Comentari PAU de la Marededéu de Sallent de Sanaüja

1. Mare de Déu de
Sallent de Sanaüja.

2. Fitxa tècnica
 Títol: Mare de Déu de Sallent de








Sanaüja.
Autor: desconegut.
Cronologia: 1350.
Tipologia: escultura exempta.
Materials: alabastre policromat.
Mides: 1,18 x 39 cm.
Estil: gòtic.
Tema: religiós.
Localització: MNAC (Barcelona).

3. Obres de la mateixa època
Mare de Déu de Boixadors (1350)

4. Retaule de la Mare de Déu de la Seu de Tortosa (1351)

5. Context
 Aquesta imatge mariana s’ha conegut sempre amb el nom de
Mare de Déu de Sallent per la seva suposada procedència de la
localitat de Sallent de Sanaüja, a la comarca de la Segarra
(Catalunya). Tanmateix, no es té cap notícia sobre la seva
procedència exacta i la seva col·locació, malgrat que,
probablement, com la majoria de les imatges d’aquest tipus,
es tracta d’un fragment d’un conjunt escultòric que devia
decorar un timpà o un mainell d’una portalada o que presidia
un retaule.
 A diferència del Romànic, la nova estètica gòtica dóna a les
representacions de la Mare de Déu més expressivitat, de
manera que l’espectador percebi els sentiments de dolor o
tendresa. Aquest canvi coincideix amb una nova mentalitat
defensada sobretot pels ordes mendicants, una espiritualitat
més urbana i més pròxima als conceptes de l’home i de la
Detall del mainell de la portaladaa finalitat apropar els fidels a les
naturalesa, que té com de la Verge
Blanca. Catedral de Lleó (1250-1275)
representacions divines i fer-los-en partícips.

6. Descripció formal
 L’obra mostra la Mare de Déu amb proporcions harmonioses,
coronada i amb el Nen al braç esquerre mentre amb la mà
dreta li acaricia un peu. Jesús porta un colom a la mà esquerra,
mentre que amb la dreta agafa la túnica de la seva mare.
 La imatge, que s’allunya del hieratisme romànic, presenta un
dinamisme compositiu marcat per una lleugera inclinació del
cos de Maria. Aquesta inclinació rep el nom de
hanchement, paraula francès (hanche: “maluc”) que designa el
desplaçament del maluc de la Mare de Déu per tal de
contrarestar el pes del Nen sobre el seu braç. Aquest lleuger
moviment fa que l’escultura trenqui clarament amb qualsevol
eix de simetria. Aquesta mobilitat marcada a més pels
nombrosos plecs de la túnica i pel subtil i dolç contacte entre
ambdós personatges, accentua notablement el naturalisme
de la composició.

7.  La mal·leabilitat del material utilitzat, l’alabastre, permet a
l’escultor aconseguir uns acabats molt precisos. Això es pot
apreciar en els detalls dels vestits i en la delicadesa i la precisió
dels trets facials, que, juntament amb la naturalitat dels
gestos, donen als personatges una expressivitat més humana.
 Originàriament, el conjunt estava policromat i el color
s’acompanyava d’una lleugera pàtina daurada. El fet que, amb
tota probabilitat, la pintura s’apliqués directament sobre el
material, sense preparació prèvia, ha fet que es perdés.

8. Temàtica
 L’escultura presenta la imatge de la Mare de Déu coronada
com a Reina del Cel, portant al braç la figura del Nen Jesús,
que té agafat un colom amb la mà esquerra. Aquest recurs
iconogràfic, que va ser molt popular durant el període gòtic, fa
il·lusió a un dels relats de la infància de Jesús en els evangelis
apòcrifs, segons el qual, una vegada, els ocellots de fang amb
els quals jugava es van convertir en reals i van emprendre el
vol.
 Aquest grup escultòric té l’origen en la imatge romànica de la
Mare de Déu com a Sedes Sapientine, és a dir, com a Tron de
Saviesa representada en el Nen Jesús. El nou pensament gòtic
influït per les teories franciscanes d’amor a la natura va fer-ne
evolucionar la representació i va deixar enrere la simple funció
de tron per passar a mostrar una relació amb Jesús molt més
humana.
Mare de Déu de Veciana (segle XIII)

9. Models i influències
 Estilísticament aquesta escultura manté una filiació evident
amb l’escultura francesa. Això explicaria per exemple el
hanchement, composició que té l’origen en les talles fetes amb
vori durant el segle XIII a França, i que va ser molt comuna en
les marededéus catalanes d’aquest període.
 També cal fer esment de la influència rebuda de l'estatuària
italiana, que podria haver estat el model de l’esveltesa del cos
de la Mare de Déu.
 Considerada una de les imatges més notòries de l’art gòtic
català, la Mare de Déu de Sallent va ser un referent en
l’evolució naturalista de l’escultura d’aquest període.
Mare de Déu amb l’Infant de NotreDame (c.1350)