Treball del Màster en Criminalística UAB
Monedas Falsas Españolas
En aquest tractat s’explica..el mètode de la pedra de toc utilitzat per descobrir la bondat de la moneda amb l’ajuda de l’àcid. Es compara l’efecte cromàtic que fa l’àcid nítric en dues ratlles traçades sobre la pedra de toc, una amb la moneda que es vol provar i la segona amb una vareta de toc la llei de la qual es coneix.
Para más información, consulta: "Numismática" en REVISTA ICG Nº 18 Especial Reyes, 2ª Parte http://www.grafoanalisis.com/018.-ICG-18-Especial-Otros-Recurs-Mund.pdf
Numismática
Ciencia que estudia las monedas y los elementos formal o funcionalmente relacionados con ellas; es decir, todos los objetos que por su apariencia exterior se les asemejan, tales como medallas o fichas, así como todos aquellos que desempeñan una función dineraria en las sociedades antiguas y modernas (papel moneda, dinero tradicional, etc.), y los relacionados con su fabricación, control oficial y uso (balanzas, pesas dinerales y pesas).
.
Cors i comerç a Menorca. La comercialització de les preses (1778-1781)Amador Mari
"Cors i comerç a Menorca. La comercialització de les preses (1778-1781)", VIII Jornades d'Estudis Històrics Locals: “El comerç alternatiu. Corsarisme i contraban (XV-XVIII)”. Institut d'Estudis Baleàrics, Palma, 1989.
Cors i comerç a Menorca. La comercialització de les preses (1778-1781)Amador Mari
"Cors i comerç a Menorca. La comercialització de les preses (1778-1781)", VIII Jornades d'Estudis Històrics Locals: “El comerç alternatiu. Corsarisme i contraban (XV-XVIII)”. Institut d'Estudis Baleàrics, Palma, 1989.
La Descoberta d'Amèrica fou Finançada per la Cancelleria CatalanaMiqui Mel
La descoberta d’Amèrica fou finançada per la Cancelleria Reial Catalana segons demostra un estudi conjunt del Cercle Català de Negocis i l'Institut Nova Història del juny del 2012.
TÍTULO
Grafología y la enfermedad del Parkinson
.
OBJETO
. Escribir representa todo lo que queremos transmitir. Inconscientemente, recibimos
información de nuestro entorno y escribimos para transmitir lo que estamos pensando
o sintiéndome en este momento. En otras palabras, todo lo que hemos vivido y aprendido es
transmitido y reflejado en nuestra escritura. Además, cada movimiento está controlado por nuestro
cerebro. Por lo tanto, el cerebro controla cada movimiento cuando estamos escribiendo. Cuando un
La enfermedad neurodegenerativa afecta a nuestro cerebro, se refleja en nuestra escritura. Grafología
es una ciencia que estudia y analiza aspectos gráficos y sub-aspectos.
Lo que quiero estudiar es por un lado, si podemos detectar una enfermedad neurodegenerativa
como Parkinson en nuestra escritura. Por otro lado, me gustaría saber si podríamos
detectar disturbios de escritura antes de que se haya detectado la enfermedad clínica. En otras palabras,
detectar la enfermedad cuando aparece. Entonces, podríamos aconsejar al paciente un médico
Examen. Por lo tanto, lo más importante es si podemos detectar la enfermedad en un
fase prematura en lugar de en fase avanzada.
En primer lugar, he leído y estudiado sobre enfermedades neurodegenerativas. Para poder hacerlo
entendiéndolo que tenía que leer sobre cómo funciona el cerebro, qué partes de nuestro cerebro
controlar nuestros movimientos y cómo una enfermedad neurodegenerativa afecta a nuestra escritura.
En segundo lugar, he leído y aprendido sobre grafología. Todo el mundo tiene un gráfico único
aspectos que cuentan cómo es cada persona. Además, si una enfermedad afecta a nuestra escritura podemos
Observa las alteraciones gráficas.
Para poner en práctica todo lo aprendido he analizado una escritura de una persona
Sufriendo Parkinson. Además, pedí escritura de años anteriores para poder
Contraste.
Finalmente, he obtenido interesantes resultados que se explican a lo largo del trabajo.
.
FECHA DE INICIO
Año 2017
.
EQUIPO
Dirección
Francisco Viñals (EPSI-UAB)
Mª Luz Puente (EPSI-UAB)
.
INVESTIGADORA
Rosa Maria Rodriguez Ferri
.
.
PUBLICACIONES
Revista ICG Nº 20 especial Reyes, 2ª Parte (Anexo):
http://grafoanalisis.com/020.-ICG-Revista-Reyes-2parte.pdf
.
FECHA DE CIERRE
Octubre 2019
.
FUENTE: Grupos de Investigación
https://gruposinvestigacion.wordpress.com/
-Accidentología e Infografía forense
Realización de Dictámenes Periciales Criminalísticos por designación judicial o de
parte legítima en procedimientos judiciales en la temática de: accidentología,
Ser capaz de diseñar las fases o momentos clave de un accidente de tráfico por los datos recogidos
respecto a los daños, lesiones, choques, frenadas, testigos, estudio del terreno, etc
Profesorado CME
Prof. Vicenç Gasulla Fernández (Accidentología,
Infoanálisis 3D) Cap de la Divisió Transit
Consultar más sobre Accidentología:
http://www.policiacientifica.org/accidentologia.htm
Más información.en Revista ICG, 19 http://grafoanalisis.com/019.-ICG-Revista-MastersUAB-20.pdf
Identificació de burilles de cigarret
Màster de Criminalística UAB
Treball Final de Màster
Josep M. Capdevila Subirana
Ingeniería Forense
-Accidentología e Infografía forense
-Investigación sobre Incendios Estructurales
-Investigación sobre Incendios Forestales
-Recursos tecnológicos aplicados a las Ciencias Forense
-Sesiones prácticas en Casa de Convalescència
Consultar más sobre Accidentología:
http://www.policiacientifica.org/accidentologia.htm
Consultar más sobre sesiones de Incendios Estructurales:
http://www.policiacientifica.org/incendios_estructurales.htm
Consultar más sobre sesiones de Incendios Forestales:
http://www.policiacientifica.org/incendios_forestales.htm
Aprender a investigar la naturaleza de un incendio, tanto estructural como forestal
para poder emitir informe sobre las posibles causas que lo han provocado, de igual
manera y continuado con las especialidades de ingeniería forense, ser capaz de
diseñar las fases o momentos clave de un accidente de tráfico por los datos recogidos
respecto a los daños, lesiones, choques, frenadas, testigos, estudio del terreno, etc.
ICG 19
http://grafoanalisis.com/019.-ICG-Revista-MastersUAB-20.pdf?fbclid=IwAR2MRegW0mJTW2r7wU_KDwHIAjDE7jC9FZLhQTwgnkcBWGLPce_Q77yrh_k
La persona humana es absolutamente única y singular, irrepetible, con una perfecta unidad de mente y cuerpo. ¿Qué es lo que hace que una persona pueda ser considerada una y la misma a través del tiempo y de todos sus cambios físicos y psicológicos?
Mira la presentación: El concepto de identidad personal
Tesina de Máster en Crimninalística UAB
Anfrea Gómez
Analítica Forense (Biología y Química Forense)
1r año: Biología criminalística -ADN:
●Recogida de muestras, recursos para identificación, instrumental, pruebas.
●Sesiones prácticas en Casa de Convalescència
Continuando con la formación iniciada en el primer curso del Máster, en el segundo se le sigue preparando al Criminalista, en la tecnología avanzada, complementando temáticas que resultan más especializadas en Policía Científica o Criminalística, p. ej.: en Biología se encamina a la interdisciplinariedad con la Analítica Forense en que se contempla también la Química y se trabaja a nivel de interpretación práctica el dictamen biológico o químico.
●Elaboración del informe de Biología, interpretación informes de laboratorios.
●Química Toxicológica, drogas, explosivos, tierra, vidrios, papel y tintas, pinturas, fibras, residuos de disparo, revertidos químicos,
●Técnicas de observación, de preparación, de análisis.
Sesiones prácticas en Casa de Convalescència y en Laboratorio CNP (Química)
- INSTITUTO NACIONAL DE TOXICOLOGÍA
Ministerio de Justicia Representada por el Director en Barcelona del INT Profª Alicia Bofarull, Facultativa-Bióloga (Biología Forense II - Dictamen)
Ver imágenes en video sobre prácticas de Analítica Forense: https://www.youtube.com/watch?v=XdxYCBkr8-Y
Consultar más sobre Toxicología: http://www.policiacientifica.org/toxicologia.htm
Sigue leyendo: "Máster en Criminalística UAB", en Revista ICG - Nº 19 II Festividad de Sant Jordi
http://grafoanalisis.com/019.-ICG-Revista-MastersUAB-20.pdf
Sigue leyendo: "Postgrado de Criminalista, Infoanálisis y Técnicas Avanzadas en Ciencias Forenses UAB", en Revista ICG - Nº 19 II Festividad de Sant Jordi
http://grafoanalisis.com/019.-ICG-Revista-PostgradosUAB-20.pdf
¿Para qué sirve la grafología?
En criminalística, el médico y el antropólogo forense que desde hace tiempo analizan grafológicamente las notas de los suicidas para asegurarse si fue realmente un suicido o un homicidio, y en otros casos, le permite verificar la identidad de un cadáver.
En medicina legal, y en la psicología jurídica, para detectar posibles casos de suicidio, realizar una evaluación y seguimiento del paciente, y evitar las tentativas.
Acuartelamiento Subinspección Pirenaica -Comandancia Militar de Barcelona-.
Palacio del antiguo Gobierno Militar. Plaza Colón de Barcelona.
Abierto: martes a sábado de 10h-14h. Entrada gratuita.
https://ejercito.defensa.gob.es/unidades/Madrid/ihycm/Museos/sala-historica-gobierno-militar-barcelona/sala-1-2/sala-0.html
Cada especialidad utiliza uno o varios métodos, la mayoría tienen como base el método grafonómico, que en ocasiones le denominan de otras formas si bien se basan en la clasificación de los parámetros por géneros y especies o aspectos y subaspectos, con la intención de identificar las dominantes y subdominantes gráficas para poder reconocer e individualizar la grafía desde el punto de vista técnico. Ya a partir de extraer las variables grafonómicas cuantitativas y cualitativas, se ajustará el análisis al método específico que sea más oportuno a la especialidad.
Sigue leyendo: REVISTA ICG Nº 17, ESPECIAL LA MERCÈ, ① PARTE - Artículos y noticias http://www.grafoanalisis.com/017.-ICG-Revista-Merce-1.pdf
El Día Nacional del Garabato es un evento anual organizado por Roberta Tweedy de la Neurofibromatosis Association , y Paul Tranter de la Epilepsy Action con objeto de recaudar fondos para la investigación en estas especialidades, para ello han contado con la colaboración de un gran número de famosos de Inglaterra: escritores, deportistas, actores, presentadores, personajes de la alta sociedad, etc..., quienes donan sus dibujos y garabatos para que sean subastados.
Sigue leyendo:el monográfico especial:
Garabatos https://sites.google.com/site/pintarrajear/
1. La m neda falsa
de l’antiguitat a l’euro
Esther Rodríguez Hernández
MNAC, Juliol de 2011
2. 1. La falsificació antiga: d’Ibèria a Hispània.
La falsificació de la moneda apareix a l’antiguitat clàssica. Les primeres monedes falses de
la península Ibèrica es van fabricar a Empúries. Les troballes arqueològiques constaten, al
llarg del temps, la circulació de peces falses gregues, ibèriques i romanes.
També, excepcionalment, s’han localitzat estris de fabricació monetària utilitzats pels
falsaris. D’altra banda, el dret romà i el seu epígon visigòtic van contemplar mesures penals
molt greus contra els falsaris i el seu entorn que coneixem a través dels textos legals.
Digest. Llibre de la col·lecció del dret romà, compilat l’any 533 per ordre de l’emperador Justinià I.
4. 1- Falsificació de la peça 2.
2- Fracció grega d’Emporion, 395-375 aC.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Denari ibèric de Bolskan, segona meitat
del segle II aC- inicis del segle I aC.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Denari ibèric d’ Arekorata, segona meitat
del segle II aC.
La moneda falsa grega i ibèrica.
5. La moneda falsa romana republicana.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Victoriat de Roma, posterior al 211 aC
3- Falsificació de la peça 4.
4- Denari serratus de Roma, 118 aC.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Denari deRoma, 115-114 aC.
6. La moneda falsa romana imperial.
1- Falsificació de la peça 2.
2- August, denari de Lugdunum, 2 aC-4 dC.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Claudi I, as de Roma, 41-51.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Claudi II, antoninià de Mediolanum,
posterior al 270.
11. 2. La falsificació medieval: els reialmes peninsulars.
A l’edat mitjana van prosperar, malgrat la seva persecució, tot tipus de
falsificacions i manipulacions en detriment de la moneda legítima. Són
abundants els testimonis arqueològics i documentals sobre aquestes
pràctiques entre les quals destaquen la fabricació de moneda falsa i el
retall del metall preciós de les peces oficials.
Ocasionalment, alguns monarques també es van dedicar a fabricar de
manera clandestina moneda d’altres regnes o a rebaixar la puresa del
metall de les pròpies. Ambdues accions perseguien el guany i van ser
reprovades com a pròpies de falsificadors per les autoritats morals i
jurídiques coetànies.
Grillons de ferro forjat. A l’edat mitjana la presó no era una pena, sinó una mesura de seguretat.
13. La falsificació a Catalunya.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Alfons III, croat de Barcelona, 1327-1335.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Martí I, croat de Barcelona, 1396-1410.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Ferran II, croat de Barcelona, 1493-1516.
14. La falsificació a la Corona d’Aragó.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Alfons IV, mig florí de Mallorca, 1416-1458.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Alfons IV, ral de València, 1416-1458.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Martí I de Sicília, pirral de Messina, 1401-1409.
15. La falsificació a la Corona de Castella.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Enric IV, cuartillo de Burgos, 1454-1474.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Enric IV, ral de Toledo, 1454-1474.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Reis Catòlics, ral de Toledo, 1497-1504.
16. Un altre tipus de falsificació. El retall de la
moneda legítima.
17. El problema del retall de la moneda.
1- Peça 2 retallada.
2- Pere III, croat de Barcelona, 1336-1387.
3- Peça 4 retallada.
4- Enric IV, ral de Segòvia, 1454-1474.
5- Peça 6 retallada.
6- Reis Catòlics, ral de Segòvia, 1497-1504.
18. La solució del pesatge de la moneda.
1- Pesal de la peça 2.
2- Alfons VIII, maravedís de Toledo, 1158-1214.
3- Pesal de la peça 4.
4- Martí I de Sicília, pirral de Messina, 1402-1409.
5- Pesal de la peça 6.
6- Ferran II, croat de Barcelona. 1479-1516.
19. La solució del pesatge de la moneda.
7- Plat de balança, aram, segon quart del
segle XIV.
8- Alfons IV, florí de Mallorca, 1416-1458.
9- Pesal de la peça 8.
21. Crònica del regnat de Jaume I (1213- 1276), en que es narra
un procés obert pel rei contra uns falsaris de moneda que
operaven a Aragó.
22. 3. La falsificació moderna a la monarquia
d’Àustries i Borbons.
L’edat moderna va ser testimoni de la introducció dela mecanització en
la fabricació de la moneda que, entre d’altres raons, va cercar dificultar
la falsificació i el retall.
L’aparició de l’encunyació a molí, per exemple, va aconseguir monedes
tècnicament més perfectes mentre que la introducció de l’acordonat del
cantell deixava en evidència qualsevol intent de retall de les peces.
La falsificació, no obstant aquestes mesures tècniques i la pressió de la
persecució legal, no va remetre en absolut.
Model de galera d’època moderna. Era típic fer-la remar com a condemna freqüent.
24. L’encunyació a martell: el sistema tradicional.
1- Felip IV (1621-1665),
4 escuts de Sevilla.
2- Felip III (1598-1621),
8 rals de Mèxic.
3- Falsificació encunyada de la peça 4.
4- Lluís XIII, 5 rals de Barcelona, 1642.
25. La fabricació mecànica a molí: una innovació contra
falsaris.
1- Felip IV, 4 rals de
Segòvia, 1636.
2- Felip III, ardit de Barcelona, 1614.
3- Felip III, ardit de Barcelona amb el cospell
sense retallar, 1616.
4- Felip IV, croat de Barcelona amb defecte
de fabricació, 1654.
5- Carles II (1665-1700), croat de Barcelona
amb defecte de fabricació..
26. La fabricació per fosa: una tècnica de falsaris.
1- Falsificació fosa de la peça 2.
2- Felip IV, croat de Barcelona, 1626.
3- Falsificació fosa de la peça 4 encunyada.
4- Ferran VI, ardit de Segòvia, 1755.
5- Falsificació fosa de la peça 6
encunyada.
6- Carles III, 8 rals de Mèxic, 1761.
28. Catalunya sota la casa d’Àustria.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Carles I, diner de Girona, 1516-1556.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Felip II, croat de Barcelona, 1598.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Felip III, mig croat de Barcelona, 1611.
29. 7- Falsificació de la peça 8.
8- Felip IV, diner de Barcelona, 1633.
9- Falsificació de la peça 10.
10- Carles II, croat de Barcelona, 1674.
11- Falsificació de la peça 12.
12- Arxiduc Carles , 2 rals de Barcelona, 1710.
30. Catalunya sota la casa de Borbó.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Felip V, 2 rals de Segòvia, 1723.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Ferran VI, mig escut de Madrid, 1758.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Carles IV, escut de Popayán, 1797.
31. La lluita contra el retall de moneda i la
invenció del cantell acordonat.
32. Un problema antic: el retall de la moneda.
1- Peça 2 retallada.
2- Felip II, mig croat de Barcelona, 1596.
3- Peça 4 retallada.
4- Felip II, ral de Sevilla, 1556-1598.
5- Peça 6 retallada.
6- Carles II, croat de Barcelona, 1674.
33. Una solució antiga: el pesatge de la moneda.
1- Pesal de la peça 2.
2- Felip IV, 8 rals de Segòvia, 1651.
3- Pesal de la peça 4.
4- Felip IV, ducató de Milà, 1622.
5- Pesal de la peça 6.
6- Felip V, 8 rals de Sevilla, 1728.
34. Una solució nova: el treball del cantell.
1- Cantell en espiga, Felip V, 8 escuts de Sevilla,
1701.
2- Cantell amb inscripció, Felip V, 8 rals de Madrid,
1709.
3- Cantell en espiga, Felip V, 8 rals de Madrid, 1734.
4- Cantell vegetal, Carles III, 8 escuts de Sevilla, 1767.
5- Cantell amb cordó, Carles III, 8 escuts de Sevilla,
1768.
6- Cantell amb cercles i quadrats, Carles IV, 4 rals de
Guatemala, 1789.
35. 4. La falsificació contemporània: de l’Estat liberal
a la Unió Europea.
La diversitat de formes que han adoptat el diner i els mitjans de pagament –
moneda, paper –moneda, targetes- ha estat seguida de prop pels
falsificadors en els darrers dos segles.
El dret ha emparat totes aquestes formes de pagament enfront el delicte de
falsificació.
Només la millora tecnològica, la pressió policial i un bon coneixement de les
característiques del diner i de les seves mesures de seguretat poden pal·liar
els efectes negatius de les falsificacions en una cursa que sembla no tenir
final.
Proclama de Ramon de la Rocha, capital general de
Catalunya, contra la moneda falsa, 1852.
37. De la Guerra del Francès a Isabel II.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Ferran VII, 8 rals de Lima, 1813.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Josep Napoleó, 20 reales de vellón de Madrid, 1810.
9- Falsificació de la peça 10.
10- Isabel II, 10 escuts de
Madrid, 1867.
7- Falsificació de la peça 8.
8- Ocupació francesa, pesseta de
Barcelona, 1813.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Ferran VII, 5 pessetes de
Tarragona, 1809.
38. De la Revolució a la Restauració: l’era dels duros
sevillanos i alicantinos.
1- Falsificació de la peça 2.
2- Govern Provisional, 5 pessetes
de Madrid, 1870.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Amadeu I, 5 pessetes de
Madrid, 1871.
5- Falsificació de la peça 6.
6- Alfons XII, 5 pessetes de
Madrid, 1875.
7- Falsificació de la peça 8.
8- Alfons XIII, 5 pessetes de Madrid,
1897.
39. La falsificació de la moneda francesa a Espanya.
1- Falsificació de 5
francs de Lille de
Carles X de 1827.
2- Falsificació de 5
francs de Rouen de
Lluís Felip de 1840.
3- Falsificació de 5
francs de París de la
II República de 1849.
4- Falsificació de 20
francs de París de
Napoleó III de 1864.
41. 1- Falsificació de 5
pessetes de Madrid
d’Alfons XII de 1885.
2- Encuny fals, inutilitzat,
per encunyar la peça 1.
3 i 4- Encunys oficials de 2 rals de Madrid
d’Isabel II de 1854 que no es van arribar a
utilitzar.
Encunyació.
42. Fosa.
1- Falsificació de 5
pessetes de Madrid
del Govern
Provisional de 1870.
2- Falsificació de 5
pessetes de Madrid
d’Alfons XII de 1885.
3- Falsificació de la peça 4.
4- Francisco Franco, 50 pessetes de Madrid, 1957.
43. Daurat, platejat i xapat.
1- Falsificació de 100 rals de Sevilla d’Isabel II de 1862.
2- Falsificació de 4 escuts de Sevilla d’Isabel de 1865.
3- Falsificació d’escut de Madrid d’Isabel II de 1868.
4- Falsificació de 5 pessetes de Madrid d’Alfons XII
de 1875.
5- Falsificació de 5
francs de Marsella de
Carles X de França
de 1827.
45. La desmonetització: de l’Antic Règim a l’Estat liberal.
1- Falsificació de 2 rals de Lima de Ferran VII
de 1811.
2- Falsificació de 2 rals de Madrid de Ferran VII
de 1832.
3- Falsificació de ral de Madrid d’Isabel II de 1860.
4- Falsificació de 40 cèntims de Madrid d’Isabel II
de 1864.
5- Falsificació de 40 rals de Madrid d’Isabel II de
1862 contramarcada <<falsa>>.
6- Falsificació de 10 escuts de Madrid d’Isabel II
de 1868.
46. La desmonetització: del Govern Provisional a la
Restauració.
1- Falsificació de 5
pessetes de Madrid
del Govern
Provisional de 1870.
2- Falsificació de 5 pessetes de Madrid
d’Amadeu I de 18[..].
3- Falsificació de 5 pessetes de Madrid
d’Alfons XII de 1875.
4- Falsificació de
5 pessetes de
Madrid d’Alfons
XIII de 1888.
47. En aquest tractat s’explica el mètode de la pedra de toc utilitzat per descobrir la bondat de la
moneda amb l’ajuda de l’àcid. Es compara l’efecte cromàtic que fa l’àcid nítric en dues ratlles
traçades sobre la pedra de toc, una amb la moneda que es vol provar i la segona amb una vareta
de toc la llei de la qual es coneix.
Antonio García González. Tratado teórico-práctico para conocimiento de las
monedas falsas españolas, Madrid, 1882.
49. La falsificació dels bitllets del Banc d’Espanya.
1- Fotolit per imprimir la peça 3 (col. particular).
2- Falsificació de la peça 3 (col. particular).
3- Banc d’Espanya, bitllet de 1.000 pessetes, 1971.
50. 4- Falsificació de la peça 5.
La falsificació dels bitllets del Banc Central Europeu.
5- Banc Central Europeu, bitllet de 5 euros, 2002.
52. 1- Teclat fraudulent col·locat damunt del teclat real d’un caixer automàtic.
2- Lector de targetes que recull les dades de les targetes.
3- Lector-gravador de banda magnètica que permet duplicar targetes.
4- Targetes en diversos estadis de falsificació.
5- Màquina per gravar en relleu els caràcters de les targetes.
1
2
3
4
5
54. Falsos moderns, manipulació i invenció de peces
antigues.
1- Invenció d’un divisor grec de Massalia de
principis segle IV aC.
2- Falsificació moderna de tetradracma de
Siracusa del 317-287 aC.
3- Falsificació moderna de sesterci de Gades
del 8 aC-4 dC.
4- Unitat de Cartagonova, retocada al segle
XIX, amb la inscripció <<SACILI>>, segona
meitat segle II aC.
55. 5- Falsificació moderna d’un auri de Constantí I
per Faustina del 324-325.
6- Invenció moderna d’un tremís de Narbona de
Khindasvint i de Recesvint (649-653).
7- Falsificació moderna
d’una dobla de Burgos
d’Enric IV (1454-1474).
8- Falsificació moderna
d’un cinqunatí de
Segòvia de Felip IV de
1626.
56. Còpies, imitacions i reproduccions legals.
1- Jetó del Bazar de la Enseñanza (Barcelona)
amb anvers inspirat en les monedes d’Alfons
XIII.
2- Jetó de l’Estampería Bañeres (Barcelona)
amb anvers inspirat en les monedes d’Alfons
XIII.
3- Reproducció en plom d’una tetradracma
d’Antíoc VIII i Cleòpatra de Síria, 125-121 aC.
4- Reproducció en plàstic d’un cèntim d’euro
del Banc Central Europeu, sense data..
5- Botó inspirat en una moneda de
Carles III, 1862.
6- Botó inspirat en una moneda de
Ferran VII, segle XIX.