3. Al·literació
Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns
versos.
Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes.
Repetició del so de la lletra “X”
4. Anàfora
Repetició del mateix mot o grups de mots al
començament de determinats versos o estrofes per
reforçar el sentit i donar-li simetria.
Enrere, molt enrere,
hi ha una closa entre parets...
Enrere, molt enrere,
hi ha un camí de profundes roderes...
Repetició de l'expressió: "Enrere, molt enrere" a l'inici de cada
estrofa
5. Antítesi
Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o
expressions de sentit contrari.
Tindreu els ulls vessant
i les mans buides!
Oposició dels termes: "vessant-buides"
6. Asíndeton
Supressió de les partícules relacionants
(especialment conjuncions copulatives).
Veieren el mot anorreat,
desfet,
tancat,
blasmat,
privat de l’aire l’envolta.
En la seqüència d'adjectius s'ha eliminat la conjunció "i" abans
del darrer terme.
7. Comparació
Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de
forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte
real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.
La pell del mar, de mocadors farcida,
sembla guarnir-se per al nostre comiat.
El segon vers conté una comparació evident. Noteu que el primer
conté una metàfora: "de mocadors farcida" fa referència a les
crestes blanques de les onades.
8. Encadenament
Trencament forçat del discurs al final d’un vers que
té la seva continuació en el posterior.
Hem fet un camí extens, i ja em diràs
on és la boira que amagava el sol.
Quin munt d’instants viscuts en temps escàs!
El primer vers resta suspès en fals i segueix en el segon.
9. Epítet
Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu
essencial, més aviat evidencia i ressalta una
característica coneguda per tothom.
Les més humils engrunes
no fóren un regal?
Hi pot haver una cosa més senzilla i humil que una engruna?
10. Hipèrbaton
Consisteix en una alteració forçada de l’ordre
gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat
o la mètrica desitjada.
Ens sorprèn aquesta essència tova
quan apareix un nou penediment
i treu el pap que la feblesa cova.
L'ordre sintàctic normal del darrer vers seria: "i treu el pap que
cova la feblesa". Calia una rima consonant amb el primer vers i
s'ha aconseguit alterant l'ordre.
11. Hipèrbole
Figura que es fonamenta en una exageració evident.
Tronen els canons i,
en la distància,
esquitxen tot l’espai
amb les desferres
d’un poble commogut i esporuguit.
"Esquitxen tot l'espai amb les desferres" és una exageració
evident per fer més expressiva la descripció de la guerra.
12. Interrogació retòrica
Es formula una pregunta que no espera cap mena de
resposta per part de ningú.
Alcem els ulls amunt
com qui clama a tots els astres
i la volta esdevé un immens interrogant.
Hi som a temps encara?
La interrogació amb què es clou el poema és una simple expressió
de neguit, no una demanda de resposta.
13. Ironia
Consisteix a expressar una intenció amb una
expressió de significat absolutament contrari creant
un efecte de retret o burla.
Heu proclamat al món
la vostra proesa solidària
La qualificació de "proesa solidària" amb què es refereix a la
decisió de començar una guerra és una burla de les motivacions
que movien l'anomenat "Trio de les Açores"
14. Metàfora
Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un
d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una
determinada analogia.
Un trau sinuós,
obert al mig d’aquest tapís obscur,
El "trau sinuós" es refereix a la lluna en quart creixent i el "tapís
obscur" representa la nit.
15. Metonímia
Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un
altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut
pel continent, la matèria per l’objecte, etc.
La teva mà,
un dring de glaç al vidre
i un glop daurat.
Fonem les hores lentes
i apaivaguem la nit.
N'hi trobem dues: "vidre" en lloc de got i "glop daurat" en
substitució del líquid del got.
16. Paradoxa
Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos
conceptes antagònics que generen un efecte
contradictori, absurd o inversemblant.
hipnotitzat,
tan prop de tots i tan lluny de tothom
que fa basarda!
La contradicció és només aparent: "prop de tots" per l'enorme
aglomeració de cossos i "lluny de tothom" per la impossibilitat de
comunicació.
17. Polisíndeton
Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per
donar més força a l’expressió.
I en tenen per a tot
i no n’abasten gens
i encara en deuen
a qui més estimen.
Repetició de la conjunció “i”
