Tema 8. Edat Moderna

1. Tema 9. L’edat moderna.
1. La vida a l’Edat Moderna
1.1.- Els governs a l’edat moderna.
Al començament de l’edat Moderna, els monarques europeus van anar imposant la seva
autoritat sobre la noblesa feudal. És el moment en que es crea la monarquia autoritària: nou
model de govern on els reis exercien el poder sobre tot el territori que governava i concentrava
la majoria d’atribucions de gestió ( justícia, recaptació impostos, controlo exèrcit, ... )
Les principals monarquies absolutes europees van ser les que van crear les dinasties dels
Habsburg i dels Borbons.
1

2. 1.2.- La societat a l’edat moderna.
Es va mantenir l’estructura social estamental que hi havia a l’edat mitjana. Hi havia privilegiats,
el rei, la noblesa i el clergat, i no privilegiats, la resta de la població. No obstant, l’estament de
no privilegiats hi havia grans diferències. També van aparèixer alguns personatges que
actuaven al marge de la llei, com els bandolers, els pirates i els corsaris.
•La majoria de la població vivia i treballava al camp.
•La tecnologia agrària va evolucionar poc.
•El feudalisme va perviure al camp.
1.3.- L’economia a l’edat moderna.
A l’Europa dels segles XVI i XVII es van viure dues situacions econòmiques molt diferents:
1.El segle XVI va ser un període d’expansió econòmica.
Amb el creixement de les ciutats, iniciat a la baixa edat mitjana, es va produir un canvi en
el sistema econòmic: l’economia feudal va donar pas a un capitalisme inicial. Amb els
descobriments geogràfics l’activitat econòmica es va desplaçar de la Mediterrània a
l’Atlàntic. A més a més, es va portar a Europa molt or i plata trobats a Amèrica i hi va
haver un intercanvi de productes agrícoles entre Europa i Amèrica.
2.El segle XVII va ser, en canvi, un període de depressió econòmica.
Amb l’excepció d’Anglaterra i Holanda, Europa va patir un estancament econòmic al llarg
del segle XVII. La crisi no va ser només econòmica sinó general. El comerç i l’exportació
d’or van decaure, les epidèmies, les males collites eren freqüents i sovint hi havia crisis
de subsistències.
2. Espanya a l’Edat Moderna
2.1.- L’Espanya dels Reis Catòlics
A l’inici del s. XV, la península ibèrica estava dividida en 4 regnes cristians (Castella, Corona
d’Aragó, Navarra i Portugal) i el regne musulmà de Granada.
El matrimoni de Isabel de Castella i
Ferran d’Aragó va comportar la unió
d’aquests 2 regnes (1479),
posteriorment, aquests dos reis van
conquerir Granada (1492). Més
endavant van annexar el regne de
Navarra (1512).
2

3. 2.2.- L’imperi hispànic
L'Imperi Hispànic va ser un dels primers imperis globals —un imperi que abastava possessions
a tots els continents— a diferència dels imperis de l’antiguitat i medievals. Altres imperis globals
posteriors o contemporanis foren l'Imperi portuguès i l'Imperi britànic.
IMPERI DE CARLES I
Carles I va rebre el 1516 va
rebre l’herència hispànica
( Corona de Castella i Corona
d’Aragó ), i va ser coronat com a
Carles I d’Espanya. Va ser el
primer dels reis de la dinastia
dels Hasburgs. El 1519 va
heretar l’Imperi alemany i va ser
proclamat com a emperador
Carlos V d’Alemanya. Es va
convertir en emperador d’un
territori immens.
En mori, l’imperi va quedar
dividit, i el seu fill Felip II va
heretar part dels seus territoris.
IMPERI DE FELIP II
Felip II no va rebre els territoris
de l’imperi alemany. Els seus
dominis es van ampliar el 1580
amb la incorporació del regne
de Portugal i les colònies
portugueses a Amèrica, Àsia i
Àfrica.
Va fixar la cort a Madrid i va
crear l’exèrcit més potent
d’Europa.
 Cada territori tenia les seves pròpies lleis, institucions de govern i costums.
 Hi havia una política comuna en: política exterior, justícia, recaptació d’impostos i
administració de recursos.
 Castella era el centre de la monarquia hispànica del segle XVI.
LA CAIGUDA DE L’IMPERI
Durant els segle XVI, època de depressió econòmica, l’imperi hispànic va tenir molts conflictes
interns (entre els seus propis ciutadans) i externs (amb altres països). Aquest fet va provocar
una progressiva decadència de l’imperi ( segle XVII ). Després de moltes guerres per mantenir
els territoris, es va firmar la Pau de Westfalia (1648), que va comportar la fi de l’hegemonia de
l’imperi espanyol a Europa.
La decadència es va agreujar amb la mort del rei Carles II sense descendència l’any 1700, que
va provocar una gran guerra de successió.
3

4. 3.- Catalunya a l’Edat Moderna
La dinastia Habsburg jugà un paper decisiu en la història de Catalunya. A partir de la seva
arribada al poder van mantenir una forta tendència al centralisme.
El punt culminant d'aquests esforços centralitzadors es dóna sota Felip IV i el seu privat el
comte duc d'Olivares, quan aquesta política va portar a la guerra dels segadors (1640-1652).
Carles II, el fill de Felip IV, va morir sense fills el 1700 i va deixar la corona hispànica a
Felip V. Diferents països europeus, entre ells Àustria, Anglaterra, Holanda i Portugal no van
acceptar aquesta successió, i el 1702 van declarar la guerra a França i a Felip V.
Catalunya reconeix l’arxiduc Carles d’Àustria com a rei. Aquest fet provoca la Guerra de
Successió. Els europeus van acabar reconeixent Felip V com a rei d’Espanya.
La derrota dels catalans va permetre a Felip V imposar la seva autoritat abolint les lleis
catalanes, les Corts i la Generalitat ( Decret de Nova Planta ).
4. Grans descobriments, grans viatges.
El segles XV i XVI van ser moments de grans descobriments i aventures marítimes. Els factors
que van possibilitar els aquests grans descobriments varen ser:
 Avenços tècnics i científics (brúixola, caravel·la, mapes oceànics, astrolabi,...)
 Desig d’enriquir-se i trobar or.
 Necessitat de noves rutes comercials.
Alguns descobriments destacats de l’època són:
 La terra gira al voltant del sol (Nicolau Copèrnic)
 La circulació sanguina (Miquel Servet)
 La impremta (Johanes Gutemberg)
4.1.- El projecte de Cristòfol Colom. Les Índies
Cristòfol Colom era un navegant d’origen italià que coneixia de l’existència de rutes comercials
amb les índies pel sud d’Àfrica. Va plantejar als Reis de Portugal una expedició pel mig de
l’oceà atlàntic, per arribar abans a les illes de les espècies. Aquests li van rebutjar el projecte.
Aleshores va presentar el projecte als Reis Catòlics, que després de molts dubtes, van decidir
ajudar-lo i li van proporcionar una nau (Santa Maria), dues caravel·les (La Pinta i la Miña),
aliments, armes i un centenar de mariners.
El viatge es va iniciar el 3 d’agost de 1492 al port de
Palos (Huelva) i després d’una parada a les Illes
Canàries, va continuar per l’oceà atlàntic, fins que dos
mesos després va desembarcar a l’Illa de San
Salvador (Carib), creient que havia arribat a les Índies.
Colom va fer diferents viatges a Amèrica, però mai va
saber que havia descobert un nou continent. Va ser
Amerigo Vespucci, un cartògraf italià, que va plantejar
que aquelles eren unes noves terres, un nou continent.
4

5. 4.2.- La conquesta i colonització d’Amèrica.
Durant la conquesta i colonització dels imperis precolombins els espanyols van imposar la
llengua (castellà) i la religió (cristiana) a tots els pobles conquistats. Van construir ciutats i van
reorganitzat administrativament els territoris.
De les terres americanes van importar alguns productes que
a Europa no es coneixien: patata, pinya, tomàquet, or,
cacau, sucre, blat de moro,...
La conquesta d’Amèrica no va ser fàcil, però hi ha dos
factors que van ajudar a superar la superioritat del exercits
precolombins davant dels soldats espanyols:
 La superioritat de l’armament: els espanyols tenien,
armadures, cavalls, armes de foc i gossos ensinistrats.
 La influència de les llegendes.
4.3.- Els pobles precolombins.
Són els pobles i cultura que existia a Amèrica abans
de l’arribada de Cristòfol Colon.
Imperi Inca. Vivien en el territori que avui ocupa
Perú, Ecuador i Bolivia.
Eren agricultors. Governava un emperador, que
rebia el nom d’inca (fill del Sol).
Eren politeistes i
Imperi Asteca. Vivien a casi tot Mèxic. Estaven
governats per un emperador. Eren agricutors,
artesans i ceramistes. Destaca el cultiu del cacau.
No coneixien l’ús de la roda.
Eren politeistes i van construir grans temples on
feien sacrificis.
Imperi Maia. Ocupaven el sud de Mèxic, Guatemala
i Honduras. Estaven organitzats en ciutats-estat.
Eren experts matemàtics i en astronomia. Eren
politeistes.
5

6. 4.4.- La primera volta al món
Dins d’aquesta revolució en els viatges marítims, el 1519, el navegant portuguès Fernando
Magalhaes, va iniciar la primera volta al món amb vaixell.
Va sortir d’Andalucia, va travessar d’Atlàntic i va baixar fins al sud de l’actual Argentina, va
creuar l’estret avui anomenat de Magallanes, i va seguir ca a les ille filipines on va morir. Juan
Sebastiàn el Cano es va encarregar d’agafar el timó i continuar el viatge fins a Espanya. El
viatge va tardar 3 anys i es va demostrar que la terra era rodona.
5. L’art a l’edat moderna.
5.1.- El renaixement.
El renaixement és l'art sorgit a Itàlia el segle XV i estès per tota Europa el
segle XVI, i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l’antiguitat
clàssica grega i romana, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en el
nou sentit de l’home, aportat per la filosofia humanista.
Destaquen artistes com El Greco, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel o Boticelli
5.2.- El barroc.
El barroc va ser un estil artístic nascut a Itàlia al final del segle XVI que es va estendre per
Europa durant el segle XVII. Es van continuar
utilitzant elements de l’art renaixentista
( cúpules, columnes, perspectiva ...), però va
desaparèixer l’equilibri propi del Renaixement.
Aquest estil artístic va coincidir a Espanya amb
una època de gran esplendor, “el siglo de Oro”.
Dins d’aquest moviment destaquen pintors com
Bartolomé Murillo o Diego Velázques i
escriptors com el famós Miguel de Cervantes
(El Quixot).
6

7. 6. Paraules claus (conceptes)
Per poder estudiar, un bona eina és tenir una llista dels
conceptes més importants del tema.
7. Mapa de conceptes
Per poder estudiar, una altra bona eina organitzar els conceptes
anterior amb un mapa de conceptes.
7

8. 8