una adquisició i un recolzament al llarg de
l’aprenentatge escolar. A més, la interculturalitat s’inclou dins el projecte educatiu dels centres
per tal de desenvolupar en l’alumnat el gust i la capacitat de construcció conjunta d’una
societat on la diferència es veu com una riquesa i no pas un factor segregador.
A més, és necessari que aquesta política educativa intercultural s’apliqui a tot
l’alumnat de la comunitat educativa escolar, i no només a l’alumnat immigrant.
Per acabar, justifiquem doncs la necessitat d’assolir un compromís global per part de la
societat, i concretament per par de l’administració educativa, per atendre les dificultats
derivades dels processos de construcció de nous marcs de convivència. L’atenció digna de les
necessitats de respondre a aquesta nova realitat s’aconsegueix amb la implicació de tots els
agents socials (ocupació, salut, ensenyament, habitatge, serveis socials..) treballant en
complicitat i coordinació, actuant amb decisió, ja que l’escola i l’educació per sí soles no poden
respondre al fenòmen de la immigració i la creació cultural. Per tant, les polítiques que s’han
de dissenyar han de ser actives i globals d’equilibri poblacional amb l’intenció d’evitar
concentracions desproporcionades de col·lectius marginalitzats.
7. 7
3.1.2 Iniciatives i plans per als
immigrants.
En una política educativa ideal no poden faltar
unes iniciatives i plans per als immigrants. Amb la seva
absència no estaríem parlant d' ideal, sinó d'una
proposta amb molts aspectes a millorar i canviar. A
continuació parlarem de trets fonamentals que no
podem deixar de banda i que resulten de gran interès i funcionalitat.
Elaborar un pla d'acollida i d'atenció educativa a l'alumnat immigrant on es donin
resposta a les necessitats educatives de l'alumnat estranger i es faciliti l'educació intercultural ,
sense excloure a ningú, oferint una educació de qualitat, fomentant la seva participació,
integració i igualtat d'oportunitats.
Pla d'acollida i aproximació: s'ofereix l'oportunitat d'aprendre la llengua a l'alumnat
que desconeix els idiomes oficials.
Oficina d'acollida amb atenció a l'alumnat immigrant i als seus familiars. Aquestes
estan situades a les direccions territorials de cultura, educació i esport i en aquestes ha d'haver
un mediador o mediadora amb experiència. S'han de facilitar recursos materials (físics, recerca
de pàgines web), estratègies i ajudes.
Debats, conferències, tallers i taules rodones amb la finalitat de debatre i reflexionar sobre la
nova realitat educativa.
Campanyes de no violència i discriminació fomentant valors, actituds i bones
actuacions.
Pla per la llengua i la cohesió social per respondre a l'educació intercultural i la cohesió
social.
Guia educativa per a l'alumnat immigrant. Ajuda a les famílies a conèixer el sistema
educatiu, les seves característiques, aspectes organitzatius, drets i deures de l'alumnat, altres
aspectes interessants...
El Pla d'acollida lingüístic i cultural proposa materials útils i estratègies didàctiques
enfocades a l'educació d'altres segones llengües.
8. 8
3.1.2 Tractament a la diversitat
En una política intercultural ideal el tractament a la
diversitat és fonamental i amb això el foment de l'educació
intercultural. Per aquest motiu hem de preparar a totes les
persones per viure la multiculturalitat social i destacar
l'entesa i la convivència, evitant la diferència, sempre
respectant la diversitat cultural.
Cal desenvolupar una cultura presidida per valors i
actitud que afavoreixen la igualtat i la cohesió social. S'ha de
tenir present la diversitat d'origens i de cultures dels diferents alumnes. Els canals de
comunicació per informar a les famílies han de tenir en compte la diversitat social, econòmica i
cultural. L'associació de mares i pares han d'assumir aquesta diversitat i incorporar-la a les
seves propostes.
Alguns plans i programes poden ajudar a atendre a la diversitat i a fomentar la
interculturalitat. A continuació destaquem els que considerem més oportuns en la nostra
proposta ideal.
Pla d'atenció a la diversitat. Contempla l'atenció de tots els alumnes, ja siguin discents
amb dificultats d'aprenentatge, nee, transitòries, permanents, altes capacitats... i ofereix
recursos i ajudes per ajudar a créixer acadèmicament i personalment, desenvolupant al màxim
les seves possibilitats. També ofereix una resposta educativa de qualitat, fomentant la inclusió
de l'alumnat immigrant, fent que l'ensenyament/aprenentatge resulti significatiu. Tot
l'alumnat ha de participar i aprendre en el mateix entorn i obtenir una resposta adaptada a les
seves necessitats. Han d'aprendre tots i totes a viure la diferència com un factor positiu i cercar
formes adequades per respondre a la diversitat. S'ha de coordinar, comunicar i tenir bona
entesa amb la família, la institució, l'administració educativa i tots els professionals de
l'educació.
Programa d'acollida, integració i reforç educatiu. En aquest programa bàsicament es
fomenta l'educació intercultural i es potencia la integració social. Resulta imprescindible
treballar i reflexionar sobre la integració social, ajudant a tots i totes a sentir-se còmodes,
integrats, naturals i el millor possible.
9. 9
3.1.3 Tractament de la llengua
vehicular
Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres
de text, i també les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum,
haurien d’ésser normalment en les llengües autòctones. Els alumnes no poden ésser separats
en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
Els departaments d'immersió lingüística , per tal que les llengües autòctones
mantinguin la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, han d’implantar
estratègies educatives d’immersió lingüística que n’assegurin l’ús intensiu com a llengua
vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge. La definició d’aquestes estratègies ha de tenir en
compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés
d’ensenyament del castellà.
Els centres han d’adaptar els horaris a les característiques dels programes d’immersió
lingüística, tenint en compte el nombre d’hores de les àrees lingüístiques que s’hagin
d’impartir al llarg de l’etapa.
Es podria crear un programa de suport temporal, destinada a l'alumnat estranger de
nova incorporació al sistema educatiu, amb la finalitat de facilitar-li la superació dels
problemes inicials que dificulten la seua ràpida integració escolar en el centre.
En una primera fase aquest programa oferiria un suport dirigit a compensar les necessitats
lingüístiques de l'alumnat. En una segona fase oferiria un suport dirigit a compensar les
necessitats d'aprenentatge de l'alumnat estranger en certes àrees o matèries del currículum,
principalment en les instrumentals.
11. 11
4.1 Plansd'acollida
Es podria elaborar un Pla inicial per a l'atenció
educativa a l'alumnat immigrant amb els objectius de
facilitar l'educació intercultural de tot l'alumnat, així com
proporcionar a l'alumnat de comunitats immigrants una
educació de qualitat que respongui a les seves necessitats
educatives específiques i que fomentin la seva
participació, integració i igualtat d'oportunitats en totes les activitats escolars. Entre les
mesures que inclouria el pla, la creació d'un observatori per a la detecció de les necessitats
educatives de l'alumnat immigrant, la posada en marxa d'una oficina d'acollida i atenció a
l'alumnat immigrant i a les seves famílies, en cada una de les direccions territorials de cultura,
educació i esport, la incorporació a aquestes oficines d'un mediador cultural amb experiència
en l'atenció a alumnat d'altres cultures, la concessió d'ajuts i recursos de compensació
educativa a centres docents que escolaritzen alumnat immigrant, o la creació de premis a
materials didàctics dirigits a l'atenció educativa a l'alumnat immigrant.
Així mateix, la conselleria de cultura i educació podria elaborar una pàgina web, on la
comunitat educativa pot trobar informació actualitzada sobre oficines d'acollida, mediador
cultural; les convocatòries específiques en què es pot participar; diversos enllaços sobre la
mateixa temàtica, les diferents activitats formatives per al professorat, recursos didàctics per a
l'aprenentatge de llengües i de l'educació intercultural; assessorament al professorat per part
dels centres de formació, innovació i recursos educatius i, estratègies d'intervenció lingüística
per facilitar l'aprenentatge dels idiomes oficials a l'alumnat estranger que s'incorpora
tardanament al nostre sistema educatiu, amb la corresponent xarxa d'assessories didàctiques.
Es pot crear un congrés internacional d'educació i immigració, amb la finalitat de debatre i
reflexionar sobre aquesta nova realitat educativa.
Els departaments d’educació podrien impulsar un pla per a la llengua i la cohesió
social, entès com un nou instrument per afrontar l'atenció a la diversitat i aconseguir l’èxit
educatiu de tot l’alumnat davant de la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la
societat catalana. L’objectiu seria trobar respostes als nous reptes educatius que plantegen els
profunds canvis socials.
Per tal de respondre l’arribada d’alumnes nouvinguts, cada centre podria ser
responsable de l’el·laboració d’un pla d’acollida per a alumnes nouvinguts. Els plans d'acollida
s'elaborarien des de cada centre depenent de les necessitats de cada un i reflectirien
l'organització dels recursos materials i humans per atendre els alumnes nouvinguts, el disseny
d'estratègies de comunicació amb l'alumne i la família i determinaria les actuacions curriculars
necessàries per atendre.
Aquest document hauria de sistematitzar:
un protocol d’actuació per a tot l’alumnat de nou ingrés al centre
les mesures especifiques que s’utilitzaran per atendre les necessitats comunicatives de
l’alumnat
estratègies organitzatives i metodològiques d’atenció a la diversitat
fomentar el coneixement entre l’alumnat i el respecte a la diversitat cultural i
lingüística
12. 12
fomentar entre tot l’alumnat pautes d’ús lingüístic favorables a la llengua catalana
sensibilitzar la comunitat escolar per a l’educació intercultural
estratègies per potenciar la participació de les famílies en la vida del centre
mesures per garantir la igualtat d’oportunitats
criteris d’avaluació de les mesures d’acollida i integració
13. 13
5. Desafiaments
i limitacions de la
proposta.
El fet de fer un pla general ideal per a totes les comunitats, implica que pot ser no
arriba a cobrir totes les dificultats que es puguin presentar, ja que parlaríem d’un ventall massa
ampli on actuar. El desafiament el trobem en el moment en que a l’hora de decidir, cal que les
primeres necessitats quedin cobertes, aquelles que són essencials i primordials per a una bona
acollida. Pot ser, l’ideal d’aquesta proposta seria l’actuació general per a totes les comunitats
amb la possibilitat d’ajustar-se en els casos més concrets, tot seguint el protocol pactat
primerament.
És una gran repte aconseguir generalitzar sense descuidar cap cas i seguir un guió que
pot ser no s’ajusti del tot, però a nivell professional, és probablement, la millor opció a seguir,
degut a que a partir d’una pauta, podem guiar-nos per a resoldre les dificultats que se’ns
presenten.
Com a limitacions, no es pot garantir la eficàcia 100% a totes les comunitats, degut a
les seves diferencies culturals, i per tant, és d’aquí on el repte passa a ser el arribar aconseguir
una proposta mal·leable que permeti l’ajust adequat en cada cas.
14. 14
6. Bibliografia i Webgrafia
- Delors, J. (1996.): “Los cuatro pilares de la educación” en La
educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la
Comisión internacional sobre la educación para el siglo XXI,
Madrid, España: Santillana/UNESCO. pp.91-103.
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Consell%20escolar/Actuacions/Publicacions%20CE
C%20en%20pdf/static%20files/Dossier27-Immigraci%C3%B3%20i%20educaci%C3%B3.pdf
http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/RCED9898220101A.pdf
http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/389.pdf
http://www.navarra.es/home_es/Gobierno+de+Navarra/Organigrama/Los+departamentos/
Educacion/Sistema+Educativo+de+Navarra.htm
http://www.navarra.es/home_es/
http://es.wikipedia.org/wiki/Navarra
consejoescolar.educacion.navarra.es/index.php/es/informes/inse/368-informe-del-sistema-
educativo-e
http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo2-2006.t2.html
http://dpto.educacion.navarra.es/formacionprofesorado/index.php?option=com_content&
view=article&id=121&Itemid=359&lang=es
http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat