3. Ja des d’antic es relacionaren amb els fenicis i els grecs, els quals establiren factories al litoral ib èric. (és el cas d’Empúries) Guerrer de Moixent prop de X àtiva Muralles d’Ullastret Els íbers presentaven una economia agrícola basada en els cereals, la vinya i la olivera. Malgrat que també conreaven plantes per a l’ús tèxtil (lli i l’espart). I habitaven en poblats emmurallats en zones de fàcil defensa. Cer àmica grega d’Empúries

5. Els romans començaren el que anomenem romanitzaci ó, que és el procés pel qual s’estenen la llengua i la cultura Pròpies de l’Imperi Romà sobre la cultura Ibera. El seu llegat més visible és l’idioma, el llatí, el dret, la xarxa de comunicacions, i a partir del s.IV dC el Cristianisme. Mil·liari

9. La formaci ó de Catalunya Pere III el Cerimoni ós Sant Carlemany de Jaume Cascalls mitjans sXIV

11. El primer Comte que podr à deixar el càrrec i el territori al seu fill és Guifré el Pilós. Considerat com a fundador de la dinastia comtal catalana Miniatura del Comte Guifr é Borrell II, descendent de Guifr é, l’any 987-988 decidirà no renovar el jurament de fidelitat al rei franc. Històricament es considera que aquest fet constitueix l’inici de la independència política de Catalunya envers a la monarquia franca. Entre 870 i 878 el Comte Guifr é de la casa de Carcassona, aconseguí el govern dels comtats d’Urgell, Cerdanya, Barcelona i Girona. Extinci ó de la dinastia Carolingia i entronitzaci ó dels Capets al (987) Miniatura del Comte Borrell II

14. L’expansi ó Catalanoaragonesa a la Mediterrània

17. La guerra dels segadors Durant el regnat de Feli pIV de Castella s’arribà a un enfrontament bèl·lic entre la Generalitat i la monarquia castellana. És l’anomenada guerra dels Segadors (1640-1652). El context internacional ve marcat per l’anomenada Guerra dels Trenta anys (1618-1848), amb l’enfrontament entre França i Castella. La monarquia castellana intentà que les Corts catalanes acceptessin el manteniment d’un exèrcit permanent. La negativa per part de les Corts Catalanes deixarà una porta oberta a la tensió, que acabarà amb les revoltes pageses del juny de 1640. Al gener de 1641 el president de la Generalitat proclamà la Primera República i, el dia 26 de gener derrotà als exèrcits castellans a la Batalla de Montjüic. El resultat serà la separació del Principat de Catalunya respecte dels dominis de la monarquia castellana. El desenllaç final de la guerra durà a un armistici entre les parts del conflicte que, s’acabarà amb el Tractat del Pirineu (1659) El rei d’Espanya cedia a França els territoris de la Catalunya Nord (Rosselló, part de Cerdanya i el Conflent). Pau ractificada amb el matrimoni de la filla de Felip IV, Maria Teresa amb el rei de França Lluís XIV. D’aquest conflicte en neixia lletra dels Segadors que en la seva antiga lletra narrava els esdevediments del conflicte.

18. La Guerra de Successi ó i el Decret de Nova Planta Amb la mort sense fills de Carles II s’origina un conflicte din àstic a la corona castellana. Abans de morir Carles diu que la corona ha d’anar a mans de Felip d’Anjou. Però l’Arxiduc Carles creu que ell també pot optar al tro de la corona castellana. Felip V, Duc d’Anjou. Arxiduc Carles d’ Àustria. Felip d’Anjou tindr à el suport francès. Aquest serà de tarannà autoritari i centralista i serà proclamat successor al tro (Felip V de Castella) L’Arxiduc Carles d’ Àustria suport anglès, austríac, holandès i portugués. La majoria dels catalans es distancien de la monarquia borb ònica i s’aixequen “per defensar les catalanes llibertats”. Proclamen a rei de la Corona catalano-aragonesa a l’Arxiduc Carles d’Àustria. Aix í s’inicia la Guerra de Successió (1702-1714) La guerra s’acabar à amb la victòria dels exèrcits de Felip V i els francesos. Cal destacar el setge que pat í la ciutat de Barcelona el darrer dia del qual va ser el 11 de setembre de 1714. L’Onze de setembre ha esdevingut la Diada Nacional de Catalunya i es commemora la defensa per part dels Caalans de les institucions i les lleis pr òpies i, alhora, s’expressa la voluntat de recuperar-les.

19. El Decret de Nova Planta La posterior i ferotge repressi ó, l’exili forçat de milers de catalans i l’anul·lació de totes les Institucions de la Confederació catalana i la imposici ó del Decret de Nova Planta (1716), Han condicionat fins avui el dia a dia de la societat catalana. Amb el Decret de Nova Planta desaparegué el que caracteritzava el sistema de relacions polítiques la sobirania compartida entre la monarquia i els estaments exercida a trav és de les Corts i de l'aplicaci ó de les Constitucions i els privilegis. Aquests decrets prenen a França com a model pol ít ic i alhora estableixen que aquests territoris passaran a ser regits segons les lleis i delsi costums deCastella; S ón conseq üè cia de la visi ó absolutista i centralista del monarca, prenent com a motiu el c às t ig a la Corona d'Arag ó pel seu suport a l’Arxiduc Carles d’ Àustria. El Decret de Nova Planta, prohibeix l’ ús de la llengua catalana a l'Administraci ó de just íc ia de Catalunya. Mossos d’Esquadra

20. Catalunya contemporània La recuperaci ó econòmica del s.XVIII i la industrialització del s.XIX. A partir del sXVIII hi haur à una embranzida econòmica que afectarà al comerç, a la agricultura i a les manufactures. Durant el sXIX aquest procés creixerà de manera progressiva, experimentant-se dues fortes onades industrialitzadores. És per aquesta raó que d’ençà del sXIX el Principat de Catalunya es diferencia, des del punt de vista productiu i econòmic, respecte de la resta de la Península. La Renaixença i el Catalanisme pol ític Aquesta modernitzaci ó econòmica anà acompanyada de la castellanització del les èlits culturals i polítiques. Tantmateixsorgeix un grupd’intel·lectuals que fomenten l’ús del català, encapçalant un moviment cultural anomenat la Renaixença, que incidirà a tots els ambits socials de la vida catalana. Paral·lelament podem dir que a principis del sXIX es pot datar el naixement de l’Estat Espanyol amb la promulgació de la primera Constitució i la divisió per províncies i regions. En aquest context de mancances democràtiques s’anirà covant al principat un discurs que cercava la solució polítíca pròpia del territori català. Aquest corrent rebrà el nom de Catalanisme polític i sortirà a la llum pública a partir de la segona meitat del sXIX amb la formació d’entitats, associacions i partits que defensaran un poder autònom per al Principat de Catalunya. IEC 1907

22. La Generalitat (1931-1939) i la Guerra (1936-1939). Maci à i Companys. Amb la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) la Mancomunitat ser à abolida. A Espanya hi ha una fase d’exaltació de l’espanyolisme fora de tota mesura, i comporta la repressió política i cultural contra qualsevol manifestació de catalanitat. Serà d’aquesta manera que a la clandestinitat naixerà una oposició catalanista i d’esquerres que a la mort del dictador i de la unió de diverses forces polítiques donarà lloc a la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya. Amb la fugida del rei Alfons XIII i l’arribada de la Segona República s’inicià una nova etapa en les relacions amb l’estat espanyol. Que com a fet principal cal destacar que s’aconseguí l’aprovació de l’Estatut de d’Autonomia (1932) i l’establiment d’un poder autònom català que rebrà el nom de Generalitat. A les primeres eleccions per constituir el Parlament català la majoria dels escons els obtingué ERC.Francesc Macià i Lluís Companys seran els dos primers presidents que tindrà la Generalitat durant aquesta etapa republicana, ambdós amb un discurs ideològic progressists que lligava el catalanisme polític amb el benestar social i econòmic dels catalans. Els sectors socials dominants a Espanya fins l’adveniment de la Segona República no estaven disposats a perdre la capacitat d’influència i provoquen la polarització de la societat espanyola, afavorint l’aixecament feixista al juliol de 1936. El sindicat majoritari (CNT) ocuparà els carrers farà front als feixistes (brots de violència antiburgesa i anticlerical). Restablert l’ordre, el Govern presidit per Companys assumirà més quotes de poder, endegarà una indústria de Guerra i intentarà conciliar i fer front a la guerra per una banda i la revolució social per l’altra.

24. Transici ó i Monarquia. Restabliment de la Generalitat (1977) La transici ó és el procés pel qual el règim franquista dissoldrà part de les seves bases legals i polítiques a fi de facilitar l’adveniment de la monarquia reinstaurada pel mateix dictador. Només a Catalunya hi haurà l’únic acte simbòlic de restauració de la legitimitat republicana, amb el retorn de Josep Tarradellas en tant que president de la Generalitat provisional 1977. Durant tres anys a la Generalitat hi haurà un govern de concentració format per les forces polítiques majoritàries. Al mateix temps a l’estat espanyol anirà configurant una nova arquitectura política que quedarà estipulada en la nova Constitució Borbònica i la creació de l’Estat de les autonomies. Disn del sistema polític i institucional, el Principat de Catalunya és reconegut com a nacionalitat que té com a llengua pròpia el català. Amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1979, se celebren les primeres eleccions al Parlament Català. I donaran com a president de la restaurada Generalitat de Catalunya a Jordi Pujol que ho serà fins a la seva Retirada política al 2003 i el succeiran el Pascual Maragall i l’actual president José Montilla.